Avui dia la situació mundial és difícil i perillosa. Crisis de tot tipus, social, econòmica, ideològica, política, cultural i religiosa, i una inesperada tendència per part d'alguns governants a una insensata escalada bèl·lica en diversos fronts, que bordeja la possibilitat d'una guerra entre superpotències i fins i tot frega una 3ª Guerra Mundial si esclatessin alhora els diversos conflictes o s'arribessin a usar armes nuclears ni que al principi fossin tàctiques, ja que això podria derivar finalment en un intercanvi generalitzat de bombardeigs atòmics si les coses es seguissin complicant cada cop més com de forma inversemblant ho han anat fent en els últims 25 anys i sobretot els últims 10 o 15. Potser hi estem més aprop que mai des de l'octubre de 1962 si no hi ha un canvi de rumb clar el proper any i si no passa res terrible i irreparable abans d'acabar aquest.
Donada aquesta complicació mundial en la que ara estem ens podem preguntar quan va començar aquest declivi cada cop més accelerat. Una resposta és que dues Guerres Mundials entre 1914 - 1945 amb una treva de 21 anys enmig i altres grans desastres del segle XX, com la gran crisi econòmica mundial del 1929, l'aparició d'ideologies totalitàries revolucionàries que prengueren el poder a països importants com Rússia (1917), Itàlia (1922) i Alemanya (1933) acabaren en una segona guerra encara més terrible que la Gran Guerra europea - la de les carnisseries de molts centenars de milers de joves de cada bandol a les trinxeres en una successió de batalles sense sentit, els gasos asfixiants, les metralladores, les mines com les de Lochnagar i Messines, els tancs i la guerra aèria i submarina per primer cop, el genocidi dels armenis, grecs i assiris pels otomans, la propaganda falsa i deshumanitzadora de l'enemic - amb l'ajuda de les infames i inhumanes condicions del tractat de pau de Versalles de 1919, que semblaven fetes exprés per provocar tot això, i una hiperinflació monstruosa a Alemanya el 1923, essent la segona confrontació entre els mateixos actors encara pitjor que la primera (1).
Estem en una autèntica crisi de civilització que indica clarament que estem acabant tota una època, un cicle llarg de la Història, començat a inicis del segle XX i que només pot durar tres o quatre anys més vist com va tot.
(1) Algunes decisions politiques que contribuiren molt a les dues grans guerres foren les de Woodrow Wilson, David Lloyd George, Georges Clemenceau, Vittorio Orlando, Sidney Sonnino, Robert Nivelle, Philippe Pétain, Douglas Haig, Luigi Cadorna, Enver Pasha, John French,
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada