Us encomano els qui vos m'heu encomanat

Els pares, germans i en general la família, avis, tiets, cònjugue, fills, cosins, nebots, nets i altres parents, sobretot aquells qui comparteixen la llar o ens veiem sovint, són el nostre proïsme més proper, aquell qui Déu ens ha triat perquè sap que són els millors per conviure, estimar-se i ajudar-se per a aquesta vida i també i sobretot per a la salvació. En ocasions es veu molt clar, però fins i tot en els casos que aparentment costa veure-ho, en el fons és perquè Déu sap que amb tots els nostres defecte, diferències i problemes, tot i així poden ser els millors pares pels fills, els millors fills pels pares, els millors germans, aquells qui més ens convenen per no perdre'ns ni en aquest món ni l'altre, ja que ens podem llimar mútuament les nostres parts dolentes i aprendre entre tots l'amor i el que significa i importa. Des de molt abans de la Creació de l'Univers, Déu ja ens va pensar i estimar, va escollir on i quan naixeriem, qui seríem i amb qui estariem junts i tindríem més relació i intimitat, compartint la vida, aprenent a viure i educant-nos amb ells, essent solidaris sempre, tant en els moments bons i feliços, en els que compartim l'alegria, com en els dolents i difícils, en els que hi trobem refugi. 

Dos germans, gran i petit, Vic febrer 1969

Per això hem de pregar sempre pels nostres relatius, especialment els més propers, però també pels llunyans, ja que Déu ens ha escollit per protegir-nos, formar-nos i tenir una relació humana especial i duradora a la vida. Hem de pregar els uns pels altres, amb una intensitat i constància especial, ja que són el nostre proïsme més immediat i directe. Perquè en el pla de Déu la família és una petita església igual que l'església és una gran família, i la voluntat divina és que en ella, que a més és la base i el pilar fonamental de la societat, hi regni l'amor, ja que Ell vol estar sempre amb nosaltres i.hi és on es viu en l'amor. 

I hem de resar mentre els familiars són vius i pel seu bé temporal i sobretot espiritual, i encara més quan ja no hi són en aquest món perquè Déu ja els ha cridat a Ell. Sabent que tots som pecadors, hem de pregar-li humilment i confiadament que els hi hagi perdonat els pecats que per la debilitat humana hagin comès i que els hi premiï les bondats que van permetre que Déu mateix obrés a través d'ells. Que s'abreugi i suavitzi la seva estada al Purgatori, si hi són, i que puguin arribar ja al Cel per gaudir de la immensa i màxima felicitat de la visió de Déu, agraïnt-li i lloant-lo eternament per haver-los salvat per pur amor i bondat. Fins podríem demanar a Déu, per ells i per nosaltres, que els hi compensi amb un major grau de Glòria pel mal que els hi vam fer per les nostres mancances, mals exemples, irresponsabilitats i eventuals escàndols, contradint la nostra responsabilitat i la nostra missió protectora i d'instruments de Déu per a la seva felicitat en aquesta existència i especialment en la definitiva vida futura. Alhora els hi hem de perdonar tot el mal que al seu torn ells ens poguessin haver fet i suplicar a Déu que també els hagi perdonat o els perdoni.No hi ha lloc millor que la llar i la família per exercir la caritat recíproca, tant amb obres materials com més i tot amb obres espirituals. 

Senyor, us encomano en l'eternitat a aquells qui Vos em vau encomanar en aquesta existència!