Dos pols mundials

Actualment hi ha dos bàndols entre els dirigents mundials, en cada grup hi ha simpatitzants però també en alguns casos oponents polítics, i tot i que majoritàriament són conservadors o d'esquerres hi ha minories en cada grup, pero que es caracteritzen molt bé per les seves postures sobre la religió, la guerra i la pau, l'avortament, les injeccions d'ARN missatger, la ideologia de gènere, el NOM, l'Agenda 2030 i altres temes molt importants en el món d'avui (1), i cito els líders millor que els païssos, i que ordenant-los per edat es poden resumir així:

A

Luiz Inácio Lula da Silva (1945) 

Donald Trump (1946)

Clarence Thomas (1948) 

Jaroslav Kaczynski (1949)

Vladimir Putin (1952) 

Steve Bannon (1953)

Robert F. Kennedy Jr (1954)

Recep Tayyib Erdogan (1954) 

Alaksandar Lukashenka (1954) 

Jair Bolsonaro (1955) 

Calin Georgescu (1962)

Viktor Orban (1963)

Geert Wilders (1963)

Nigel Farage (1964)

Robert Fico (1964) 

Bashar al-Assad (1965) 

Herbert Kickl (1968)

Marine Le Pen (1968)

Tucker Carlson (1969)

Aleksandar Vucic (1970) 

Javier Milei (1970)

Elon Musk (1971) 

Julian Assange (1971) 

Mikheil Kavelashvili (1971) 

Marco Rubio (1971) 

Alex Jones (1974) 

Santiago Abascal (1976) 

Giorgia Meloni (1977)

Alice Weidel (1979) 

Nayib Bukele (1981)

Edward Snowden (1983) 

J.D. Vance (1984)

Mark Zuckerberg (1984) 

B

George Soros (1930) 

Klaus Schwab (1938) 

Anthony Fauci (1940) 

Joe Biden (1942)

Bill Clinton (1946) 

Hillary Clinton (1947)

António Guterres (1949) 

Bill Gates (1955) 

Christine Lagarde (1956) 

Olaf Scholz (1958) 

Ursula von der Leyen (1958) 

Jens Stoltenberg (1959) 

Victoria Nuland (1961)

Barack Obama (1961) 

Alberto Núñez Feijóo (1961) 

Keir Starmer (1962) 

Michelle Obama (1964)

Tim Walz (1964)  

Boris Johnson (1964) 

Melinda Gates (1964)

Kamala Harris (1964) 

Tedros Adhanom (1965)

Magdalena Andersson (1967) 

Hunter Biden (1970) 

Pedro Sánchez (1972) 

Kaja Kallas (1977) 

Emmanuel Macron (1977)

Volodymyr Zelenski (1978) 

Jacinda Ardern (1980) 

Alexander Soros (1985)

Sanna Marin (1985)  

També n'hi ha uns quants d'inclassificables en aquests dos grups, per diversos motius, com Xi Jinping (1953), Benjamin Nethanyahu (1949), els líders palestins i de molts països àrabs, i també els ayatollahs d'Iran - que són aliats de Rússia i estan enfrontats als Estats Units - i altres, ja sigui perquè es diria que pertanyen a tots dos o a cap d'ells o perquè en ells la barreja dels trets fonamentals que defineixen cada grup  està molt barrejada o són radicalment contradictoris. En tot cas i tot i que aquestes excepcions siguin també nombroses i facin el món multipolar més que bipolar, els que pertànyen als dos grans pols són força importants i decisius en el món d'avui.

(1) Tot i que no tots els inclosos en un grup estiguin d'acord en tot ni en tots els punts citats, però sí en la seva gran majoria i en les línies bàsiques i també n'hi ha que abans eren d'un tipus i ara per evolució personal són de l'altre, com Musk i Zuckerberg

La vida és poesia

Uns quants poemes: 

"I wandered lonely as a cloud",  de William Wordsworth (1770 - 1850)
també conegut com "Daffodils", publicat el 1807 

"I wandered lonely as a cloud

That floats on high o'er vales and hills,

When all at once I saw a crowd,

A host, of golden daffodils;

Beside the lake, beneath the trees,

Fluttering and dancing in the breeze.

Continuous as the stars that shine

And twinkle on the milky way,

They stretched in never-ending line

Along the margin of a bay:

Ten thousand saw I at a glance,

Tossing their heads in sprightly dance.

