En la tradició espiritual cristiana el dejuni sempre ha estat important.
Ja Nostre Senyor deia als apòstols "Els d'aquesta classe només surten amb oració i dejuni" referint-se a un tipus especial de dimonis impurs que ells no havien aconseguit expulsar d'uns posseïts. I l'oració i el dejuni poden ser el de la víctima, com a condició necessària de ser sanada, o el d'ells per tal que la seva acció sigui eficaç i encara millor si és el de tots.
 |
| Com es diu, el dejuni per un catòlic és un acte d'amor i sacrifici |
El dejuni, que és una neteja del cos, per recuperar-se, fer reparacions i desintoxicar-se, també és un gran aliment per l'ànima, a la que prepara per a deixar-se guarir i transformar per Déu i per crèixer així espiritualment, i a la que a més ajuda a veure més clar i més profundament al món i als altres, especialment ajudant-la a obrir-se a l'alteritat, percatar-se de les semblances i diferències i albirar més en les diferents visions i formes de vida, diferents a les seves ptòpies. Perquè "quan dos fan el mateix no és el mateix" com diu la dita llatina, davant allò mateix fet per tu o per un altre hi ha, o hi poden haver, distints motius, experiències, vivències, sensacions i objectius. Igual que la persona impura veu cossos i la pura veu ànimes, una cosa molt semblant passa amb el golut que no s'està de res i menja a totes hores i en excès, i al continent i abstinent, que refrena aquesta necessitat vital als seus justos límits, allà on és sana i beneficiosa. Un, el primer, es veu a si mateix o a la projecció dels seus desigs i capricis o ni que sigui les seves pròpies idees de com és com ha de ser o vol que sigui l'altre i en el límit de la impuresa junt a la gula arriba a cosificar-lo, i si va unit a l'orgull a negar-lo com a ésser igual i viu, amb la seva voluntat, consciència, llibertat i visió del món, mentre que el segon comença a captar i intuïr l'enigma i el misteri de l'altre i del seu ambient, tan bàsicament iguals però tan profundament diferents en sensacions, emocions i sentiments, i en sentit i significat, per a ell. Obrir-se a conèixer-ho és com un admirat descobriment de nous móns sencers, perquè cada persona és un món, i és que hi ha molts móns diversos en el nostre món comú, tants com persones vives o més encara tants com éssers humans, homes i dones, han viscut, viuen i viuran en un futur. Quedar-se nomès en la pròpia perspectiva és pobre i poc intel·ligent, tots ens poden ensenyar i de tothom es pot aprendre.
Controlar-se, relativitzar-se i fins limitar-se un mateix, amb la castedat, el dejuni i la humilitat, és allò que ens permet obrir-nos a Déu, als altres i a la realitat i és allò que de veritat ens fa sentir vius, ens realitza i ens guareix de les nostres manques i ferides, espirituals, psicològiques i fins i tot físiques. I és molt adequat davant de Déu sempre i davant els altres molt sovint al llarg de la nostra vida però sobretot a la joventut quan anhelem trobar, conèixer, obrir-nos a la nostra parella i així compartir i estimar, i quan ens anem fent grans i és d'aplicació general allò que St. Joan Baptista deia de Jesucrist: "Cal que jo minvi i que Ell creixi".
 |
| Per descobrir l'altre, com per descobrir Déu, cal la nostra col·laboració mitjançant una preparació adequada, treure el centre del propi jo, obrir-sea la trascendència i a l'amor, que van molt units, i arribar a trobar i estimar Déu en l'altre |
I sí aquesta és la nostra decisió fins arribar a l'ideal de "Ja no sóc jo qui visc sinó Crist qui viu en mi" de St. Pau, cal tenir en compte que això, igual que la fe, no ha de ser sols un pensament, un sentiment o un desig, sinó que s'ha de viure i per això s'ha de traduïr en actes, com deia Sta. Teresa d'Àvila "Obres, obres, vol el Senyor" i afegia que a Jesús també se'l podia trobat treballant entre olles a la cuina. Tot el que fem pot ser santificat i ens cañ fer-ho així. Creu en Déu qui es posa sempre en presència de Déu, hi està a gust i agraït l'estima, l'obeeix de bona gana i vol fer la seva voluntat, li dona culte, el rep en els sacraments i l'adora, i hi parla en l'oració, de la mateixa manera que creu en l'amor qui estima i es deixa estimar o creu en el perdó qui perdona i es deixa perdonar, l'amor a Déu es manifesta en la vida i en l'amor als altres per amor a Déu, és a dir estimar Déu en els altres que Ell ens presenta a la vida, el proïsme.
I per poder fer això hi hem de posar els mitjans, i el dejuni és un gran mitjà, que amb l'ajuda de Déu, ja que sense Ell res podem, ens pot ser concedit, en els moments i graus que pertoca, com un gran do que ens fa molt bé a nosaltres i a tots aquells amb qui ens trobem a la vida per voluntat divina.
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
