Evangeliari de St. Agustí de Canterbury de finals del s. VI, amb la imatge de St. Lluc evangelista |
Des de Roma va ser enviat pel Papa Sant Gregori Magne (540/590 - 604) amb un grup de 40 acompanyants, entre ells molts monjos, a evangelitzar els pobles germànics d'Anglaterra, els jutes, saxons i angles.
Tot i les seves prevencions i reticències pel que es deia d'aquells pobles llavors bàrbars i pagans, va ser ben acollit i en poc temps ell i els seus van convertir i batejar al rei de Kent i a molts milers dels habitants. Així va ser nomenat el primer arquebisbe de la nova seu de Canterbury. I la flama de la veritable fe es va anar propagant i estenent molt ràpidament pels regnes anglosaxons veïns i consolidant-se com un tret essencial de la vida i la cultura anglesa i anglosaxona, com ja ho era de la irlandesa i cèltica.
La labor de St. Gregori i de St. Agustí va ser molt encertada i fructífera, perque aquelles Illes, aparentment marginals i allunyades, un cop cristianitzades esdevendrien en pocs segles un dels països importants d'Europa, on el Catolicisme va ser oficial i dominant durant quasi un mil·lenni, i seguint essent cristianes esdevindrien més tard la potència dominant al món durant més de dos segles, del XVIII al XX, amb el Regne Unit, l'Imperi Britànic i la Commonwealth, i donarien origen a països com Estats Units, Canadà, Austràlia, Nova Zelanda i Sudàfrica, i a més el seu idioma, l'anglès, provinent de l'anglosaxó antic parlat allà en aquella època, esdevindria l'idioma mundial entre els s. XIX i XX.
Ells no ho saberen en vida, però la seva labor va ser molt important i decisiva en la Història de la Humanitat.
Que St. Agustí de Canterbury, que la va evangelitzar, pregui i intercedeixi per tal que tant Anglaterra com els altres països de les Illes Britàniques i tots els seus països fills ètnicament, culturalment o lingüísticament, la fe catòlica s'hi mantingui i segueixin essent cristians fins a la fi del temps!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada