El segle VI va ser un dels segles de transició en els que mor una gran cultura, en aquest cas el paganisme greco-romà i egipci, la ciutat imperial de Roma, i el grec koiné com a lingua franca del Mediterrani i del Llevant, essent el veritable fi de l'Antiguitat i el naixement de l'Alta Edat Mitjana a Europa, amb la cosmovisió cristiana que es consolida a les terres de l'Imperi Romà i comença a expandir-se cap a noves terres paganes europees i asiàtiques. També és un segle de grans desastres, entre ells alguns dels pitjors de la Història de la Humanitat.
Els punts més destacats d'aquest segle són:
El final de la majoria de regnes germàanics instaurats a Europa al segle anterior, com vàndals, sueu s i ostrogots...i el del paganisme grecoromà i egípci i aviat de l'arianisme, i en general la fi de l'Antiguitat (3050 aC - 550) i del predomini del grec koiné com a llengua internacional, amb l'inici de l'Alta Edat Mitjana, un món diferent, en el que grans regions d'Europa passen per la seva època culturalment més baixa o l'han passat fa poc o estan a punt de passar-la, un món on ha irromput la barbàrie i hi arriben pobles gairebé salvatges, on a Europa només el Cristianisme és la llum, el consol, la força i el suport que permet seguir endavant a l'Imperi Romà d'Orient, en guerra incesant amb l'Imperi Neopersa Sassànida zoroastrià que ja encara la seva desaparició c. 650, com també a les zones antigament romanes d'Itàlia, Hispània i la Gàl·lia i on el món de l'Esglèsia Celta a la perifèrica illa d'Irlanda és un oasi i un reservori de pau i cultura, però tot el nord i est del continent és encara pagà i ho serà durant segles, i fins i tot el paganisme es revitalitzarà temporalment a principis del segle VII entre els francs, que viuen una època realment terrible, com es mostra amb la lluita a mort entre les regnes franques Fredegunda de Neustria i Brunhilda d'Austràsia, amb continus assassinats, enganys, maldats i traïcions, conflictes, lluites i guerres, en ocasions d'una violència i brutalitat extremes. Fins i tot la gran Ruta de la Seda rep un fort cop quan el secret de la cria dels cucs de seda i la fabricació d'aquesta arriba a Constantinoble amb uns monjos nestorians que han estat a la Xina i l'han pogut aprendre i passar ous de cuc de seda d'amagat i comença la fabricació de seda a l'Imperi Romà d'Orient, perdent Xina, que passa per uns temps foscos de divisió i invasions del 220 al 589, la exclusivitat de la mateixa. A la Índia cau l'Imperi Gupta, la gran civilització d'Àsia, i a finals d'aquest segle Mahoma ja ha nascut a Aràbia i està a l'horitzó "l'any dels àrabs" del 622 que canviarà tot el panorama d'Orient Mitjà, Àsia Central, nord d'Àfrica, Hispània i el Mediterrani amb la irrupció explosiva i duradoa de l'Islam, i aquesta tònica de gran canvi decisiu és general, al mateix Japó l'arribada del Budisme el 552 està a punt de canviar definitivament el país, com ho ha fet poc abans amb Xina, on el Budisme es consolida i adopta trets propis com el Chan, i Corea. El món s'està tornant irreconeixible per a la gent de segles anteriors.
I tot això junt amb grans catàstrofes com un dels fenomens d'El Niño més intensos a Amèrica del Sud amb repercusions globals, el 536 com a pitjor any de la Història amb grans erupcions volcàniques i l'inici d'una Petita Edat del Gel amb foscor general, fred intens, pèrdua de collites i fam general, la Pesta de Justinià del 541, una pesta bubònica que va durar anys (a Constantinoble fins 542, a altres llocs de l'Imperi fins 544, en l'exterior en llocs on va arribar més tard fins 549) i que tindrà 18 onades successives (com la del 590) fins l'any 750, una degradació i decadència general de tot, un món que literalment es cau davant dels ulls amb edificis que s'esfondren per falta de manteniment i ciutats i regions devastades, despoblades i insalubres, invasors àvars arribats de Mongòlia i instal·lats a Hongria, nous moviments de pobles i notòriament els eslaus i els búlgars i la conseqüent mentalitat apocalíptica de pensar que s'està en els últims dies i que la fi del món i el Judici Final són imminents.
Però alhora el segle VI té tota una plèiade de grans figures, sobretot religioses cristianes però no exclusivament. En ell es posen les bases de tota l'Edat Mitjana i encara més temps posterior. Una cronologia ens ho mostra:
500 Els huns envaeixen i ocupen el NO de l'Imperi Gupta, la gran civilització de la Índia i d'Àsia, que ja estava en decadència i que desapareixerà del tot entre 550 - 579.
c. 500 Els rabins jueus del corrent principal, el fariseísme de la branca de Hillel, acaben la compilació del Talmud de Babilònia, el més usat, quasi en exclusiva, mentre que el molt més breu i moderat Talmud de Jerusalem s'havia completat quasi un segle abans.
507 Els francs de Clodoveu derroten decisivament als visigots d'Alaric II a Voullé i els hi prenen l'Aquitània, fins aleshores el seu centre, que passa a estar a la Península Ibèrica.
519 Acaba el primer cisma entre catòlics romans i ortodoxos grecs, el "cisma acacià" sobre l'Henotikon
524 A la presó Boeci (480 - 524), considerat "l'útim romà" escriu De consolatione philosophiae abans de ser executat.
524 o 528 Massacre dels mazdakites i execució del líder religiós Mazdak a Pèrsia
525 El monjo escita Dionís l'Exigu (c. 470 - c. 544), radicat a Roma des del 500, per encàrrec del Papa Horsmidas (514 - 523) i en temps Joan I (523 - 526) calcula l'inici del sistema de datació dit Anno Domini, és a dir l'Era Cristiana, posant el naixement de Jesucrist l'any 753 des de la fundació de Roma, el sistea A.U.C (Ab Urbe Condita), cometent un error de 4 a 6 anys, ja que en realitat Nostre Senyor degué néixer entre els anys 747 - 749 AUC. Tot i que no inmediatament aquest sistema cronològic s'anirà imposant, sobretot a partir de St. Beda (672 - 735) i del Renaixement carolingi amb Carlemany (768 - 814) i ;Lluís el Pietós (814 - 840), i cada cop s'expandirà més fins a l'actualitat en que tot el món, incloent els qui tenen altres calendaris propis, el coneix i l'usa, sobretot en les relacions internacionals, però també interiorment com a segon, o en alguns casos primer, sistema de còmput temporal.
 |
| Monestir de Monte Cassino, reconstruit desprès de ser destruït pels bombardeigs aliats el 1944 |
529 St. Benet de Núrsia (480 - 547) construeix el gran monestir de Monte Cassino sobre les ruïnes d'un dels últims temples rurals pagans.
Aquest mateix any, l'emperador romà Justinià (482/527 - 565) fa tancar l'Acadèmia d'Atenes, un dels últims reductes del paganisme greco-romà de l'Antiguitat, i els seus filòsofs marxen a l'exili a la Pèrsia Sassànida.
Per aquests dos fets, aquest any es pot considerar el final del Paganisme imperial romà.
530 - 560 Un dels més forts fenòmens de El Niño a Sudamèrica. Pluges torrencials durant anys són succeïdes per 30 anys d'intensa sequera continua, provocant l'extinció immediata o la decadència, declivi i posterior caiguda de les cultures Huarpa (200 aC - 500), Recuay (200 aC - 600), Lima (100 - 650), Moche (150 - 700) i Nazca (100 aC - 800), i l'aparició de noves cultures com la Huari (500 - 1200). I que aquest esdeveniment de decadència i final és global, com un ritme de la Humanitat, es pot veure perquè alhora a l'actual Mèxic també està finalitzant en aquest segle la gran civilització de Teotihuacan (100 aC - 600).
532 La rebel·lió Nika iniciada a l'hipòdrom de Constantinoble i dirigida contra Justinià és sufocada per Belisari i Narsès amb uns 30 000 morts i la destrucció de Hagia Sophia i el gran palau imperial
534 Belisari destrueix el regne vàndal de Cartago, que és annexionat a l'Imperi Romà
536 Aquest és el considerat generalment com a "pitjor any de la Història de la Humanitat" perquè una erupció volcànica massiva a Islàndia i/o Amèrica Central projecta una immensa quantitat de cendra volcànica a l'alta atmosfera i això obscureix el cel sobre Europa, Orient Mitjà i altres parts d'Àsia, amb un Sol que brilla menys que el que acostuma la Lluna i no fa ombres, i això dura uns 18 mesos i provoca una caiguda en picat de les temperatures, collites fallides i perdudes i una gran fam general, en un món crepuscular i gèlid en el que les civilitzacions de l'època lluiten per merament sobreviure.
