Hi ha diversos estils d'humorisme relacionats amb el propi caràcter, allò que un troba graciós i com ho manifesta, que es poden classificar segons exemples típics, començant pel món l'hispànic:
1 Miguel de Cervantes, Ramón de Mesonero Romanos, Santiago Rusiñol, Josep Pla, Juan Carlos Ortega
2 Félix Lope de Vega, Ramón de la Cruz, Vital Aza, Serafín Álvarez Quintero, Pedro Muñoz Seca, Paco Martínez Soria, Evaristo Acevedo, Joan Capri, Albert Closas, Josep Sazatornil, Joaquín Merino
3 Juan Valera, Ramón Gómez de la Serna, Tono, Fernando Díaz Plaja, Juan Pablo Ortega, Fernando Vizcaíno Casas
4 Serafín Estébanez Calderón, Adelardo López de Ayala, Carlos Arniches, Edgar Neville, Víctor Ruiz Iriarte
5 Ramón de Campoamor, Manuel Tamayo y Baus, Juan Ignacio Luca de Tena, Enrique Jardiel Poncela, Miguel Mihura, Alberto Caballero
6 Mariano José de Larra, Frederic Soler, Joaquín Álvarez Quintero, Wenceslao Fernandez Flórez, José Maria Pemán, Ramón J. Sender
7 Jacinto Benavente, Ramón Maria del Valle Inclán, Noel Clarasó, Álvaro de Laiglesia, Alfonso Paso, Mariano Ozores, Francisco Ibáñez
8 Tony Leblanc, Cassen, Antonio Ozores
Alguns dels que he classificat junts - a part del fet que poden estar mal classificats, per exemple dubto molt d'Arniches, que he posat en l'estil 4 però podria ser un 7 - tenen manifestacions aparentment molt diferents però una base comuna, i altres que s'assemblen exteriorment els he classificat en llocs diferents atenent a la que em sembla la font del seu humor, que pot ser molt dispar. I com es veu la classificació no es refereix al tipus d'humor sinó a la personalitat de l'autor, per això he pogut separar per alguna dada de la seva biografia escriptors que col·laboaven escrivint junts com els germans Álvarez Quintero, aportant-hi cadascun una mica del seu estil de sentit de l'humor
En una altre entrada ho complementaré amb exemples del sentit de l'humor universal.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada