Estils personals diferents d'humor

Una de les coses que transparenten més el caràcter d'una persona junt a l'expressió de la mirada i el seu somriure és el seu sentit de l'humor, i aquest a més és important per si mateix en les relacions interpersonals no sols perquè en forma part integrant sinó perquè si el que un troba divertit l'altre també és mostra d'una gran compatibilitat, mentre que si el que a un li fa gràcia al interlocutor no li fa és un clar signe d'incompatibilitat. També hi ha altres factors importants com l'oportunitat, la moderació en l'ús, la finesa i bona voluntat, la intel·ligència i qualitat, l'espontaneitat o no, l'elegància, el fons... perquè l'humorisme ben usat comparteix una visió intel·lectual de la vida amb simpatia i optimisme, però mal usat o mal entès pot desagradar, ofendre i ferir, tot i que sovint sigui de forma involuntària o inconscient. 

Dos exemples d'humor eclesiàstic, Brother Juniper i Sister Suzie, del franciscà nordamericà Fred McCarthy (1918 - 2009)

Però a part d'això hi ha tipus diferents en l'estil des dels que poden resultar cansats i desagradables, com l'absurd o la vulgaritat, i fins perillosos i traumatitzants com el sarcasme, la burla i l'humor negre, les bromes poc hàbils o el posar en ridícul a algú, sobretot públicament. Ara bé un ocasional humor seriòs, amable i benintencionat és una gran manera d'informar sobre el món i la realitat i fins de despertar intel·ligències. I d'aquest, que és del que tractarem, també hi ha subtils diferències, que mostren molt la personalitat individual tant de l'emissor com del receptor i el vincle de la relació dels dos. Més que explicar-ho potser és més recomenable mostrar-los amb exemples (1). 

Una classificació d'estils de sentit de l'humor (2): 

1 Cervantes, Gogol, Mark Twain, Santiago Rusiñol, W.W. Jacobs, Arkadi Averchenko, Pittigrilli, Josep Pla, Evelyn Waugh, Pierre Daninos, Robert F. Young, Gerald Durrell, Neil Simon, Juan Carlos Ortega   

2 Boccaccio, Lope de Vega, Jerome K. Jerome, Serafín Álvarez Quintero, Pedro Muñoz Seca, Julio Camba, Chico Marx, James Thurber, M.M. Musselman, Ilya Ilf, Bob Hope, Pat Frank, Eugène Ionesco, Evaristo Acevedo, Bourvil, Joan Capri, Albert Closas, Stanislaw Lem, Josep Sazatornil, Joaquín Merino 

3 Ben Jonson, Molière, Gustave Flaubert, F. Anstey, G.B. Shaw, Max Beerbohm, Walter Somerset Maugham, Ramón Gómez de la Serna, Tono, Richard Aldington, Totò, Hildegarde Dolson, Fernando Díaz Plaja, Juan Pablo Ortega, Fernando Vizcaíno Casas

4 Shakespeare, Jonathan Swift, Dickens, Georges Courteline, Edgar Neville, Noël Coward, H. Allen Smith, Jean Anouilh, Víctor Ruiz Iriarte, Louis de Funès, Tony Randall, Marcel Mithois, Woody Allen 

5 Carlo Goldoni, Thomas de Quincey, Eugène Labiche, Georges Feydeau, P.G. Wodehouse, Dorothy Parker, Gabriel Chevallier, Bud Abbott, Enrique Jardiel Poncela, Yevgeni Petrov, Fernandel, Miguel Mihura, Joan Butler, Hergé, C. Northcote Parkinson, Jean Duché, Peter Sellers, Art Buchwald   

6 Thackeray, Joaquín Álvarez Quintero, Wenceslao Fernández Flórez, Anita Loos, José Maria Pemán, Achille Campanile, Jacques Tati, Nora Ephron    

7 Alphonse Daudet, Ambrose Bierce, Oscar Wilde, Valle Inclán, Richmal Crompton, Groucho Marx, Aldous Huxley, Noel Clarasó, Claud Cockburn, Giovanni Guareschi, Bernard Hollowood, Fred McCarthy, Boris Vian, Isaac Asimov, Arthur Conte, Álvaro de Laiglesia, Kurt Vonnegut, Alfonso Paso  

8 Laurence Sterne, Stephen Leacock,  G.K. Chesterton,  Maurice Baring, A.E. Coppard, A.A. Thomson, Lou Costello, Samuel Beckett, Giovanni Mosca, Mercedes Ballesteros, Shepherd Mead, Conti, Muriel Spark, Ephraim Kishon, Jerry Lewis, Cassen, John Kennedy Toole, Erica Jong   

Tot i que hi ha moltes semblances també hi ha matissos i diferències més o menys acusades, i uns estils ens poden agradar més que altres, hi ha gent que gaudeixen només d'uns pocs i no n'entenen o no aprecien els restants,  i en canvi altres que ho fan amb tots o quasi tots, sempre que es coincideixi en què es pot fer i què no,  tingui un cert nivell humà més aviat alt i que es trobi agradable la temàtica, la intenció i la narració.. És una gran mostra de qui és cadascú i de si dues persones encaixen.

(1) No tots són molt coneguts però sí que són característics, i avui dia amb Internet és fàcil trobar informació sobre ells

(2) Segons la meva interpretació, alguns poden estar mal tipificats  o ser dubtosos per estar entre dos tipus - com Howard Hawks, una mena d'intermig entre els 3 i els 4 - però el que importa és la impressió global, el que trasllueix el conjunt de la seva cosmovisió, nivell, personalitat i estil de vida. 

Una afició de joventut mantinguda amb els anys

De jove em va agradar molt la ciència ficció.

Quan estudiava Ciències Químiques a la Universitat Central de Barcelona (1974 - 1978), de tant en tant comprava algun llibre de butxaca de la colecció Ciencia Ficción Bruguera, concretamentt recordo els volums 14, 15, 17, 19, 20, 22, 23 i 25, amb una acurada selecció d'històries i una interessant i motivadora breu introducció de Carlo Frabetti (1945) en cada volum. 

Compaginava aquestes lectures, que obrien la ment, amb les de llibres de divulgació científica, que també m'agradaven i motivaven molt, recordant especialment Introducción a la Ciencia, Enciclopedia biográfica de la ciència i la tecnologia i El Universo d'Isaac Asimov, Planetas habitables de Stephen H. Dole, No estamos solos de Walter Sullivan, Perfiles del futuro d'Arthur C. Clarke, A la escucha de las estrellas de Duncan Lunan, Las maravillas del cielo (astronomia y astronáutica) d'Antoni Paluzíe, Hijos del Universo de Hoimar von Ditfurth, Los tres primeros minutos del Universo de Steven Weinberg, Los próximos 10.000 años d'Adrian Berry (1) i altres similars, gust que vaig mantenir desprès continuant l'afició a la divulgació científica (2) gairebé fins ara

Però tornant a la ciencia - ficció, hi ha hagut èpoques en que m'ha agradat molt i m'hi he dedicat com quan feia el servei militar (1979 - 80), a principis i mitjans dels anys 1980s i de nou fent creuers marítims entre 2013 - 2019, en que llegia antologies molt interessants de la biblioteca dels vaixells. 

Faig una selecció de les obres de ciència-ficció que considero més interessants o que en el seu moment em van agradar més, per ordre cronològic i citant el seu títol original, encara que les he llegit en traducció castellana, amb uns pocs casos que conec de referències i m'han atret pel títol i la sinopsi, i en algun cas de divulgació científica, tot i que no m'agrada barreja realitat i ficció; uns pocs són històries curtes més que llibres i aparegudes com narracions de revistes o en antologies: 

Alêthê diêgêmata (o en llatí Vera Història, segle II) - Llucià de Samosata

Somnium (1634) - Johannes Kepler

The Man in the Moone (1638) - James Godwin 

Histoire comique des États et Empires de la Lune (1657) - Cyrano de Bergerac 

Histoire comique des États et Empires du Soleil (1662) - Cyrano de Bergerac 

Entretiens sur la pluralité des mondes (1686) - Fontenelle 

Micromégas (1752) - Voltaire 

The Unparalleled Adventure of one Hans Pfaal (1835) - Edgar Allan Poe 

De la Terre à la Lune (1865)- Jules Verne 

Autour de la Lune (1870) - Jules Verne 

Flatland (1884) - Edwin A. Abbott 

Les Xipéhuz (1888) - J.H. Rosny ainé 

The Time Machine (1895) - H.G. Wells 

The Sleeper Awakes (1899) - H.G. Wells

The First Men in the Moon (1901) - H.G. Wells 

The Lost World (1912) - Arthur Conan Doyle

A Princess of Mars (1912) - Edgar Rice Burroughs  

We (My, 1924) - Yevgeny Zamyatin 

Frau im Mond (1928) - Thea von Harbou 

Brave New World (1932) - Aldous Huxley 

Válka s moloky (1936) - Karel Čapek

Star Maker (1937) - Olaf Stapledon 

Out of the Silent Planet (1938) - C.S. Lewis 

Perelandra (1943) - C.S. Lewis

The Premier tells the Truth (1944) - Kenneth Ingram 

That Hideous Strenght (1945) - C.S. Lewis 

Nineteen Eighty-Four (1949) - George Orwell 

I, robot (1950) - Isaac Asimov 

The Martian Chronicles (1950) - Ray Bradbury 

A Subway named Mobius (1950) - Arnim J. Deutsch 

Foundation (1951) - Isaac Asimov 

The Quest for Saint Aquin (1951) - Anthony Boucher

The Day of the Triffids (1951) - John Wyndham  

Foundation and Empire (1952) - Isaac Asimov

Second Foundation (1953) - Isaac Asimov 

Fahrenheit 451 (1953) - Ray Bradbury

Mission of Gravity (1953) - Hal Clement 

Objectif Lune (1953) - Hergé 

On a marché sur la Lune (1954) - Hergé 

The Naked Sun (1956) - Isaac Asimov 

The City and the Stars (1956) - Arthur C. Clarke  

Aniara (1956) - Harry Martinson 

The Far Look (1956) - Theodore L. Thomas 

The Black Clouud (1957) - Fred Hoyle 

On the Beach (1957) - Nevil Shute 

The Midwich Cuckoos (1957) - John Wyndham 

Tummanost' Andromedy (1957) - Ivan Yefremov 

Non-Stop (1958) - Brian Aldiss 

Scavengers in Space (1958) - Alan E. Nourse 

Business as usual, during alterations (1958) - Ralph Williams 

A  Canticle for Leibowitz (1959) - Walter M. Miller 

Venus plus X (1960) - Theodore Sturgeon 

A Fall of Moondust (1961) - Arthur C. Clarke 

Strange in a strange land (1961) - Robert Heinlein 

Solaris (1961) - Stanislaw Lem 

Hopsoil (1961) - Robert W. Young 

The Man in the High Castle (1962) - Philip K. Dick 

A for Andromeda (1962) - Fred Hoyle i John Elliot 

La planète des singes (1963) - Pierre Boulle 

Way Station (1963) - Clifford D. Simak 

Dune (1965) - Frank Herbert

Flowers for Algernon (1966) - Daniel Keyes 

2001: A Space Odyssey (1968) - Arthur C. Clarke

Do Androids dream of electric sheep? (1968)  - Philip K. Dick

100 years of Science Fiction (antologia, 1968) - Damon Knight 

Pavane (1968) - Keith Roberts  

Nightwings (1968) - Robert Silverberg 

Nightfall (1969) - Isaac Asimov 

The Andromeda Strain (1969) - Michael Crichton 

Tau Zero (1970) - Poul Anderson 

Ringworld (1970) - Larry Niven 

Piknik na obochine (1972) - Arkadi i Boris Strugatski

Rendez-vous with Rama (1973) - Arthur C. Clarke 

Science Fiction: The 100 best novels  (1973) - David Pringle  

Gravity's Rainbow (1973)- Thomas Pynchon 

Breakfast of Champions (1973) - Kurt Vonnegut 

The Forever War (1974) - Joe Haldeman

The Dispossesed (1974) - Ursula K. LeGuin  

Dying of the Light (1977) - George R.R. Martin 

Gateway (1977) - Frederik Pohl 

In the Hall of the Martian Kings (1977) - John Varley

The Persistence of Vision (1978) - John Varley 

A World Between (1979) - Norman Spinrad 

Dragon's Egg (1980) - Robert L. Forward 

Contact (1985) - Carl Sagan

Hyperion (1989) - Dan Simmons 

Algunes d'aquestes obres les conec més per les pel·lícules, com "On the Beach" (1959),  "Planet of the Apes" (1968), "2001: A Space Odyssey" (1968), "Charly" (1968), "The Andromeda Strain" (1971), "Solaris" (1972), "Stalker" (1979) i "Blade Runner" (1982). Fins i tot hi ha pel·lícules de ciència ficció com "Forbidden Planet" (1956) basades en obres no de ciència ficció com The Tempest (1611) de William Shakespeare,  

En altres els títols en castellà són més il·lustratius que els originals com La nave estelar (1958), El duplicador de materia (1958) i  Las arenas azules de la Tierra (1961).

I poden sorprende algunes absències d'obres considerades clàssiques, però o no les conec, o em van decebre i fins no les vaig poder llegir deixant-les a les primeres pàgines o senzillament no em van interessar. No cito noms però es poden deduir de les absències, alguna ben notòria per ser molt famosa i existir en llibre i pel·lícula, però ni l'he llegit l'un ni he vist l'altre i ni tant sols m'atrauen quan en sento a parlar. També n'hi ha que en el seu moment em van agradar i fins entusiasmar però que desprès he vist que contenien coses força dolentes que m'havien passat per alt, i no les vull recomanar. A més hi han relats que he llegit en antologies i que voldria citar però no recordo, ni he trobat de moment, el títol i en diversos d'ells ni tant sols el nom dels autors. Finalment són força abundants els llibres i en algun cas els autors que pateixen l'efecte "mosca en el pastís", una escena o unes petites parts del text que per a mi ho espatllent tot, d'aquests alguns els he citat i d'altres no. 

Sempre m''ha agradat la ciència ficció realista, és a dir científica i moderada, i estic molt d'acord en el que diu Asimov que no considera ciència ficció aquelles històries que canviant l'espai i el futur pel passat o present i el món podrien ser novel·les de l'antiiguitat, de l'oest, d'aventures, de guerra o d'espies, i els hipotètics extraterrestres podrien ser els enemics de torn, i que per això ni a ell ni tampoc a Carl Sagan no li agradés ni tan sols la primera pel·lícula de "Star Wars" (1977), per aquesta extrapolació innecesària i abusiva, que denota més falta d'imaginació que creativitat, i també allò que Clarke denunciava com la "pornotecnologia" de les armes relluents i les fastuoses explosions. L'abús d'un tema per repetició, exageració i desvirtuació fins l'absurd, tan comú en les sèries de films nord-americans, també és una forma de pervertir per afartament un tema fins a espatllar-lo i cremar-lo.

Així per exemple, considerem unes sèries de TV dels anys 1960s que en principi en van agradar, quan les vaig veure en versió castellana era un nen o un noi o fins i tot catalana quan era un jove: 

The Twilight Zone (1959 - 1964) 

Voyage to the Bottom of the Sea (1961 film)

Fireball XL-5 (1962 - 1963)

The Outer Limits (1963 - 1965) 

Voyage to the Bottom of the Sea (1964 - 1968) 

Lost in Space (1965 - 1968) 

The Time Tunnel (1966 - 1967) 

Star Trek (1966 - 1969) 

The Invaders (1967 - 1968) 

Land of the Giants (1968 - 1970) 

En quasi tots els casos els primers episodis eren fascinants, obrien perspectives inèdites, creaven tensió intel·lectual, eren obres imaginatives i seductores per la seva creativitat. Però la repetició de la mateixa temàtica un i altre cop i cada cop i la progressiva falta d'idees a moltes d'elles, però no a totes, les feia avorrides i banals, per no dir res de les repeticions posteriors, que potser en algun episodis inicials encara tenien un què però que aviat s'anaven fent pesades i odioses alhora que anaven degadant-se, degenerant i convertint-se en una altre cosa, i poques se'n salvaven, apart que per algun motiu la creativitat va ser més alta i de major qualitat en aquella època que en les posteriors i ara. Començo a entendre bé, perquè a mitges ja ho havia fet, com gent com Marilyn Vos Savant (n. 1946) afirma que per higiene mental no mira pel·lícules posteriors a 1939, potser perquè segons ella a partirda d'aquest any quasi tot és propaganda politica, ideologia molt determinada i gairebé rentat de cervell autoconsentit, però potser es deu referir concretament a les nordamericanes, ja que jo posaria la data molt més tard, al final dels anys 1970s o encara principis o mitjans dels 1980s, encara que potser es cosa de l'edat o del tipus i origen de films. . 

D'altra banda, com que les temàtiques són tan lliures, les obres de ciència-ficció sovint reflecteixen molt bé la mentalitat d'un determinat país en una determinada època, les seves expectatives, esperances i il·lusions del moment. Aquestes obres volgudament del futur, que és una cosa que m'agrada d'elles, a vegades encara fan de retrat encara més bo de la mentalitat, ambient, vivències i sentiments d'èpoques ja passades que ajuden a recordar i reviure, cosa que també em plau molt. O bé les associes a temps i fets molt concrets, agradables i nostàlgics, de la pròpia joventut. I que potser és més que l'altra, la base de la seva meravellosa fascinació quan alguna ho aconsegueix. 

(1) I ja de nen llibres antics com Astronomia (1935) de Josep Comas Solà o llibres d'ús universitari com Química General Moderna de Babor i Ibarz de finals dels 1950s o principis dels 1960s

(2) Amb llibres posteriors com Cosmos de Carl Sagan i Civilizaciones extraterrestres d'Isaac Asimov 

Centenari de la meva mare

El 5 de març de 2025 la meva mare, Digna Medina Rigol (5.03.1925 - 8.09.1956) haguès fet 100 anys. Però va morir molt jove, als 31 anys i mig, desprès de 3 anys de casada i d'haver tingut dos fills. 

Desprès d'uns anys de promesos es va casar amb el meu pare Ricard Lázaro Sanromà (14.10.1923 - 26.07.2008) el 16 de juliol de 1953, dia de la Mare de Déu del Carme. D'aquest matrimoni van néixer dos fills, Ricard (17.07.1954), el qui això escriu, i Jordi Joan (23.06.1956 - 11.05.2021). Quan va morir d'una meningitis per complicacions de la polio que havia contret, jo tenia dos anys i el Jordi dos mesos i el pare va quedar vidu als 32 anys.  

Diuen que era molt bella, intel·ligent i bona. Amb aquesta entrada li vull fer un record i un homenatge, amb motiu de l'efemèride. Que Déu la tingui al Cel amb Ell i que un dia ens hi poguem retrobar! 

La profunditat de la Història

El 5 000 anys d'Història escrita fan difícil copsar la magnitud d'aquest temps transcorregut, des de c. 3050 aC amb les primeres civilitzacions de Sumèria i Egipte fins l'actualitat. Una de les maneres de intentar situar-nos en aquest lapse temporal tan gran en comparació amb la vida humana i fins amb les societats i els països existents en els nostres dies. S'hi poden fer algunes reflexions que ajuden com la famosa que Cleopatra (s. I aC) estava més lluny de l'època de les Grans Piràmides (s. XXVI aC) que nosaltres al segle XXI d'ella, concretament el seu temps, el de Pompeu, Juli Cèsar i Marc Antoni també, estaba 4 segles més llunyà de la construcció les piràmides de Giza que dels nostres temps. Una altre manera seria tenir en compte que per tal que la Història estigui realment centrada en la vida de Jesucrist encara falten uns 1 000 anys, fins l'any 3000; ara mateix el punt mitjà de la Història coneguda documentalment i estudiada es troba cap al 500 aC (1).

Per això m'ha semblat interessant fer una cronologia dels 50 segles, més descriptiva i en certa forma gràfica que tan sols posar els anys i les dates. He escollit per il·lustrar-ho alguns personatges històrics famosos, generalmenr coneguts (2):

s. XXI Benet XVI, Francesc 

s. XX  Pius X, Tsiolkovski, Planck, Rutherford, Pius XII, Breuil, Einstein, Joan XXIII, Goddard, Bohr, Shapley, Schrödinger, Hubble, Lemaître, Pau VI, Fermi, Heisenberg, Koroliov, Von Braun, Seaborg, Kennedy, Joan Pau II, Gagarin, Borman, Lovell, Anders, Armstrong, Aldrin, Young, Cernan, Hawking 

     

s. XIX   Napoleó, Dalton, Pius IX, Darwin, Semmelweis, Mendel, Pasteur, Mendeleiev, Maxwell, Mercalli   

s. XVIII  Pere I el Gran, Bach, Euler, Caterina II la Gan, Lavoisier 

s. XVII  Galileo, Kepler, Descartes, Pascal, Lluís XIV, Newton 

s. XVI  Copèrnic, Miquel Àngel, Pizarro, Cortés, Enric VIII, Luter, Carles V, Gregori XIII, Calví, Felip II, Tycho, Cervantes, Shakespeare  

s. XV  Enric el Naavegant, Gutenberg, N. de Cusa, Colom, Reis Catòlics, Vasco de Gama  

s. XIV  Dant, Petrarca, Boccaccio 

s. XIII  Innocenci III, Gengis Khan, St. Domènec, St. Francesc, St. Albert Magne, St. Lluís IX, St. Bonaventura, St. Tomàs d'Aquino, Ramon Llull, Marco Polo  

s. XII St. Bernat 

s. XI  Silvestre II, Gregori VII, St. Ferran III, Alfons X el Savi, Urbà II 

s. X  Otó I 

s. IX St. Nicolau Magne 

s. VIII  Carlemany 

s. VII   Mahoma 

s. VI  Dionís l'Exigu, Boeci, St. Benet,  Justinià, Teodora, St. Gregori Magne  

s. V  St. Agustí, St. Lleó Magne, Mazdak   

s. IV St. Antoni, Constantí, Teodosi 

s. III Tertul·lià, Orígenes, Mani 

s. II  Hermas, apologistes, Pares apostòlics

s. I   Jesucrist, St. Joan Bpta, St. Pere, St. Pau, St. Joan, apòstols, evangelistes, protomàrtirs 

s. I aC  Verge Maria, St. Josep, Juli Cèsar, August,  

s. II aC Han Gaozu, Han Wendi, Han Wudi, Yugurta,  

s. III aC Ptolomeu I, Euclides, Ptolomeu II, Ashoka,  Ptolome III, Qin Shihuang  

s. IV aC  Plató, Aristòtil, Mengzi, Alexandre Magne

s. V aC  Buda, Pericles 

s. VI aC  Nabucodonosor II, Tales, Mahavira, Pitàgores, Nabònid, Cir el Gran, Confuci   

