Veus de dones del segle XX

Un recull de dones del segle XX (1) de tot tipus, amb l'únic requisit de ser veus autèntiques, no dependents de polítiques ni ideologies alienes a elles, per tant d'opinions i pensaments propis,  en alguns casos citant llibres seus (2) però forces d'elles parlen sobretot amb les seves opcions i la seva vida: 

Elizabeth Cady Stanton (1815 – 1902)

Susan B. Anthony (1820- 1906)

Elizabeth Balckwell (1821 – 1910)

Sarah F. Norton (c. 1838 – 1910)

Victoria Woodhul (1838- 1927)

Anne Sullivan (1866 - 1936) 

Concha Espina (1869 - 1955) 

Maria de Echarri (1878 - 1955) 

Helen Keller (1880 - 1968) 

Sigrid Undset (1882 - 1949) 

Alice S. Paul (1885 - 1977) 

Gesty Cori (1896 - 1957) 

Dorothy Day (1897 - 1980) 

Teresa Neumann (1898 - 1962) 

Caryll Houselander (1901 - 1954) 

Marthe Robin (1902 - 1981) 

Clare Boothe Luce (1903 – 1987)

Irena Sendler (1910 - 2008)

Mary Kenneth Keller (1913 - 1985)  

Shams Pahlavi (1917 - 1996) 

Muriel Spark (1918 - 2006) 

Eva Perón (1919 - 1952) 

Elizabeth Anscombe (1919 - 2001) 

Chiara Lubich (1920 - 2008) 

Alice von Hildebrand (1923 – 2022), The privilege of being a woman (2002),  Man and  women: a divine invention (2002)

Nellie Gray (1924 - 2012) 

Phyllis Schafly (1924 – 2016)

Flannery O'Connor (1925 - 1964) 

Mildred Jefferson (1926 - 2010) 

Svetlana Alliluyeva (1926 - 2011) 

Grace Kelly (1929 - 1982) 

Soraya Esfandiary (1932 - 2001) 

Esther Vilar (1935) – El varón domado (1971)

Karen De Crow (1937 – 2014)

Erin Pizzey (1939)

Wilma Rudolph 

Wangari Maathai (1940 - 2011) 

Elizabeth Fox-Genovese (1941 – 2007),  Feminism without illusions (1991), Feminism is not the story of my life (1996)

Nora Ephron (1941 – 2012), Crazy salad (1975)

Erica Jong (1942) – Fear of flyinig (1973)

Daphne Patai (1943) – Heterophobia: sexual harassment and the future of feminism (1998)

Mairead Maguire (1944) 

Norma McCorvey (1947 – 2017)

Camille Paglia (1947) – Sexual Personae (1990),  Vamps and Tramps (1994)

Chantal Delsol (1947) - La fin de la Chrétienté (2021) 

Claire Séverac (1948 – 2016) – La guerre secrète contre les peuples (2015)

Bettina Arndt (1949) – What men want (2010), # Men Too (2018)

Christina Hoff Sommers (1950) – Who stole feminism? (1994), The war against boys    (2000)

Louann Brizendine (1952) – The Female Brain (2006)

Mary Karr (1955) - Lit: A memoir (2009) 

Luzia Premoli (1955) 

Teresa Giménez Barbat (1955) – Contra el feminismo (2023)

Eva Herman (1958) -  Das Eva-Prinzip (2006)

Roxana Kreimer (1959) – El patriarcado no existe mas (2020)

Carmen Russo (1959) 

Alicia V. Rubio (1962) -  Cuando nos prohibieron ser mujeres y os castigaron por ser  hombres (2016), Feminismo sin complejos (2021)

Naomi Wolf (1962)

Maria Vallejo-Nágera (1964) 

Tatjana Festerling (1964) 

Norah Vincent (1968 – 2022), Self-made man (2006)

Katie Rophie (1968) – The morning after  (1993)

Marine Le Pen (1968)

Jeana DelRosso (1970) 

Mandy Smith (1970) 

Ana Cristina Villa (1971) 

Maria del Himalaya (1973) 

Cari Goyanes (1977 - 2024)

Giorgia Meloni (1977)

Gianna Jessen (1977) – film October baby (2011)

Carla Toscano (1977) 

Claudia Koll (1977) 

Monica Marangoni (1978) 

Abigail Shrier (1978) – Irreversible damage (2020)

Kim Tae-hee (1980) 

Abby Johnson (1980) – Unplanned (2011), film del 2019

Elisabetta Gregoracci (1980) 

Peggy Sastre (1981) – La domination masculine n’existe pas (2015)

Patricia Sandoval (1981)

Tamara Falcó (1981) 

Clara Crockett (1982 - 2016) 

Sílvia Orriols (1984) 

Alena Kate Pettitt (1985)

Lila Rose (1988)  

Candace Owens (1989)

Rocío de Meer (1989) 

Ana Iris Simón (1991) 

Jessica Doty-Whitaker (1996 – 2020), assassinada d’un tret per uns activistes BLM, desprès que aquests cridessin “Black lives matter!” i ella potser volent solidaritzar-se amb ells va respondre “All lives matter!”, cosa que en va enfurismar algun i li va disparar un tret que la va matar. Era mare d`’un nen de 3 anys.

Eva Vlaardingerbroek (1996)

Ludovica Nasti (2006) 

 

I un afegit d'unes quantes de les que no he trobat gaires dades biogràfiques: 

Helen Smith: Men on strike: why mena re boycotting marriage, fatherhood and the American Dream – and why it matters (2013)

Fiorella Nash – The abolition of woman: how radical feminism is betraying women (2018)

Sonia Maria Crespo

Isabel Vaughan-Spruce, arrestada per resar mentalment, en silenci, a Anglaterra l'any 2023 a l'altre cantó del carrer i no massa a prop d'un abortori (3). I no és l'únic cas d'una aberració jurídica semblant.. 

Caroline Farrow

Estee C. Williams 

Katie Rose Geer 

Un senyal clar de que són opinions pròpies i reals és que van contra corrent, com contra corrent anaven les primeres feministes i eren perseguides i detingudes per les autoritats per expressar veus dissidents de la narrativa oficial d'aleshores. Per tant cal escoltar-les. 

(1) Amb la única condició d'estar vives l'1 de gener de 1901, per això moltes de les primeres, feministes de veritat, de les anomenades 1ª i 2ª onada, quan encara no havien estat manipulades o corrompudes, van viure la major part o quasi tota la seva vida al segle XIX. 

(2) Com sempre els títols en anglès no els poso tot en majúscules com ho solen fer en aquest idioma, sinó tal com ho escriurien en una frase normal. 

(3) La delirant denúncia, desprès retirada per sentit comú, una resta de vergonya i temor al ridícul,, deia que això condicionava les dones que anaven a abortar, senyal que encara que no ho volguessin reconèixer, aquestes autoritats i policies creuen molt en l'eficàcia de l'oració, fins i tot no expressada: li van tenir que preguntar que feia allà parada i si potser estava resant interiorment, abans d'arrestar-la. Ella va dir la veritat i la van detenir, si hagués estat maleïnt, insultant sense verbalitzar, burlant-se o llençant conjurs amb el pensament, o només hagués dit que feia això, no li haguessin dit res, amb les dements lleis actuals fora totalment legal.