dijous, 30 de juliol del 2026

El joc del telèfon interior

Cal evitar la rumiació, pensar massa en el mateix, un i altre cop, donant-li voltes com una obsessió o una idea fixa, sense resoldre res de nou. Això és l'equivalent mental del disc ratllat, repetint un i altre cop el mateix sense avançar, quedant atrapat sense aconseguir sortir-ne. I també recorda el joc del telefon espatllat de passar-se un missatge secret entre amics. 























La repetició de pensaments sobre un tema o un fet, sovint del passat, sense resoldre-ho i ni tant sols progressar no sols és inútil i absurd, sinó que va desvirtuant cada cop més el fet original. És com la versió interna del famós joc del telefon o missatge compartit en un cor d'amics, que patint una petita diferència en quasi cada transmissió, quan retorna al primer, l'emissor, ja poc té a veure amb allò que va dir, ni en contingut ni en context ni expressió. A cada nou pas, com en cada volta que se li dona, es va desfigurant lleugerament i al final ja és ben diferent i quasi irreconeixible. 

El jóc d'aprenentatge de passar el missatge dura una estona. La seva variant mental interior pot durar anys, dècades o indefinidament, tornant-hi de tant en tant com si fos un episodi causant d'estrés post-traumàtic que es repeteix com un malsón, cosa que no és necessariament el cas, perquè a vegades a allò que se li dona voltes són coses insignificants objecrivament però que ens ressonen, ens preocupen i ens hi fan retornar un cop i altre, poser perquè no ho hem assumit o no sabem com interpretar-ho. Però aquesta fixació i repetició no sols no ho arregla sinó que ho sol distorsionar i magnificar-ho, fent més difícil poder acceptar, integrar i superar allò de que es tracta i que és el motiu de la reflexió buida. 

Cal evitar-ho, lliurant el nostre passat a Déu, per tal que Ell, Jesucrist, ens deslliuri d'això de la mateixa manera que si li donem plena llibertat per actuar en nosaltres ens allibera de pecats i vicis i ens retorna la dignitat humana perduda i la gràcia divina. Només Ell pot, no nosaltres. 

dilluns, 20 de juliol del 2026

La gran època catòlica del segle XX

Si haguessim de buscar un temps on el Catolicisme estés de gran actualitat i molt de moda a tot el món, sense dubte serien els anys 1950s i la primera meitat dels anys 1960s. 


El Valle de los Caidos a Madrid, inaugurat el 1959 

I per dir unes dates concretes, podriem precisar els 16 anys que van del 1949 al 1964, ambdós inclusius, és a dir des de l'1 de gener del primer al 31 de desembre del segon, de manera que 1948 encara pertanyeria a una època anterior i el 1965 ja seria de la posterior. I evidentment el punt central d'aquest gran període catòlic va ser l'any 1957, un any decisiu per més d'un motiu. 

És sobretot per la mentalitat general, la que va fer possible la ràpida recuperació i reconciliació europea desprès de la Segona Guerra Mundial , però també pels líders mundials i autors catòlics, per les conversions des de l'ateisme o altres religions i per estar molt activitades les capitals, ciutats i institucions catòliques. 

En podem fer una cronologia d'alguns fets principals d'aquesta època de primer pla del món catòlic, des de la Segona Guerra Mundial, que va coincidir amb els 30 anys gloriosos dels historiadors i amb els miracles econòmics alemany, japonès, italià i espanyol: 

1946 - 1952 Eva Perón, primera dama, i molt influent, d'Argentina

1949 El Portugal d'António Oliveira Salazar (1932 - 1968) és un dels membres fundadors de l'OTAN

1949 - 1963 Konrad Adenauer és el canceller federal de l'Alemanya Occidental lliure i majoritàriament catòlica, amb capital a Bonn, que supera cada cop més a l'Alemanya Oriental comunista majoritàriament luterana i amb pretensió atea, amb capital a Pankow, el Berlín Est. 

1950 El Papa Pius XII proclama el Dogma de l'Assumpció de la Verge Maria al Cel en cos i ànima

1950 - 2004  Rainier III, príncep de Mònaco 

1951 - 1993 Balduí I, rei de Bèlgica 

1953 Concordat del Vaticà i bases nordamericanes a l'Espanya de Franco (1936/39 - 1975)
         Rebel·lió de Polònia i la RDA contra el comunisme i l'ocupació soviètica

1955 L'Espanya franquista entra a l'ONU

1955 - 1963 Ngo Dinh Diem al capdavant del govern prooccidental del Vietnam del Sud

1956 Rebel·lió d'Hongria conra el comunisme, la URSS i el Pacte de Varsòvia
         Casament de Rainier III de Mònaco i Grace Kelly 

1957 Tractat de Roma, que donarà lloc a la Comunicat Econòmica Europea 
         John von Neumann, jueu, fa cridar un sacerdot catòlic al seu llit de mort per tal de ser batejat i                 rebre la comunió i la unció dels malalts

1958 - 1963 Joan XXIII, "el Papa bó"

1958 Expo de Brussel·les 

1958 - 1969 Charles De Gaulle, president de França

1959 El Papa Joan XXIII convoca el nou Concili Ecumènic

1960 Elecció de John Kennedy als Estats Units. 
         Casament de Balduí I i Fabiola
        Jocs Olímpics de Roma, amb miracles com els de Wilma Rudolph, "la gasela negra", que havent estat de nena paralítica d'una cama per poliomielitis, desprès d'una espectacular recuperació aquí va guanyar la medalla d'or en totes les curses d'atletisme. 

1960 - 1963 Sylvanus Olimpio president de Togo i Fulbert Youlou president del Congo ex-francès

1960 - 1980 Léopold Sédar Senghor, president de Senegal

1961 - 1963 J.F. Kennedy, primer president catòlic dels Estats Units i un dels més estimats i admirats, i la presidència del qual, tot i els problemes, la brevetat i el violent final tràgic, va ser una mena d'Edat d'Or del país. 

1962 - 1965 XXI Concili Ecumènic Vaticà II a Roma

1963 Any de l'inici del fi: 
         Cop d'Estat i assassinat de Sylvanus Olimpio a Togo (13 gener)
         Mort de Joan XXIII (3 juny) i elecció de Pau VI (21 juny) com nou Papa 
         Immolacions de 6 monjos budistes contra la política de Ngo Dinh Diem (11 juny - 27 octubre)
         Dimissió forçada de Fulbert Youlou, president del Congo ex-francès (15 agost)  
         Final del mandat d'Adenauer a la RFA (15 octubre) 
         Cop d'Estat al Vietnam del Sud i assassinat del president Ngo Dinh Diem (2 novembre)
         Magnicidi del president John Kennedy a Dallas, Texas (22 novembre) 

1964 Any ja del final de l'època, tot i que amb alguna supervivència en anys posteriors

1965 Final del Concili (desembre)

És curiós que en aquesta època fins i tot líders comunistes i ateus tenien connexions catòliques: Nikita Khrushchov, primer secretari del PCUS de la URSS (1955 - 1964) era ucraïnès, Iosip Broz "Tito" president de Iugoslàvia (1945 - 1980) era croata i Fidel Castro, que arribà al poder a Cuba el 1959 havia sigut educat amb els jesuïtes. 

I actualment estem gairebé a les antípodes d'aquell temps en que el Catolicisme gaudia de poder, prestigi i privilegis abans de que això canviés en el posterior període "protestant" de la 2ª meitat dels 60s i tota la dècada dels 70s, però com que l'evolució és cíclica i tot i que el temps avança linealment les situacions es repeteixen de forma helicoïdal, igual com passa amb els anys, sempre nous i diferentts però sempre iguals en la seva estructura de les estacions, es pot predir i, més encara, és pràcticament segur que tornarà a venir un nou període catòlic en la Història de la Humanitat, previsiblement abans que acabi el segle XXI si bé ara per ara encara és lluny. Cada època és valuosa i té la seva raó de ser.

dissabte, 18 de juliol del 2026

Un paisatge pot correspondre a un estat d'ànim

A vegades veiem reflectit l'estat del nostre món interior en un paisatge determinat, que ressona amb ell. 


Pluja en un bosc de roures (1891) d'Ivan Shishkin (1832 - 1898) 





















Hi ha tot un sentiment al respecte al visionar aquest quadre i encara més al sentir-s'hi identificat o recordar algun moment amb una vivència així. 

divendres, 17 de juliol del 2026

L'aventura humana

Podriem preguntar-nos "Home, què dius de tu mateix?" 
Qui ets, d'on vens, que penses, que dius i que fas, on et sembla que vas?
I que dius del món en que t'ha tocat viure? 
I sobretot, com vius la vida que t'ha donat Déu? 
I la resposta que ens arriba: 

Quadre "D'où venons nous? Que sommes nous? Où allons nous?" (1897) pintat a Tahití per 
Paul Gauguin (1848 - 1903) fent transcendent la tradicional salutació tahitiana als desconeguts














Commentarii de Bello Galico (49 aC) - Juli Cèsar
Commentarii de Bello Civilii (46 aC) - Juli César 
Bioi parallelloi (110) - Plutarc 
Noctes Atticae (177) - Aule Geli 
Ta eis heauton (180) - Marc Aureli 
Confessiones (400)  - St. Agustí 
Makura no soshi (1002) - Sei Shonagon 
Al-Munqidh min al-Dalal (1116) - Al Ghazali 
Historia calamitatum (1132) - Pere Abelard
De vita propria (1574) - Gerolamo Cardano
Mémoires (1717) - cardinal de Retz 
Vita (1728) - Benvenuto Cellini 
Confessions (1782) - Jean Jacques Rousseau
Italienische Reise (1817) - Johann Wolfgang von Goethe
Confessions of an English opium-eater (1822) - Thomas De Quincey 
The Diary (1825) - Samuel Pepys 
Mémoires (1829) - Duc de Saint-Simon 
Le mie prigioni (1832) - Silvio Pellico 
Aus meinen Leben: Dichtung  und Wahrheit (1833) - Johann Wolfgang von Goethe 
Les confidences (1849) - Alphonse de Lamartine 
Causeries du lundi (1849) - Charles Augustin Sainte-Beuve 
Mémoires d'outre-tombe (1849, 1850) - François René de Chateaubriand 
The prelude (1850) - William Wordsworth 
Nouvelles confidences (1851) - Alphonse de Lamartine
Walden, or life in the woods (1854) - Henry David Thoreau
Un été dans le Sahara (1857) - Eugène Fromentin 
Une année dans le Sahel (1859) - Eugène Fromentin
Zhitie protopopa Avvakuma (1861) - Avvakum Petrov 
Apologia pro vita sua (1864) - St. Joan Enric Newman 
Vie d'Henri Brulard (1890) - Stendhal 
Souvenirs d'égotisme (1892) - Stendhal
Historie d'une âme (1898) - Sta. Teresa de Lisieux 
The story of my life (1903) - Helen Keller 
Ecce homo: Wie man wird, was man ist (1908) - Friedrich Nietzsche 