s. VII aC Asarhaddon, Asurbanipal II, Josies, Nekao  

s. VIII aC  Homer, Piankhi, Hesíode, Salmanasar V  

s. IX aC  Semiramis 

s. X aC  David, Salomó, Teglatfalasar  II, Sheshonq I

s. XI aC  Asurnasirpal 

s. XII aC 

s. XIII aC  Ramsès II, Merneptah 

s. XIV aC   Akhenaten,  Suppiluliluma, Tutankhamen  

s. XV aC    Hapshepsut, Tutmès III

s. XVI aC  Ahmes I, Tutmès I  

s. XVII aC

s. XVIII aC  Hammurabi 

s. XIX aC

s. XX aC Amenemhat I 

s. XXI aC  Shulgi, Mentuhotep II  

s. XXII aC  Gudea, Ur-Nammu  

s. XXIII aC  Pepi II, Naram Sin  

s. XXIV aC Urukagina, Lugalzagesi, Sargó 

s. XXV aC Eannatum 

s. XXVI aC  Khufu, Khafre, Menkaure, Ur-Nanshe, Enhegal, Mesannepada    

s. XXVII aC  Zoser, Imhotep, Snefru, Mebaragesi, Gilgamesh (3)   

s. XXVIII aC

s. XXIX aC 

s. XXX aC 

s. XXXI aC Narmer/Menes  

Així, tot i ser una mica engorròs, les coses es posen en la seva autèntica perspectiva. I per els tres mil·lenns abans de Crist el millor fil conductor és Egipte mentre que pels dos mil·lennis desprès de Crist l'equivalent és el Cristianisme, i especialment l'Esglèsia Catòlica, perquè tan l'un com l'altre apareixen en tots els segles. 

(1) És a dir que Sòcrates, Plató i Aristòtil són més de la meitat nostra de la Història, com per altra part és facilment deduible, que de la meitat anterior

(2) En el cas molt abundant de personatges entre dos segles he escollit aquell en que van viure més temps o bé aquell en que feren les seves principals contribucions

(3) Si és històric . 

La personalitat de les dones

D'entrada es podria dir que hi ha dos tipus de dones, Maria i Eva, o potser millor les filles de Maria i les filles d'Eva. . 

En les tipologies clàssiques es consideraven 4 tipus principals humans, segons dos valors, els pols excitable - imperturbable i estable - variable, i les seves combinacions, i per tant això també es podria aplicar a les dones. Aquestes tipologies es remunten a dos metges, el grec Hipòcrates (460 - 370 aC) i el romà Galè (129 - c. 216), indicant que a més del seu interès psicològic també es considerava una aplicació mèdica. .

Més endavant es considerà un tercer factor, el de la preferència per la vida exterior o per la vida interior, és a dir la tendència a l'extroversió o a la introversió. Combinant els 4 tipus clàssics amb aquests 2 factors, surten 8 tipus psicològics, que en principi són equivalents en homes i dones tot i que manifesten algunes característiques pròpies en cada sexe. Aquests 8 tipus han estat els més generalment usats al segle XX, per exemple pels francesos René Le Senne (1882 - 1954) i Gaston Berger (1896 - 1960) entre molts altres, tot i que en cada sistema amb peculiaritats pròpies. 

També ha sigut usual el nou desdoblament d'aquests 8 tipus per un quart factor, en tipologies de 16 tipus com en el popular Myers-Briggs o Mbti i el més acurat i científic Big 5 Factors o OCEAN, que en algunes variants poden desdoblarse de nou i arribar a 32.   

Però quedant-nos en els 8 tipus com a suficients i sense entrar en detalls de com es troben ni de quins són exactament, es pot presentar una classificació de caràcters femenins, usant exemples més que no pas descripcions, ja que d'ells ja es pot veure l'estil que representen, i citant casos coneguts per ser històrics o per ser persones famoses actualment. 

En cada estil hi ha de tot, del millor al pitjor i de tota mena de circumstàncies vitals, fins i tot dins del mateix grup hi ha persones  d'idees molt diferents i fins enfrontades, es tracta sols de la seva personalitat.

Com que ja fa temps vaig fer una entrada amb les santes, en aquest cop les he obviat, ja que ja han sortit, però la classificació és la mateixa. 

Apart que és un esquema teòric, algunes poden estar mal tipificades, l'important és la impressió de l'estil que dona el conjunt.

Tenim doncs: 

1 Mumtaz Mahal, Maria Teresa I d'Àustria, Caterina II la Gran de Rússia, emperadriu Josefina, Harriet Beecher-Stowe, George Eliot, Lou Andreas-Salomé, Camille Claudel, Colette, Anna Pavlova, Yvonne de Quiévrecourt, Ruth Benedict, Anna Anderson, Anna Aslan, Audrey Hepburn, Valentina Tereshkova, Xaviera Hollander, Jocelyn Bell-Burnell,  Malika Oufkir, Valérie Tasso, Zadie Smith, Giorgia Meloni 

2 Isabel la Catòlica, Maria Stuart, reina Victòria, Emily Dickinson, Martha Bernays, Zinaida Gippius, Karen Blixen, Clare Boothe Luce, Katharine Hepburn, Gypsy Rose Lee, Indira Gandhi, Shams Pahlavi, Ava Gardner, Anne Frank, Oriana Fallaci, Marie-Claude Beaumont, Helô Pinheiro, Camille Paglia, Benazir Bhutto, Ayaan Hirsi Ali     

 

3 Marquesa de Sévigné, Mme. de Lafayette, Mme. de Pompadour,  Darya Saltykova, Caroline Herschel, Marie-Anne Lavoisier, Mme. de Staël, Regine Olsen, Louisa May Alcott, Sissi, Cosima Wagner, Sofia Kovalevskaya, Henrietta Swan Leavitt, Emily Post, Helen Keller, Sigrid Undset, Katherine Mansfield, Pearl S. Buck, Djuna Barnes, Margaret Mitchell, Jiang Qing, Phyllis Schlafly, Svetlana Stalin, Vera Rubin, Sylvia Plath, Wilma Rudolph, S.E. Hinton, Olivia Newton-John, Peggy Fleming, Vesna Vulovic, Norah Vincent, Lila Rose   

4 Maria Tudor, Marquesa de Brinvilliers, Mariana Alcoforado, Ann Lee, Johanna Schopenhauer, Jane Austen, Ada Lovelace, Charlotte Brontë, Anne Brontë, Elisabeth Föster-Nietzsche, Lise Meitner, Nazli Sabri, Gala Éluard Dalí, Cecilia Payne-Gaposchkin, Hannah Arendt, Hedy Lamarr, Dian Fossey, Nana Mouskouri, Romy Schneider, Kiri Te Kanawa, Amy Tan, Eva Herman  

  

5 Caterina de Mèdici, Elisabeth I, Cristina de Suècia, Mme. du Châtelet, Élisabeth Vigée-LeBrun, Maria Walewska, Flora Tristan, Clotilde de Vaux,  Mary Baker Eddy, Mary Vetsera, Amelia Earhart, Enid Blyton, Anaïs Nin, Frances Farmer, Eva Perón, Alice von Hildebrandt, Margaret Thatcher, Grace Kelly, Jacqueline Kennedy-Onassis, Nancy Kwan,  Diana de Gal·les, J.K. Rowling, Emily King  

6 Yang Guifei, Anna de Cleves, Mme. de Maintenon, Maria Antonieta, Clara Schumann, Johanna Spyri, Catherine Booth, Cixi, Bertha von Suttner, Isadora Duncan, Marie Curie, Coco Chanel, Marguerite Sechehaye, Betty Smith, Pauline Réage, Carson McCullers, Flannery O'Connor, Ayako Sono, Françoise Sagan, Roberta Flack, Esther Vilar, Nora Ephron

 

7 Lucrecia Borgia, Margarida de Navarra, Maria Lluïsa d'Àustria, Elizabeth Gaskell,  Emily Brontë, Florence Nightingale, Lili'uokalani, Aleksandra Kollontai, Richmal Crompton, Agatha Christie, Josephine Baker, Sonja Henie, Marilyn Monroe, Natalie Wood, Diana Rigg, Astrud Gilberto, Françoise Hardy, Marilyn Vos Savant, Catherine Millet, Christina Hoff Sommers, Jung Chang, Lisa Randall   

8 Inés Suárez, Erzsebet Bathory, Catalina de los Rios*, Ninon de Lenclos, Mme. Montespan, Hannah Duston, Charlotte Corday, George Sand, Angela Burdett-Coutts, Clara Barton, Sofia Tolstoi, Sarah Bernhardt, Edith Wharton, Edith Cavell, Ann Sullivan, Alexandra David-Néel, Mata Hari, Virginia Woolf, Aurora Bertrana, Margaret Mead, Doris Day, Mme. Nhu, Mary Quant, Soraya Esfandiary, Jane Goodall, Jane Fonda, Erica Jong, Svetlana Savitskaya, Mary Hopkin, Marine Le Pen   

Quan es veu el general de cada grup, es poden treure algunes conclusions i és millor que cadascú les tregui personalment. 

* Més coneguda com La Quintrala 

Dos pols mundials

Actualment hi ha dos bàndols entre els dirigents mundials, en cada grup hi ha simpatitzants però també en alguns casos oponents polítics, i tot i que majoritàriament són conservadors o d'esquerres hi ha minories en cada grup, pero que es caracteritzen molt bé per les seves postures sobre la religió, la guerra i la pau, l'avortament, les injeccions d'ARN missatger, la ideologia de gènere, el NOM, l'Agenda 2030 i altres temes molt importants en el món d'avui (1), i cito els líders millor que els païssos, i que ordenant-los per edat es poden resumir així:

A

Luiz Inácio Lula da Silva (1945) 

Donald Trump (1946)

Clarence Thomas (1948) 

Jaroslav Kaczynski (1949)

Vladimir Putin (1952) 

Steve Bannon (1953)

Robert F. Kennedy Jr (1954)

Recep Tayyib Erdogan (1954) 

Alaksandar Lukashenka (1954) 

Jair Bolsonaro (1955) 

Calin Georgescu (1962)

Viktor Orban (1963)

Geert Wilders (1963)

Nigel Farage (1964)

Robert Fico (1964) 

Bashar al-Assad (1965) 

Herbert Kickl (1968)

Marine Le Pen (1968)

Tucker Carlson (1969)

Aleksandar Vucic (1970) 

Javier Milei (1970)

Elon Musk (1971) 

Julian Assange (1971) 

Mikheil Kavelashvili (1971) 

Marco Rubio (1971) 

Alex Jones (1974) 

Santiago Abascal (1976) 

Giorgia Meloni (1977)

Alice Weidel (1979) 

Nayib Bukele (1981)

Edward Snowden (1983) 

J.D. Vance (1984)

Mark Zuckerberg (1984) 

B

George Soros (1930) 

Klaus Schwab (1938) 

Anthony Fauci (1940) 

Joe Biden (1942)

Bill Clinton (1946) 

Hillary Clinton (1947)

António Guterres (1949) 

Bill Gates (1955) 

Christine Lagarde (1956) 

Olaf Scholz (1958) 

Ursula von der Leyen (1958) 

Jens Stoltenberg (1959) 

Victoria Nuland (1961)

Barack Obama (1961) 

Alberto Núñez Feijóo (1961) 

Keir Starmer (1962) 

Michelle Obama (1964)

Tim Walz (1964)  

Boris Johnson (1964) 

Melinda Gates (1964)

Kamala Harris (1964) 

Tedros Adhanom (1965)

Magdalena Andersson (1967) 

Hunter Biden (1970) 

Pedro Sánchez (1972) 

Kaja Kallas (1977) 

Emmanuel Macron (1977)

Volodymyr Zelenski (1978) 

Jacinda Ardern (1980) 

Alexander Soros (1985)

Sanna Marin (1985)  

També n'hi ha uns quants d'inclassificables en aquests dos grups, per diversos motius, com Xi Jinping (1953), Benjamin Nethanyahu (1949), els líders palestins i de molts països àrabs, i també els ayatollahs d'Iran - que són aliats de Rússia i estan enfrontats als Estats Units - i altres, ja sigui perquè es diria que pertanyen a tots dos o a cap d'ells o perquè en ells la barreja dels trets fonamentals que defineixen cada grup  està molt barrejada o són radicalment contradictoris. En tot cas i tot i que aquestes excepcions siguin també nombroses i facin el món multipolar més que bipolar, els que pertànyen als dos grans pols són força importants i decisius en el món d'avui.

