Sobre l'amor.

Déu és Amor i tota la seva Creació i la seva Paraula, la Bíblia, parla sobre l'amor. 

Tota la Bíblia parla de l'amor: de l'Amor que Déu ens té als éssers humans
i de la única resposta correcta i bona de l'ésser humà a Déu que és la de l'amor

Nostre Senyor Jesucrist ens diu que tota la Llei i els Profetes es resumeixen en estimar a Déu sobre totes les coses i al proïsme com a un mateix per amor a Déu i que tot l'altre són casos i comentaris

I Sant Joan que ens recorda que Déu és Amor i qui estima està en Ell i el coneix i el que no estima no, també ens avisa a 1 Joan 4, 20-21: Qui no estima el seu germà al que veu, no pot estimar a Déu, al que no veu. I diuen d'ell que quan era gran repetia als seus deixebles que s'estimessin els uns als altres, que això bastava per salvar-se.

Ens podem preguntar què és l'amor, i en primer lloc l'amor humà, en les seves diferents formes de patern i familiar o storge d'amistat el philia, l'eròtic i sexual o eros, i molt especialment l'amor incondicional i gratuït, aquell que és el ptòpiament cristià, l'àgape. 

I tot i que l'amor s'aprèn millor i naturalment per expertència també hi ha maneres intel·lectuals per aprendre sobre l'amor i reflexionar sobre ell, causes, efectes, diversitat d'estils i vivències, començant per l'amor humà, que ja és un reflex tot i que pàl·lid, del diví. Alguns llibres que en parlen: 

Càntic dels Càntics (Shir ha-Shirim, c.s. X aC)

Symposion (c. 380 aC) i  Phaidros (c. 370 aC) - Plató 

Ars amatoria i Remedia amoris (c. 2) - Ovidi 

1 Corintis (c. 54) - St. Pau 

La Bíblia canònica en general 

Dialoghi d'amore (1535). Lleó Hebreu 

El amor, las mujeres y la muerte (1819)* - Arthut Schopenhauer 

De l'amour (1822) - Stendhal 

Kjerlighedens Gjerninger (Obres d'amor, 1847) - Søren Kierkegaard 

Reinheit und Jungfräulichkeit (Puresa i virginitat, 1927) - Dietrich von Hildebrand 

Die Ehe (Matrimoni, 1929) - Dietrich von Hildebrand 

Casti connubii (1930) - encíclica de Pius XI 

How to win friends and influence people (1936). Dale Carnegie 

L'amour et l'Occident (1939). Denis de Rougemont 

Estudios sobre el amor (1940). José Ortega y Gasset

Amiel. Un estudio sobre la timidez (1944). Gregorio Marañón  

Sept visages de l'amour (1946). André Maurois 

The art of loving (1956). Erich Fromm 

The four loves (1960). C.S. Lewis 

Miłość i odpowiedzialność (Amor i responsabilitat, 1960) - Sant Joan Pau II

Mensonge romantique et vérité romanesque (1961) - René Girard

Savoir aimer (1964) - Marc Oraison 

Lumen gentium (1964), Gaudium et spes (1965) i Apostolicam actuositatem (1965) - Concili Vaticà II 

Les caractères et la vie des couples (1965). André Le Gall i Suzanne Simon 

Man and woman: love and the meaning of intimacy (1966) - Dietrich von Hildebrand 

Love, marriage and the catholic conscience (1966) - Dietrich von Hildebrand 

Le mystère humain de la sexualité (1966) - Marc Oraison 

Le caractère des femmes (1967). Suzanne Simon 

Dein Mann, das unbekannte Wesen (1967) Ostwalt Kolle 

Dein Frau, das unbekannte Wesen (1967) Ostwald Kolle

Humanae vitae (1968) - encíclica de St. Pau VI 

Attachment and loss (1969) - John Bowlby 

The wonder of love (1970) Ostwald Kolle 

Celibacy and the crisis of faith (1971) - Dietrich von Hildebrand 

Der dressierte Mann (1971) - Esther Vilar 

My secret garden (1973). Nancy Friday 

Amours humaines (1975) - Charles Moeller 

Sex and status (1975). Doris Jonas i David Jonas 

Fragments d'un discours amoureux (1977), Roland Barthes 

Love and limerence (1979). Dorothy Tennov 

Men in love (1980). Nancy Friday 

The sex contract (1983). Helen Fisher

Parle-moi d'amour (1985) Michel Quoist  

The triangle of love (1988)  Robert Sternberg 

By love refined: Letters to a young bride (1989) - Alice von Hildebrand 

The five love languages (1992). Gary Chapman 

Men are from Mars, women are from Venus (1992). John Gray 

Love and friendship (1993) - Allan Bloom 

Women and the priesthood (1994) - Alice von Hildebrand 

Who stole feminism: How women have betrayed women (1994) - Christine Hoff Sommers 

A natural history of love (1994). Diane Ackerman 

La troisième femme (1997). Gilles Lipovetsky 

Why men don't listen and women can't read maps? (1998) - Allan Peasse i Barbara Peasse 

Love is a story: A new theory of relationships (1998) - Robert Sternberg 

The first sex (1999). Helen Fisher 

The privilege of being a woman (2002) - Alice von Hildebrand 

Liquid love (2003). Zygmunt Bauman 

Why we love (2004). Helen Fisher 

Deus caritas est (2005) - encíclica de Benet XVI 

Why him? Why her? (2009). Helen Fisher

The nature of love (2010) - Dietrich von Hildebrand 

Man and woman: a divine invention (2010) - Alice von Hildebrand 

Amoris laetitia (2016) - encíclica del Papa Francesc 

Amor humano y vida cristiana (2016) - antologia de José Manuel Martín 

Everything I know about love (2018). Dolly Alderton 

Dilexit nos (2024) encíclica del Papa Francesc 

Molts no els he llegit, per tant no els puc recomanat, els cito sols com a bibliografia trobada i seleccionada. I alguns mostren allò que no és l'amor, cosa que també és interessant. Segurs només són els textos bíblics i els dels sants, dels papes i de teòlegs i autors catòlics de confiança, però tots poden ser instructius.

*/ És una recopilació en castellà d'assaigs de Schopenhauer sobre aquests temes 

Els llibres avui més necessaris

Degut a l'evolució de la nostra societat occidental en els últims 40 o 50 anys hi ha uns llibres que considero els més necessaris per tenir, llegir i propagar actualment: 

La Bíblia catòlica 

Llegim la Bíblia? La catòlica amb els llibres i textos deuterocanònics, les

notes i comentaris i una bona traducció? Ho fem cada dia? I quanta estona

hi dediquem? És el nostre llibre principal i el de capçalera? Hi pensem i hi

traiem ensenyaments per la nostra vida i per ajudar els altres? Sabem que és 

la Paraula de Déu que ens parla de Jesucrist per salvar-nos i ho tenim ben

en compte?. En tot això hi podriem pensar i reflexionar per a guia de la vida. 