The waves beside them danced; but they

Out-did the sparkling waves in glee:

A poet could not but be gay,

In such a jocund company:

I gazed—and gazed—but little thought

What wealth the show to me had brought:

For oft, when on my couch I lie

In vacant or in pensive mood,

They flash upon that inward eye

Which is the bliss of solitude;

And then my heart with pleasure fills,

And dances with the daffodils".

Va ser escrit el 1804 sobre una experiència que l'autor va tenir passejant pel camp l'any 1802.

"Time" de Percy B. Shelley (1792 - 1822) 
Posthumous Poems, 1824 

"Unfathomable Sea! whose waves are years,

Ocean of Time, whose waters of deep woe

Are brackish with the salt of human tears!

Thou shoreless flood, which in thy ebb and flow

Claspest the limits of mortality!

And sick of prey, yet howling on for more,

Vomitest thy wrecks on its inhospitable shore;

Treacherous in calm, and terrible in storm,

Who shall put forth on thee,

Unfathomable Sea?"

Aquest poema impressiona encara més quan se sap que l'autor va morir ofegat en un naufragi prop de la costa d'Itàlia, com si l'hagués escrit com una premonició inconscient 

 

"Ships that pass in the night" de Henry Wadsworth Longfellow (1807 - 1882)
Tales of Wayside Inn, 1863 

"Ships that pass in the night,
And speak each other in passing,
Only a signal shown,
And a distant voice in the darkness,
So on the ocean of life,
We pass and speak one another,
Only a look and a voice,
Then darkness again, and a silence".

D'aquest ja fa forces anys en vaig trobar una traducció una mica lliure al castellà i a partir d'ella en vaig fer una versió encara més lliure al català, inspirada en la idea: 

Les persones són com vaixells / que en alta mar es creuen / propers en una fosca  nit boirosa / fent sonar les seves sirenes /i divisant vagament la silueta i les llums de l'altre / un moment interessant en el viatge / però desprès segueixen cada un el seu camí / allunyant-se de nou l'un de l'altre / i perdent-se tots dos en l'oceà de la soledat 

Així, i tot i que en el seu moment em va sorprendre, entenc quan al contestar-li unes preguntes que em va fer, un professor de filosofia em va dir que era un romàntic. I per si tot això fos poc per decidir-ho hi ha una frase de saviesa oriental que sempre he trobat força il·lustrativa: 

"La Natura dorm en els minerals, somnia en les plantes, desperta en els animals, en l'home es fa conscient" que jo he pensat completar amb "i en Jesucrist assoleix la Divinitat".    

Un recull de llibres religiosos i espirituals (1875 - 2025)

Una selecció de llibres i escrits de religió i espiritualitat dels últims 150 anys, en els seus idiomes originals i dates de la primera, o en algun cas la principal, edició:

Otkrovenniye rasskazy strannika dukhovnomu svoyemu ottsu (1884) - anònim rus (1) 

Tsartsvo Bozhiye vnutri vas (1894) - Lev Tolstoi (2)

Histoire d’une âme (1898) – Sta. Teresa de Lisieux

Heretics (1905) – G.K. Chesterton

Orthodoxy (1908) - G.K. Chesterton

Prière de saint François (1912) – anònim (3)

The Everlasting Man (1925) - G.K. Chesterton

The Problem of Pain (1940) - CS Lewis

The Screwtape Letters (1942) - CS Lewis

Miracles (1947) - CS Lewis

Modern Cosmology and the Christian Idea of God (1952) – E.A. Milne

Mere Christianity (1952) – CS Lewis

The Four Loves (1960) - CS Lewis

Le Salut, incarnation ou mystère pascal (1968) – Jean-Pierre Jossua

Dieu existe, je l’ai rencontré (1969) – André Frossard

La gnose de Princeton (1974) - Raymond Ruyer 

God and the Astronomers (1978) - Robert Jastrow

Síntesis de espiritualidad católica (1988) – José Rivera i José Maria Ibarburu

Rome Sweet Home: Our Journey to Catholicism (1993) – Scott i Kimberly Hahn

Handbook of Christian Apologetics (1994) – Peter Kreeft i Ronald K. Tacelli

The Unexpected Way: On Converting from Buddhism to Catholicism (2002) – Paul Williams

Lord, Have Mercy (2003) - Scott Hahn 

Réussir sa mort: Anti-méthode pour vivre (2005) – Fabrice Hadjadj

Grazie, Gesù. La mia conversione dall'Islam al Cattolicesimo (2008) - Magdi Cristiano Allam  

La Foi des Démons ou l’athéisme dépassé (2009) – Fabrice Hadjadj

Tinieblas tibetanas: Del yoga y el mandala al femicidio ritual (2021) – Federico Highton

També altres que s'han publicat durant decennis, ampliats i revisats, com Para salvarte de Jorge Loring que ja ha superat les 45 edicions.