(1) Tot i que no tots els inclosos en un grup estiguin d'acord en tot ni en tots els punts citats, però sí en la seva gran majoria i en les línies bàsiques i també n'hi ha que abans eren d'un tipus i ara per evolució personal són de l'altre, com Musk i Zuckerberg

La vida és poesia

Uns quants poemes: 

"I wandered lonely as a cloud",  de William Wordsworth (1770 - 1850)
també conegut com "Daffodils", publicat el 1807 

"I wandered lonely as a cloud

That floats on high o'er vales and hills,

When all at once I saw a crowd,

A host, of golden daffodils;

Beside the lake, beneath the trees,

Fluttering and dancing in the breeze.

Continuous as the stars that shine

And twinkle on the milky way,

They stretched in never-ending line

Along the margin of a bay:

Ten thousand saw I at a glance,

Tossing their heads in sprightly dance.

The waves beside them danced; but they

Out-did the sparkling waves in glee:

A poet could not but be gay,

In such a jocund company:

I gazed—and gazed—but little thought

What wealth the show to me had brought:

For oft, when on my couch I lie

In vacant or in pensive mood,

They flash upon that inward eye

Which is the bliss of solitude;

And then my heart with pleasure fills,

And dances with the daffodils".

Va ser escrit el 1804 sobre una experiència que l'autor va tenir passejant pel camp l'any 1802.

"Time" de Percy B. Shelley (1792 - 1822) 
Posthumous Poems, 1824 

"Unfathomable Sea! whose waves are years,

Ocean of Time, whose waters of deep woe

Are brackish with the salt of human tears!

Thou shoreless flood, which in thy ebb and flow

Claspest the limits of mortality!

And sick of prey, yet howling on for more,

Vomitest thy wrecks on its inhospitable shore;

Treacherous in calm, and terrible in storm,

Who shall put forth on thee,

Unfathomable Sea?"

Aquest poema impressiona encara més quan se sap que l'autor va morir ofegat en un naufragi prop de la costa d'Itàlia, com si l'hagués escrit com una premonició inconscient 

 

"Ships that pass in the night" de Henry Wadsworth Longfellow (1807 - 1882)
Tales of Wayside Inn, 1863 

"Ships that pass in the night,
And speak each other in passing,
Only a signal shown,
And a distant voice in the darkness,
So on the ocean of life,
We pass and speak one another,
Only a look and a voice,
Then darkness again, and a silence".

D'aquest ja fa forces anys en vaig trobar una traducció una mica lliure al castellà i a partir d'ella en vaig fer una versió encara més lliure al català, inspirada en la idea: 

Les persones són com vaixells / que en alta mar es creuen / propers en una fosca  nit boirosa / fent sonar les seves sirenes /i divisant vagament la silueta i les llums de l'altre / un moment interessant en el viatge / però desprès segueixen cada un el seu camí / allunyant-se de nou l'un de l'altre / i perdent-se tots dos en l'oceà de la soledat 

Així, i tot i que en el seu moment em va sorprendre, entenc quan al contestar-li unes preguntes que em va fer, un professor de filosofia em va dir que era un romàntic. I per si tot això fos poc per decidir-ho hi ha una frase de saviesa oriental que sempre he trobat força il·lustrativa: 

"La Natura dorm en els minerals, somnia en les plantes, desperta en els animals, en l'home es fa conscient" que jo he pensat completar amb "i en Jesucrist assoleix la Divinitat".    

Un recull de llibres religiosos i espirituals (1875 - 2025)

Una selecció de llibres i escrits de religió i espiritualitat dels últims 150 anys, en els seus idiomes originals i dates de la primera, o en algun cas la principal, edició:

Otkrovenniye rasskazy strannika dukhovnomu svoyemu ottsu (1884) - anònim rus (1) 

Tsartsvo Bozhiye vnutri vas (1894) - Lev Tolstoi (2)

Histoire d’une âme (1898) – Sta. Teresa de Lisieux

Heretics (1905) – G.K. Chesterton

Orthodoxy (1908) - G.K. Chesterton

Prière de saint François (1912) – anònim (3)

The Everlasting Man (1925) - G.K. Chesterton

The Problem of Pain (1940) - CS Lewis

The Screwtape Letters (1942) - CS Lewis

Miracles (1947) - CS Lewis

Modern Cosmology and the Christian Idea of God (1952) – E.A. Milne

Mere Christianity (1952) – CS Lewis

The Four Loves (1960) - CS Lewis

Le Salut, incarnation ou mystère pascal (1968) – Jean-Pierre Jossua

Dieu existe, je l’ai rencontré (1969) – André Frossard

La gnose de Princeton (1974) - Raymond Ruyer 

God and the Astronomers (1978) - Robert Jastrow

Síntesis de espiritualidad católica (1988) – José Rivera i José Maria Ibarburu

Rome Sweet Home: Our Journey to Catholicism (1993) – Scott i Kimberly Hahn

Handbook of Christian Apologetics (1994) – Peter Kreeft i Ronald K. Tacelli

The Unexpected Way: On Converting from Buddhism to Catholicism (2002) – Paul Williams

Lord, Have Mercy (2003) - Scott Hahn 

Réussir sa mort: Anti-méthode pour vivre (2005) – Fabrice Hadjadj

Grazie, Gesù. La mia conversione dall'Islam al Cattolicesimo (2008) - Magdi Cristiano Allam  

La Foi des Démons ou l’athéisme dépassé (2009) – Fabrice Hadjadj

Tinieblas tibetanas: Del yoga y el mandala al femicidio ritual (2021) – Federico Highton

També altres que s'han publicat durant decennis, ampliats i revisats, com Para salvarte de Jorge Loring que ja ha superat les 45 edicions.

