El sentit de l'humor (II)

El saber prendre's les coses bé, trobar la part positiva o divertida de les dificultats i contratemps, i fins saber riure's d'un mateix i dels propis errors, i mirar amb comprensió amorosa les debilitats  pròpies i alienes si es fa amb amabilitat i ganes de desdramatitzar problemes o com acceptació intel·lectual, complaguda o resignada, amb una capacitat única de connectar amb un mateix, amb l'altre o amb els altres i crear complicitat amb la visió compartida, és una possibilitat humana de la que fins i tot s'han fet estudis teològics. "Un sant trist és un trist sant" diu la dita, i St. Joan Maria Vianney (1786 - 1859) afirmava "Quan em sento trist vaig de seguida a confessar". L'ésser humà té que ser bàsicament i fonamentalment seriòs i digne, però això s'ha de complementar amb moments apropiats i oportuns del sentit humorístic, tan necessaris sobretot en temps de dificultats ni que sigui per poder respondre a elles amb distància, relativitzant-les, i poder fer també allò també tan conegut de "al mal temps, bona cara", cosa que sempre és millor. 

El Papa Francesc (1936/2013 - 2025) no sols ha demostrat tenir sentit de 
l'humor, sinó que ha valorat aquesta qualitat humana, molt definitòria i
que si és intel·ligent, moderada i ben dosificada, porta a l'alegria i suavitza
les relacions personals, i si és compartit fomenta la unió dels implicats. 

Fins i to tel Papa Francesc  l'any 2024 es va reunir en el Vaticà amb més 
de 100 comediants de tot el món per agraïr-los el fer nèixer un somriure a
la gent en temps difícils i així contribuir a a la felicitat que va lligada a la
santedat o almenys propiciar-la amb optimisme, bon humor i simpatia..  . 

I per acabar aquesta reflexió sobre el sentit de l'humor com una categoria humana distintiva i molt clarificadora sobre la personalitat de cadascú i la compatibilitat major o menor entre la gent, passo a classificar en els 8 grups al meu parer d'alguns destacats comediants o humoristes, en aquest cas estrangers, sobretot britànics, nord-americans, francesos, russos i italians, per ordre cronològic en cada tipus: 

1 Nikolai Gogol, Mark Twain, W.W. Jacobs, Arkadi Averchenko, Pitigrilli, Valentin Kataev, Bruce Marshall, Evelyn Waugh, T.E.B. Clarke, L. Sprague de Camp, Cantinflas, Pierre Daninos, Robert F. Young, Frederick Pohl, Cyril M. Kornbluth, Arthur Hiller, Gerald Durrell, Neil Simon, Peter Mayle    

2 HJC von Grimmelshausen, Henry Fielding, Edwin Abbott Abbott, Jerome K. Jerome, St. Joan XXIII, James Thurber, Ilya Ilf,  Bob Hope, MM Mussleman, Eugène Ionesco, Bourvil, Stanislaw Lem 

  

3 Ben Jonson, Molière, Oliver Goldsmith, Gustave Flaubert, F.Anstey, GB Shaw, Max Beerbohm, W. Somerset Maugham, Katherine Mansfield, Richard Aldington, Totò, Carole Lombard, Hildegarde Dolson, Steve McNeil, John Kenneth Galbraith, Robert Sheckley, Paul Johnson    

4 William Shakespeare, Jonathan Swift, William Thackeray, Charles Dickens, Lewis Carroll, Curzio Malaparte, Noel Coward, H. Allen Smith, Pat Frank, Louis de Funès, Tony Randall, Marcel Mithois, Woody Allen   

5 Carlo Goldoni, Eugène Labiche, Georges Feydeau, Natsume Soseki, P.G. Wodehouse, Jaroslav Hasek, Gabriel Chevallier, Yevgeni Petrov, Bud Abbott, Fernandel, Hergé. C. Northcote Parkinson, Jean Duché, Peter Sellers, Art Buchwald    

6 St. Felip Neri, St. Joan Bosco, Luigi Pirandello, Anita Loos, Achille Campanile, George Orwell, Jacques Tati, John Fenton Murray, Harry Harrison, Nora Ephron   

7 Pietro Aretino, Rudolf Erich Raspe, Gottfried August Bürger, Alphonse Daudet, Ambrose Bierce, Oscar Wilde, H.G. Wells, Alessandro Varaldo, Lord Dunsany, Kenneth Ingram, Richmal Crompton, Groucho Marx, Aldous Huxley, George Gamow, Fredric Brown, Giovanni Guareschi, Helmut Käutner, Charles Chrichton, Fred McCarthy, Isaac Asimov, Arthur Conte, Kurt Vonnegut  

8 St. Tomàs More, Laurence Sterne, Rudyard Kipling, Stephen Leacock, G.K. Chesterton, A.E. Coppard, A.A. Thomson, Witold Gombrowicz, Lou Costello, Giovanni Mosca, Alfred Bester, Richard Feynman, Ephraim Kishon, Jean-Jacques Sempé, John Kennedy Toole, Larry Niven, Erica Jong, Jerry Seinfeld, Jim Carrey      

No tots ells són humoristes ni comediants, uns quants ho són ocasionalment, és a dir de manera normal i natural. L'humor es un tret distintiu que frena l'orgull i la pretenciositat i  ensenya a ser humil i sensat, i com a mínim distreu de preocupacions i problemes, des d'Aristòfanes i Menandre, i de Terenci, Plaute i Petroni, passant per Boccaccio, Chaucer, Aretino, Erasme i Rabelais fins als autors més actuals. Potser sorprendran algunes absències en els seleccionats, però he tingut que buscar moltes biografies investigant el tret més distintiu de cada, a vegades fàcil, altres molt difícil com Chesterton (7 o 8?) i Howard Hawks (3 o 4?), alguns no m'atreveixo a classificar-los, per falta de dades sobre ells, i d'altres són poc coneguts i no aportan gaire al conjunt, tot i que d'aquests encara n'he possat algún que altre. I he privilegiat els escriptors tot i que hi he posat representants d'altres categories, com actors i fins i tot científics. Volia fer la selecció més reduïda, a uns quants noms clau, molt representatius, però com que és molt possible i fins probable que n'hagi tipificat malament uns quants, fins i tot dins del meu criteri,  he considerat preferible augmentar-ne la quantitat per tal de que almenys la impressió de conjunt o alguns molt coneguts en general, o per algú en particular, ho il·lustrin.