A portrait of the artist as a young man (1916) - James Joyce
Der Rote Kampfflieger (1917) - Manfred von Richthofen 
Journal intime (1921) - Henri Frédéric Amiel 
My life and work (1922) - Henry Ford 
Mein Kampf (1925) - Adolf Hitler 
My life (1927) - Isadora Duncan 
The story of San Michele (1929) - Axel Munthe
Good-bye to all that (1929) - Robert Graves 
Black Elk speaks (1932) - John Neihardt
Out of Africa / Den afrikanske Farm (1937) - Karen Blixen 
A mathematician's apology (1940) - G.H. Hardy
Die Welt von Gestern. Erinnerungen eines Europäers (1942) - Stefan Zweig
Autobiography (1943) - Frank Lloyd Wrigh 
Het Achtterhuis (1947) - Anne Frank
Erinnerungen eines Soldaten (1951) - Heinz Guderian  
Speak, memory (1951) - Vladimir Nabokov 
Patterns of sexual behavior (1951) - Clellan S. Ford i Frank A. Beach 
Adventures in two worlds (1952) - A.J. Cronin 
Sieben Jahre in Tibet (1952) - Heinrich Harrer
Life among the savages (1953) - Shirley Jackson 
Eine Frau in Berlin (1954) - Martha Hillers  
Cell 2455, death row (1954) - Caryl Chessman 
The family nobody wanted (1954) - Helen Doss 
Tristes tropiques (1955) - Claude Lévi-Strauss
Panzerschlachten (1956) - Friedrich von Mellenthin 
My family and other animals (1956) - Gerard Durrell 
Over seventy (1957) - P.G. Wodehouse 
Gypsy: A memoir (1957) - Gypsy Rose Lee
Raising demons (1957) - Shirley Jackson  
Se questo è un uomo (1958) - Primo Levi 
Mostly murder (1959) - Sydney Smith
Groucho and me (1959) - Groucho Marx 
A bridge for passing (1962) - Pearl S. Buck
I am a mathematician (1964) - Norbert Wiener 
Les mots (1964) - Jean-Paul Sartre 
With God in Russia (1964) - Walter Ciszek
Priest in Paradise. With God to Illinois (1966) - Bernard Basset  
Reisen: sono tanjo to eiko no kiroku (1970) - Jiro Honikoshi
Hostage in Peking (1970) - Anthony Grey 
Lumière sur l'échafaud (1971) - Michel Augustin Lemonnier 
Confieso que he vivido (1974) - Pablo Neruda
Sefer Mishpakhti (1977) - Ephraim Kishon 
V ogon ataki (1978) - Mikhail Tal i Yakov Damsky
Nomenklatura (1980) - Mikhail Voslensky
Ordnung im Chaos (1981) - Hermann Balck 
The innocent anthropologist; Notes from a mud hut (1983) - Nigel Barley 
Surely you're joking Mr. Feynman! (1985) - Richard Feynman 
A year in Provence (1989) - Peter Mayle 
Wild swans: Three daughters of China (1991) - Jung Chang
Walter Baade: A life in Astrophysics (2001) - Donald Osterbrock 

