Vigília de l'Epifania

Avui celebrem la vigília de l'Epifania, la popular Nit de Reis, que porta tanta il·lusió als nens i que alegra també el cor dels pares amb la seva generositat i amb la felicitat dels seus fills, admirats davant la meravella.  

La il·lusió dels fills pel fet màgic, expressa la meravella
dels adults davant l'Epifania. Barcelona, Reis de 1964.

Demà celebrem l'Epifania, és a dir la manifestació del Fill de Déu fet un infant recent nascut a la Humanitat. Fins ara la seva revelació al món havia estat gairebé secreta, millor dit reservada, a uns quants escollits. Però amb l'Epifania, quan uns mags de països llunyans el busquen amb la seva ciència i estudis, a la que Déu concedeix l'encert, i finalment el troben, el reconeixen i li ofereixen regals, aquesta presència de Jesús en el món es fa pública i no reservada a uns quants elegits ni tant sols al poble al que Déu va atorgar les prímicies de la seva revelació junt amb la promesa de la Redempció salvadora, sinó a tots els pobles de la Terra, representats en conjunt per aquells mags, que provenien de regions de l'Orient. 

Grans i petits d'arreu del món avui dia es sumen a aquesta recerca, trobada, reconeixement i adoració del Nen-Déu. I així com estimem Déu en els altres, de la mateixa manera li fem regals al nen Jesús fent-nos-los els uns als altres, sobretot, però no sols, en família i als més petits de la casa, igual com Déu ens fa el més gran regal possible a tots nosaltres i a tots: se'ns dona Ell mateix, fet un nadó, el Fill diví de la Humanitat. I aquest regal diví, el més gran de tots els existents i dels possibles, és per sempre! 

Llums del món

Pels dies de Nadal i esperant l'Epifania, molts llocs del món celebren aquest temps tan especial amb una decoració interior i il·luminació exterior adients d'agraïment al misteri que estem vivint. 

Màlaga, 1992

L'època de Nadal és temps d'alegria i felicitat pel món renovat per l'acció divina, que culmina amb la seva presència entre nosaltres. Tota la Creació ho experimenta i està plena de goig. Els homes ens hi volem unir de forma ben visible perquè així ens ajudem els uns als altres a sentir l'esperit del Nadal. 

El poder de la paraula

Avui les lectures proclamades en la Missa del diumenge ens parlen precisament del poder de la Paraula divina, que és també la divina Saviesa i que havent vingut al món entre els seus, que en gran majoria no se n'han adonat, als qui l'han rebut i creuen en Ell els fa fills de Déu i els porta a la resurrecció i a la vida eterna futura.

Els fets més importants de la Història no són les batalles ni
les guerres, sinó els debats teològics en els Concilis ecumènics

Perquè la Paraula de Déu és creadora: el que Déu diu es fa, com es veu al llibre del Gènesi en la Creació: "I digué Déu: que hi hagi llum! I hi hagué llum...". És una Paraula que, a diferència en general de la humana excepte en alguns casos, és eficaç i es realitza per si mateixa: "El món li deu l'existència..." i afegeix el misteri "... però el món no l'ha conegut". Tot i que la llum brilla en la foscor i la foscor no aconsegueix apagar-la, aquesta resistència a reconèixer-la es deu a la llibertat humana i a l'oposició demoníaca. 

Aquest tipus de paraula, que actua per si mateixa, té algun paral·lelisme humà, com en el cas del "Si" mutu del consentiment dels nuvis que crea el matrimoni entre ells. A vegades també una paraula o una frase té molta força, en el sentit que sigui, en la vida de les persones i de les relacions personals, en les que pot influir decisivament i a vegades de manera irreversible. 

Però sobretot aquest poder de la paraula humana, gràcies a que és Jesucrist i l'Esperit Sant els qui actuen, es veu en la vida religiosa i espiritual: les frases de la litúrgia de la Missa i les paraules de la consagració, la confessió dels pecats i l'absolució, les paraules de tots els altres sagraments, com en el baptisme, la confirmació, l'ordenació i la unció, en la benedicció i també en l'oració, la pregària, que és molt eficaç quan es fa amb molta fe, com ens diu Nostre Senyor Jesucrist, Ell que és la Paraula, la Saviesa i la Veritat. Aquesta participació en allò que pròpiament es diví és allò més alt que tenim els éssers humans i cal viure-ho de forma conscient, prudent i agraïda. I recordar també que del debat profund en surt la llum intel·lectual. 

És molt gran el poder de la paraula, el gran do diví que s'ha concedit als homes!.  

Un any important

Després dels grans trasbals de l'any anterior, l'any 2021 necessàriament ha de ser un any important. 

Els homes tenim llibertat, però decideix la voluntat de Déu 

Que ens hi ajudi la benedicció divina! 

L'any 2021 encomanat a la Mare de Déu

Aquest 2021, com tots els anys per als creients catòlics, comença per la festa de la solemnitat de la Mare de Déu. Amb ella encomanem l'any a la mitjancera de totes les gràcies divines. 

Posem l'any nou 2021 sota la protecció de la Verge Maria, la nostra Mare del Cel. Que durant tot l'any ella ens sigui guia, consol, ajuda, companyia, força, recurs, defensa i model de l'Amor. 

Que tots els anys de la nostra existència siguin marians i tinguem sempre la intercessió i la protecció de la Mare de Déu!

Donem gràcies a Déu per l'any que ja ha passat

El 31 de desembre correspon donar gràcies a Déu per l'any que ens ha permès acabar. 

I més encara si l'any, per rar, difícil o dolent que hagi pogut ser, l'hem pogut viure en gràcia de Déu.

Especials gràcies han de donar els qui han trobat a Jesucrist, per primera vegada o més plenament, al llarg d'aquest any que acabem. 

Quan un comprova que és Jesucrist -  al qui trobem en l'Església Catòlica i els seus sagraments, i si ja l'hem trobat el vivim en ella sobretot a la Missa junt amb l'oració, l'amor, l'almoina, els dejunis i sacrificis i la lectura de la Bíblia entre d'altres - el qui ens ha netejat del nostre pecat. 

Com diu molt bé aquesta cançó: 

https://www.youtube.com/watch?v=pOhlHTf2OUw&lc=Ugh0fBROBpoUTHgCoAEC

Sempre i en tot lloc hem d'agraïr a Déu i beneïr-lo pels favors que sempre rebem d'Ell, el major dels quals el perdó dels nostres pecats en la Redempció que ens ha obtingut Jesucrist i el haver-nos fet així fills seus,  i l'esperança de la vida futura i eterna!

Previsions i prediccions

Quan s'acaba un any, a més de reflexionar sobre el que ha passat també es mira de fer una mica de prospectiva sobre l'any vinent. I tenint en compte només consideracions objectives i lògiques, es pot avançar algunes coses sobre el que és possible i fins probable que succeeixi. 

Això és totalment racional quan es fa per exemple en temes científics com efemèrides astronòmiques tal com eclipsis de Sol i de Lluna, èpoques i horaris de visibilitat de planetes en el firmament d'una zona del món, les recurrents pluges d'estels fugaços, etc. També hi ha una bona probabilitat, excepte causes de força major, en allò programat socialment per a realitzar-se, com eleccions i esdeveniments esportius, o en temes astronàutics per exemple, tot i que en aquests cada cop són més comuns els retards i ajornaments i fins les cancel·lacions. Més aventurades i atzaroses són les previsions meteorològiques i de clima a mitjà i llarg termini. Aquí ens referim a circumstàncies generals i encara mundials, no a previsions de tipus local o concret, que són més difícils d'avaluar. Alguns previsors del futur han estat força encertats a base de recollir informacions científiques i mirar el seu possible desenvolupament, com ha passat recentment als últims anys amb el descobriment del bosó de Higgs i les ones gravitatòries, durant tantes dècades previstos i buscats i per fi trobats. D'una manera semblant tant Jules Verne (1828 - 1905) en el seu llibre inèdit "París al segle XX", escrit el 1863 però oblidat i no publicat fins a ser redescobert l'any 1994, com Isaac Asimov (1920 - 1992) al que el 1964 se li van demanar, i va fer, unes prediccions de com seria el món mig segle més tard, l'any 2014, han estat força encertats en termes generals, tot i que ells no ho veiessin. Val a dir també que altres prediccions, potser la gran majoria, tot i basar-se en dades objectives i reals, s'han mostrat errònies. Cal no oblidar mai que el futur és obert i que qui al final actua decisivament és Déu amb la seva providència. 

Dit això, des de l'experiència dels anys viscuts i de l'observació de tendències i patrons que més o menys es poden repetir de forma similar quan es donen circumstàncies equivalents o semblants, és força obvi constatar que després d'un any tan sorprenent i especial com aquest 2020 que estem acabant, l'any 2021 haurà de ser força decisiu en com evolucionin les coses al nostre món, per a bé o per a mal, i per tant pot ser com una cruïlla; és cert que els anys civils són convencionals, a part de la seva relació amb les estacions, però també ho és que psicològicament i sociològicament són com una oportunitat de renovació que se'ns dona ni que sigui pel canvi de data i el significat que això té per a nosaltres i per això de sempre s'ha celebrat el fi d'un any i l'inici d'un any nou del calendari. Donem gràcies a Déu per l'any que hem viscut i demanem la seva guia, protecció, consol i benedicció pel proper any que comencem!