diumenge, 31 de maig del 2026

L'importància del dejuni

En la tradició espiritual cristiana el dejuni sempre ha estat important. 

Ja Nostre Senyor deia als apòstols "Els d'aquesta classe només surten amb oració i dejuni" referint-se a un tipus especial de dimonis impurs que ells no havien aconseguit expulsar d'uns posseïts. I l'oració i el dejuni poden ser el de la víctima, com a condició necessària de ser sanada, o el d'ells per tal que la seva acció sigui eficaç  i encara millor si és el de tots. 

Com es diu, el dejuni per un catòlic és un acte d'amor i sacrifici

El dejuni, que és una neteja del cos, per recuperar-se, fer reparacions i desintoxicar-se, també és un gran aliment per l'ànima, a la que prepara per a deixar-se guarir i transformar per Déu i per crèixer així espiritualment, i a la que a més ajuda a veure més clar i més profundament al món i als altres, especialment ajudant-la a obrir-se a l'alteritat, percatar-se de les semblances i diferències i albirar més en les diferents visions i formes de vida, diferents a les seves ptòpies. Perquè "quan dos fan el mateix no és el mateix" com diu la dita llatina, davant allò mateix fet per tu o per un altre hi ha, o hi poden haver, distints motius, experiències, vivències, sensacions i objectius. Igual que la persona impura veu cossos i la pura veu ànimes, una cosa molt semblant passa amb el golut que no s'està de res i menja a totes hores i en excès, i al continent i abstinent, que refrena aquesta necessitat vital als seus justos límits, allà on és sana i beneficiosa. Un, el primer, es veu a si mateix o a la projecció dels seus desigs i capricis o ni que sigui les seves pròpies idees de com és com ha de ser o vol que sigui l'altre i en el límit de la impuresa junt a la gula arriba a cosificar-lo, i si va unit a l'orgull a negar-lo com a ésser igual i viu, amb la seva voluntat, consciència, llibertat i visió del món, mentre que el segon comença a captar i intuïr l'enigma i el misteri de l'altre i del seu ambient, tan bàsicament iguals però tan profundament diferents en sensacions, emocions i sentiments, i en sentit i significat, per a ell. Obrir-se a conèixer-ho és com un admirat descobriment de nous móns sencers, perquè cada persona és un món, i és que hi ha molts móns diversos en el nostre món comú, tants com persones vives o més encara tants com éssers humans, homes i dones, han viscut, viuen i viuran en un futur. Quedar-se nomès en la pròpia perspectiva és pobre i poc intel·ligent, tots ens poden ensenyar i de tothom es pot aprendre. 

Controlar-se, relativitzar-se i fins limitar-se un mateix, amb la castedat, el dejuni i la humilitat, és allò que ens permet obrir-nos a Déu, als altres i a la realitat i és allò que de veritat ens fa sentir vius, ens realitza i ens guareix de les nostres manques i ferides, espirituals, psicològiques i fins i tot físiques. I és molt adequat davant de Déu sempre i davant els altres molt sovint al llarg de la nostra vida però sobretot a la joventut quan anhelem trobar, conèixer, obrir-nos a la nostra parella i així compartir i estimar, i quan ens anem fent grans i és d'aplicació general allò que St. Joan Baptista deia de Jesucrist: "Cal que jo minvi i que Ell creixi".

Per descobrir  l'altre, com per descobrir  Déu, cal la nostra col·laboració mitjançant una preparació adequada, treure
 el centre del propi jo, obrir-sea la trascendència i a l'amor, que van molt units, i arribar a trobar i estimar Déu en l'altre

 I sí aquesta és la nostra decisió fins arribar a l'ideal de "Ja no sóc jo qui visc sinó Crist qui viu en mi" de St. Pau, cal tenir en compte que això, igual que la fe, no ha de ser sols un pensament, un sentiment o un desig, sinó que s'ha de viure i per això s'ha de traduïr en actes, com deia Sta. Teresa d'Àvila  "Obres, obres, vol el Senyor" i afegia que a Jesús també se'l podia trobat treballant entre olles a la cuina. Tot el que fem pot ser santificat i ens cañ fer-ho així. Creu en Déu qui es posa sempre en presència de Déu, hi està a gust i agraït l'estima, l'obeeix de bona gana i vol fer la seva voluntat, li dona culte, el rep en els sacraments i l'adora, i hi parla en l'oració, de la mateixa manera que creu en l'amor qui estima i es deixa estimar o creu en el perdó qui perdona i es deixa perdonar, l'amor a Déu es manifesta en la vida i en l'amor als altres per amor a Déu, és a dir estimar Déu en els altres que Ell ens presenta a la vida, el proïsme. 

I per poder fer això hi hem de posar els mitjans, i el dejuni és un gran mitjà, que amb l'ajuda de Déu, ja que sense Ell res podem, ens pot ser concedit, en els moments i graus que pertoca, com un gran do que ens fa molt bé a nosaltres i a tots aquells amb qui ens trobem a la vida per voluntat divina. 

divendres, 29 de maig del 2026

Els llegats culturals dominants al món (I): Estats Units

En el món actual hi ha 4 païssos que dominen el panorama: 

El país més ric i poderós, els Estats Units d'Amèrica 
El país més extens, Rússia
Els dos païssos més poblats, i quasi iguals en això, Índia i Xina 

Degut a la seva preeminència en el món actual, podríem considerar quin és el seu llegat cultural, és a dir literari, artístic i musical, i es pot fer a través d'una selecció d'alguns, només uns pocs, dels seus representants més destacats, perquè el més important d'un país són els seus homes. 

En aquesta entrada, es tracta el país dominant durant el segle XX i el primer quart del segle XXI en economia, força militar i influència cultural en tot el món, allò que s'anomena el somni americà, el self made man i l'American way of life, amb els seus clars i les seves ombres, que són moltes. 


El Rockefeller Center, desembre 1933

Estats Units:
Idioma anglès, avui dia el dominant internacionalment

Religiosos: 
Brigham Young (1801 - 1877)
Joseph Smith Jr (1805 - 1844)
Mary Baker Eddy (1821 - 1910) 
Ellen G. White (1827 - 1915) 
Charles Taze Russell (1852 - 1916)
Joseph Rutherford (1869 - 1942)

Pensadors:
Thomas Paine (1737 - 1809)  
Ralph Waldo Emerson (1803 - 1882) 
Henry David Thoreau (1817 - 1862)
Charles Sanders Peirce (1839 - 1914) 
William James (1842 - 1910) 
John Dewey (1859 - 1952) 
George Santayana (1863 - 1952) 
Edward Thorndike (1874 - 1949)
Charles Fort (1874 - 1932)  
John B. Watson (1878 - 1958) 

Escriptors:
Washington Irving (1783 - 1859)  
James Fenimore Cooper (1789 - 1851) 
Nathaniel Hawthorne (1804 - 1864)
Edgar Allan Poe (1809 - 1849)
Harriet Beecher Stowe (1811 - 1896) 
Herman Melville (1819 - 1891) 
Walt Whitman (1819 - 1892)
Emily Dickinson (1830 - 1886) 
Louisa May Alcott (1832 - 1888) 
Mark Twain (1835 - 1910) 
Edith Wharton (1862 - 1937) 
Jack London (1876 - 1916) 
H.P. Lovecraft (1890 - 1937) 

Artistes: 
James McNeill Whistler (1834 - 1903) 
Winslow Homer (1836 - 1910)
D.W. Griffith (1875 - 1948) 
Edward Hopper (1882 - 1967) 
Grant Wood (1891 - 1942)
Norman Rockwell (1894 - 1978) 
George Gershwin (1898 - 1937)
Glenn Miller (1904 - 1944) 


Rostres esculpits gegants del Mt. Rushmore, Dakota del Sud: Washington, Jefferson, Th. Roosevelt i Lincoln

Altres: 
Benjamin Franklin (1706 - 1790) 
George Washington (1732 - 1799) 
Daniel Boone (1734 - 1820)
John Adams (1735 - 1826) 
Thomas Jefferson (1743 - 1826) 
James Madison (1751 - 1836) 
Alexander Hamilton (1757 - 1804) 
James Monroe (1758 - 1831) 
Jacob Perkins (1766 - 1849) 
Andrew Jackson (1767 - 1845) 
William Clark (1770 - 1838) 
E.I du Pont de Nemours (1771 - 1834) 
Robert Finley (1772 - 1817) 
Meriwether Lewis (1774 - 1809) 
Samuel John Mills (1783 - 1818) 
Davy Crockett (1786 - 1836)
Samuel Morse (1791 - 1872) 
Eliphalet Remington (1793 - 1861)
Matthew C. Perry (1794 - 1858) 
William H. Seward (1801 - 1872) 
John Sutter (1803 - 1880)  
Cochise (1805 - 1874) 
Robert E. Lee (1807 - 1870) 
Abraham Lincoln (1809 - 1865)
Oliver Winchester (1810 - 1880) 
James W. Marshall (1810 - 1885)   
P.T Barnum (1810 - 1891)
John L. O'Sullivan (1813 - 1895) 
Samuel Colt (1814 - 1862)  
Frederick Douglass (1818 - 1895) 
Edwin Drake (1819 - 1880) 
Allan Pinkerton (1819 - 1884) 
Samuel Brannan (1819 - 1889) 
Christopher Sholes (1819 - 1890)
Harriet Tubman (c. 1820 - 1913) 
Red Cloud (1822 - 1909) 
Phineas Gage (1823 - 1860) 
William Walker (1824 - 1860)
Stonewall Jackson (1824 - 1863)
Geronimo (1829 - 1909) 
Sitting Bull (1831 - 1890)  
George Pullman (1831 - 1897) 
Wild Bill Hickok (1837 - 1876)
John Wilkes Booth (1838 - 1965)  
John D. Rockefeller (1839 - 1937) 
Crazy Horse (c. 1840 - 1877) 
Hiram Stevens Maxim (1840 - 1916) 
George Westinghouse (1846 - 1914) 
Buffalo Bill  (1846 - 1917) 
Jesse James (1847 - 1882) 
Joseph Pulitzer (1847 - 1911) 
Thomas Alva Edison (1847 - 1931) 
Pat Garrett (1850 - 1908) 
John Harvey Kellogg (1852 - 1943) 
Calamity Jane (1852 - 1903) 
John Moses Browning (1855 - 1926)
Booker T. Washington (1856 - 1915) 
L. Frank Baum (1856 - 1919) 
Woodrow Wilson (1856 - 1924) 
Nikola Tesla (1856 - 1943) 
John L. Sullivan (1858 - 1918) 
Theodore Roosevelt (1858 - 1919) 
Billy the Kid (1859 - 1881)
Walter Camp (1859 - 1925) 
Annie Oakley (1860 - 1926)  
Will Keith Kellogg (1860 - 1951) 
James Naismith (1861 - 1939) 
William C. Durant (1861 - 1947)
Henry Ford (1863 - 1947) 
Black Elk (1863 - 1950) 
William Randolph Hearst (1863 - 1951)
Butch Cassidy (1866 - 1908)  
Anne Sullivan (1866 - 1936) 
Sundance Kid (1867 - 1908) 
Wilbur Wright (1867 - 1912) 
Gotzun Borglum (1867 - 1941) 
Frank Lloyd Wright (1867 - 1959) 
W.E.B. Du Bois (1868 - 1963) 
Orwille Wright (1871 - 1948) 
Emily Post (1872 - 1960) 
Walter Percy Chrysler (1875 - 1940)
Fred W. Wolf (1879 - 1954)  
William S. Harley (1880 - 1943)
Helen Keller (1880 - 1968) 
Arthur Davidson (1881 - 1950) 
Robert Goddard (1882 - 1945)
Douglas Fairbanks (1883 - 1939)  
Hugo Gernsback (1884 - 1967)
Sam Warner (1887 - 1927) 
Jim Thorpe (1887 - 1953) 
Dale Carnegie (1888 - 1955) 
Babe Ruth (1895 - 1948) 
Amelia Earhart (1897 - 1937) 
William James Sidis (1898 - 1944)
Al Capone (1899 - 1947) 
Walt Disney (1901 - 1966)  
Robert Wadlow (1918 - 1940) 

Dinar a dalt d'un gratacel, New York 20 setembre 1932




























I unes pinzellades del primer quart del segle XX en iniciiativa empresarial:
1902 Cadillac 
1903 Ford Motor Company
         Harley-Davidson 
1908 General Motors 
1908 - 1927 Ford T 
1925 Chrysler 

Com que aquí es tracta del llegat i per tant d'allò bàsic he considerat nomès els personatges representatius nascuts abans de 1900 i/o morts abans de 1950, amb poques excepcions. 

No he posat referències a personatges emblemàtics com Antoine de Lamothe-Cadillac (1658 - 1730),  Pontiac (c. 1720 - 1769) i altres, d'abans de la independència dels Estats Units, tot i que els seus noms hagin sigut usats posteriorment com a referents de marques. 

I degut al seu idioma, geografia, història i etnicitat, Estats Units està molt relacionat amb el Regne Unit, Irlanda, Canadà, Austràlia, Nova Zelanda, Filipines, Israel, Puerto Rico, Mèxic, Panamà, molts països de la Commonwealth i algunes possesions que encara té a Oceania i Amèrica.  

dilluns, 25 de maig del 2026

La civilització de l'amor

Compartint amb els altres l'avantsala de l'eternitat

La única civilització de l'amor és el Cristianisme i concretament l'universal, és a dir el catòlic

Cap al Cel, pel camí de l'amor: sacerdoci, vida consagrada o missionera i famílies amb Jesucrist present en elles






















El Cristianisme catòlic és el Regne de Déu, i Déu és Amor. 

diumenge, 24 de maig del 2026

El cel astronòmic, figura del Cel diví

Compartint amb els altres l'avantsala de l'eternitat

Mn Manuel Serinanell, el fundador de l'AAO, amb un telescopi,
l'home dels dos cels, l'astronòmic de l'Universt i el religiós diví
,
"Desprès de la religió catòlica l'Astronomia és allò que més acosta els homes a Déu" - Mn. Manuel Serinanell (1909 - 2001), sacerdot i astrònom, fundador de l'Agrupació Astronòmica d'Osona (1987). 

"Una vida contemplativa no ho és plenament sense contemplar el cel amb telescopi" - un monjo astrònom del monestir de Montserrat 


Mn. Serinanell, de jove, amb l'astronòm vigatà Josep Pratdesaba (1870 - 1967), fundador de l'Observatori de Vic.
Durant la Guerra Civil de 1936-39, d'amagat va treballar també amb el famós astrònom català Josep Comas Solà 

Una gran quantitat de sacerdots i religiosos catòlics han sigut i són relevants en el camp de l'Astronomia, l'Astrofísica, Cosmologia i les diverses Ciències de l'Espai, essent homes dels dos cels. 
Llibre de Mn. Francesc Nicolau (1930) de l'any 2008

Una llista general de llibres relevants de la història de l'Astronomia i de la seva divulgació popular:

Timaios (c. 360 aC) - Plató 
Peri Ouranos (c. 350 aC) - Aristòtil 
Syntaxis mathematica (c. 150) - Claudi Ptolemeu 
De revolutionibus oribium coelestium (1543) - Nicolau Copèrnic 
Astronomia nova (1609) - Johannes Kepler 
Sidereus Nuncius (1610) - Galileo Galilei
Harmonices mundi (1619) - Johannes Kepler 
Dialogo supra i due massimi sistemi del mondo (1632) - Galileo
Philosophiae Naturalis Principia Mathematica (1687) - Isaac Newton 
Allgemeine Naturgeschichte und Theorie des Himmels (1755) - Immanuel Kant 
Kosmos (1845) - Alexander von Humboldt
Astronomie populaire (1880) - Camille Flammarion 
Grozy o zemle i nebe i effekty vsemirnogo tyagoteniya (1895) - Konstantin Tsiolkovski 
Zur Elektrodynamic bewegter Körper (1905) - Albert Einstein 
Ist die Trägheit eines Körpers von seinem Energienhalt abhänging? (1905) - Albert Einstein 
Diagrama H-R (1905, 1913) - Ejnar Hertzsprung i Henry Norris Russill 
Die Grundlage der allgemeinen Relativitätstheorie (1916) - Albert Einstein 
Stellar atmospheres (1925) - Cecilia Payne 
The internal constitution of stars (1926) - Arthur Eddington
Un Universe homogène de masse constante et de rayon croissant (1927) - Georges Lemaître 
The mysterious Universe (1930) - James Jeans
Astronomia (1935) - Josep Comas Solà  
The realm of the nebulae (1936) - Edwin Hubble 
Sur les autres mondes (1937) - Lucien Rudeaux 
L'Astronomie sans téléscope (1941) - Pierre Rousseau 
Alpha-beta-gamma (1948) - George Gamow, Ralph Alpher i Robert Herman 
The conquest of Space (1949) - Willy Ley i Chesley Bonestell 
Modern Cosmology and the christian idea of God (1950) - E.A. Milne 
Syntesis of the elements in the stars (1957) - Fred Hoyle, Geoffrey i Margaret Burbidge i William Fowler 
La route du Cosmos (1957) - Albert Ducrocq
The sleepwalkers (1959) - Arthur Koestler 
Beyond the Solar System (1964) - Willy Ley i Chesley Bonestell 
Habitable planetes for man (1964) - Stephen H. Dole 
We are not alone (1964) - Walter Sullivan 
The Universe (1966) - Isaac Asimov
Las maravillas del cielo. Astronomia y Astronáutica (1967) - Antoni Paluzíe Borrell 
Condon Report (1969) - Edward Condon i l'Universitat de Colorado 
Kinder des Weltalls (1970) - Hoimar von Ditfurth 
Atlas of the Universe (1970) - Patrick Moore 
The cosmic connection (1973) - Carl Sagan 
Objections to Astrology (1975) - Bart J. Bok 
The first three minutes (1977) - Steven Weinberg  
God and the astronomers (1978) - Robert Jastrow
The right stuff  (1979) - Tom Wolfe 
Cosmos (1980) - Carl Sagan 
Thursday's Universe (1986) - Marcia Bartusiak 
A brief history of time (1988) - Stephen Hawking 
Coming of age in the Milky Way (1988) - Timothy Ferris 
Pale blue dot (1994) - Carl Sagan 
The life of the Cosmos (1997) - Lee Smolin 
The elegant Universe  (1999) - Brian Greene 
Rare Earth (2000) - Peter Ward i Donald Brownlee 
A short history of nearly everything (2003)- Bill Bryson 
Extraterrestrial (2021) - Avi Loeb 
Interstellar (2023) - Avi Loeb 
Under alien skies (2023) - Philip Plait 


Una relació d'alguns astrònoms, astrofísics i cosmòlegs, estudiosos de les lleis de l'Univers, pioners dels viatges a l'espai i també divulgadors i il·lustradors de l'Astronomia i l'Astronàutica així com de camps afins o relacionats (1), dels segles XIX i XX, uns quants dels quals sacerdots catòlics, gràcies als quals hem après més sobre l'Univers en l'últim segle que en tota la història de la Humanitat abans, i això s'ha trasmès en gran part a la gent del carrer : 


Théophile Moreux 

William Huggins (1824 - 1910) 
Étienne Léopold Trouvelot (1827 - 1895)  
Camille Flammarion (1842 - 1925)
Konstantin Tsiolkovski (1857 - 1935) 
Théophile Moreux (1867 - 1954)
Henrietta Swan Leavitt (1868 - 1921)  
Josep Comas Solà (1868 - 1937) 
Josep Pratdesaba (1870 - 1967) 
Eduard Fontserè (1870 - 1970) 
Kael Schwarzschild (1873 - 1916) 
Ejnar Hertzsprung (1873 - 1967)
Lucien Rudaux (1874 - 1947) 
Vesto Slipher (1875 - 1969) 
James Jeans (1877 - 1946) 
H.N. Russell (1877 - 1957) 
Albert Einstein (1879 - 1955)
Walter Hohmann (1880 - 1945) 
Guido von Pirquet (1880 - 1966)
Lluís Rodés (1881 - 1939)  
Robert Esnault-Pelterie (1881 - 1957) 
Arthur Eddington (1882 - 1944)
Robert Goddard (1882 - 1945)
Leonid Kulik (1883 - 1942) 
Harlow Shapley (1885 - 1972) 
Fridrikh Tsander (1887 - 1933)
Nikolai Rykin (1887 - 1942)  
Ignasi Puig (1887 - 1961) 
Chesley Bonestell (1888 - 1986)
Edwin Hubble (1889 - 1953)
Milton Lasalle Humason (1891 - 1972) 
K. Gösta Rehn (1891 - 1989) 
Walter Baade (1893 - 1960) 
Ernst Öpik (1893 - 1985) 
Georges Lemaître (1894 - 1966)
Hermann Oberth (1894 - 1989) 
Lancelot Hogben (1895 - 1975) 
Desiderius Papp (1895 - 1993) 
Hugh Percy Wilkins (1896 - 1960) 
Fritz Zwicky (1898 - 1974) 
Paul Couderc (1899 - 1981)
Antoni Paluzie (1899 - 1984)


Georges Lemaître amb estudiants seus a la Universitat de Lovaina


Cecilia Payne-Gaposchkin (1900 - 1979) 
Jan Oort (1900 - 1992)
Edward U. Condon (1902 - 1969)
Andrew G. Haley (1904 - 1966)  
George Gamow (1904 - 1968) 
Karl Jansky (1905 - 1950) 
Eugen Sänger (1905 - 1964) 
Gerard Kuiper (1905 - 1973) 
Hans Freudenthal (1905 - 1990) 
Willy Ley (1906 - 1969)
Bart J. Bok (1906 - 1983)
Clyde Tombaugh (1906 - 1997) 
Fred Whipple (1906 - 2004) 
Hans Bethe (1906 - 2005) 
Sergei Koroliov (1907 - 1966)
Nikolai Kozyrev (1908 - 1983)
Valentin Glushko (1908 - 1989)   
Hannes Alfvén (1908 - 1995) 
Viktor Ambartsumian (1908 - 1996) 
Mn. Manuel Serinanell (1909 - 2001) 
Jesse Greenstein (1909 - 2002) 
J. Allen Hynek (1910 - 1986) 
Subrahmanyan Chandrasekhar (1910 - 1995) 
Carl Seyfert (1911 - 1960) 
Mikhail Yangel (1911 - 1971) 
Mstislav Keldysh (1911 - 1978) 
Luis Walter Alvarez (1911 - 1988) 
William Fowler (1911 - 1995) 
Grote Reber (1911 - 2002)
John Wheeler (1911 - 2008) 
Wernher von Braun (1912 - 1977) 
Antoni Przybylski (1913 - 1985) 
Benjamin Markarian (1913 - 1985) 
Bernard Lovell (1913 - 2012) 
Vladimir Chelomei (1914 - 1984) 
Robert Herman (1914 - 1997) 
James Van Allen (1914 - 2006) 
Giuseppe Cocconi (1914 - 2008) 
Su-Shu Huang (1915 - 1977) 
Fred Hoyle (1915 - 2001) 
Philip Morrison (1915 - 2005) 
Iosif Shklovski (1916 - 1985) 
Robert Dicke (1916 - 1997) 
Stephen H. Dole (1916 - 2000)
Francis Crick (1916 - 2004)  

Viktor Safronov (1917 - 1999)
Vasili Mishin (1917 - 2001)  
Arthur C. Clarke (1917 - 2008)
Martin Ryle (1918 - 1984) 
Walter Sullivan (1918 - 1996) 
Ludek Pesek (1919 - 1999) 
Bertram Donn (1919 - 2012) 
Margaret Burbidge (1919 - 2020) 
Isaac Asimov (1920 - 1992)
Thomas Gold (1920 - 2004) 
Evry Schatzman (1920 - 2010) 
Hoimar von Ditfurth (1921 - 1989)
Arthur Hoag (1921 - 1999) 
Ralph Alpher (1921 - 2007) 
Ronald Bracewell (1921 - 2007)  
Joan Oró (1923 - 2004) 
Patrick Moore (1923 - 2012) 
Sebastià Estradé (1923 - 2016) 
Anthony Hewish (1924 - 2021) 
George Wetherill (1925 - 2006)
Joshua Lederberg (1925 - 2008) 
Robert Jastrow (1925 - 2008) 
Geoffrey Burbidge (1925 - 2010) 
Allan Sandage (1926 - 2010) 
Ernst Fasan (1926 - 2021) 
George Abell (1927 - 1983)
Leslie Orgel (1927 - 2007) 
Halton Arp (1927 - 2013) 
Eugene Shoemaker (1928 - 1997) 
Vera Rubin (1928 - 2016)
José Luis Comellas (1928 - 2021) 
Frank Borman (1928 - 2023)
James Lovell (1928 - 2025) 
Maarten Schmidt (1929 - 2022) 
Neil Armstrong (1930 - 2012)
John W. Young (1930 - 2018)  
Frank Drake (1930 - 2022)
Edwin Aldrin (1930)
Francesc Nicolau (1930)  
Niger Calder (1931 - 2014) 
Manuel Carreira (1931 - 2020) 
Michael D. Papagiannis (1932 - 1998) 
Nikolai Kardashov (1932 - 2019)
Hubert Reeves (1932 - 2023)  

Steven Weinberg (1933 - 2021) 
Arno Penzias (1933 - 2024) 
William Anders (1933 - 2024) 
Yuri Gagarin (1934 - 1968) 
Carl Sagan (1934 - 1996)
Eugene Cernan (1934 - 2017)  
Aleksei Leonov (1934 - 2019)
David S. McKay (1936 - 2016)  
Robert W. Wilson (1936) 
Walter R. Fuchs (1937 - 1976) 
Adrian Berry (1937 - 2016) 
Lynn Margulis (1938 - 2011)
Jayant Narlikar (1938 - 2025)  
Heinz Pagels (1939 - 1988) 
Chandra Wickramasinghe (1939) 
William K. Hartmann (1939) 
Charles Kowal (1940 - 2011) 
Kip Thorne (1940) 
Ramon Lapiedra (1940) 
Stephen Hawking (1942 - 2018) 
Michel Mayor (1942) 
Martin Rees (1942)
Brandon Carter (1942) 
James L. Elliot (1943 - 2011)  
Jocelyn Bell-Burnell (1943)
Ramon Canal (1943)  
Seth Shostak (1943) 
Donald Brownlee (1943) 
Jill Tarter (1944) 
Timothy Ferris (1944) 
Josep Maria Oliver (1944) 
George Smooth (1945) 
John Gribbin (1946) 
Paul Davies (1946)
Aleksander Wolszczan (1946)  
Michio Kaiku (1947)
Frank J. Tipler (1947) 
J. Richard Gott (1947) 
Alan Guth (1947) 
Ron Miller (1947) 
Dava Sobel (1947) 
Andrei Linde (1948)
Jon Lomberg (1948)  

Aleksandr Vilenkin (1949)
Peter Ward (1949) 
Ann Deuyan (1949)  
Marcia Bartusiak (1950) 
John D. Barrow (1952 - 2020)
Don Davis (1952)  
Geoffrey Marcy (1954)
Christopher McKay (1954) 
Lee Smolin (1955) 
Neil DeGrasse Tyson (1958)
R. Paul Butler (1960)
Avi Loeb (1962) 
Lisa Randall (1962) 
Brian Greene (1963) 
Jane Luu (1963)
Michael Brown (1965) 
Didier Queloz (1966) 
Max Tegmark (1967) 
Brian Cox (1968) 

(1) Fins i tot en els límits, com la prospectiva de futur, l'ufologia en allò que pugui tenir de científic, la crítica de l'astrologia, etc.

dissabte, 23 de maig del 2026

La imaginació, facultat humana

Compartint amb els altres l'avantsala de l'eternitat

"La imaginació, la boja de la casa" - Sta. Teresa de Jesús 

Pot ser cert, però es diu popularment que els bojos diuen la veritat, i en ocasions accedeixen a realitats amagades o per venir amb la seva expressió no modelada per la cultura i el consens o l'educació i formació acadèmica. 

Una escena de la pel·lícula 2001: A Space Odyssey (1968), humans a la Lluna fent un descobriment 

Per això podem veure la imaginació en acció, una llista de novel·les de ciència ficció, en la que només algunes poques voregen la fantasia, i les altres es mantenen dins dels límits expandits del realisme científic. També incloc dues obres de divulgació (1) perquè avui dia sonen, almenys en part, com a ciència-ficció. Que sempre té una base científica tot i que faci extrapol·lacions i que és més ciència quan parla de coses que poden passar o que passaran en el futur i és més ficció quan més supera els límits raonables, acostant-se llavors a la fantasia. 

Alethe diegemata (s. II) - Llucià de Samosata 

Taketori monogatari (c. 875) - anònim japonès

Utopia (1516) - St. Tomàs More 
New Atlantis (1626) - Francis Bacon 
Somnium (1634) - Johannes Kepler 
The man in the Moone (1638) - Francis Godwin 
L'autre monde ou les etats et empires de la Lune (1657) - Cyrano de Bergerac 
Les états et empires du Soleil (1662) - Cyrano de Bergerac 
Entretiens sur la pluralité des mondes (1686) - Fontenelle 

Micromegas (1752) - Voltaire 
Allgemeine Naturgeschichte und Theorie des Himmels (1755) - Immanuel Kant 
La pluralité des mondes habités (1862) - Camille Flammarion 
De la Terre à la Lune (1865) - Jules Verne 
Voyage autor de la Lune (1870) - Jules Verne 
Erewhon (1872) - Samuel Butler 
Flatland (1884) - Edwin A. Abbott 
Les Xipéhuz (1888) - J-H Rosny 
The time machine (1895) - H.G. Wells
Auf zwei Planeten (1897) - Kurd Lasswitz 
The war of the worlds (1898) - H.G. Wells 

The first men in the Moon (1901) - H.G. Wells 
Die Universalbibliotekh (1904) - Kurd Lasswitz 
Krasnaya zvezda (1908) - Aleksandr Bogdanov 
The lost world (1912) - Arthur Conan Doyle 

We (1921) - Yevgeni Zamiatin 
Aelita (1923) - Aleksei Tolstoi
Berge, Meere und Giganten (1924) - Alfred Döblin 
Frau im Mond (1928) - Thea von Harbou 
A brave new world (1932) - Aldous Huxley 

Starmaker (1937) - Olaf Stapledon 
Out of the silent planet (1938) - C.S. Lewis 
Das Glasperlenspiel (1943) - Hermann Hesse 
Perelandra (1943) - C.S. Lewis 
The premier tells the truth (1944) - Kenneth Ingram 
That hideous strenght (1945) - C.S. Lewis 

Earth abides (1949) - George R. Stewart 
1984 (1949) - George Orwell 
A subway called Mobius (1950) - A.J. Deutsch
The martian chronicles (1950) - Ray Bradbury  
I, robot (1950) - Isaac Asimov 
The quest for Saint Aquin (1951) - Anthony Boucher
The day of the triffids (1951) - John Wyndham 
The sands of Mars (1951) - Arthur C. Clarke 
Foundation (1951) - Isaac Asimov  
Fahrenheit 451 (1953) - Ray Bradbury 
Mission of gravity (1954) - Hal Clement 
Martians, go home (1955) - Fredric Brown 
The city and the stars (1956) - Arthur C. Clarke 
The naked Sun (1956) - Isaac Asimov 
The far look (1956) - Theodore L. Thomas 
On the beach (1957) -  Nevil Shute 
Tummanost' Andromedy (1957) - Ivan Yefremov 
The Midwich cuckoos (1957) - John Wyndham 
Non-Stop (1958) - Brian Aldiss 
A case of conscience (1958) - James Blish 
Scavengers in Space (1958) - Alan E. Nourse 
Business as usual, during alterations (1958) - Ralph Williams 
A canticle for Leibowitz (1959) - Walter M. Miller
Flowers for Algernon (1959) - Daniel Keyes  
Venus plus X (1960) - Theodore Sturgeon 
Stranger in a strange land (1961) - Robert Heinlein
Hopsoil (1961) - Robert F. Young  
Solaris (1961) - Stanislaw Lem 
The man in the high castle (1962) - Philip K. Dick 
La planète des singes (1963) - Pierre Boulle 
Way station (1963) - Clifford D. Simak 

Dune (1965) - Frank Herbert 
Le cosmicomiche (1965) - Italo Calvino
Bill, the galactic hero (1965) - Harry Harrison 
Make room, make room! (1966) - Harry Harrison 
Bumberboom (1966) - Avram Davidson 
Pavane (1968) - Keith Roberts 
2001: A Space odyssey (1968) - Arthur C. Clarke
Feminine intuition (1969) - Isaac Asimov 
A meeting of minds (1969) - Anne McCaffrey 
London melancholy (1969) - M. John Harrison  
Tau zero (1970) - Poul Anderson 
Ringworld (1970) - Larry Niven 
Dzienniki gwiazdowe (1971) - Stanislaw Lem 
Piknik na obochine (1972) - Arkadi i Boris Strugatski 
Rendez-vous with Rama (1973) - Arthur C. Clarke 
The forever war (1974) - Joe Haldeman 
Gateway (1977) - Frederik Pohl 
Dying of the light (1977) - George R.R. Martin 
The persistence of vision (1978) - John Varley 
In the hall of the martian kings (1978) - John Varley 
A world between (1979) - Norman Spinrad 
Dragon's egg (1980) - Robert L. Forward 

Contact (1985) - Carl Sagan 
Hyperion (1989) - Dan Simmons
Jurassic Park (1990) - Michael Crichton

The martian (2011) - Andy Weir  

La imaginació és diferent de la fantasia igual que la ciència-ficció és diferent del genère fantàstic. Imaginació és allò que no és però que podria ser ara o en un futur, o que hauria pogut ser en un passat alternatiu a com ha estat realment. En canvi fantasia seria allò impossible del tot, per contradir lleis científiques, la lògica o el sentit comú més elemental i seguir lleis pròpies o no seguir-ne cap, considerant-ho tot possible, tot i ser incoherent, il·lògic o contradictori. La frontera de la ciència ficció es troba en allò que és improbable que arribi a succeïr mai, pertanyent l'extremadament improbable a la ciència-ficció (fenòmens quàntics fora del món subatòmic, p.e.) i el totalment improbable (absurds, incongruències, capricis irreals) a la fantasia. La imaginació és allò verossímil en uns límits molt amples (què passaria si...) i la fantasia és allò del tot inverossímil (que nomès pot ocòrrer en somnis i deliris o en un món inventat irreal).  