1/ Relats sincers d'un pelegrí al seu pare espiritual, tambñe conegut com El pelegrí rus. Tot i que no se sap segur, s'atribueix l'autoria a dos monjos del Mont Athos, l'arximandrita Mikhail Kozlov (1826 - 1884) que hauria fet la part principal i Arseni Troiepolski (1804 - 1870) que l'hauria completat, volent tots dos quedar anònims. L'obra va ser composta entre 1854 i 1860, i una versió incompleta s'hauria publicat ja el 1861 i una altre el 1881, però la citada és la definitiva.  

2/ El Regne de Déu està en vosaltres  

3/ Potser el sacerdot Esther Auguste Bouquerel (1855 – 1923), el primer en publicar-la el desembre de 1912 a la revista “La Clochette"

L'amor

Déu és Amor i qui viu en l'amor viu en Déu i el coneix i Déu viu en ell. 

Ningú té més amor que qui dona la vida pels seus amics, i l'amor de Crist és la mort de la mort

La Bíblia, tant l'Antic Testament com sobretot el Nou, està plena de referències a l'amor, especialment de l'amor de Déu i d'exhortacions a viure aquest amor i a practicar aquest amor diví tant amb un mateix com en els altres i sobretot amb Déu, de qui ve, en qui troba la seva base i fonament, i al que en justícia hem d'estimar sobre totes les coses, amb tot el cor, amb tota l'ànima, amb tot el pensament i amb totes les forces, posant sempre a Déu primer en tot, tal com li correspon. 

Aquí citarem algunes declaracions sobre l'amor dels sants, els mestres del veritable amor, junt amb unes poques d'autors cristians experts. 

Sant Agustí (354 - 430) deia "Dilige et quo vis fac", és a dir "estima amb un amor oblatiu i generós (dilige) i llavors actua espontàniament, perquè estimant d'aquesta manera només faràs el bé", ja que com ell mateix explicava "Dilige et non potes nisi bene facere".

I també afirmava "Non amas in illo quod est, sed quod vis ut sit" (No estimes el que hi ha, sinó el que vols que sigui), tal com fa Déu amb nosaltres, que no estima els pecadors pel fet de ser-ho - una altre cosa és que se'n compadeixi, els hi tingui pietat i es mostri misericordiós amb ells - sinó pel que poden ser si es deixen transformar pel seu amor, i que està relacionat amb el que estan cridats a ser des de sempre. I això en paraules actuals és voler que cadascú sigui la millor versió possible de si mateix, és a dir tal com la Santíssima Trinitat ens va pensar i estimar ja abans de crear l'Univers, tal com ens vol per a la nostra felicitat i com sempre procura, amb paciència, afecte i tendressa, que arribem a ser. Tots els éssers humans estem cridats a la salvació i la santificació. 

De St. Fulgenci de Ruspe (c. 465 - c. 530) és la constatació que "Crist va fer de l'amor l'escala que permetria a tots els cristians pujar fins al Cel"

Sant Bernat de Claraval (1090 - 1153): "El benefici de l'amor rau en la seva pràctica" i també "L'amor és l'únic en que la criatura pot respondre al Creador fent-li algun tipus de retorn semblant, per molt desigual que sigui"

Dant (1265 - 1321) estableix  "L'amor que mou al Sol i a les estrelles" i en italià "T'estimo" és "Te voglio bene", és a dir "Vull el teu bé", és a dir que la benevolència, el desig de bé i bondat de tot, és el motor universal, ja que Déu és Amor, i per amor ha creat l'Univers i ha cridat tots els éssers a l'existència, cadascú en la seva condició i quan i on Ell ha volgut, per un major bé. 

De Sant Joan de Déu (1495 - 1550) és l'observació fonamental "Igual que l'aigua extingeix el foc, l'amor esborra el pecat"

A Santa Teresa de Jesús (1515 - 1582), en una aparició Nostre Senyor Jesucrist li va dir: "Per un "t'estimo" teu, tornaria a crear tot l'Univers". I és que l'amor busca amor i nomès amb amor es paga. 

Sant Joan de la Creu (1542 - 1591): "On no hi ha amor, poseu amor i trobareu amor" i "Al capvespre de la vida se'ns examinarà d'amor" 

Sant Joan Baptista de La Salle (1651 - 1719): "Amb la vostra diligència mostreu el vostre amor pels que Crist us ha donat, tal com Crist va estimar l'Església" i "Deixa't portar per l'amor de Déu, perquè Jesucrist va morir per tots, perquè els qui viuen no visquin per a ells mateixos sinó per aquell que va morir i ressuscitar per ells" 

Sant Alfons de Liguori (1696 - 1787): "Tota la santedat i perfecció de l'ànima està en el nostre amor a Jesucrist, Déu nostre, que és el nostre Redemptor i el nostre bé suprem"

Santa Joana Jugan (1792 - 1879): "Humils per estimar" i "No li negueu res a Déu:  tot ho hem de fer mitjançant l'amor"

St. Antoni Maria Claret (1807- 1870): "L'home que realment estima a Déu també estima el seu proïsme"

Santa Teresa de Lisieux (1873 - 1897), "Vaig descobrir que l'amor ho és tot i que és el cor de l'Església i vaig comprendre que la meva missió era ser l'amor" (cita no literal, però fidel)

G.K. Chesterton (1874 - 1936) ens adverteix en el cas humà "Cal estimar no sols quan la persona ja és digna d'estimació sinó abans que ho sigui, per tal que ho sigui" 

C.S. Lewis (1898 - 1963) a The Four Loves parla dels 4 tipus d'amor, eros, sorge, philia i agape, que altres autors eleven a 5 afegint el pragma, però en realitat en grec es coneixien 7 o 8 variants d'amor, dels quals l'agape, l'amor de donació incondicional i desinteresat, és l'amor pròpiament cristià.  

I com s'ha dit, la veritable religió és l'aprenentatge de l'amor.