1/ Relats sincers d'un pelegrí al seu pare espiritual, tambñe conegut com El pelegrí rus. Tot i que no se sap segur, s'atribueix l'autoria a dos monjos del Mont Athos, l'arximandrita Mikhail Kozlov (1826 - 1884) que hauria fet la part principal i Arseni Troiepolski (1804 - 1870) que l'hauria completat, volent tots dos quedar anònims. L'obra va ser composta entre 1854 i 1860, i una versió incompleta s'hauria publicat ja el 1861 i una altre el 1881, però la citada és la definitiva.  

2/ El Regne de Déu està en vosaltres  

3/ Potser el sacerdot Esther Auguste Bouquerel (1855 – 1923), el primer en publicar-la el desembre de 1912 a la revista “La Clochette"

Catòlics

Grans personatges de la Història que han sigut catòlics des del segle XV ençà i que estan en la base de la ciència, el pensament i la cosmovisió actual: 

Johannes Gutenberg (c. 1400 - 1468), la impremta 

Cristòfor Colom (1451 - 1506), travessà l'Atlàntic, descobrí el Nou Món i tornà a Europa amb la notícia, desencadenant un canvi irreversible en la Història 

Leonardo da Vinci (1452 - 1519), geni universal, sobretot pintor i inventor, avançat a la seva 'època, treballà per l'Església i per Ordes religioses, i tot i les seves peculiaritats en vida, en els seus últims anys es convertí, volgué ser un bon catòlic i morí cristianament rebent els sagraments 

Amerigo Vespucci (1454 - 1512), pel seu descobriment del Nou Món, de que aquelles terres no eren Àsia, va donar nom a Amèrica  

Nicolau Copèrnic (1473 - 1543), descobridor del Sistema Solar, de que la Terra és un planeta que gira sobre si mateix i orbita al voltant de Sol, i que la Lluna és un satèl·lit de la Terra 

Miquel Àngel (1475 - 1564), polímata i pintor, escultor i arquitecte genial 

Georgius Agricola (1494 - 1555), fundador de la Geologia i pare de la Mineralogia 

Gregori XIII (1502 - 1585), Papa des de 1572 fins a la seva mort, va introduir el calendari gregorià, adoptat pels països catòlics el 1582 i anys següents, pels protestants al llarg dels s. XVII i XVIII, i per la totalitat del món entre el s. XIX i principis del XX. 

Andreas Vesalius (1514 - 1564), pare fundador de l'Anatomia humana moderna, diseccions  

Christopher Clavius (1538 - 1612), matemàtic i astrònom jesuïta que per encàrrec del Papa va idear el calendari gregorià, tant encertat que avui l'usa tot el món

William Shakespeare (1564 - 1616), el més gran escriptor de tots els temps 

Galileo Galilei (1564 - 1642), pare de la Física, descobridor d'un nou Univers amb el telecopi 

Christoph Scheiner (1573 - 1650), jesuïta, observador del Sol amb telescopi, taques solars

Marin Mersenne (1588 - 1648), sacerdot i monjo mínim, fundador de l'Acústica, autor dels nombres primers de Mersenne i pioner tant de la revolució científica com de la comunitat científica ja que es cartejava amb els principals científics de l'època, compartia obertament els seus descobriments i divulgava els d'altres, impulsant la col·laboració entre savis de diferents especialitats

René Descartes (1596 - 1650), un dels fonamentadors de la Filosofia, Matemàtiques i Ciència modernes, racionalisme i geometria analítica 

Giovanni Battista Riccioli (1598 - 1671), jesuïta, Selenografia, nomenclatura topogràfica actual de la Lluna 

Athanasius Kircher (1602 - 1680), polímata jesuïta, va ser l'últim savi que va conèixer tot el saber  científic del seu temps i que va fer aportacions importants en tots els camps i a més es va avançar en molts temes a la seva època 

Evangelista Torricelli (1608 - 1647), inventor del baròmetre, la pressió atmosfèrica 

Francesco Maria Grimaldi (1618 - 1663), jesuïta, Selenografia, cartografia lunar moderna

Blaise Pascal (1623 - 1662), gran filòsof, literat, matemàtic i físic, càlcul de probabilitats 

Nicolau Steno (1638 - 1686), un dels pioners de l'Anatomia i pare de la Geologia i l'Estatigrafia, els fòssils

Ruđer Bošković (1711 - 1787), polímata jesuïta, es va avançar molt a la seva època, fou un dels pares de l'atomisme modern i es va avançar molt al seu temps proposant la teoria de camps, i suggerint deescobriments i teories que no es van fer i establir fins als segles XIX i XX, havent influït en molts cientíics destacats 

Charles Augustin de Coulomb (1736 - 1806), electricitat, llei de les càrregues elèctriques, culombi  

Luigi Galvani (1737 - 1798), electricitat, efecte de l'electricitat en nervis i muscles, 

Antoine Lavoisier (1743 - 1794), pare de la Química, en posà les bases científiques

René Just Haüy (1743 - 1822), sacerdot, pare de la Cristalografia 

Jean-Baptiste Lamarck (1744 - 1829), autor d'una primera teoria de l'evolució, el lamarckisme 

Alessandro Volta (1745 - 1827), electricitat, la pila elèctrica, volti  

Wolfgang Amadeus Mozart (1756 - 1791), un dels més grans músics de tots els temps 

Ludwig van Beethoven (1770 - 1827), un dels més grans músics de tots els temps 

André-Marie Ampère (1775 - 1836), electrodinàmica, solenoide i telègraf elèctric, amperi, 

Augustin-Louis Cauchy (1789 - 1857), gran matemàtic, sèries

Christian Andreas Doppler (1803 - 1853), l'efecte Doppler   

Léon Foucault (1819 - 1868), la velocitat de la llum i el pèndul del seu nom  

   

Gregor Mendel (1822 - 1884), l'herència genètica, els gens, pare de la Genètica 

Louis Pasteur (1822 -  1895), els gèrmens com a causa de les malalties i les vacunes 

Giuseppe Mercalli (1850 - 1914), pare de la Sismologia i de la Vulcanologia, escala Mercalli de terratrèmols

Karl Landsteiner (1868 - 1943), els grups sanguinis i les transfussions possibles de sang 

Henri Breuil (1877 - 1961), sacerdot, pare de la Prehistòria moderna, descobridor de l'art rupestre del Paleolític Superior  

Pierre Teilhard de Chardin (1881 - 1955), sacerdot jesuïta, paleoantropòleg, autor d'una teoria de l'evolució 

Alexander Fleming (1881 - 1955), descobridor del primer antibiòtic, la penicilina   

Georges Lemaître (1894 - 1966), sacerdot, pare de la teoria del Big Bang com origen de l'Univers  

Com diu el prestigiós historiador de la física i de l'astronomia, John L. Heibron (1934 - 2023), reconegut en el seu camp com un dels màxims experts en el tema i potser el que més: 

"L'Església Catòlica Romana va donar més suport econòmic i social a l'estudi de l'astronomia durant més de 6 segles -  des de la recuperació dels coneixements antics durant la Baixa Edat Mitjana fins a la Il·lustració -  que qualsevol altra, i probablement més que totes les altres institucions juntes"· 

L'amor

Déu és Amor i qui viu en l'amor viu en Déu i el coneix i Déu viu en ell. 

Ningú té més amor que qui dona la vida pels seus amics, i l'amor de Crist és la mort de la mort

La Bíblia, tant l'Antic Testament com sobretot el Nou, està plena de referències a l'amor, especialment de l'amor de Déu i d'exhortacions a viure aquest amor i a practicar aquest amor diví tant amb un mateix com en els altres i sobretot amb Déu, de qui ve, en qui troba la seva base i fonament, i al que en justícia hem d'estimar sobre totes les coses, amb tot el cor, amb tota l'ànima, amb tot el pensament i amb totes les forces, posant sempre a Déu primer en tot, tal com li correspon. 

Aquí citarem algunes declaracions sobre l'amor dels sants, els mestres del veritable amor, junt amb unes poques d'autors cristians experts. 