Aquestes novel·les no sols reflecteixen diverses possibilitats sinó que també reflecteixen molt bé la mentalitat de l'època i el lloc en el que van ser escrites, així com la personalitat dels seus autors. 

La influència del país i del temps es veu en la cronologia i nacionalitat dels autors i s'hi pot afegir a més una classificació d'alguns d'aquests pels seus suposats estils personals. 

1 George R. Stewart, Robert Heinlein, Boris Strugatski, Joe Haldeman, John Varley  
2 C.S. Lewis, Stanislaw Lem, Arkadi Strugatski  
3 Karel Capek, Clifford D. Simak, Ray Bradbury, Norman Spinrad, George R.R, Martin   
4 Voltaire, Dan Simmons  
5 Cyrano de Bergerac, Aleksei Tolstoi  
6 George Orwell, Harry Harrison, Philip K. Dick 
7 Johannes Kepler, Jules Verne, H.G. Wells, Yegeni Zamyatin, Aldous Huxley, Ivan Yefremov, Pierre Boulle, Isaac Asimov, Carl Sagan, Michael Crichton   
8 St. Tomàs More, Hugo Gernsback, Olaf Stapledon, Arthur C. Clarke, Theodore Sturgeon   

(1) Les de Fontenelle, Kant i Flammarion, que no són novel·les sinó exposicions de tipus científic, però que parlan dels habitants dels altres planetes del Sistema Solar i en donen característiques i tot 

divendres, 22 de maig del 2026

Unitat en la diversitat, el cos viu

Compartint amb els altres l'avansala de l'eternitat 

"A la casa del meu Pare hi ha moltes morades" (Nostre Senyor Jesucrist)


L'Església, el Cos de Crist, el té a Ell per cap i té molts membres amb funcions diferents, tots els quals són importants i necessaris, com tots els òrgans i parts d'un cos són bàsics per a l'existència, la vida i la salut d'aquest. 

Diferencies exteriors com a manifestació de les diverses disposicions interiors
i carismes. I quan escull la vida religiosa ha de demanar a Déu que li doni el
discerniment per triar bé l'estil de vida de l'Orde, per exemple de vidaactiva o
contemplativa, les constitucions, la missió, el do particular del fundador i en 
general l'estil de vida, per tal de perseverar i realitzar-se en la seva vocació.  

La unitat no vol dir homogeneïtat ni uniformitat, al contrari és necessari que hi hagi totes les funcions necessàries i que totes col·laborin harmònicament i eficaçment, només així es pot viure i estar sa. I en l'Església l'Esperit Sant donat, rebut i actuant, és el que garanteix la unió en un perfecte equilibri de tots els diversos dons que Ell mateix concedeix. No sols és el motor de l'Església, Aquell que li dona vida, encert i santedat, sinó que també és com el director d'orquestra que conjumina tots els músics i instruments en una bella simfonia meravellosa. 
Igualment, en la biologia, la salut, el silenci del cos perquè tot funciona bé, exigeix una direcció que ho possi tot en comú, cadascú segons allò a que està destinat. I quan un grup de cèl·lules comencen a prescindir del programa conjunt i van pel seu compte, això és tradueix en un tumor, una malaltia, que perjudica al cos i que a més pot ser benigne, es dir sense passar d'uns límits, o maligne, descontrolat del tot. 

dijous, 21 de maig del 2026

Raons per creure

La fe és un do de Déu, però per part de l'ésser humà voler creure o no és la seva opció fonamental, la que determina el seu destí en aquest món i en l'altre. 


De Sant Agustí (354 - 430) és la frase "Si no vols creure, no tinc cap argument perquè creguis. Si vols creure, tinc centenars de raons perquè puguis creure".



Blaise Pascal (1623 - 1662) ho va explicar molt bé: "En el món hi ha prou llum i prou foscor. Hi ha prou llum perquè qui vulgui creure pugui creure i hi ha prou foscor perquè qui no vulgui creure pugui no creure. Així l'home és lliure de creure o no creure, i creure és meritori i pot tenir premi"



També quan G.K. Chesterton (1874 - 1936) debatia per ràdio sobre la fe amb un interlocutor ateu, aquest li va dir desafiant "Jo creuria si de sobte s'esquincés la realitat i una veu diguès Sóc Déu!" i Chesterton li va respondre "Ni així... quan ja haguès passat vostè diria: hi ha hagut un terratrèmol i he sofert una al·lucinació". Com diu la dita "No hi ha pitjor cec que qui no vol veure ni pitjor sord que qui no vol oïr"



I és que voler creure o no és el decisiu, l'opció fonamental de que parla Dietrich von Hildebrand (1889 - 1977) que està en la base de les nostres vides,  i les raons lògiques o de l'experiència vital no ho solen afectar. 

Creure o no creure en Déu Pare, en Jesucrist que s'ha revelat i ens ha salvat, i en l'Esperit Sant que actúa en l'Església catòlica vivificant-nos i santificant-nos, és la decisió més important de cada ésser humà, doncs d'ella depèn el nostre destí temporal i, sobretot, l'etern.