Altres llibres que ens hi poden portar, ajudar a interpretar i a reflexionar sobre el llibre més important o servir-nos per reconsiderar si anem bé en la nostra existència en aquest món. 

Introducción a la vida devota (1604). St. Francesc de Sales 

Lecciones preliminares de filosofia (1938). Manuel García Morente 

Para salvarte (moltes edicions diverses). Jorge Loring

A Dios por la ciencia (1954). Jesús Simón

Y la Bíblia tenía razón (1956). Werner Keller 

Catecismo de la Iglesia Católica (1958)

Introducción al pensamiento filosòfico (1959). J.M. Bochenski

Documentos completos del Concilio Vaticano II (1966). 

Historia del espiritu ruso. La Santa Rusia (1967). Dimitri Chizhevski 

Humanae vitae (1968). Encíclica del Papa St. Pau VI. 

Dios existe, yo me lo encontré (1969). André Frossard. Ed. Rialp

100 españoles y Dios (1969). José Maria Gironella

Ciencia y conciencia en la era atómica (1971). Max Born 

Fin del materialismo filosófico y ateo (1974) i La verdad del Cristianismo (1980). José Maria Ciurana

Ateismo, hoy (1975). José Miguel Pero- Sanz. 

Primera lectura de la Bíblia (1977). Luis Alonso Schöckel i Juan Mateos 

La desaparición de la infancia (1982) i Divertirse hasta morir (1985). Neil Postman

El creyente ante la ciencia (1982), Ciencia y fe (2004), El hombre en el Cosmos (2009), El hombre y el Universo, ¿somos frutos del azar? (2009). Manuel Carreira (1931 - 2020).

No somos solo de este mundo (1983) de Hoimar von Ditfurth  

Sintesis de espiritualidad católica (1988). José Rivera i José Maria Ibarburu. 

Cartas a una recién casada (1997), La noche oscura del cuerpo (2016), El privilegio de ser mujer (2022). Alice von Hildebrand

 

La experiencia prohibida (2003). Joseph-Marie Verlinde. 

La conversión: una historia personal (2004). Leonardo Mondadori i Vittorio Messori

Por qué soy cristiano (2005). José Antonio Marina

La guerra contra los chicos (2006). Christina Hoff Sommers 

El principio de Eva (2008). Eva Herman 

La fe de los demonios o el ateismo superado (2009). Fadrice Hadjadj

Por qué creo (2009). Vittorio Messori i Andrea Tornelli 

El Islam no es lo que crees (2010). Abdelmumin Aya. 

Una conversión. Del Budismo al Catolicismo (2013).  Paul Williams

Cuando nos prohibieron ser mujeres... y os persiguieron por ser hombres (2016). Alicia V. Rubio

Tinieblas tibetanas. Del yoga y el mandala al femicidio ritual  (2021). Federico Highton. 

Dios, la ciencia, las pruebas (2023). Michel-Yves Bolloré i Olivier Bonnassies. 

Nuevas evidencias científicas de la existencia de Dios (2023). José Carlos González Hurtado 

Tot està en els llibres, començant per la Bíblia, el més gran de tots, inspirat per Déu i font de coneixement de Jesucrist i l'Església i per tant de salvació indivdual i col·lectiva, si s'entén des de la tradició i el magisteri. En els llibres s'hi pot trobar tot, tant el més bo i millor com allò pitjor, es tracta de saber escollir amb intel·ligència, informació, bona fe i la guia adecuada d'un mestre expert. Perquè tota la gent que ens creuem pel carrer i tota la que existeix al món, tenen dos destins d'eternitat diferents. Si hem siguts ajudats a trobar la bona, sobretot per un do diví però també pels seus instruments humans contemporanis nostres, la bondat, l'amor, i la fraternitat i la soldaritat humana, ens han de moure a ajudar a tots els nostres semblants, però sobretot els mées pròxims, els més estimats, els que ens procupen més, per tal que tinguin éxit en fer una eperiència positiva, es deixin salvar per Crist i visquin en la gràcia de l'Esperit Sant, que actúa sobretot en els sagraments, l'oració, l'ensenyament de l'Església Catòlica, que és allà on més i més fort actua l'Esperit Sant, i així al final arribin preparats a fer la trobada amb Déu Pare en la visió beatífica del Cel. 

La meva biblioteca

En un lloc principal i destacat, la Bíblia catòlica, amb els llibres i textos
deuterocanònics, les notes i els comentaris, de les que en tinc diverses
, en català, castellà, llatí, grec i uns quants idiomes moderns. En la llista
cito algunes traduccions, sobretot les noves des dels textos  originals.

Els meus autors, per ordre alfabètic: 

Evaristo Acevedo (1915 - 1997), El despiste nacional (3 vol, 1970-73) 

Sant Agustí (354 - 430), Confessiones (397) i De Civitate Dei ( 426) 

Enrico Altavilla (1915 - ?), Suecia, infierno y paraiso (1967), Europa, pecado y virtud  (1968)

James Amelang (1952). La formación de una clase dirigente. Barcelona 1490 - 1714 (1986)   

Henri-Frédéric Amiel (1821 - 1881), Diario Intimo (1947) 

Sant Tomàs d'Aquino (1224/25 - 1274), Summa contra gentiles (1265) i Summa theologica (1274)

Manuel Arias-Paz (1899 - 1965), Manual de automóviles (moltes edicions) 

Isaac Asimov (1920 - 1992), ara m'agrada igual o més com a divulgador, i menys com autor de ciència-ficció. D'entre les seves obres són a destacar especialment El Universo (1966), Enciclopedia biogràfica de la ciencia y la tecnologia (1969), Introducción a la ciencia (1977), Civilizaciones extraterrestres (1979) i l'extraordinària Historia Universal Asimov amb molts llibres (1). 

Joseph A. Babor (1895 - 1976)  i José Ibarz (1905 - 1972) - Química General Moderna, un llibre extraordinària de finals dels 50s i els anys 60s, que fa agafar molta afició a la Química  

Judith M. Bardwick (1933), Psicologia de la mujer (1971) 

Nigel Barley (1947), El antropólogo inocente (1983) 

Roland Barthes (1915 - 1980), El imperio de los signos (1970) 

Bernard Basset (1909 - 1988), Un cura en el paraíso (1966) 

Ibn Battuta (1304 - 1369). A través del Islam (1981)

Ruth Benedict (1887 - 1948), El crisantemo y la espada (1946) 

Gaston Berger (1896 - 1980), Tratado práctico de analisis del carácter (1950) i Carácter y personalidad (1954)  

Jacques Bergier (1912 - 1978) i Louis Pauwels (1920 - 1997), El retorno de los brujos (1960) 

Adrian Berry (1937 - 2016), Los próximos diez mil años (1974), l'optimisme científic, tecnològic i d'expansió i millora humanes, encara vigent a la primera meitat dels 70s 

Pierre Bertaux (1907 - 1986), Africa (1966) 

Józef Maria Bochenski (1902 - 1995), Introducción al pensamiento filosófico (1959) 

Basil Booth i Frank Fitch, La inestable Tierra (1979) 

Jean Brun-Ros (1886 - 1975), Como aprovechar el propio carácter (1964), força be 

M. Cabezas Serra i R. Lázaro Sanromà. Física y química. 2n Bachillerato (1976). Llibre escrit pel meu pare en col·laboració amb un conegut i prestigiós autor de llibres de text. Molt be.  

Ramon Canal (1943), Estrellas, cúmulos y galáxias (1973)

Francisco Cantera (1901 - 1978) i Manuel Iglesias (1934 - 2022), Sagrada Bíblia (1975) 

Joan Casas (1941). Vivències. 25 anys de vida missionera al cor d'Àfrica, Rwanda (1991)

C.W. Ceram (1915 - 1972), Dioses, tumbas y sabios (1949) 

Eric Chaisson (1946), El amanecer cósmico (1981)

Alphonse Chérel (1882 - 1956). El alemán sin esfuerzo (1952) 

Dimitri Chizhevski (1894 - 1977), Historia del espiritu ruso I. La Santa  Rusia (1967)  

Arthur C. Clarke (1917 - 2008), sobretot per Perfiles del futuro (1962, 1973) 

Alberto Colunga (1879 - 1962) i Eloíno Nácar (1870 - 1960), Sagrada Bíblia (1944)

Alberto Colunga i Lorenzo Turrado (1910 - 2002), Bíblia Vulgata (1946) 

Josep Comas Solà (1868 - 1937), la seva Astronomia (1935) està obsoleta, però va contribuir molt a la meva afició astronòmica 

José Luis Comellas (1928 - 2021), El Universo (1980) de Salvat GT i altres llibres seus divulgatius

Edward Conze (1904 - 1979), Breve historia del Budismo (1971, 1980)

Carleton S. Coon (1904 - 1981), Las razas humanas actuales (1965) 

Herrlee G. Creel (1905 - 1994), El pensamiento chino desde Confucio hasta Mao Tse Tung (1953)

C.G. Crump (1862 - 1935) i E.F. Jacob (1894 - 1971), El legado de la Edad Media (1944)  

Alphonse Daudet (1840 - 1897). Le petit chose (1868) 

Paul Davies (1946), El Universo desbocado (1978), Otros mundos (1980), Dios y la nueva Física (1983), Superfuerza (1984)  

Richard Dawkiins (1941), El gen egoista (1976) 

Raymond Dawson (1923 - 2002), El camaleón chino (1967) 

Jan Dhondt (1915 - 1972), La Alta Edad Media (1968)

Luis Díez Jiménez (1920 - 2007),  Antologia del disparate (1971) 

Federico Di Trocchio (1949 - 2013), Las mentiras de la ciencia (1995) 

Jared Diamond (1937), Colapso (2005)  

Hoimar von Ditfurth (1921 - 1989), Hijos del Universo (1970), inspirador, i No somos solo de este mundo (1981), interessant 

Stephen H. Dole (1916 - 2000), Planetas habitables (1964), molt bó

René Dubos (1901 - 1982), Un dios interior (1973) 

Georges Duby (1919 - 1996), Año 1000, año 2000: la huella de nuestros miedos (1995) 

Jean Duché (1915 - 2000), Historia de la Humanidad III, El dominio de la razón (1964) 

Albert Ducrocq (1921 - 2001), La aventura del Cosmos (1957) 

Epictet (c. 50 - c. 135), Enquiridió (c. 125), recopilació del seu ensenyament per un alumne 

Antonio Escohotado (1941 - 2021), Historia general de las drogas (1989)

Michael de Ferdinandy (1912 - 1993), Historia de Hungria (1967) 

Camille Flammarion (1842 - 1925), Astronomia popular (1880)  

Hans Joachim Flechtner (1902 - 1980), El mundo en la retorta (1942) 

Julio Flores (1926 - 1979), Narraciones de la isla de Pascua (1968) 

Dian Fossey (1932 - 1985), Gorilas en la niebla (1983)

Anna Frank (1929 - 1945). Diario (1947) 

Herbert Franke (1914 - 2011) i Rolf Trauzettel (1930 - 2019), El Imperio Chino (1968) 

André Frossard (1915 - 1995), Dios existe, yo me lo encontré (1969) 

Walter R. Fuchs (1937 - 1976), ¿Hay vida bajo soles remotos? (1973) 

Julio Ganzo (1914 - 1985). Novedades en las aperturas des de 1965 (1969) 

Roger Garaudy (1913 - 2012), Diversos llibres seus, algun d'ells dedicat i signat de quan el vaig  conèixer a Vic el 1991 

Carlos García Gual (1943), Epicuro (1981) 

Manuel García Morente (1886 - 1942), Lecciones de introducción a la  filosofia (1938) 

Martin Gardner (1914 - 2010), Izquierda y derecha en el Cosmos (1964) 

G.T. Garratt (1888 - 1942), El legado de la Índia (1950) 

Aulus Gellius (c. 115 - 180), Noches áticas (c. 170) 

Alain Gerbault (1893 - 1941). Solo a través del Atlántico. La vuelta al mundo del navegante solitario (1944) 

Xabier Gereño (1924 - 2011), Método de euskera (1976)

Robert Gilmore (1941), Alicia en el país de los cuantos (1994) 

Lewis Th. Girau, Método de inglés (1925) 

José Maria Gironella (1917 - 2003), El Japón y su duende (1963), En Asia se muere bajo las estrellas (1968) 

Fco. Javier Gómez Espelosín (1953) i Antonio Pérez Largacha. Egiptomania (1997) 

Stephen Jay Gould (1941 - 2002), La falsa medida del hombre (1981) i La vida maravillosa (1989)

Pierre Grassé (1895 - 1985), El hombre, ese dios en miniatura (1971) 

John Gribbin (1946), En busca del gato de Schrödinger (1984) 

Paul Grieger (1916 - 2009), Caracterologia étnica (1961) 

Fabrice Hadjad (1971), no l'he llegit però vull fer-ho, sobretot llibres com La fe de los demonios (2009)  

John Whitney Hall (1916 - 1997), El Imperio Japonés (1968)

Gavin Hambly (1934 - 2006), Asia Central (1966) 

Heinrich Harrer (1912 - 2006), Siete años en el Tibet (1952) 

Marvin Harris (1927 - 2001), Vacas, cerdos, guerras y brujas (1974) i Caníbales y reyes (1977) 

Vicente Haya (1962), El Islam no es lo que crees (2010) 

Martin Heidegger (1889 - 1976), Ser y tiempo (1927) 

Hermas (s. II), El Pastor (mitjan  s. II) 

Hesíode (2ª meitat s. VIII aC), Els treballs i els dies (c. 700 aC)

Federico Highton (1980), Tinieblas tibetanas: del yoga y el mandala al femicidio ritual  (2021), tampoc l'he llegit encara, és un dels pocs casos entre els citats aquí 

Karen Horney (1885 - 1952), Psicologia femenina (1967) 