Sant Agustí (354 - 430) deia "Dilige et quo vis fac", és a dir "estima amb un amor oblatiu i generós (dilige) i llavors actua espontàniament, perquè estimant d'aquesta manera només faràs el bé", ja que com ell mateix explicava "Dilige et non potes nisi bene facere".

I també afirmava "Non amas in illo quod est, sed quod vis ut sit" (No estimes el que hi ha, sinó el que vols que sigui), tal com fa Déu amb nosaltres, que no estima els pecadors pel fet de ser-ho - una altre cosa és que se'n compadeixi, els hi tingui pietat i es mostri misericordiós amb ells - sinó pel que poden ser si es deixen transformar pel seu amor, i que està relacionat amb el que estan cridats a ser des de sempre. I això en paraules actuals és voler que cadascú sigui la millor versió possible de si mateix, és a dir tal com la Santíssima Trinitat ens va pensar i estimar ja abans de crear l'Univers, tal com ens vol per a la nostra felicitat i com sempre procura, amb paciència, afecte i tendressa, que arribem a ser. Tots els éssers humans estem cridats a la salvació i la santificació. 

De St. Fulgenci de Ruspe (c. 465 - c. 530) és la constatació que "Crist va fer de l'amor l'escala que permetria a tots els cristians pujar fins al Cel"

Sant Bernat de Claraval (1090 - 1153): "El benefici de l'amor rau en la seva pràctica" i també "L'amor és l'únic en que la criatura pot respondre al Creador fent-li algun tipus de retorn semblant, per molt desigual que sigui"

Dant (1265 - 1321) estableix  "L'amor que mou al Sol i a les estrelles" i en italià "T'estimo" és "Te voglio bene", és a dir "Vull el teu bé", és a dir que la benevolència, el desig de bé i bondat de tot, és el motor universal, ja que Déu és Amor, i per amor ha creat l'Univers i ha cridat tots els éssers a l'existència, cadascú en la seva condició i quan i on Ell ha volgut, per un major bé. 

De Sant Joan de Déu (1495 - 1550) és l'observació fonamental "Igual que l'aigua extingeix el foc, l'amor esborra el pecat"

A Santa Teresa de Jesús (1515 - 1582), en una aparició Nostre Senyor Jesucrist li va dir: "Per un "t'estimo" teu, tornaria a crear tot l'Univers". I és que l'amor busca amor i nomès amb amor es paga. 

Sant Joan de la Creu (1542 - 1591): "On no hi ha amor, poseu amor i trobareu amor" i "Al capvespre de la vida se'ns examinarà d'amor" 

Sant Joan Baptista de La Salle (1651 - 1719): "Amb la vostra diligència mostreu el vostre amor pels que Crist us ha donat, tal com Crist va estimar l'Església" i "Deixa't portar per l'amor de Déu, perquè Jesucrist va morir per tots, perquè els qui viuen no visquin per a ells mateixos sinó per aquell que va morir i ressuscitar per ells" 

Sant Alfons de Liguori (1696 - 1787): "Tota la santedat i perfecció de l'ànima està en el nostre amor a Jesucrist, Déu nostre, que és el nostre Redemptor i el nostre bé suprem"

Santa Joana Jugan (1792 - 1879): "Humils per estimar" i "No li negueu res a Déu:  tot ho hem de fer mitjançant l'amor"

St. Antoni Maria Claret (1807- 1870): "L'home que realment estima a Déu també estima el seu proïsme"

Santa Teresa de Lisieux (1873 - 1897), "Vaig descobrir que l'amor ho és tot i que és el cor de l'Església i vaig comprendre que la meva missió era ser l'amor" (cita no literal, però fidel)

G.K. Chesterton (1874 - 1936) ens adverteix en el cas humà "Cal estimar no sols quan la persona ja és digna d'estimació sinó abans que ho sigui, per tal que ho sigui" 

C.S. Lewis (1898 - 1963) a The Four Loves parla dels 4 tipus d'amor, eros, sorge, philia i agape, que altres autors eleven a 5 afegint el pragma, però en realitat en grec es coneixien 7 o 8 variants d'amor, dels quals l'agape, l'amor de donació incondicional i desinteresat, és l'amor pròpiament cristià.  

I com s'ha dit, la veritable religió és l'aprenentatge de l'amor. 

Llibres de conversions

Uns quants llibres de persones que van buscar i van trobar la veritat. 

Confessiones (c. 400) - St. Agustí 

Dieu existe, je l'ai rencontré (1969) - André Frossard 

Rome, sweet home. Our journey to Catholicism (1993) - Scott Hahn i Kimberly Hahn

The unexpected way: on converting from Buddhism to Catholicism (2002) - Paul Williams

Grazie, Gesù. La mia conversione dall'Islam al Cattolicesimo (2008) - Magdi Cristiano Allam  

"Tu no em buscaries si no m'haguessis ja trobat" - St. Agustí (354 - 430) 

Llibres de religió d'una època

Una relació de llibres potser ara poc coneguts (1) i que són no sols ja històrics i reflecteixen una època sinó que la majoria d'ells són molt recomanables (2):

L'Àngel bó. Devocionari breu (1919) - Eudald Serra i Buixó 

Missal Romà (1921) - Eudald Serra i Buixó 

Guia del Cristià (1923) - Eudald Serra i Buixó 

Manual de Historia Eclesiástica (1942) - Bernardino Llorca 

Para salvarte (moltes edicions i versions des dels 1940s) - Jorge Loring 

El Montserrat del espíritu (1953) - Columbà Maria Cucurella i Jorba 

Historia de la Iglésia Católica I. Edad Antigua (1953) - Bernardino Llorca 

Nueva visión de la Historia del Cristianismo (1956) - Bernardino Llorca

Catecismo de la Doctrina Cristiana del Segundo Grado, Texto Nacional (1958) 

 

Lo que no ha dicho el Concilio (2ª meitat 1960s) - José Ricart Torrens 

Reflexiones en torno a la Humanae Vitae (1968) - Karl Rahner (3)

Dieu existe, je l'ai recontré (1969) - André Frossard (4)

Si el celibat fos un pecat... (1980) - Álvar Maduell (5)

Relació dels autors citats: 

Columbà Maria Cucurell (1877 - 1963), monjo de Montserrat
Eudald Serra (1882 - 1967), sacerdot català
Bernardino Llorca (1898 – 1985), historiador jesuïta
Karl Rahner (1904 - 1984), sacerdot i teòleg jesuïta alemany 
André Frossard (1915 - 1995), periodista i escriptor, membre de l'Académie Française
Jorge Loring (1921 - 2013), jesuïta i apologista
Álvar Maduell (1936), sacerdot, teòleg, periodista i escriptor

No he trobat informació biogràfica de José Ricart Torrens, sacerdot català

 

Notes: 

(1) L'excepció és el conegudíssim Para salvarte. De tots ells cito sempre l'any de la primera edició, si el sé, i el títol original. N'hi ha que han sigut reeditats moltes vegades, en ocasions revisats i ampliats i tot. 

(2) Alguns ara han quedat antiquats i són curiositats,  i l'últim de la llista és un llibre volgudament polèmic i fins paròdic, que tot i que no és tan trecador com el títol donaria a entendre, i tenint en compte que sembla,i és volgudament provocatiu, és ben desencertat per la seva tesi seriosa subjacent, exagerada, falsa i absurda, que  també és un autèntic sarcasme. Els que sí són molt recomanables són l'Àngel bó, la Guia del Cristià, el Manual de Historia eclesiástica i sobretot el Catecismo, del que es va fer una edició en traducció catalana, i el Para salvarte, del que hi ha traducció catalana i que a més s'ha traduït a molts idiomes i se n'han fet moltes revisiona i ampliacions, i avui dia ja deu anar per la vuitantena de edicions fins gairebé ara mateix. 

(3) Llibre crític i controvertit en la línia de K. Rahner, considerat el gran teòleg del Vaticà II, i durant un temps, el més important i influent teòleg catòlic del segle XX, com l'equivalent de Karl Barth en el món protestant, però el prestigi i l'acceptació del qual ja fa temps que ha anat declinant, ha minvat molt i ara no se'l veu així.  

(4) Llibre interessant i recomanable sobre una teofania en una església que va provocar a l'autor una conversió immediata, gairebé de tipus paulí, interessant de seguir en els precedents, les circumstàncies i el desenvolupament posterior.

(5) Un llibre fet per un sacerdot i teòleg crític amb la situació política espanyola del franquisme, i que en aquesta obra literalment es passa, com una mena de broma rara o un exercici de "épater le bourgeois", potser per intentar fer sortir a tots de la zona de comfort, però la tesi del qual, que per sort ni l'autor se la creu ni la té en consideració, no s'aguanta per enlloc i avui dia molt menys.