536 - 547 Petita Edat de Gel, causada per les erupcions volcàniques
 |
| El temple d'Isis a Filé, desprès reconvertit en església i ara en ruïnes |
537 Justinià fa tancar definitivament el temple d'Isis a Filé, que havia sobreviscut al tancament dels temples egipcis ordenada el 392, per estar a la fronntera, i on el 394 s'hi va realitzar la última inscripció jeroglífica, que unes dècades desprès al segle V ja ningú sap llegir, i també l'any 452 la última demòtica.
Els últims sacerdots egipcis, uns pocs i ja sense suport i amb molt poca audiència, són empresonats i les estàtues dels déus enviades a Constantinoble. Amb això acaba en terres egípcies la religió egipcia faraònica, desprès d'uns 6 000 anys d'existència, tot i que persisteix per un temps a Núbia. Es pot prendre aquesta data com la del final de l'Antic Egipte.
540 Regla benedictina, "ora et labora". En un món bàrbar i salvatge en moltes zones, els monestirs benedictins seran els guardians del saber, on es copiaran llibres i s'ensenyarà en escoles, mantenint i fent avançar la cristianització i conservant també la millor part de la cultura grecoromana clàssica. Aquests fràgils però expansius oasis de pau en un món de violència i guerres faran que els següents segles siguin "els segles benedictins"
Una segona gran erupció volcànica en algun lloc del món agreuja la situació provocada per la de l'any 536
541 Últim cònsol romà, desprès el càrrec multisecular desapareix. La supressió coincideix amb un canvi de modes i de costums a Constantinoble.
541 - 542 Pesta de Justinià, que a aalgunes zones dura fins el 544 i al nord d'Europa fins el 549 i que tindrà successivament 18 onades periòdiques fins cap a l'any 750. És un precedent de la Pesta Negra del segle XIV, la mateixa pesta bubònica en els dos casos, i causa uns estralls similars o comparables.
545 El regne Nubi de Nobatia es converteix al Cristianisme
546 Conquesta de Roma pels ostrogots de Totila. Es destrueixen les infraestructures d'aqüeductes, clavegueram i altres. Final de la ciutat imperial de Roma.
549 Última cursa de carros a Roma (els combats de gladiadors ja estaven suprimits des del 404, desprès que ja haguessin minvat molt a partir del temps de Constantí).
Els filòsofs exiliats a Pèrsia obtenen permís per retornar a passar els seus últims anys i morir a Grècia. En els següents anys, amb la seva mort, acaba la presència de pagans gregoromans a l'Imperi (1)
.jpg) |
Un vell món molt antic està desapareixent i un nou món està naixent, i mentrestant
durant aquest segle el món sofreix els dolors del part. Sistema hidràulic de Shushtar,
a l'Imperi Neopersa Sassànida zoroastrià que en aquesta època veu el final de Mazdak |
mitjan s. VI Progressivament durant tot el segle, però sobrerot a mitjans del mateix, el grec koiné deixa de ser la lingua franca del Mediterrani i terres adjacents d'Europa, Àsia i Àfrica, substituït segons les zones pel llatí, el copte, el siríac i altres idiomes nacionals, com aviat també l'àrab al segle següent i això segrega zones abans unides per una llengua comú.
Cassiodor (485 - 585) funda un monestir on es manté la cultura, s'ensenya a llegir, escriure i fer operacions aritmètiques senzilles i a més s'estudia el trivium i quadrivium, i aquests coneixements, adquirits per uns pocs, sobretot clergues, són els més avançats de l'època.
Ivori bizantí d'un arcàngel, se suposa que Sant Miquel, en un panell amb la
la inscripció d'humilitat de Justinià en grec "Rebeu aquest suplicant malgrat
la seva pecaminositat" i l'arcàngel li dona un ceptre i un orb imperial (c. 535).
550 Final del regne de Funan al SE d'Àsia
552 Dos monjos desprès d'haver vist a Xina com es crien, què mengen i com es fa la seda, aconsegueixen portar d'amagat ous de cuc de seda a Bizanci, on comença la producció de seda i això resta importància a la Ruta de la Seda, ja que Xina ja no és el productor exclusiu.
Des de Corea el Budisme arriba al Japó.
554 Expulsió dels ostrogots de Roma i reunificació d'Itàlia sota domini romà. Vint anys de guerres continues a la zona deixen el Laci despoblat, devastat i insalubre, situació que en major o menor grau afecta també a la major part d'Itàlia.
