Cultura de l'altre extrem d'Europa (I)

Al meu pare li agradava molt la música clàssica, i amb una especial predilecció cap als compositors russos, i em va transmetre aquesta afició seva. I tot i que no li agradava gens el comunisme, la realitat del qual havia sofert quan era noi durant la Guerra Civil, tenia una certa tendència cap als segells i altres trets culturals, com els escacs i la cosmonàutica o els cors de cant i dansa de la U.R.S.S. I dels països de l'Est d'Europa, quan va planificar un viatge a Grècia pel 1973 va incloure-hi passar per Bulgària, Iugoslàvia i Hongria, encara que a aquest últim país no ens van deixar entrar. Potser era per aquell manament diví d'estimar els enemics. 

Sègol (1878) d'Ivan Shishkin, un paisatge típic de l'Orient europeu 

A continuació faig una relació de músics i d'algunes obres seves que el meu pare tenia en discos grans de llarga durada dels que tenia molta cura i que jo havia escoltat de noi amb ell: 

Mikhail Glinka 

Anton Rubinstein 

Aleksandr Borodin - En les estepes d'Àsia Central 

Cesar Cui 

Modest Mussorgski - Una nit en el mont Pelat, Quadres d'una exposició 

Piotr Tchaikovsky - El llac dels cignes, El trencanous 

Nikolai Rimsky-Korsakov - El vol del borinot 

Aleksandr Skriabin 

Sergei Rakhmaninov 

Igor Stravinsky

Sergei Prokofiev - Pere i el llop  

Dmitri Shostakovich - Segon vals 

També li agradaven molt les cançons i danses russes i ucranianes tradicionals com les dels Cors de l'Exèrcit Roig dirigides per Aleksandr Aleksandrov i el seu fill Boris Aleksandrov (Del Volga al Don, Posem-nos en camí En marxa, Troika, El cirerer...), així com camçons tradicionals i modernes com Kalinka (Ivan Larionov, 1860), Els batelers del Volga (Mili Balakirev, 1866), Comiat de Slavianka (Vasili Agapkin, 1912), Katyusha (Matvei Blander i Mikhail Issakovski, 1938), Nits de Moscou (Vasili Soloviov-Sedoi i Mikhail Mausovski 1955)... I cançons com Those were the days de Mary Hopkin (1968) basada en Pel camí llarg (Boris Fomin, 1920) o el Kazachok, tradicional cossaca del s. XVI, aquí popularitzada com a cançó de l'estiu per Georgie Dann el 1969. 

En el tema musical, també cal destacar el teatre Bolshoi de Moscou i les danses en general, i sobretot de ballet, de Sergei Diagilev, Anna Pavlova, Vatslav Nizhinski, Maya Plisetskaya i Rudolf Nureyev, de tant gran qualitat.

Al veure com ell escoltava i admirava aquesta alta cultura, jo en treia la impressió de que estava entre la millor del món, com les que ell també tenia i conservava amb afecte de Vivaldi, J.S. Bach, Mozart, Beethoven, Chopin i forces compositors més.   

Val la pena conèixer-la, apreciar-la i gaudir-ho!