Però ni la pròpia persona es coneix del tot ni ben bé, l'únic que coneix perfectament a cadascun de nosaltres és Déu, que ens ha creat, ens estima i sap millor que nosaltres qui som i que hem fet i com ens ha afectat a nosaltres i als altres i quin és el sentit de la nostra vida i la nostra valoració final. Nomès Ell ho coneix i ens ho pot i vol revelar, i ho farà quan tot se sàpiga.

dissabte, 11 de juliol del 2026

Sabent d'allò que no es veu

Ampliant la visió del món, sabent l'existència d'allò que no es veu: 


























Tales de Milet (624 - 545 aC), magnetisme (magnetita i ferro) i electrostàtica (fregant l'ambre)
Aristòtil (384 - 322 aC), la lògica
Euclides (c. 300 aC), geometria euclidiana 
Nicolau Copèrnic (1473 - 1543), el Sistema Solar, la Terra és un planeta que gira sobre si mateixa i orbita al voltant del Sol i la Lluna és un satèl·lit de la Terra
William Gilbert (1544 - 1603), la Terra és un imant gegant (1600)
Galileo Galilei (1564 - 1642), telescopi astronòmic i nova imatge de l'Univers (1609)
René Descartes (1596 - 1650), geometria cartesiana 
Evangelista Torricelli (1608 - 1647), el buit (1643) 
Blaise Pascal (1623 - 1662), el buit de l'espai 
Anton van Leeuwenhoek (1632 - 1723), microscopi i microbis 
Robert Hooke (1635 - 1703), les cél·lules 
Isaac Newton (1643 - 1727), espectre lluminós de la llum (1666), llei de la gravitació universal (1687), tres lleis de la mecànica 
Benjamin Franklin (1706 - 1790), els llamps són electricitat (1752)
William Herschel (1738 - 1822), llum invisible infraroja (1800) 
John Dalton (1766 - 1844), àtoms (1803) 
Robert Brown (1773 - 1858), nucli cèl·lular (1831) 
Johann Wilhelm Ritter (1776 - 1810), ultravioleta (1801) 
Hans Christian Oersted (1777 - 1851), electromagnetisme (1820)
Carl Friedrich Gauss (1777 - 1855), geometria no euclidiana
Joseph von Fraunhofer (1787 - 1826), línies espectrals fosques d'absorció  de la llum
Nikolai Lobachevsky (1792 - 1856), geometria no euclidiana hiperbòlica (1830)
János Bolyai (1802 - 1860), geometria no euclidiana hiperbòlica compatible (1832) 
Matthias Schleiden (1804 - 1881), les cèl·lule, base de les plantes (1839)
Theodor Schwann (1810 - 1882), les cèl·lules, base dels animals (1839) 
George Boole (1815 - 1864), àlgebra booleana (1847) 
Gregor Mendel (1822 - 1884), l'herència genètica (1866)
Bernhard Riemann (1826 - 1866), geometria no euclidiana elíptica (1854) i infinites geometries 
James Clerk Maxwell (1831 - 1879), espectre electromagnètic 
Dmitri Mendeleiev (1834 - 1907), Taula Periòdica dels elements químics (1869) 
Wilhelm Röntgen (1845 - 1923), raigs X (1895)
Martinus Beijerinck (1851 - 1931), els virus (1898)  
Henri Becquerel (1852 - 1908), radiactivitat (1896) 
J.J. Thomson (1856 - 1940), l'electró (1897) 
Alfred Wegener (1880 - 1930), la deriva continental (1912) 
Heinrich Rudolf Hertz (1857 - 1894), ones de ràdio (1887) 
Dimitri Ivanovski (1864 - 1920), virus del mosaic del tabac (1892) 
Ernest Rutherford (1871 - 1937), raigs alfa, beta i gamma (1900), el nucli atòmic (1911), protó (1919)
Albert Einstein (1879 - 1955), relativitat especial (1905) i relativitat general (1915)
Milutin Milankovich (1879 - 1958), cicles de l'òrbita terrestre i canvis climàtics   
Victor Franz Hess (1883 - 1964), raigs còsmics 
James Chadwick (1891 - 1974), el neutró (1932) 
Paul Dirac (1902 - 1984), antimatèria (1928) 
Emilio Segrè (1905 - 1989), antiprotó (1955) 
Carl David Anderson (1905 - 1991), positró (1932) i muó (1936) 
Edwin McMillan (1907 - 1991), neptuni (1940)
Glenn T. Seaborg (1912 - 1999), plutoni (1940) i més nous elements transurànids  
Frederick Reines (1918 - 1998), neutrí (1956) 
Clyde Cowan (1919 - 1974), neutrí (1956) 
Owen Chamberlain (1920 - 2006), antiprotó (1955)
Lotfi Zadeh (1921 - 2017), lògica difusa (1965)

Tot això gràcies a la intel·ligència, els ulls de la ment, que veuen coses i relacions no evidents i desconegudes a la mirada física, i que obren a un món molt més gran, superior i complex. 
Però els ulls de l'esperit, la fe en la revelació divina, ens obra a un món molt més gran i millor encara i ens permet descobrir i relacionar-nos amb Déu, deixant-lo actuar en nosaltres. Això és incomparablement, infinitament, superior a tot l'altre i la vocació definitiva i final a la que tots estem cridats a poder accedir-hi si volem. 

dijous, 9 de juliol del 2026

Ós al bosc

Per saber que en un bosc hi ha un ós no és necessari que el vegi tothom i a totes hores o sempre que vulguin veure'l per comprovar-ho. 