560 Els àvars, protagonistes asiàtics orientals de la migració més llarga i ràpida de la Història, en unes quantes dècades emigren des de Mongòlia (2) passant per Àsia Central i pel nord del Caucas fins a Europa central,i de tots llocs arrepleguen pobles i èlits que se'ls hi afegeixen, i a partir del 580 estableixen un Imperi centrat en la conca dels Càrpats, en l'actual Hongria, gran rival de l'Imperi Romà, que durarà 220 anys, i en el seu màxim esplendor arriba a ocupar parts de les actuals Sèrbia, Croàcia, Eslovènia, Àustria, Eslovàquia, Bòsnia i Romania, i les seves incursions arriben fins la Gàl·lia, i que perdura fins a la seva destrucció i annexió per Carlemany l'any 804. Amb la seva arribada provoquen o acceleren i generalitzen l'expansió eslava a l'oest i al sud, i la irrupció dels llombards germànics creuant els Alps sobre Itàlia. Els àvars també porten amb ells invents xinesos com els estreps per muntar més bé els cavalls, que així arriben a Europa.
565, 568 Ambaixades dels gökturks - el segle VI és també el del sorgiment i expansió dels turcs des del seu nucli a l'Altai, iniciant un moviment importantíssim en la Història - a Constantinoble, avisant als romans que no s'aliin amb els àvars, doncs els turcs els consideren, tot i que ja no ho són, súbdits seus i una part rebel dels seus.
568 Invasió llombarda d'Itàlia, que tot just acabava de ser unificada sota el seu poder per Bizanci. És la última invasió germànica i ariana, si bé un cop instal·lats a Itàlia aviat es converteixen al Catolicisme, a principis del segle VII, cosa que suposa la pràctica extinció de l'Arianisme.
569 Els dos restants regnes nubis, els d'Alodia i Makuria, es converteixen també al Cristianisme
574 Expansió dels eslaus, que envaeixen parts de l'Imperi Romà i saquegen els Balcans
550 Últim emperador de l'Imperi Gupta a la Índia. La civilització Gupta (240 - 579) és la màxima Edat d'Or de la Índia, amb el seu apogeu cultural al segle V. És l'estil que no sols marca la Índia posterior sinó en certa manera tota Àsia, almenys en un bon grau. El zènit Gupta va ser entre 375 - 450 i a partir del 467 va començar a declinar i aviat va entrar en decadència.
567 - 822 Khaganat Àvar
585 Els visigots conquereixen el regne sueu d'Hispània
589 La dinastia Sui reunifica Xina per primer cop en segles
Recared, que s'havia convertit al Catolicisme el 587, obté la conversió catòlica oficial de tot el regne visigot al Tercer Concili de Toledo.
590 El papa Pelagi II (579 - 590) mor de la pesta que assota Roma i el succeeix en el càrrec St. Gregori Magne (590 - 604)
593 Per aquest any el Senat de Roma ja ha acabat quasi totalment, per la desaparició quasi total de l'orde senatorial i la decadència de la institució, que s'extingirà oficialment abans del 630, però continuarà a Constantinoble molts segles més.
595 El Papa Gregori I envia missioners a Anglaterra, dirigits per St. Agustí de Canterbury (+ 604), "l'apòstol d'Anglaterra" que inicia la cristianització dels pobles germànics d'Anglaterra, jutes, saxons i angles, des de Kent i amb centre a Canterbury, ja que llavors Anglaterra estava dividida en molts regnes
El panorama del segle VI va ser en general desolador, la ciutat de Roma estava semidespoblada darrera les muralles i per falta de manteniment alguns edificis s'esfondraven aleatòriament, creant confusió i por. La gent en general tenia la impressió que la fi del món estava molt propera i que vivien en els últims dies de la Història de la Humanitat. Desprès de les invasions germàniques del segle V, els regnes dels quals desapareixien o es transformaven en aquest, succeeixen les eslaves i des de Mongòlia arriben els àvars que s'estableixen a l'actual Hongria, on el seu regne mongòlic i sinitzat perdurarà fins l'època de Carlemnay, dos segles més tard, i són ells els qui desprès de provocar l'expansió eslava a l'oest i al sud, empenyen als lombards sobre Itàlia.. El punt més baix en cultura i civilització d'algunes zones d'Europa s'assoleix en aquest segle.
