Un avís al que se li va fer cas tard

El 13 de maig és l'aniversari de l'inici de les aparicions de la Verge Maria a Fàtima, Portugal, l'any 1917 a tres nens pastorets, dos dels quals, que van morir pocs anys després, ja han estat canonitzats, mentre que la noia més gran, que es va fer monja, va viure molts anys i va morir l'any 2005 quasi centenaria. 

 

Maria ens avisa amorosament pel nostre bé.
És el Cel el qui ens adverteix d'errors i perills.

La Mare de Déu que es va apareixer en plena Gran Guerra europea, després dita Primera Guerra Mundial, en la que Portugal hi participava junt amb els Aliats, però amb poca implicació, ja que excepte en les seves colònies africanes d'Angola i Moçambic no tenia fronteres amb l'Imperi Alemany i no en tenia cap ni amb l'Imperi Austro-Hongarès o l'Imperi Turc Otomà, els tres principals integrants de l'altre bàndol de la guerra, va fer una petició i va donar una advertència i més tard uns secrets, l'últim dels quals, el tercer s'havia d'haver fet públic l'any 1960, però no es va dir des de la Santa Seu fins l'any 2000.

A més de recomanar molt el res del Rosari, com una arma espiritual eficaç contra el Maligne i contra el seu poder, és a dir el pecat, la petició que va fer la Mare de Déu va ser que el Papa li consagrés Rússia al seu Immaculat Cor i l'advertència era que si no es feia així "els errors de Rússia corromperien el món i que després vindria una altra gran guerra". No es va fer en el seu moment, tot i que algun Papa va consagrar tot el món a l'Immaculat Cor de Maria, que per tant incloïa implícitament a Rússia, però sembla que va ser ja després de la Segona Guerra Mundial. 

Quan la Verge Maria es va aparéixer per primer cop el mes de maig, ja havia caigut l'últim emperador de l'Imperi Rus, Nicolau II, que seria assassinat junt amb tota la seva família pels bolxevics poc més d'un any després, el 1918.  El derrocament havia tingut lloc el mes de febrer de 1917 i un govern presidit per Kerensky havia pres el poder i continuava lluitant contra els Imperis Centrals europeus, cosa que va fer que Alemanya enviés secretament a Rússia a Lenin, un activista molt d'esquerres i molt radical, seguidor de la ideologia de Marx i Engels, d'origen alemany, el que per això se'n va dir "la ideologia alemanya" a més de "comunisme", que era el terme emprat des del Manifest de 1848. I Lenin va tenir èxit i la revolució dels bolxevics, dits així perquè eren la fracció majoritària dins del socialisme marxista radical, va triomfar parcialment a primers de novembre de 1917 (1), però va seguir una intensa i duríssima guerra civil russa que va durar fins a poc abans de la constitució de la Unió Soviètica a finals de l'any 1922, i en alguns llocs la lluita va seguir fins 1923 i encara 1924, però ja molt localitzada, puntualment en llocs marginals d'Àsia, i sense afectar ja al destí del gran país euroasiàtic. 

Però a part d'això, quan al cap de 5 mesos de la primera, van acabar les aparicions marianes a Fàtima el 13 d'octubre de 1917, amb el "miracle del Sol", ni tan sols havia esclatat la revolució comunista a Rússia. Tot i això sembla evident que "els errors de Rússia", el primer país on va triomfar la revolució comunista, mentre fracasava a Hongria i Alemanya, es refereix al sistema comunista marxista - leninista. I com diu Nostre Senyor Jesucrist "pels seus fruits els coneixereu", aquest sistema implantat a la U.R.S.S., Est d'Europa, Xina Popular i alguns països més (2) va causar entre 1917 - 1987 uns 100 milions de morts (3) pel "terror roig", amb fets tan tràgics com l'Holodomor d'Ucraïna, Kazakhstan i Caucas, on per motius ideològics es va confiscar el blat i altres aliments produïts pels pagesos, causant durant dos anys, entre 1932 i principis de 1934, uns 7 milions de morts per fam i uns 40 milions d'afectats en penoses condicions físiques pel mateix motiu. O l'autogenocidi que els Khmers Roigs van practicar, entre el seu triomf l'abril de 1975 i la invasió vietnamita de finals de 1978, contra el seu propi poble cambodjà causant uns 2 milions de morts, entre un quart i un terç de la població, en l'intent d'implantar una aberrant utopia socialista agraria i feudal a la nació. També van morir moltes desenes de milions a Xina, ja per represàlies després del triomf comunista de 1949, ja per la gran fam que va provocar la delirant política maoista del Gran Salt Endavant el 1958 - 1961 amb uns 35 milions de morts d'inanició davant la tossuderia de les autoritats per implantar el seu programa la societat comunista a tota costa, i uns 10 milions de morts més en la Revolució Cultural de 1966 - 1976, si bé al 1969 va acabar el període més terrible de la mateixa. Tot això sense comptar els morts en els països on el comunisme no va triomfar o ho va fer només molt limitadament en el temps i/o en l'espai. Però també cal tenir en compte l'ateisme militant i agressiu contra les religions, i especialment la cristiana, que va implantar el comunisme marxista-leninista allà on va tenir poder, però de nou especialment a la URSS, Xina, Corea del Nord i Albània, que el 1967 es va proclamar oficialment "el primer Estat ateu del món" i on la pràctica, fins i tot privada i secreta, de la religió era castigada molt durament, fins amb pena de mort. Realment els errors de Rússia, el primer país on va triomfar i es va implantar l'anomenat socialisme real, van corrompre el món, com havia avisat la Verge a Fàtima. 

La primera vegada que es va consagrar Rússia a la Mare de Déu tal com aquesta havia demanat, amb el Papa en comunió amb els bisbes, va ser el 1984 per part de St. Joan Pau II, el polonès Karol Wojtyla, que en el seu pontificat (1978 - 2005) va tenir un paper decisiu en la caiguda del comunisme a l'Est d'Europa, començant pel seu país natal Polònia. I després de la consagració, que la mateixa Sor Lucia Dos Santos va dir que tot i que no exactament com la Verge ho havia demanat sí que estava suficientment ben feta, va arribar al poder el reformista Gorbachov a la URSS el 1985, el 1986 començava la perestroika, el 1987 la glasnost i el 1989 queia el Mur del Berlín i el comunisme als països de l'Est d'Europa, el 1990 es reunificava Alemanya amb l'Occidental absorbint l'Oriental, i el 1991 desapareixien el Pacte de Varsòvia, el COMECON, la KGB, començava la llarga destintegració de Iugoslàvia i al final de l'any la pròpia URSS era substituïda per Rússia i la Comunitat d'Estats Independents. En 7 anys havia col·lapsat tot un sistema que portava 75 anys vigent i que semblava que havia de durar sempre - "quan un país entra en el comunisme no hi ha volta enrere" es deia i es pensava per part de partidaris i detractors - i estendre's a tot el món (4). 

Per que per a Déu no hi ha impossibles i fer cas a la iniciativa divina i complir la seva voluntat, com en el cas del "tireu aquí la xarxa a la dreta" de Jesucrist ressuscitat als pescadors experts que durant tota la nit no havien pescat res, és el que dona l'eficàcia i l'èxit, perquè els homes fem el gest però és Déu qui dona el resultat bo i favorable. Tant de bo que se li hagués fet cas a la Verge molt abans, quan i com ella ho va demanar, però la inèrcia, els respectes humans i les consideracions diplomàtiques i polítiques ho van retrassar molt. Però encara hi va haver sort que, tot i que força tard, es va fer i l'èxit va sorprendre a tothom i va superar totes les expectatives. I com en la vida humana, i malgrat tantes morts, tan dolor i sofriment i tanta destrucció, es pot dir que mai es tard per repensar-ho i decidir-se (5) i personalment penedir-se i convertir-se.

Que l'Esperit Sant ens ajudi sempre a discernir el que és segons el camí de Jesucrist que porta al Pare, i que la Mare de Déu ens ajudi pregant i intercedint per nosaltres i donant-nos les gràcies celestials de les que ella és mitjancera. Siguem, doncs, sempre ben dòcils als manaments i les inspiracions divines i especialment les que ens arriben per Maria, la nostra Mare del Cel! 

(1) Que era a finals d'octubre segons el calendari julià llavors encara vigent a Rússia, per això se li va dir la Revolució d'Octubre o l'Octubre Roig. El calendari julià porta un desfàs de 10 dies amb el calendari gregorià, molt més encertat i acurat, que no va ser adoptat allà fins la Revolució Russa. 

(2) Indoxina, Corea, Mongòlia, Cuba i d'altres, tots els quals, com els països del Bloc de l'Est a Europa, van tenir matances des del poder contra part de la seva pròpia població per motius ideològics, així com la opressió de la resta, com es veu en el Mur de Berlín (1961 - 1989) i en la frontera de l'Alemanya Oriental amb l'Occidental, així com la prohibició general durant dècades de sortir del país excepte a altres països comunistes a la URSS i quasi tots els altres. 

(3) Aquesta xifra potser no compta els morts causats per les guerres.

(4) Hi va haver un moment, l'any 1977, que el comunisme estava en el seu apogeu territorial i expansiu arreu del món, amb paisos d'Àsia (Vietnam unit, Laos, Cambodja, Birmània, Iemen, Afganistan...) i d'Àfrica (Etiòpia, Somàlia, Angola, Moçambic, Congo-Brassaville...) i fins algun del Carib a part de Cuba caient cap a la seva òrbita. I els partits eurocomunistes a França, Itàlia i Espanya semblaven tenir molta força i en algun cas, com Itàlia, amb la possibilitat d'arribar al poder. Però era una il·lusió, un poder que tenia els peus de fang. Més èxit ha tingut el marxisme cultural de l'Escola de Frankfurt i propers, amb Horkheimer, Adorno, Marcuse, Fromm, Habermas, Brecht, Bloch, W. Reich, W. Benjamin... també de filòsofs i pensadors alemanys, que intenten un freudomarxisme, és a dir una fusió de les idees de Marx i Freud, que en realitat són totalment incompatibles, i les molt semblants idees de Gramsci i Lukacs.

(5) És la dita "bé està el que bé acaba".