Robert Jastrow (1925 - 2008), Dios y los astrónomos (1978), no l'he llegit 

Doris Jonas (1942) i  David Jonas, Sexo y status (1975)  

Robert Jungk (1913 - 1994), El futuro ha comenzado (1952) 

Ernst Jünger (1895 - 1998), Diarios de París (1949) 

Michio Kaku (1947), La Física del futuro (2011) 

Okakura Kakuzo (1863 - 1913). El llibre del te (1978) 

Werner Keller (1909 - 1980), Y la Bíblia tenia razón (1955)

Tomas de Kempis (1380 - 1471), Imitación de Cristo (c. 1423) 

Rudolf Kippenhahn (1926 - 2020), Cien mil millones de soles (1981), Luz del confín del Universo (1984) 

Arthur Koestler (1905 - 1983), Los sonámbulos (1959) 

Samuel Noah Kramer (1897 - 1990), La historia empieza en Sumer (1956) 

Paul de Kruif (1890 - 1971), Cazadores de microbios (1926) 

Ramon Lapiedra (1940), Origen i evolucion del Universo (1975)

Ricard Lázaro Sanromà. Física i Química de COU (1978). Autoeditat, hi vaig col·laborar essent estudiant de Ciències Químiques a la Universitat de Barcelona, un dels primers llibres de text del seu estil en català. . 

André Le Gall (1904 - 2004), Caracterologia de la infancia y de la adolescencia (1954)

André Le Gall i Suzanne Simon, Los carácteres y la felicidad conyugal  (1965) 

René Le Senne (1882 - 1954), Tratado de caracterologia (1945) 

Claude Lévi-Strauss (1908 - 2009), Tristes trópicos (1955)

C.S. Lewis (1898 - 1963), Los cuatro amores (1991) 

Bernardino Llorca (1898 - 1985), Manual de historia eclesiástica (1942) 

Manuel Lloris (1928 - 2005), El Siglo XXI (1973) 

Jorge Loring (1921 - 2013), Para salvarte (moltes edicions) 

Lucreci (c. 99 - c. 55 aC), De rerum natura (1ª meitat s. I aC) 

Duncan Lunan (1945), A la escucha de las estrellas (1974), el futur de l'home a l'Univers 

Claudio Magris (1939), El Danubio (1986) 

Walter Mangold (1892 - 1983), La littérature française par les textes (1968)  

Katherine Mansfield (1888 - 1923), Diario (1927) 

Gregorio Marañón (1887 - 1960), Amiel. Un estudio sobre la timidez (1944) 

Julián Marías (1914 - 2005), Historia de la filosofia (1941) 

Groucho Marx (1890 - 1977), Memòries d'un amant sarnós (1989) 

John Mbiti (1931 - 2019), Entre Dios y el tiempo (1990)

Margaret Mead (1901 - 1978), Adolescencia, sexo y cultura en Samoa (1928) 

Joaquín Merino (1927 - 2011), Londres para turistas ricos (1972) 

Adam Mez (1869 - 1917), El renacimiento del Islam (1922) 

Manuel Mindán Manero (1902 - 2006), molt motivador el seu Historia de la filosofia y de las ciencias (1964)

Sor Maria Rosa Miranda, La epopeya bíblica (1957) 

Lluís Miravitlles (1930 - 1995), Visado para el futuro (1969) 

Indro Montanelli (1909 - 2001), Historia de Roma (1959), Historia de los griegos (1960) 

Ángel Montenegro (1918 - 2001), Historia de la China Antigua (1974) 

Patrick Moore (1923 - 2012), Atlas del Universo (1970) 

Alan Moorehead (1910 - 1983), No hay sitio en el arca (1959)

Pablo Morán (1927 - 1995). Bobby Fischer: su vida y partidas (1972) 

Desmond Morris (1928), El mono desnudo (1967) 

Jesús Mosterín (1941 - 2017), Historia del pensamiento (els primers volums) 

Joaquín Navarro (1946), La nueva matemática (1973) 

Aron Nimzowitsch (1886 - 1935), Mi sistema (1925)

Jeff Nuttall (1933 - 2004),  Las culturas de la posguerra (1968) 

Orígenes (c. 185 - c. 253), diverses obres 

Ovidi (43 aC - 17), El arte de amar i Remedio de amor  (c. 2) 

Heinz Pagels (1939 - 1988), La búsqueda del principio del tiempo (1987)

Carlos Pajares (1945), La nueva Física (1973) 

Antoni Paluzíe Borrell (1899 - 1984), Las maravillas del cielo (mitjan 1960s), també creador de vocacions astronòmiques tot i que ara sembla senzill 

August Panyella (1921 - 1999), Razas Humanas (1961), una visió del món fascinant amb la seva diversitat en la situació precolombina 

C. Northcote Parkinson (1909 - 1993), Parkinson's Law (1957), Mrs. Parkinson's Law (1968) i altres llibres seus com Al patrimonio por el matrimoio (1963), del que desconec l'original anglès 

Blaise Pascal (1623 - 1662), Pensamientos (1670)

Günter Paul (1946), Nuestros vecinos del Cosmos (1981) 

Linus Pauling (1901 - 1994), Química general (1949) 

Pelegrí rus (s. XIX), Relatos sinceros a su padre espiritual (1884) 

Ramón D. Perés (1863 - 1956), Historia de las literaturas antiguas y modernas (1941) 

Daniel Pipes (1949), El Islam (1983) 

Plató (427 - 347 aC), Diàlegs Socràtics (1ª meitat s. IV aC) 

Marco  Polo (1254 - 1324). Libro de las maravillas del mundo. 

Neil Postman (1931 - 2003), La desaparición de la infancia (1982) i Divertirse hasta morir (1985)

Richard Ratti-Kámeke (1873 - 1945), Ejercicios de terminologia química alemana  (1931) 

K. Gösta Rehn (1891 - 1989), Dossier ovnis (1978)  

Richard Réti (1889 - 1929), Los grandes maestros del tablero (1930) 

Vicente Risco (1884 - 1963), Historia de los judios (1944) 

José Rivera (1925 - 1991)  i José Maria Iraburu (1935), Sintesis de espiritualidad católica (1988) 

Colin A. Ronan (1920 - 1995), Secretos del Cosmos (1969) 

Luigi M. Rosetti (1897 - ?), Práctica de caracterologia (1963),  ben explicat, ordenat i sistemàtic, fa agafar interès per aquests estudis 

Jean  Jacques Rousseau (1712 - 1778). Confesiones (1978) 

Carl Sagan (1934 - 1996), La conexión cósmica (1973) més que  Cosmos (1980), molt famós al seu moment per la sèrie de TV  

Carl Sagan i Iosif Shklovski (1916 - 1985), Vida inteligente en el Universo (1966) 

Sant Francesc de Sales (1567 - 1622), Introducción a la vida devota (1604) 

Marilyn Vos Savant (1946) i Leonore Fleischer (1932 - 2009), Gimnasia cerebral i Gimnasia cerebral en acción (1990) 

Luis Alonso Schökel (1920 - 1998), Bíblia del peregrino 

Luis Alonso Schökel i Juan Mateos (1917 - 2003), Nueva Bíblia española (1975) i  Primera lectura de la Bíblia  (1977) 

Arthur Schopenhauer (1788 - 1860), El amor, las mujeres y la muerte (1819) 

Eudald Serra i Buxó (1882 - 1967), L'àngel bó. Devocionari breu (1919), Missal romà (1921) i Guia del cristià (1923)   

Jean-Jacques Servan-Schreiber (1924 - 2006), El desafio americano (1967) i  El desafio mundial (1980), el primer mostra la situació en els anys de progrès europeu i occidental i el segon ja és la situació mundial actual, la posterior a 1973

Suzanne Simon, El carácter de las mujeres (1967) 

Oliver Statler (1915 - 2002), Posada japonesa (1961) 

H. Allen Smith (1907 - 1976), ¡Vamonos al Oeste! (1949), Antologia completa del bromista (1953) 

Aleksandr Solzhenitsyn (1918 - 2008). Archipiélago Gulag (1974) 

Joshua Strickland. Supermundos (1977) 

Stendhal (1783 - 1842), Del amor (1822) 

Robert Louis Stevenson (1850 - 1894). En los Mares del Sur. (1959) 

Walter Sullivan (1918 - 1996), No estamos solos (1965), un llibre meravellós  

Mikhail Tal (1936 - 1992) Práctica de ajedrez magistral (1960) 

Leo Talamonti (1914 - 1998), Guia del carácter (1968) 

Junichiro Tanizaki (1886 - 1965). El elogio de la sombra (1999)

Santa Teresa de Lisieux (1873 - 1897), Historia de un alma (1898) 

José Terrero (1886 - 1961), Geografia de España (1958) 

Léon Thoorens (1921 - 1975), Francia (1977) 

Henry David Thoreau (1817 - 1862), Walden (1854) 

Frank Tipler (1947), Física de la inmortalidad (1994), un llibre rar i ple de fórmules matemàtiques complicadíssimes amb una proposta estranya en el fons i en la forma; un professor meu el va qualificar de "un Primer Motor d'Aristòtil posat al dia". L'autor va fer desprès un altre llibre semblant, Física del Cristianismo (2009), que no he vist, en la que sostè que la Física pot demostrar que Déu existeix i  a més pot deduïr que és Trinitat i les altres principals tesis cristianes.

Alexis de Tocqueville (1805 - 1859). La democracia en América (2 vol, 1835, 1840) 

Alvin Toffler (1928 - 2016), El shock del futuro (1970)

Lev Tolstoi (1828 - 1910), El Reino de Dios está en vosotros (2010) 

Albert Torres i Graell. Kanji, la escritura japonesa (1977) 

Arnold Toynbee (1889 - 1975), Estudio de la Historia (3 vol, 1971) 

James Trefil (1938),  El momento de la Creación (1983), 1001 cosas que todo el mundo debe saber sobre la ciencia (1992) 

Tsui Chi. Historia de la China y de su civilización milenaria (1962)

Mark Twain (1835 - 1910), Los inocentes en el extranjero (1869) 

John Villiers (1936 - 2020), Asia Sudoriental (1966) 

Michael Voslensky (1920 - 1997), La Nomenklatura (1970), molt bona predicció, però el llibre ha mort de l'èxit, ara el que deia a contracorrent i de forma sorprenent, és evident i ja passat

Steven Weinberg (1933 - 2021), Los tres primeros minutos del Universo (1977) 

Paul Williams (1950), The unexpected way: on converting from Buddhism to Catholicism (2002), no l'he llegit però el vull llegir, és un dels pocs casos en aquesta situació de possible futura incorporació

Yong Yap i Arthur Cotterell. La civilización china clásica de la Prehistoria al siglo XIV (1981) 

Stefan Zweig (1882 - 1942), El mundo de ayer (1942)

Altres que he llegit: Sta Teresa de Jesús, St. Joan de la Creu, St. Alfons Mª de Liguori, St. Antoni Maria Claret, o que vull llegir, Nicolau de Cusa.

Són llibres recolectats al llarg de quasi 60 anys, aquí en surten uns 175, en els que hi ha hagut uns temes que m'han interessat sempre i uns altres que han sigut més propis d'uns anys, com la Psicologia social i la  Psicosomàtca que em van fascinar a finals dels anys 1970s. La majoria dels llibres antics eren de la biblioteca del meu pare, molt més gran que la meva, i de la que vaig llegir molt en vida seva i a ell li agradava que ho fes. Era un noi, gairebé un nen, que era un lector insaciable, algun llibre de tipus normal me l'havia llegit tot en una tarda de dissabte a casa i em passaven les hores que no me n'anodava. La afició a la lectura m'ha acompanyat gairebé sempre i m'ha ajudat molt en temps o moments difícils, comprovant allò de que un llibre és un dels millors refugis.

Nota: Dono els títols en castellà perquè aixi els he trobat, tinc i he llegit en general, i tot i que alguns ho he fet en català també uso el títol castellà si hi ha la traducció. De moment cito els de no-ficció perquè són els meus preferis i els instructius i basats en la realitat, més propers a la veritat. Sempre que puc dono la data de l'edició en l'idioma original, per contextualitzar el llibre en el seu temps.

(1)  Los griegos (1965), La República Romana (1966), El Imperio Romano (1967), Los egípcios (1967),  El Cercano Oriente (1968),  La formación de Inglaterra (1969), Constantinopla (1970), La Alta Edad Media (1970), La Tierra de Canaan (1971), La formación de Francia (1972), La formación de América del Norte (1973), El nacimiento de Estados Unidos (1974), Los Estados Unidos desde 1816 hasta la Guerra Civil (1975) i Los Estados Unidos desde la Guerra Civil a la Primera Guerra Mundial (1977). Aquests llibres a més de fer agafar afició per la Història, donar bons coneixements generals i ser molt suggeridors, tenen una lectura clara i senzilla, i a més del tema estan matissats per la intel·ligència i personallitat de l'autor i, almenys m'ho sembla a mi, per l'ambient dels anys en que es van concebre i escriure, i s'hi nota una certa evolució. 

El sentit de l'humor (II)

El saber prendre's les coses bé, trobar la part positiva o divertida de les dificultats i contratemps, i fins saber riure's d'un mateix i dels propis errors, i mirar amb comprensió amorosa les debilitats  pròpies i alienes si es fa amb amabilitat i ganes de desdramatitzar problemes o com acceptació intel·lectual, complaguda o resignada, amb una capacitat única de connectar amb un mateix, amb l'altre o amb els altres i crear complicitat amb la visió compartida, és una possibilitat humana de la que fins i tot s'han fet estudis teològics. "Un sant trist és un trist sant" diu la dita, i St. Joan Maria Vianney (1786 - 1859) afirmava "Quan em sento trist vaig de seguida a confessar". L'ésser humà té que ser bàsicament i fonamentalment seriòs i digne, però això s'ha de complementar amb moments apropiats i oportuns del sentit humorístic, tan necessaris sobretot en temps de dificultats ni que sigui per poder respondre a elles amb distància, relativitzant-les, i poder fer també allò també tan conegut de "al mal temps, bona cara", cosa que sempre és millor. 

El Papa Francesc (1936/2013 - 2025) no sols ha demostrat tenir sentit de 
l'humor, sinó que ha valorat aquesta qualitat humana, molt definitòria i
que si és intel·ligent, moderada i ben dosificada, porta a l'alegria i suavitza
les relacions personals, i si és compartit fomenta la unió dels implicats. 

Fins i to tel Papa Francesc  l'any 2024 es va reunir en el Vaticà amb més 
de 100 comediants de tot el món per agraïr-los el fer nèixer un somriure a
la gent en temps difícils i així contribuir a a la felicitat que va lligada a la
santedat o almenys propiciar-la amb optimisme, bon humor i simpatia..  . 

I per acabar aquesta reflexió sobre el sentit de l'humor com una categoria humana distintiva i molt clarificadora sobre la personalitat de cadascú i la compatibilitat major o menor entre la gent, passo a classificar en els 8 grups al meu parer d'alguns destacats comediants o humoristes, en aquest cas estrangers, sobretot britànics, nord-americans, francesos, russos i italians, per ordre cronològic en cada tipus: 

1 Nikolai Gogol, Mark Twain, W.W. Jacobs, Arkadi Averchenko, Pitigrilli, Valentin Kataev, Bruce Marshall, Evelyn Waugh, T.E.B. Clarke, L. Sprague de Camp, Cantinflas, Pierre Daninos, Robert F. Young, Frederick Pohl, Cyril M. Kornbluth, Arthur Hiller, Gerald Durrell, Neil Simon, Peter Mayle    

2 HJC von Grimmelshausen, Henry Fielding, Edwin Abbott Abbott, Jerome K. Jerome, St. Joan XXIII, James Thurber, Ilya Ilf,  Bob Hope, MM Mussleman, Eugène Ionesco, Bourvil, Stanislaw Lem 

  

3 Ben Jonson, Molière, Oliver Goldsmith, Gustave Flaubert, F.Anstey, GB Shaw, Max Beerbohm, W. Somerset Maugham, Katherine Mansfield, Richard Aldington, Totò, Carole Lombard, Hildegarde Dolson, Steve McNeil, John Kenneth Galbraith, Robert Sheckley, Paul Johnson    

4 William Shakespeare, Jonathan Swift, William Thackeray, Charles Dickens, Lewis Carroll, Curzio Malaparte, Noel Coward, H. Allen Smith, Pat Frank, Louis de Funès, Tony Randall, Marcel Mithois, Woody Allen   

5 Carlo Goldoni, Eugène Labiche, Georges Feydeau, Natsume Soseki, P.G. Wodehouse, Jaroslav Hasek, Gabriel Chevallier, Yevgeni Petrov, Bud Abbott, Fernandel, Hergé. C. Northcote Parkinson, Jean Duché, Peter Sellers, Art Buchwald    

6 St. Felip Neri, St. Joan Bosco, Luigi Pirandello, Anita Loos, Achille Campanile, George Orwell, Jacques Tati, John Fenton Murray, Harry Harrison, Nora Ephron   

7 Pietro Aretino, Rudolf Erich Raspe, Gottfried August Bürger, Alphonse Daudet, Ambrose Bierce, Oscar Wilde, H.G. Wells, Alessandro Varaldo, Lord Dunsany, Kenneth Ingram, Richmal Crompton, Groucho Marx, Aldous Huxley, George Gamow, Fredric Brown, Giovanni Guareschi, Helmut Käutner, Charles Chrichton, Fred McCarthy, Isaac Asimov, Arthur Conte, Kurt Vonnegut  

8 St. Tomàs More, Laurence Sterne, Rudyard Kipling, Stephen Leacock, G.K. Chesterton, A.E. Coppard, A.A. Thomson, Witold Gombrowicz, Lou Costello, Giovanni Mosca, Alfred Bester, Richard Feynman, Ephraim Kishon, Jean-Jacques Sempé, John Kennedy Toole, Larry Niven, Erica Jong, Jerry Seinfeld, Jim Carrey      

No tots ells són humoristes ni comediants, uns quants ho són ocasionalment, és a dir de manera normal i natural. L'humor es un tret distintiu que frena l'orgull i la pretenciositat i  ensenya a ser humil i sensat, i com a mínim distreu de preocupacions i problemes, des d'Aristòfanes i Menandre, i de Terenci, Plaute i Petroni, passant per Boccaccio, Chaucer, Aretino, Erasme i Rabelais fins als autors més actuals. Potser sorprendran algunes absències en els seleccionats, però he tingut que buscar moltes biografies investigant el tret més distintiu de cada, a vegades fàcil, altres molt difícil com Chesterton (7 o 8?) i Howard Hawks (3 o 4?), alguns no m'atreveixo a classificar-los, per falta de dades sobre ells, i d'altres són poc coneguts i no aportan gaire al conjunt, tot i que d'aquests encara n'he possat algún que altre. I he privilegiat els escriptors tot i que hi he posat representants d'altres categories, com actors i fins i tot científics. Volia fer la selecció més reduïda, a uns quants noms clau, molt representatius, però com que és molt possible i fins probable que n'hagi tipificat malament uns quants, fins i tot dins del meu criteri,  he considerat preferible augmentar-ne la quantitat per tal de que almenys la impressió de conjunt o alguns molt coneguts en general, o per algú en particular, ho il·lustrin. 

El sentit de l'humor (I)

El sentit de l'humor és una característica molt personal i un bon senyal de la compatibilitat de caràcters o no entre dues persones. 

Hi ha diversos estils d'humorisme relacionats amb el propi caràcter, allò que un troba graciós i com ho manifesta, que es poden classificar segons exemples típics, començant pel món l'hispànic: 

1 Miguel de Cervantes, Ramón de Mesonero Romanos, Santiago Rusiñol, Josep Pla, Juan Carlos Ortega 

2 Félix Lope de Vega, Ramón de la Cruz, Vital Aza, Serafín Álvarez Quintero, Pedro Muñoz Seca, Paco Martínez Soria, Evaristo Acevedo, Joan Capri, Albert Closas, Josep Sazatornil, Joaquín Merino 

3 Juan Valera, Ramón Gómez de la Serna, Tono, Fernando Díaz Plaja, Juan Pablo Ortega, Fernando Vizcaíno Casas 

4 Serafín Estébanez Calderón, Adelardo López de Ayala, Carlos Arniches, Edgar Neville, Víctor Ruiz Iriarte  

5 Ramón de Campoamor, Manuel Tamayo y Baus, Juan Ignacio Luca de Tena, Enrique Jardiel Poncela, Miguel Mihura, Alberto Caballero  

6 Mariano José de Larra, Frederic Soler, Joaquín Álvarez Quintero, Julio Camba, Wenceslao Fernandez Flórez, José Maria Pemán, Ramón J. Sender 

7 Jacinto Benavente, Ramón Maria del Valle Inclán, Noel Clarasó, Álvaro de Laiglesia, Alfonso Paso, Mariano Ozores, Francisco Ibáñez 

8 Tony Leblanc, Cassen, Antonio Ozores

Alguns dels que he classificat junts - a part del fet que poden estar mal classificats, per exemple dubto molt d'Arniches, que he posat en l'estil 4 però podria ser un 7 - tenen manifestacions aparentment molt diferents però una base comuna, i altres que s'assemblen exteriorment els he classificat en llocs diferents atenent a la que em sembla la font del seu humor, que pot ser molt dispar. I com es veu la classificació no es refereix al tipus d'humor sinó a la personalitat de l'autor, per això he pogut separar per alguna dada de la seva biografia escriptors que col·laboraven escrivint junts com els germans Álvarez Quintero, aportant-hi cadascun una mica del seu estil de sentit de l'humor   

En una altre entrada ho complementaré amb exemples del sentit de l'humor universal. 

El caràcter dels sants

Els 8 estils humans, tots ells cridats per Déu a la santedat i a la glòria del Cel amb Ell:

 

1 David, St. Pere, Sta. Joana d'Arc, St. Ignasi de Loyola,  St. Vicenç de Paul, Sta. Teresa de Lisieux 

2 St. Francesc d'Assís, Sta. Caterina de Bolònia, Sta. Teresa de Jesús, St. Joan Eudes, Sta. Faustina  Kowalska,  St. Joan XXIII, St. Pau VI, 

 

3 St. Joan Baptista, St. Simeó Estilita, St. Joan Mª Vianney, Sta. Caterina Labouré, St. Domènec Savio,  Sta. Gemma Galgani, St. Maximilià Kolbe 

4 Abraham, Moisès, St. Pau, St. Agustí, St. Joan de Capistrano, St. Carles de Foucauld, Sta. Teresa de Calcuta   

5 Sta. Caterina de Siena, St. Joan Fisher, St. Joan Bpta. de La Salle, St. Pius de Pietrelcina  

6 Josep, St. Josep, St. Felip Neri, St. Francesc de Sales, St. Miquel dels Sants, St. Josep de Cupertino, Sta. Margarida Maria d'Alacoque, Sta. Maria Micaela del Santíssim Sagrament, St. Joan Bosco, St. Pius X  

7 St. Benet, St. Domènec, St. Francesc de Paula, St. Benet Josep Labre, St. Antoni Maria Claret, St.  Damià de Molokai, St. Joan Pau II  

8 Salomó, St. Tomàs apòstol, St. Tomàs d'Aquino, St. Bernardí de Siena, St. Tomàs More, St. Francesc  Xavier, St. Pere Claver, St. Alfons Maria de Liguori, Sta. Joana Jugan, Sta. Àngela de la Creu, St. Josepmaria Escrivá 

Cada tipus manifesta una potencialitat humana. Tot i que no es poden resumir en poques paraules, sí que es podria dir a grans trets i simplificant molt que el 1 és el lluitador i líder, el 2 el renovador, el 3 el profeta, el 4 la conversió i l'autoritat personal, el 5 el mestre, el 6 el silenci i els somnis, el 7 el peregrí i el 8 el savi i el capaç de tot.   

"A casa del meu Pare hi ha moltes morades" diu Nostre Senyor i la santedat potencia l'essència personal ja que és la realització plena de cadascú tal com Déu l'havia pensat i com el volia. 

Quan les dones manen el món

Una antiga dita deia: "Si les dones manessin, el món seria una bassa d'oli" i afegia que les dones al poder no voldrien que hi haguessin més guerres ni injustícies socials, sobretot les econòmiques, que no voldrien conflictes lluites ni enfrontaments, coses que suposadament no anirien amb la seva mentalittat conciliadora, de buscar acords i d'unir a la gent i no pas separar-la, i que per tant vetllarien per la pau, el benestar general i les famílies, i d'aquesta manera hi hauria una altre manera de fer política, pensant en els altres i preocupant-se per ells... 

Des d'un altre punt de vista diferent les feministes també creuen que les dones han de poder manar, cosa que fins ara només havien fet pressumptament les reines i emperadrius o rn algun cas princeses  - i algunes molt importants com Hatshepsut, Nefertiti, Cleopatra VII, Livia, Boudicca, Zenobia, Gal·la Placídia, Teodora, Brunhilda, Fredegunda, Wu Zetian, Irene, Olga, Elionor d'Aquitània, Margarida I, Jadwiga, Isabel la Catòlica, Maria Tudor, Caterina de Medici,  Elizabeth I, Maria Estuard, Crisrina,  Maria Teresa I, Caterina II la Gran, Maria Antonieta, Josefina, Isabel II, Victòria, Cixi, Sissi, Elisabet II, Gracia Patricia, Diana... -  però que ara a més haurien de ser presidentes, primeres ministres i altres primers càrrecs mundials.   

Ara fa anys que al món les dones han començat a manar en els primers llocs de països i institucions importants: 

Golda Meir (1898 - 1978), primera ministra d'Israel 1969 - 1974 

Sirimavo Bandaranaike (1916 - 2000), primera ministra de Sri Lanka del 1960 - 1965, del 1970 - 1977 i del 1994 - 2000 

Indira Gandhi (1917 - 1984), primera ministra de la Índia 1966 - 1977 i 1980 - 1984

Lídia Gueiler Tejada  (1921 - 2011), presidenta de Bolívia 1979 - 1980 

Agatha Barbara (1923 - 2002), presidenta de Malta 1982 - 1987 

Margaret Thatcher (1925 - 2013), primera ministra del Regne Unit 1979 - 1990, el mandat més llarg per aquest país al segle XX

Elisabet II (1926 - 2022), reina del Regne Unit i de tota la Commonwealth durant 70 anys,  1952 - 2022 

Violeta Chamorro (1929 - 2025), presidenta de Nicaragua 1990 - 1997 

Vigdis Finnbogadóttir (1930), presidenta d'Islàndia 1980 - 1996 

Maria Estela Martínez de Perón (1931), presidenta d'Argentina 1974 - 1976 

Corazón Aquino (1933 - 2009), presidenta de Filipines 1986 - 1992 

Pratibha Patil (1934), presidenta de la Índia 2007 - 2012

Madeleine Albright (1937 - 2022), secretaria d'Estat dels Estats Units 1997 - 2001 

Ellen Johnson Sirleaf (1938), presidenta de Libéria 2006 - 2018 

Ruth Perry (1939 - 2017), presidenta de Libèria 1996 - 1997

Gro Harlem Brundtland (1939), primera ministra de Noruega el 1981, el 1986 - 1989 i el 1990 - 1996

