Jesucrist Gran Sacerdot per sempre

Per Ell, amb Ell i en Ell, Déu Pare en unitat amb l'Esperit Sant rep tot honor i tota glòria pels segles dels segles

Nostre Senyor Jesucrist és l'únic i etern Summe Sacerdot veritable. 

A la Creu, Ell va ser el sacerdot, l'altar i la víctima, i el seu sacrifici, eficaç i sobreabundant, es va oferir una vegada per sempre, fent-se actual en totes les misses ofertes pels sacerdots que oficien en el seu nom, com instruments seus, essent Ell qui realment actua, gràcies al do de l'Esperit Sant. 

Adorem, beneïm i lloem Déu! 

Juny, el mes del Sagrat Cor de Jesús

El mes de juny està dedicat al Sagrat Cor de Jesús

Acollim-nos tots al seu amor, bondat i misericordia! 

La Verge Maria, Mare de l'Església

La Mare de Déu és model de l'Església i de tots els creients. El títol de Mare de l'Església ja es troba en St. Ambròs de Milà al segle IV. La van considerar també així alguns Papes del segle XVIII i XIX, basant-se en la última voluntat de Jesús a la Creu abans de morir: "Mare, aqui tens el teu fill" i "Fill, aquí tens la teva Mare", referint-se a St. Joan apòstol i evangelista, el seu deixeble més estimat i l'únic al peu de la Creu junt amb Maria i les dones, i que des d'aquell moment acollí a la Verge Mare a la seva casa. Des del principi es va entendre que en aquest deixeble estimat i fidel es representaven no sols els deixebles preferits - tot i que molts sants han dit que aquests són els devots de Maria i que quan Déu concedeix a algú una gran santedat el fa molt devot de la seva Mare i Mare nostra del Cel - sinó tots els seus deixebles, tots els qui creuen en Ell.  

Però va ser St. Pau VI (1963 - 1978) qui l'any 1964 la va proclamar oficialment "Per a glòria seva i consol nostre proclamem Maria Santíssima Mare de l'Església, és a dir de tot el poble de Déu, tan dels pastors com dels fidels, que l'anomenen Mare amorossísima i volem que d'ara endavant amb aquest nom tan dolç la Verge sigui encara més honorada i invocada per tot el poble cristià". I el Papa St. Joan Pau II (1978 - 2005) va fer instal·lar la imatge de Maria Matter Ecclesiae a l'exterior del Vaticà amb el seu propi lema "Totus tuus", i finalment el Papa Francesc (des de 2013) ha instituit la festa de Maria Mare de l'Església de forma universal el dilluns següent a la Pentecosta. 

Acollim-nos sempre a la protecció i intercessió maternal de la Verge Mare de Déu, honorem-la, donem-li gràcies per tots els favors i dons que ens fa i siguem-ne vol devots, pregant-li sempre fervorosament fins que amb la seva ajuda arribem a la Glòria infinita i eterna del Cel on amb ella podrem veure i lloar sempre a Déu!

Pentecosta, miracle i meravella

És el gran do de l'Esperit Sant davallant sobre Maria Santíssima i els apòstols. 

És el més gran do possible, molt més que tot el que podem desitjar i imaginar, perquè Déu es dona a si mateix. I no hi ha res més gran, el do de l'Esperit Sant omple i sobrepassa infinitament tots els nostres anhels. I el dia de la Pentecosta, que transforma l'ésser humà, és el dia del naixement de l'Església, amb el seu poder de perdonar els pecats, de consagrar l'Eucaristia, d'administrar tots els altres sagraments, de pregar amb encert i eficàcia i de fer miracles i veure i viure meravelles, pel poder de l'Esperit Sant que fa recordar i entendre tot el que va dir Jesucrist i que a tots els qui el rebem, en el Baptisme, en la Confirmació, l'Eucaristia i en tots els altres sagraments, ens consagra en la Veritat i en l'Amor, donant-nos la gràcia divina i la vida eterna. Siguem-ne ben agraïts, deixem-nos guiar, consolar, enfortir, ensenyar i inspirar per Ell, amb els dons que ens vulgui donar, deixem que ens santifiqui modelant-nos a Crist i visquem així la Vida plena! 

L' Esperit Sant!

L'Esperit Sant és la 3ª Persona de la Santíssima Trinitat. 

Hi ha moltes Ordes sacerdotals i religioses especialment vinculades a l'Esperit Sant i que ho manifesten en el seu nom, escut i lema propis. I un moviment popular d'especial devoció a l'Esperit Sant és el dels Carismàtics, que en la seva versió moderna va néixer l'any 1960 als Estats Units i allà també va sorgir el nom el 1962. El 1964 un representant carismàtic va ser convidat per la Santa Seu a participar en el Concili Vaticà II, i el 1965 es va celebrar la primera reunió carismàtica ecumènica. 

Serventes de l'Esperit Sant de l'Adoració Perpètua

El 1966 va néixer a la Universitat de l'Esperit Sant de Duquesne (1), a Pittsburg, Pennsylvania, Estats Units, el moviment Carismàtic catòlic, promogut per un professor d'Història i un estudiant de postgrau que volent veure una major presència i experiència de l'Esperit Sant en les seves vides començaren a pregar-li diàriament,  demanant la vinguda de l'Esperit Sant, i el febrer de 1967 se'ls hi van unir un grup d'alumnes universitaris que també ho volien viure i aviat 25 d'ells, amb una fe profunda i una pregària intensa, van rebre el baptisme de l'Esperit Sant amb el signe de parlar espontàniament en llengües i diversos dons que es van manifestar aviat com el de curació espiritual i física, el de profecia i el de discerniment d'esperits. El 5 de març del mateix any aquest revival va arribar des de Duquesne a la Universitat Catòlica de Notre Dame de South Bend, Indiana (EE.UU.) i tot seguit a la Universitat Estatal d'Indiana, també entre els universitaris catòlics, i llavors ja es va estendre com una flama a tots els Estats Units i Canadà. El 1972 ja hi havia més de 500 grups de pregària carismàtica catòlica registrats a Estats Units, amb la presència de molts sacerdots i també de molts religiosos, sobretot jesuïtes i franciscans, essent Notre Dame el centre de la Renovació Carismàtica Catòlica Romana.  

Des del seu naixement als Estats Units la Renovació Carismàtica Catòlica s'ha anat estenent a tot el món: a primera reunió dels membres internacionals va tenir lloc l'any 1969, seguida d'altres el 1970 i 1971, i el primer Congrés Internacional dels Carismàtics catòlics es va celebrar el 1973, essent el segon el 1975 i el tercer el 1978. I en la Conferència Internacional sobre l'Esperit Sant  celebrat a Jerusalem el 1974 la majoria dels participants van ser pentecostals i carismàtics de diverses denominacions cristianes, entre elles la catòlica. 

La Renovació Carismàtica és actualment a tot el món catòlic un moviment eclesiàstic reconegut i amb el suport del Papa i dels bisbes, i concretament St. Pau VI, St. Joan Pau II, Benet XVI i Francesc han elogiat i al·lentat el moviment. L'ara cardenal Raniero Cantalamessa (2), predicador papal des de 1980, és un gran devot de l'Esperit Sant, portant-lo en el seu escut cardenalici, i un gran defensor de la Renovació Carismàtica Catòlica havent rebut personalment en ella l'efusió de l'Esperit Sant. 

(1) Fundada el 1878 per membres de la Congregació de l'Esperit Sant o Espiritans, una Orde catòlica fundada a França l'any 1703.

(2) A qui he pogut conèixer i parlar amb ell compartint taula en un dinar amb altres, en una trobada d'Església en un lloc de Catalunya del que no recordo ni el lloc ni l'any i ni tan sols el motiu, però sí que ell venia com a representant italià i se'l considerava el participant més destacat de les conferències a les que jo asistia, escoltant també la seva i tenint a continuació aquesta possibilitat de tractar-lo.   

Morir abans que pecar

Donaren la seva vida per Crist i ara regnen eternament amb Ell

Els màrtirs d'Uganda, Sant Carles Lwanga (1860 - 1886) i els altres 44 companys, 22 catòlics i 23 anglicans en total, que van ser torturats i executats de diverses maneres, els principals d'ells cremats a la foguera, per no voler abandonar la seva fe cristiana, recentment adquirida. El kabaka Mwanga II de Buganda estava furiós amb ells perquè eren joves patges de la seva Cort i per la seva fe es negaven a tenir relacions homosexuals amb ell. Van preferir morir, encara que fos d'una manera horrible, que pecar, per no trair el do de Déu en ells. Així donaren testimoni de la fe en Jesucrist, i de la seva lleialtat, valor i puresa d'intenció al creure en Ell i seguir-lo, estimant més la veritat i l'amor divins i la vida eterna que no pas les consideracions d'aquest món imperfecte i temporal. La seva sang va ser llavor de molts nous i fervorosos cristians al seu país i a tota l'Àfrica. El papa St. Pau VI els canonitzà a Roma dos mesos després de la seva visita al lloc de la seva execució a Namugongo, on consagrà la basílica dels màrtirs ugandesos, ja beats, el 2 d'agost de 1969. I ara els invoquem i demanem la seva pregària, intercessió i auxili, perquè quan un tirà mor el seu regnat s'acaba però quan un màrtir mor el seu regnat comença. Que així sigui per Àfrica i per tot el món! 

De Maria a Jesús

Maig és el mes de Maria i juny és el més del Sagrat Cor de Jesús. 

La Verge Maria ens porta a Jesús per l'Encarnació i el Naixement i per la seva presència al costat del seu Fill diví des de la concepció fins a la Passió, la Pasqua i l'Ascensió i amb la Pentecosta, amb el do de l'Esperit Sant. "Feu tot el que Ell us digui!" ens diu la Mare de Déu, com en les noces de Canà, en la que la seva intervenció intercessora va fer avançar l'hora de la manifestació pública del Salvador del Món i de la Humanitat. 

Però també Nostre Senyor Jesucrist ens porta a la seva Mare, a la que fa també Mare nostra, quan en el seu testament espiritual a la Creu diu "Mare, aquí tens al teu fill" i "Fill, aquí tens la teva Mare", referint-se al seu deixeble més estimat, St. Joan apòstol i evangelista, l'únic que estava amb les dones al peu de la Creu en el moment de la Redempció. I des d'aquell moment el deixeble estimat l'acollí amb ell a casa seva, continua la narració de l'Evangeli. Així, en ell, la Verge és Mare del Cel de tots els creients, especialment d'aquells més estimats, com en la Passió, perquè per voluntat divina la filiació amb Maria va íntimament lligada a la filiació amb Déu. 

Així Maria ens porta a Jesús, però també Jesús ens porta a Maria. Visquem-ho, doncs, agraïm-lis-ho, deixem-nos estimar pel Fill de Maria i per la Mare Verge de Jesús i estimem-los també nosaltres com correspon, tant individualment com en comunitat i tant directament com a través de l'amor al proïsme!