Però tot i aquests desastres i catàstrofes que fan del segle VI un dels més baixos de la Història, en canvi hi ha una sèrie de grans personalitats, algunes molt decisives, vives i actives en aquest segle:
 |
| L'emperador Justinià (527 - 565) amb Belisari i Narsès al seu costat, mosaic de Sant Vital de Ravena (548) |
Horsmidas (c. 450 - 523), Papa, encarregà a Dionís l'Exigu la reforma del calendari
Sta. Brígida de Kildare (c. 451 - 525), patrona d'Irlanda junt amb St. Patrici i St. Columba
Teodoric el Gran (454 - 526), rei ostrogot
Clodoveu (466 - 511), rei franc convertit al Catolicisme amb el seu poble
Pseudo-Dionís Aeropagita (fl. c. 500), mística cristiana neoplatònica, teologia negativa i angelologia
Bodhidharma (s. V - VI), monjo budista iniciador del Budisme xinès Chan
Joan I (470 - 526), Papa quan es va presentar l'Era Cristiana
Dionís l'Exigu (c. 470 - 544), càlcul de l'Era Cristiana
Narsès (472 - 568), eunuc armeni, general romà oriental
Aryabhata (476 - 550), matemàtic i astrònom indi
Boeci (480 - 524), filòsof, De consolatione philosophiae
St. Benet de Núrsia (480 - 547), fundador de l'Orde Benedictina
Sta. Escolàstica (480 - 547), germana de St. Benet
Justinià (482 - 565), emperador de l'Imperi Romà d'Orient
Cassiodor (485 - 585), estadista, erudit i escriptor cristià, pedagog
Romà el Melode (490 - 556), autor d'himnes
Teodora (c. 500 - 548), emperadriu
St. David de Gal·les (c. 500 - 589), sant patró de Gal·les
Belisari (505 - 565), general romà oriental
Cosmas Indicopleustes (fl. c. 550), navegant per l'Oceà Índic
St. Martí de Braga (c. 515 - 580), l'apòstol dels sueus
Leovigild (519 - 586), rei visigot, conquerí el regne sueu
St. Simeó Estilita el Jove (521 - 592)
St. Columba (521 - 597), fundador del monestir d'Iona, copatró d'Irlanda
St. Leandre (534 - c. 600), bisbe i germà de St.Isidor, conversió dels visigots
St. Gregori de Tours (538 - 594), historiador
St. Gregori Magne (c. 540 - 604), Papa, un dels 3 amb el títol de Magne
Sui Wendi (541 - 604), reunificador de Xina
Fredegunda (c. 543 - 597), reina franca
Brunhilda (c. 543 - 613), reina franca
Khadija (c. 554 - 619), primera esposa de Mahoma, influí sobre ell
Suiko (554 - 628), emperadriu japonesa, afavoridora del Budisme
Recared (559 - 601), conversió dels visigots al Catolicisme
St. Isidor (c. 560 - 636), Etimologies
St. Hermenegild (564 - 585), hereu visigot, convertit i màrtir
Tang Gaozu (566 - 635), fundador de la dinastia Tang
Mahoma (569 - 632), fundador de l'Islam
Heracli (c. 575 - 641), emperador bizantí
St. Joan Clímac (s. VI - s. VII)
Aparentment són molts, però si ho cenyim als més destacats i decisius, i als que la seva labor la feren al mon europeu i al segle VI també és impressionant la quantitat i la qualitat:
 |
| L'emperadriu Teodora (527 - 548) amb el seu sèquit, mosaic de St. Vital de Ravena (548) |
Pseudo-Dionís Aeropagita
Dionís l'Exigu
Narsès
Boeci
St. Benet de Núrsia
Justinià
Cassiodor
Teodora
Belisari
Cosmas Indicopleustes
St. Gregori Magne
Recared.
I encara es pot pensar que també hi podrien o hi haurien d'entrar en la selecció Clodoveu, St. Columba, St. Leandre i St. Gregori de Tours. Un elenc imponent de figures de primera magnitud en la Història humana i precisament en un segle tant difícil i dur.
(1) Tot i que en algunes petites comunitats aïllades, poques i sense importància, de l'interior del Peloponès, alguns pagans sobreviuen força temps més, vivint de forma discreta, reservada i pràcticament amagada, fins la seva conversió cristiana
(2) I possiblement també de Manxúria, doncs alguns històriadors diuen que inicialment eren veïns de Goguryeo, regne coreà que ocupava el nord de Corea i part de Manxúria.
.jpg)