Matí en un bosc de pins (Utro v sosnovom lesu 1889), o Família d'óssos al bosc, paisatge forestal
obra d'Ivan Shishkin (1832 - 1898) amb els óssos pintats per Konstantin Savitsky (1844 - 1905)























Basta que alguns l'hagin vist en poques ocasions o, en el límit, que l'hagi vist una persona sols i en una única ocassió. Tampoc és necessari que hi hagi molts óssos, amb un de sol ja n'hi ha prou.
El mateix passa amb les coses del món sobrenatural, cal fer confiança a aquelles persones fiables, sanes de cos i d'esperit, que ho hagin experimentat algun cop. 
No es necessita més per saber-ho. 

dijous, 25 de juny del 2026

Un exemple per no oblidar del món materialista ateu

Si l'ésser humà és nomès un animal evolucionat, la societat pot ser tractada com una granja d'explotació com ja va mostrar George Orwell a Animal Farm (1945)

Alguns exemples d'administradors d'una estructura així, concretament del Gulag soviètic i dels aparells de repressió associats, com es veu a Arkhipelag Gulag (1973) d'Aleksandr Solzhenitsyn: 

Caseta de vigilància del Ferrocarril Polar Àrtic, construït per presos  

Vladimir Lenin (1870 - 1924) 

Viacheslav Menzhinski (1874 - 1934) 

Feliks Dzerzhinski (1877 - 1926)

Iosif Stalin (1878 - 1953) 

Lev Trotski (1879 - 1940) 

Gleb Boki (1879 - 1937) 

Aleksei Rikov (1881 - 1938) 

Lev Kamenev (1883 - 1936) 

Grigori Zinoviev (1883 - 1936) 

Naftali Frenkel (1883 - 1960) 

Yakov Sverdlov (1885 - 1919) 

Yakov Peters (1886 - 1938) 

Nikolai Bukharin (1888 - 1938) 

Lazar Kogan (1889 - 1939)

Georgi Piatakov (1890 - 1937)  

Viacheslav Molotov (1890 - 1986) 

Genrikh Yagoda (1891 - 1938)*

Stanislav Redens (1892 - 1940) 

Yakov Agranov (1893 - 1938) 

Lazar Kaganovich (1893 - 1991) 

Nikolai Yezhov (1895 - 1940) 

Vsevolod Merkulov (1895 - 1953) 

Vasili Blokhin (1895 - 1955) 

Izrail Pliner (1896 - 1939) 

Vasili Txernitxev (1896 - 1952) 

Grigori Afanasyev (1896 - 1965) 

Fiodor Eihmans (1897 - 1938) 

Semion Firin (1898 - 1937) 

Matvei Berman (1898 - 1939) 

Mikhail Frinovski (1898 - 1940) 

Lavrenti Beria (1899 - 1953)

Sergei Ogoltsov (1900 - 1976)  

Gleb Filaretov (1901 - 1979) 

Pavel Bakin (1903 - d. 1958) 

Ivan Dolgikh (1904 - 1961) 

Mikhail Kholodkov (1904 - 1980) 

Semion Ignatiev (1904 - 1983) 

Viktor Nasedkin (1905 - 1950) 

Sergei Yegorov (1905 - 1959) 

Ivan Serov (1905 - 1990) 

Georgi Dobrinin (1907 - 1977) 

Sergei Kruglov (1907 - 1977) 

Viktor Abakumov (1908 - 1954) 

Com que ells eren de la mateixa espècie del bestiar humà que dirigien en aquells camps de treball i escorxadors, molts, la majoria, acabaren igualment executats. I és que a l'igual que en altres casos notoris, un cop desencadenada la revolució devora també els seus propis membres. 

* Abans de ser executat va dir al seu interrogador: "De Stalin no mereixo més que gratitut pel meu servei fidel. De Déu mo mereixo més que el càstig més sever per haver violat els seus manaments milers de vegades. Ara mira on estic i jutjs per tu mateix si hi ha un Déu o no". I no va ser l'únic que es va expressar en terrmes semblants quan s'adonaren al final que havien viscut servint al diable.