Segons el filòsof i psicòleg René Le Senne (1882 - 1954) en el seu Traité de Caractérologie (1945) i seguint en això els estudis del filòsof i psicòleg Gerardus Heymans (1857 - 1930) i el psiquiatre i neuròleg Enno Wiersma (1858 - 1940) de l'any 1908 a la Universitat de Groninga, hi ha 3 elements fonamentals del caràcter humà: l'emotivitat, l'activitat i la ressonància (primària o secundària).
Primer cal definir-los:
L'emotivitat és com els fets externs afecten interiorment
L'activitat és com els fets interns afecten al món extern
La ressonància és el tipus de resposta interna i externa habitual, que pot ser immediata, ràpida, superficial i efímera (P) o bé retardada, lenta, profunda i persistent (S)
De les 8 combinacions possibles d'aquestes 3 condicions bàsiques es deriven els caràcters, que segons la classificació evolutiva del seu seguidor, el filòsof i futurista Gaston Berger (1896 - 1960), són l'amorf, sanguini, colèric, nerviós, sentimental, apassionat, flegmàtic i apàtic (1).
La seva fórmula és:
Amorf - nEnAP
Sanguini - nEAP
Colèric - EAP
Nerviós - EnAP
Sentimental - EnAS
Apassionat - EAS
Flegmàtic - nEAS
Apàtic - nEnAS
Cada un d'ells especifica un tret caràcterístic entre el caràcter més ric i ple, l'apassionat, que té tots tres elements, i el més buit i pobre, l'amorf, que manca de tots tres, si tenim en compte que la primarietat, més pròpia de les etapes humanes infantil i juvenil, es considera menys que la secundarietat, més associada a l'adultesa, maduresa i vellesa.
L'emotivitat és més acusada, evident i definitòria en el nerviós
L'activitat en el sanguini
La secundarietat en l'apàtic
La no-emotivitat en el flegmàtic
La no-activitat en el sentimental
La primarietat en el colèric
Es poden fer algunes correlacions directes, així l'emotivitat es considera més femenina i la no-emotivitat més masculina, l'activitat correspon a l'extraversió i la no-activitat a la introversió, la primarietat és un tret més juvenil i la secundarietat és més pròpia de la gent gran. Però hi ha gent de tots els caràcters en tots dos sexes i en totes les edats.
Aquestes característiques humanes es poden intentar valorar per la seva intensitat entre un mínim d'1 i un màxim de 9, en el cas de l'emotivitat i l'activitat, essent els menors de 5 corresponents a la no-emotivitat i no-activitat. En el cas de la ressonància és gairebé igual, si bé aquí el menor de 5 equival a priimarietat i el major de 5 a secundarietat. El 5, com a valor intermig, és la frontera entre els tipus, no quedant definit o essent un entremig. L'ordre en que se solen escriure és E-A-P/S.
Així un 9-9-9 és un apassionat extrem i un 1-1-1 un amorf extrem, que estan realment en les antípodes l'un de l'altre, com si vivissin en móns diferents, però entre un apassionat moderat 6-6-6 i un amorf moderat 4-4-4 no hi ha tanta diferència, i en el cas del 5-5-5 és indefinible, participant de tots dos, com una barreja.
Els altres caràcters extrems, o màximament típics, són:
Sanguini 1-9-1
Colèric 9-9-1
Nerviós 9-1-1
Sentimental 9-1-9
Flegmàtic 1-9-9
Apàtic 1-1-9
Però evidentment el que abunden més són els caràcters variats, entre aquests i els més moderats de cada grup:
Sanguini 4-6-4
Colèric 6-6-4
Nerviós 6-4-4
Sentimental 6-4-6
Flegmàtic 4-6-6
Apàtic 4-4-6
Aquests caràcters són més equilibrats i més propers entre ells. A més, els valors extrems 1 o 9 són rars, essent molt més comuns els intermedis.
Alguns exemples, tenint en compte que en cada tipus hi ha bons i dolents, que és una altre dimensió personal, segons es connecti amb Déu o no:
Amorf: Adam i Eva, Esaú, Judes, St. Benet Josep Labre
Sanguini: Salomó, Daniel, St. Tomàs apòstol, St. Bernardí de Siena, St. Tomàs More
Colèric: David, St. Pere, Sta. Joana d'Arc, St. Ignasi de Loyola
Nerviós: Saul, St. Francesc d'Assís, Sta. Teresa de Jesús
Sentimental: St. Joan Baptista, St. Simeó Estilita el vell, St. Rector d'Ars
Apassionat: Abraham, Moisès, St. Pau, St. Agustí, St. Joan de Capistrano
Flegmàtic: St. Joan Fisher, St. Joan Bpta. de La Salle
Apàtic: St. Miquel dels Sants, St. Josep de Cupertino
També cal tenir molt en compte que aquests 8 caràcters, que ja venen d'un desdoblament dels 4 tipus bàsics coneguts des del temps dels grecs, es desdoblen al seu torn en 16 a partir d'un quart element, no tant important com els altres tres però tot i així a tenir en compte, que és el camp de consciència, que pot ser ample (obert, conjunts i panorames) o estret (tancat, coses i detalls). Cadascun dels 8 caràcters té la versió ample i estreta, cosa que els diferencia bastant. Per dir-ho d'alguna manera, l'ample és aquell que veu el bosc i l'estret el qui veu els arbres, i això canvia la perspectiva i modifica força cada tipus de caràcter. Els estrets, per la seva concentració, solen ser més rígids i poc flexibles, mentre que els amples, per la seva obertura i visió global, solen ser més oberts i adaptables, modelant així les característiques de cada tipus amb aquest important matís.
Un llibre modern sobre això és The secrets of our "self". Typology of personality accordiing to R. Le Senne (1987) de Janusz Tarnowski (1919 - 2012).
(1) L'home neix amorf i mor apàtic, i entre mig passa per etapes de la seva vida tenyides dels altres caràcters, tot i conservant el seu propi, va afirmar.
%20-%20Albrecht%20D%C3%BCrer.jpg)
.jpg)
.jpg)