Nancy Pelosi (1940), presidenta del Congrès d'Estats Units de 2007 - 2011 i 2019 - 2023 

Ertha Pascal-Trouillot (1943), presidenta de Haití 1990 - 1991 

Mary Robinson (1944), presidenta d'Irlanda 1990 - 1997 

Chandrika Kumaratunga (1945), primera ministra (agost - novembre 1994) i presidenta 1994 - 2005 de Sri Lanka 

Micheline Calmy-Rey (1945) presidenta de Suïssa de l'1 de gener al 31 de desembre dels anys 2007 i 2011 

Tansu Çiller (1946), primera ministra de Turquia 1996 - 1997 

Mireya Moscoso (1946), presidenta de Panamà 1999 - 2004

Janet Yellen (1946), vicepresidenta 2010 - 2014 i presidenta 2014 - 2018 de la Reserva Federal d'Estats Units 

Gloria Macapagal Arroyo (1947), presidenta de Filipines 2001 - 2010

Hillary Clinton (1947), secretaria d'Estat dels Estats Units 2009 - 2013, candidata a presidenta del pais el 2016 

Dilma Rouseff (1947), presidenta de Brasil 2011 - 2016 

Elena Salgado (1949), vicepresidenta primera d'Espanya durant 6 mesos l'any 2011

Maria Teresa Fernández de la Vega (1949), vicepresidenta primera d'Espanya 2004 - 2010 i presidenta del Consell d'Estat 2018 - 2022 

Helen Clark (1950), primera ministra  de Nova Zelanda 1999 - 2008 

Joyce Banda (1950), presidenta de Malawi 2012 - 2014 i vicepresidenta 2009 - 2012 

Hilda Heine (1951), presidenta de les Illes Marshall 2016 - 2020 i de nou des de 2024

Rosario Murillo (1951), vicepresidenta 2017 - 2025 i co-presidenta de Nicaragua amb el seu marit Daniel Ortega des del 2025

Mary McAleese (1951), presidenta d'Irlanda 1997 - 2011     

Michelle Bachelet (1951), presidenta de Xile 2006 - 2010 i altre vegada 2014 - 2018

Jenny Shipley (1952), primera ministra de Nova Zelanda 1997 - 1999 

Salomé Zurabishvili (1952), presidenta de Geòrgia 2018 - 2024 

Park Geun-hye (1952), presidenta de Corea del Sud 2013 - 2017 

Dalia Itzik (1952), presidenta d'Israel 25 gener - 15 juliol 2007

Sylvie Kinigi (1952), primera ministra de Burundi 1993 - 1994  

Cristina Fernández de Kirchner (1953), presidenta d'Argentina 2007 - 2015 i vicepresidenta 2019 - 2023

Benazir Bhutto (1953 - 2007), primera ministra del Pakistan 1988 - 1990 i de nou 1993 - 1996 

Angela Merkel (1954), cancellera federal alemanya 2005 - 2021  

Condolezza Rice (1954), secretaria d'Estat dels Estats Units 2005 - 2009 

Christine Lagarde (1956), presidenta del Fons Monetari Internacional 2011 - 2019, presidenta del Banc Central Europeu 2019 - ... 

Dalia Grybauskaité (1956), presidenta de Lituània 2009 - 2019 

Rosalia Arteaga (1956), presidenta d'Equador dos dies, 9 a 11 de febrer de 1997

Theresa May (1956), primera ministra del Regne Unit, 2016 - 2019

Tsai Ing-wen (1956), presidenta de Taiwan 2016 - 2024

Carmen Calvo (1957), vicepresidenta primera d'Espanya 2018 - 2021 i presidenta del Consell d'Estat des de 2024

Draupadi Murmu (1958), presidenta de la Índia des de 2022

Ursula von der Leyen (1958), presidenta de la Comissió Europea des de 2019

Marie-Louise Coleiro Preca (1958), presidenta de Malta 2014 - 2019  

Xiomara Castro (1959), presidenta d'Honduras des del 2022 

Erna Solberg (1961), primera ministra de Noruega 2013 - 2021

Bidhya Devi Bhandari (1961), presidenta de Nepal 2015 - 2023 

Dina Boularte (1962), presidenta de Perú des de 2022 

Claudia Sheinbaum (1962), presidenta de Mèxic des de 2024 

Kamala Harris (1964), vicepresidenta dels Estats Units 2021 - 2025, candidata a presidenta del país el 2024

Maria Jesús Montero (1966), vicepresidenta primera d'Espanya des de 2023

Jeanine Áñez (1967), presidenta interina de Bolívia 2019 - 2020 

Magdalena Andersson (1967), primera ministra de Suècia 2021 - 2022 

Kolinda Grabar-Kitarović (1968), presidenta de Croàcia 2015 - 2020 

Halla Tómasdóttir (1968), presidenta d'Islàndia des de 2024 

Marine Le Pen (1968), candidata a la presidència de França el 2012, 2017 i 2022

Nadia Calviño (1968), vicepresidenta primera d'Espanya 2021 - 2023 

Kersti Kaljulaid (1969), presidenta d'Estònia 2016 - 2021

Soraya Sáenz de Santamaria (1971), vicepresidenta primera d'Espanya 2011 - 2018 

Teresa Ribera (1969), vicepresidenta quarta 2020 - 2021 i tercera 2021 - 2024 d'Espanya 

Yolanda Díaz (1971), vicepresidenta segona d'Espanya des de 2021 

Hsiao Bi-khim (1971), vicepresidenta de Taiwam des de 2024

Zuzana Čaputová (1973), presidenta d'Eslovàquia 2019 - 2024 

Atifete Jahjaga (1975), presidenta de Kosovo 2011 - 2016  

Liz Truss (1975), primera ministra del Regne Unit del 5 de setembre al 25 d'octubre de 2022, el mandat més curt de tots al R.U. 

Sara Aagesen (1976), vicepresidenta tercera d'Espanya des de 2024

Kaja Kallas (1977), primera ministra d'Estònia 2021 - 2024 i alta representant de Relacions Exteriors de la Unió Europea i vicepresidenta de la Comissió Europea des de 2024 

Giorgia Meloni (1977), primer ministre d'Itàlia des de 2022 

Mette Frederiksen (1977), primera ministra de Dinamarca des de 2019 

Jacinda Ardern (1980), primera ministra de Nova Zelanda 2017 - 2023 

Vjosa Osmani-Sadriu (1982), presidenta de Kosovo des de 2021

Sanna Marin (1985), primera ministra de Finlàndia 2019 - 2023 

I tot això tot i no tenir en compte càrrecs com governadores d'Estats dels Estats Units, presidentes de comunitats autònomes, presidentes i CEOs de grans multinacionals, presidentes de parlaments, ministres de temàtiques molt importants, com Defensa, Economia, Hisenda, Interior o Relacions Exteriors, presidentes de parrits polítics i altres com multimilionàries, primeres dames, personatges molt influents... perquè la llista seria gairebé interminable. 

Ja seria hora de que axò es notés. Es veuen o no els resultats?