Sabent d'allò que no es veu

Ampliant la visió del món, sabent l'existència d'allò que no es veu: 

Tales de Milet (624 - 545 aC), magnetisme (magnetita i ferro) i electrostàtica (fregant l'ambre)

Aristòtil (384 - 322 aC), la lògica

Euclides (c. 300 aC), geometria euclidiana 

Nicolau Copèrnic (1473 - 1543), el Sistema Solar, la Terra és un planeta que gira sobre si mateixa i orbita al voltant del Sol i la Lluna és un satèl·lit de la Terra

William Gilbert (1544 - 1603), la Terra és un imant gegant (1600)

Galileo Galilei (1564 - 1642), telescopi astronòmic i nova imatge de l'Univers (1609)

René Descartes (1596 - 1650), geometria cartesiana 

Evangelista Torricelli (1608 - 1647), el buit (1643) 

Blaise Pascal (1623 - 1662), el buit de l'espai 

Anton van Leeuwenhoek (1632 - 1723), microscopi i microbis 

Robert Hooke (1635 - 1703), les cél·lules 

Isaac Newton (1643 - 1727), espectre lluminós de la llum (1666), llei de la gravitació universal (1687), tres lleis de la mecànica 

Benjamin Franklin (1706 - 1790), els llamps són electricitat (1752)

William Herschel (1738 - 1822), llum invisible infraroja (1800) 

John Dalton (1766 - 1844), àtoms (1803) 

Robert Brown (1773 - 1858), nucli cèl·lular (1831) 

Johann Wilhelm Ritter (1776 - 1810), ultravioleta (1801) 

Hans Christian Oersted (1777 - 1851), electromagnetisme (1820)

Carl Friedrich Gauss (1777 - 1855), geometria no euclidiana

Joseph von Fraunhofer (1787 - 1826), línies espectrals fosques d'absorció  de la llum

Nikolai Lobachevsky (1792 - 1856), geometria no euclidiana hiperbòlica (1830)

János Bolyai (1802 - 1860), geometria no euclidiana hiperbòlica compatible (1832) 

Matthias Schleiden (1804 - 1881), les cèl·lule, base de les plantes (1839)

Theodor Schwann (1810 - 1882), les cèl·lules, base dels animals (1839) 

George Boole (1815 - 1864), àlgebra booleana (1847) 

Gregor Mendel (1822 - 1884), l'herència genètica (1866)

Bernhard Riemann (1826 - 1866), geometria no euclidiana elíptica (1854) i infinites geometries 

James Clerk Maxwell (1831 - 1879), espectre electromagnètic 

Dmitri Mendeleiev (1834 - 1907), Taula Periòdica dels elements químics (1869) 

Wilhelm Röntgen (1845 - 1923), raigs X (1895)

Martinus Beijerinck (1851 - 1931), els virus (1898)  

Henri Becquerel (1852 - 1908), radiactivitat (1896) 

J.J. Thomson (1856 - 1940), l'electró (1897) 

Alfred Wegener (1880 - 1930), la deriva continental (1912) 

Heinrich Rudolf Hertz (1857 - 1894), ones de ràdio (1887) 

Dimitri Ivanovski (1864 - 1920), virus del mosaic del tabac (1892) 

Ernest Rutherford (1871 - 1937), raigs alfa, beta i gamma (1900), el nucli atòmic (1911), protó (1919)

Albert Einstein (1879 - 1955), relativitat especial (1905) i relativitat general (1915)

Milutin Milankovich (1879 - 1958), cicles de l'òrbita terrestre i canvis climàtics   

Victor Franz Hess (1883 - 1964), raigs còsmics 

James Chadwick (1891 - 1974), el neutró (1932) 

Paul Dirac (1902 - 1984), antimatèria (1928) 

Emilio Segrè (1905 - 1989), antiprotó (1955) 

Carl David Anderson (1905 - 1991), positró (1932) i muó (1936) 

Edwin McMillan (1907 - 1991), neptuni (1940)

Glenn T. Seaborg (1912 - 1999), plutoni (1940) i més nous elements transurànids  

Frederick Reines (1918 - 1998), neutrí (1956) 

Clyde Cowan (1919 - 1974), neutrí (1956) 

Owen Chamberlain (1920 - 2006), antiprotó (1955)

Lotfi Zadeh (1921 - 2017), lògica difusa (1965)

Tot això gràcies a la intel·ligència, els ulls de la ment, que veuen coses i relacions no evidents i desconegudes a la mirada física, i que obren a un món molt més gran, superior i complex. 

Però els ulls de l'esperit, la fe en la revelació divina, ens obra a un món molt més gran i millor encara i ens permet descobrir i relacionar-nos amb Déu, deixant-lo actuar en nosaltres. Això és incomparablement, infinitament, superior a tot l'altre i la vocació definitiva i final a la que tots estem cridats a poder accedir-hi si volem.