A la recerca del principi

A la recerca del principi de tot.

Quan uns pensadors grecs van començar a pregunta-se de que estava fer tot, i van voler-ho responde de manera lògica i racional. 

Tales de Milet (c. 625 - c. 547 aC) va ser el primer en preguntar-s'ho i en donar una resposta, l'aigua. Es devia fixar que l'aigua existeix tan en fase líquida com sòlida, el gel, i gasosa, el vapor d'aigua, depenent de la temperatura. També que l'aigua és present arreu, en mars, llacs, rius i fonts i cau del cel com pluja o neu a partir dels núvols, també fets d'aigua com la boira. Arreu on hi ha aigua floreix la vida i on no n'hi ha el terreny és estèril. I l'ésser humà que pot passar fins a un mes sense aliment, no pot passar ni una setmana sense beure aigua. La sed és una necessitat encaa més imperiosa que la fam, i els éssers vius en contenen i en gran quantitat, eliminant l'excedent com orina, mentre que la suor ajuda a mantenir la temperatura corporal quan fa calor, i també tenim altres fluids basats en l'aigua com la saliva i les llàgrimes. L'aigua és necessària per netejar i per rentar-se, i també per cuinar, i serveix per apagar el foc. L'aigua està espontàniament en moviment, en les onades, en el flux dels rius, en el rajar de les fonts. I encara es pot dir que l'aigua és un gran dissolvent per moltes substàncies, com la sal. Tot això el va fer pensar que l'aigua era la base no sols de la vida sinó de tot. 

El seu deixeble Anaximandre (c. 610 - c. 546 aC), també de Milet a Jònia, va objectar que no es veia com de l'aigua podia sortir el foc, i va suggerir que el principi de tot era l'apeiron, allò indefinit i il·limitat, alguna cosa que en termes actuals podriem anomenar la matèria, capaç d'adoptar totes les formes diferents visibles en la Natura, tot és material és a dir està fet de matèria. Era més abstracte i més general. 

Anaxímenes (c. 585 - c, 525 aC), deixeble d'Anaximandre a l'escola de Milet, va pensar que el principi subjacent a tot era l'aire. L'aire és encara més necessari que l'aigua per viure, si l'ésser humà pot passar quasi una setmana sense beure, no pot aguantar més d'uns minuts sense respirar. I la respiració és el signe més evident de vida, humans, animals i plantes respiren. Per a ell l'aire és l'origen de tot pels processos de rarefacció (donant lloc al foc) i de condensació (donant lloc al vent, els núvols, l'aigua, terra i pedres), i la temperatura hi té molt a veure, la calor fa passar els minerals primer a la fase líquida i desprès a la gasosa, i el fred produeix l'efecte contrari, fent les coses més sòlides i denses..