Cal evitar la rumiació, pensar massa en el mateix, un i altre cop, donant-li voltes com una obsessió o una idea fixa, sense resoldre res de nou. Això és l'equivalent mental del disc ratllat, repetint un i altre cop el mateix sense avançar, quedant atrapat sense aconseguir sortir-ne. I també recorda el joc del telefon espatllat de passar-se un missatge secret entre amics.
La repetició de pensaments sobre un tema o un fet, sovint del passat, sense resoldre-ho i ni tant sols progressar no sols és inútil i absurd, sinó que va desvirtuant cada cop més el fet original. És com la versió interna del famós joc del telefon o missatge compartit en un cor d'amics, que patint una petita diferència en quasi cada transmissió, quan retorna al primer, l'emissor, ja poc té a veure amb allò que va dir, ni en contingut ni en context ni expressió. A cada nou pas, com en cada volta que se li dona, es va desfigurant lleugerament i al final ja és ben diferent i quasi irreconeixible.
El jóc d'aprenentatge de passar el missatge dura una estona. La seva variant mental interior pot durar anys, dècades o indefinidament, tornant-hi de tant en tant com si fos un episodi causant d'estrés post-traumàtic que es repeteix com un malsón, cosa que no és necessariament el cas, perquè a vegades a allò que se li dona voltes són coses insignificants objecrivament però que ens ressonen, ens preocupen i ens hi fan retornar un cop i altre, poser perquè no ho hem assumit o no sabem com interpretar-ho. Però aquesta fixació i repetició no sols no ho arregla sinó que ho sol distorsionar i magnificar-ho, fent més difícil poder acceptar, integrar i superar allò de que es tracta i que és el motiu de la reflexió buida. Cal evitar-ho.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada