Vaig fer el servei militar l CIR de Marines, València, entre principis de gener de 1979 i finals de febrer de 1980, un total de 14 mesos dels meus 24 - 25 anys. Incloc aquí cançons des d'una mica abans fins a una mica desprès.
L'ambient emotiu d'aquella època ve donat per aquestes cançons, que sonaven, escoltava i m'afectaven sentimentalment, perquè per la pressió ambiental aquesta era una important i convincent font d'educació afectiva en aquell temps, tot i que està clar que, conscientment o inconscient, un també ho seleccionava segons els seus gustos i el que li resonava anímicament i per això ho gaudia i ho recordava, un altre potser haguès fet una llista ben diferent, perquè era una dinàmica circular que s'autopotenciava, et fixaves en allò que t'agradava i t'agradava allò en que et fixaves, entre tanta oferta:
Quiero abrazarte tanto (1970) - Victor Manuel (1)
Eres tu (1973) - Mocedades
Y te vas (1975) - José Luis Perales
Como dos niños (1977) - Collage
Solo pienso en ti (1978) - Victor Manuel
Cara de gitana (1978) - Daniel Magal
YMCA (1978) - Village People (2)
Solo tu (1978) - Matia Bazar
Poco a poco me enamoré de ti (1978) - Collage
Acuerdate que te quiero (1978) - Collage
Me llamas (1979) - José Luis Perales
In the Navy (1979) - Village People
Gloria (1979) - Umberto Tozzi
La quiero a morir (1980) - Francis Cabrel
Que no (1980) - Pedro Marín
Corazón (1980) - Alfonso y Cristina
9 to 5, Morning train (1980) - Sheena Eaton
Pasaba por aquí (1980) - Luis Eduardo Aute
Me voy pa'l pueblo (1980) - Los Panchos
Santa Lucia (1980) - Miguel Ríos (3)
La música d'uns anys decisius de la meva joventut que em devien marcar romànticament per als anys posteriors. I així em va anar, fins i tot en les dues ocasions, als 22 i als 32 anys en que el meu enamorament d'una noia va ser molt seriós i intens i vaig sentir que m'hi volia casar i formar una família i potser nombrosa, idea que havia tingut sempre perquè el meu pare va tenir 7 fills i va estar casat 53 anys. Però per diversos motius no va sortir i quan vaig comprovar que no podia portar una vida ordinària vaig pensar que hauria de ser extraordinària, en el sentit de poc habitual en el meu ambient i generació. Només bastant anys desprès, i quan jaa m'havia adonat de que no era tant qüestió de mala sort, malentesos, dificultats i oposició exterior sinó que bona part, i potser la major, de la culpa dels fracassos la tenia jo, començant per haver-me posat el llistó tant alt i veure-ho de forma idealitzada i massa romàntica, però no sols això sinó moltes coses més, va ser quan vaig anar comprenent que Déu em destinava a una altre vocació, que era més adequada per mi..
(1) Era antiga, però en aquella època la posaven molt a les ràdios, probablement perquè llavors el cantant havia tret una cançó semblant de molt èxit
(2) En aquella època i fins moltes dècades més tard només els veia com un grup patriòtic i amb cançons animades, i això a finals dels 70s i primers 80s era una visió general
(2) En aquella època i fins moltes dècades més tard només els veia com un grup patriòtic i amb cançons animades, i això a finals dels 70s i primers 80s era una visió general
(3) En la primera meitat dels 80s hi va haver cançons que estaven en aquesta línia, com les dites, per exemple Un paso adelante (1983) d'Emilió José o D'amagat t'estimo (1985) de Santi Vendrell
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada