Evangelitzant amb l'art (I). Pintura

Semblant a la paraula i l'escrit, l'art també pot tenir una funció evangelitzadora, mostrant la bona nova divina per la Humanitat en conjunt i per cada un de nosaltres en particular, si ens hi volem acollir i per tant l'acceptem, agraïm i vivim. Uns exemples: 

L'Adoració dels Mags (c. 1305)

 

Giotto (1267 - 1337) 

Entrada de Jesús a Jerusalem (c. 1320) 

L'Últim Sopar (c. 1320) 

Pietro Lorenzeti (c. 1280 - 1348) 

La Trinitat, c. 1411

Andrei Rubliov (c. 1360 - c. 1430) 

L'Anunciació (1426) 

Noli me tangere (1441) 

Fra Angelico (c. 1395 - 1455) 

El Sant Sopar (1562) 

Juan de Juanes (c. 1504 - 1579) 

L'enterrament del comte d'Orgaz (1588)

El Greco (1541 - 1614) 

Crist crucificat (1631) 

Diego Velázquez (1599 - 1660) 

Sant Joan Baptista nen (1650)

La Trinitat celest i la terrenal (c. 1678)

L'Assumpció de la Verge (c. 1680) 

Bartolomé Esteban Murillo (1617 - 1682) 

L'opinió femenina

El que de veritat les dones tenen que dir i cal escoltar-les. 

Nomès unes poques a tall d'exemple:

Gerrud von le Fort (1876 - 1971): -  Die ewige Frau (1934, 1960)

Elisabeth Langgäser (1899 - 1950) -  Typtichon des Teufels: Ein Buch von dem Hass, dem Börsenspiel und der Unzucht (1932)

Ruth Schaumann (1899 - 1976) - Amei: Geschichte einer Kindheit (1932) 

Alice von Hildebrand (2023 - 2022): The Privilege of beng a Woman (2005)

Janice Fiamengo (1964) - Sons of Feminism: Men have their say (2017), Daughters of Feminism: Women supporting men's equality (2018)    

Carrie Gress - The Marian option: God's solution to a Civilization in crisis  (2017), The End of Women: How smashing the Patriarchy has destroyed us (2023), Something wicked: Why Feminism can't be fused with Christianity (2026) 

Personatges històrics del segle XX

Unes quantes personalitats del segle XX que m'han cridat l'atenció, influents en política i en la història i en general de manera positiva, però no tots i en alguns casos no del tot. 

Alguns els cito perquè hi connecto molt fàcilment amb la seva personalitat, altres per ser víctimes i per allò del que va poder ser i no va ser, alguns per les seves realitzacions i influència, la majoria per anar contra corrent i per ser alliberadors, també per veure les coses tal com són, ser independents dels grans poders fàctics del món, econòmics i ideològics, dir la veritat a la gent i voler el seu bé; uns quants han tingut molt mala premsa i penso que els seus casos s'haurien de revisar, a veure. 

Si cito algun que altre militar, la majoria de les vegades és per coses alienes a la seva conducta guerrera, o per la seva actuació sorprenent, normalment per amable o compassiva. 

Hi ha absències clamoroses, perquè la llista no preten ser exhaustiva i perque cito nomès els que considero personalment, també hi pot haver-hi alguna inclusió sorprenent però és com a model i exemple, com d'integració o d'un món millor. 

La llista és aquesta (1): 

Henri Dunant (1828 - 1910) 

Bertha von Suttner (1843 - 1914) 

Sta. Bernadeta Soubirous (1844 - 1879) 

Mutsuhito (1852 - 1912)

Fritjof Nansen (1861 - 1930) 

Carl Gustav Emil Mannerheim (1867 - 1951) 

Sta. Elisabet Hesselblad (1870 - 1957) 

Lu Zhengxiang (1871 - 1949) 

Pius XII (1872 - 1958) 

Sta. Teresa de Lisieux (1873 - 1897) 

Albert Schweitzer (1875 - 1965) 

Syngman Rhee (1875 - 1965) 

Konrad Adenauer (1876 - 1967) 

Sta. Gemma Galgani (1878 - 1903)

Reza I (1878 - 1944) 

George Marshall (1880 - 1959)  

Douglas MacArthur (1880 - 1964)

Helen Keller (1880 - 1968)  

Mustafà Kemal Atatürk (1881 - 1938) 

Alcide De Gasperi (1881 - 1954) 

Israel Zolli (1881 - 1956) 

St. Joan XXIII (1881 - 1963) 

Mohamed Mossadeqh (1882 - 1967) 

Jacques Maritain (1882 - 1973) 

Éamonn de Valera (1882 - 1975) 

Ismet Inönü (1884 - 1973) 

Robert Schuman (1886 - 1963) 

Arthur E. Percival (1887 - 1966) 

St. Pius de Pietrelcina (1887 - 1968) 

Chiang Kai-shek (1887 - 1975) 

Jean Monnet (1888 - 1979) 

António Oliveira Salazar (1889 - 1970) 

Gabriel Marcel (1889 - 1973) 

Dietrich von Hildebrand (1889 - 1977) 

Sta. Maria Goretti (1890 - 1902) 

Dwight D. Eisenhower (1890 - 1969) 

Charles De Gaulle (1890 - 1970) 

Sta. Edith Stein (1891 - 1942) 

Amanullah Khan (1892 - 1960) 

József Mindszenty (1892 - 1975) 

Haile Selassie (1892 - 1975) 

Francisco Franco (1892 - 1975) 

Josyf Slipyj (1892 - 1984) 

Huey Long (1893 - 1935) 

St. Maximilià Kolbe (1894 - 1941) 

Vicente Rojo (1894 - 1966) 

Dietrich von Choltirz (1894 - 1966) 

Eduard VIII (1894 - 1972) 

Heinrich Lübke (1894 - 1972) 

Nazli Sabri (1894 - 1978)

Americo Thomaz (1894 - 1987) 

Fulton J. Sheen (1895 - 1979) 

Tadj ol-Molouk (1896 - 1982)  

Ludwig Erhard (1897 - 1977) 

St. Pau VI (1897 - 1978) 

Dorothy Day (1897 - 1980) 

Liu Shaoqi (1898 - 1969) 

Zhou Enlai (1898 - 1976) 

Yitzhak  Kaduri (1898 - 2006)

Soraya Tarzi (1899 - 1968) 

Chiune Sugihara (1900 - 1986) 

Urho Kekkonen (1900 - 1986) 

Ngo Dinh Diem (1901 - 1963) 

Eisaku Sato (1901 - 1975) 

Stefan Wyszynski (1901 - 1981) 

Hirohito (1901 - 1989) 

Linus Pauling (1901 - 1994)

St. Josepmaria Escrivá (1902 - 1975) 

Juscelino Kubitschek (1902 - 1976) 

Mortimer Adler (1902 - 2001) 

Clare Boothe Luce (1903 - 1987) 

Habib Burguiba (1903 - 2000) 

Luis Carrero Blanco (1904 - 1973) 

Kurt Georg Kiesinger (1904 - 1988) 

Deng Xiaoping (1904 - 1997) 

Sta. Faustina Kowalska (1905 - 1938) 

Dag Hammarskjold (1905 - 1961) 

Félix Houphouët-Boigny (1905 - 1993) 

Marcelo Caetano (1906 - 1980) 

Leopold Sédar Senghor (1906 - 2001) 

Lin Biao (1907 - 1971) 

Hanns Scharff (1907 - 1992)

Frederick Copleston (1907 - 1994) 

Sor Lucia Dos Santos (1907 - 2005) 

St. Francesc Marto (1908 - 1919) 

Muhammad Dawud Khan (1909 - 1978) 

Mahmud Mohamed Taha (1909 - 1985) 

Barry Goldwater (1909 - 1998)

Sta. Jacinta Marto (1910 - 1920) 

Dominique Pire (1910 - 1969) 

Ángel Sanz Briz (1910 - 1980)  

Sta. Teresa de Calcuta (1910 - 1997) 

Mutara III Rudahigwa (1911 - 1959) 

Marshall McLuhan (1911 - 1980) 

Raoul Wallenberg (1912 - 1947) 

Wernher von Braun (1912 - 1977) 

Rashid bin Said Al Maktum (1912 - 1990) 

Makarios III (1913 - 1977) 

Richard Nixon (1913 - 1994) 

Bao Dai (1913 - 1997) 

Mohamed Zair Shah (1914 - 2007) 

Thomas Merton (1906 - 1968) 

Josef Strauss (1915 - 1988) 

Roger Schulz (1915 - 2005) 

Franz Stigler (1915 - 2008) 

Aldo Moro (1916 - 1978) 

Harold Wilson (1916 - 1995) 

John F. Kennedy (1917 - 1963) 

Park Chung-hee (1917 - 1979) 

St. Oscar Romero (1917 - 1980) 

Gamal Abdel Nasser (1918 - 1970) 

Anwar el-Sadat (1918 - 1981) 

Spiro Agnew (1918 - 1996) 

Sayid bin Sultan Al Nahyan (1918 - 2004)

Avery Dulles (1918 - 2008) 

Aleksandr Solzhenitsyn (1918 - 2008)  

Goh Keng Swee (1918 - 2010) 

Oscar Luigi Scalfaro (1918 - 2012) 

Nelson Mandela (1918 - 2013) 

Moïse Tshombé (1919 - 1969) 

Shah Muhamad Reza Pahlavi (1919 - 1980) 

Ota Sik (1919 - 2004)

Ian Smith (1919 - 2007)  

Faruq I (1920 - 1965) 

Sheikh Mujibur Rahman (1920 - 1975)

Mikhail Voslensky (1920 - 1997) 

Laureano López Rodó (1920 - 2000) 

St. Joan Pau II (1920 - 2005) 

Andrei Sakharov (1921 - 1989) 

Suharto (1921 - 2008) 

Julius Nyerere (1922 - 1999) 

Christiaan Barnard (1922 - 2001) 

Helena Citrónová (1922 - 2007) 

Franz Wunsch (1922 - 2009) 

Gregorio López Bravo (1923 - 1985) 

Nguyen Van Thieu (1923 - 2001) 

Rainier III (1923 - 2004) 

Lee Kuan Yew (1923 - 2015) 

Alice von Hildebrand (1923 - 2022) 

Jean-Jacques Servan-Schreiber (1924 - 2006) 

Phyllis Schlafly (1924 - 2016) 

Robert Kennedy (1925 - 1968) 

Jean Marie Lustiger (1926 - 2007) 

Bernard Nathanson (1926 - 2011) 

Svetlana Stalin  (1926 - 2011) 

Robert Bork (1927 - 2012) 

Sidney Poitier (1927 - 2022) 

Zulfikar Ali Bhutto (1928 - 1979) 

Rosalie Gicanda (1928 - 1994) 

Fr. Xavier Nguyen Van Thuan (1928 - 2002)

Fabiola (1928 - 2014) 

Frank Borman (1928 - 2023) 

Martin Luther King (1929 - 1968)

Grace Kelly (1929 - 1982)  

Balduí I (1930 - 1993) 

Neil Armstrong (1930 - 2012) 

Helmut Kohl (1930 - 2017) 

Boris Yeltsin (1931 - 2007) 

Mikhail Gorbachov (1931 - 2022) 

Francis Arinze (1932) 

Israel Shahak (1933 - 2001) 

Aleksandr Men (1935 - 1990) 

Dalai Lama XIV (1935) 

Vaclav Havel (1936 - 2011) 

Kigeli V (1936 - 2016) 

Andrei Amalrik (1938 - 1980) 

Farah Diba (1938) 

Wilma Rudolph (1940 - 1994) 

Qabus ibn Said (1940 - 2020)  

Ken Saro-Wiwa (1941 - 1995) 

Vittorio Messori (1941) 

Muammar Gaddafi (1942 - 2011) 

Brendan O'Brien (1943) 

Lech Walesa (1943)

Donald Trump (1946) 

Jerzy Popieluszko (1947 - 1984) 

Pim Fortuyn (1948 - 2002)

Rocco Buttiglione (1948) 

Clarence Thomas (1948) 

Carlos Felipe Ximenes Belo (1948)  

Lech Kaczynski (1949 - 2010) 

Jaroslaw Kaczynski (1949) 

José Ramos-Horta (1949) 

Paul Williams (1950) 

Vladimir Putin (1952)  

Malika Oufkir (1953) 

Aleksandr Lukashenko (1954) 

Mordechai Vanunu (1954) 

Jair Bolsonaro (1955) 

Anna Lindh (1957 - 2003) 

Theo van Gogh (1957 - 2004) 

Scott Hahn (1957)

Kimberly Hahn (1957) 

Albert I (1958) 

Francis Beckwith (1960) 

Viktor Orban (1963) 

Geert Wilders (1963)

Nigel Farage (1964) 

Robert Fico (1964) 

Pierbattista Pizzaballa (1965) 

Abdul Rahman (1965) 

José Antonio Kast (1966)

Maria Corina Machado (1967) 

Mateusz Morawiecki (1968) 

Marine Le Pen (1968) 

Tucker Carlson (1969) 

Ayaan Hirsi Ali (1969) 

Aleksandar Vucic (1970) 

Javier Millei (1970) 

Said Musa (c. 1970) 

Jussi Halla-aho (1971) 

Marco Rubio (1971) 

Asia Bibi (1971) 

Julian Assange (1971) 

Narges Mohammadi (1972) 

Abdullah bin Zayid Al Nahyan (1972) 

Andrzej Duda (1972) 

Matteo Salvini (1973) 

Santiago Abascal (1976) 

Giorgia Meloni (1977) 

Alice Weidel (1979) 

Laura Huhtasaari (1979) 

Nayib Bukele (1981) 

Karol Nawrocki (1983) 

Edwatd Snowden (1983) 

J.D. Vance (1984) 

Sílvia Orriols (1984) 

Goldie Ghamari (1985) 

Candace Owens (1989) 

Charlie Kirk (1993 - 2025)

Jordan Bardella (1995) 

Jessica  Doty Whitaker (1996 - 2020) 

Malala Yousafzai (1979) 

Iryna Zarutska (2002 - 2025)  

(1) Hi ha uns pocs casos en que no van arribar a viure al segle XX, però els incloc per la seva proxmitat temporal i per la gran influència que han tingut en aquest segle

Homes i dones

Dues escenes de la vida humana quotidiana

Katerina Gogou (1940 - 1993) 

Peter Orlovsky (1933 - 2010), Neal Cassady (1926 - 1968) i Natalie Jackson
(1931 - 1955) passejant pel Broadway Tunnel, San Francisco, març de 1955

El que era i va deixar de ser

El que va poder ser i no va ser, exemplificat en alguns països del món:  

1. Afganistan   

Mahmud Tarzi (1865 - 1933), ideòleg i promotor de les reformes modernitzadores a Afganistan  

Amanullah Khan (1892 - 1960), rei d'Afganistan 1919 - 1929 

La reina afganesa Soraya Tarzi, c. 1928

Soraya Tarzi (1899 - 1968), reina d'Afganistan 1919 - 1929

Mohamad Daud Khan (1909 - 1978), primer ministre (1953 - 1963) i president (1973 - 1978) de                         l'Afganistan 

Mohamed Zahir Shah (1914 - 2007), rei d'Afganistan 1933 - 1973, Constitució liberal de 1964 que inaugurà la "dècada de la democràcia"

Kabul, Afganistan, 1972, tres noies afgaaneses caminant pel carrer

Zamina Begum (1917 - 1978), primera dama de l'Afganistan 1973 - 1978  

Humaira Begum (1918 - 2002), reina d'Afganistan 1933 - 1973 

Abdul Rahman (1965), convertit al Cristianisme va tenir que asilar-se a Itàlia el 2006 per evitar la pena de mort al seu país 

La situació a l'Afganistan es va començar a complicar amb el cop d'Estat comunista de 1978 i amb la intervenció soviètica al país de 1979 a 1989.i la implicació d'Estats Units i Pakistan, desprès perjudicats tots dos per la seva creació, en crear, armar, fomentar i dotar de mitjans a la resistència islàmica contra els soviètics i els comunistes afganesos (1). La situació va empitjorar moltíssim amb els talibans entre 1994 - 2001, i els 20 anys d'intervenció militar i econòmica occidental al país sembla que no van servir de res, perquè amb la precipitada retirada de 2021, el govern instal·lat tant protegit, subencionat i lloat va caure al moment i els talibans van recuperar el poder immediatament i des de llavors la situació és encara més dura i difícil que en el seu primer període de govern, sobretot per les dones afganeses sotmeses a una brutalitat inhumana fins a uns extrems difícils d'imaginar (2). 

2. Estats Units 

William H. Hays (1879 - 1954), si el seu Codi, escrit el 1929 com a orientació i implantat el 1934, no haguès estat abandonat entre 1966 i 1968

Daniel A. Lord (1888 - 1955), coautor del Codi Hays 

Martin Quigley (1890 - 1964), coautor del Codi Hays 

Huey Long (1893 - 1935), si no l'haguessin assassinat 

Barry Goldwater (1909 - 1998),si haguès estat escollit president el 1964

Richard Nixon (1913 - 1994), si no haguès tingut que dimitir el 1974 

John F. Kennedy (1917 - 1963), si no l'haguessin assassinat 

Robert Kennedy (1925 - 1968) si no l'haguessin assassinat 

Martin Luther King (1929 - 1968), si no l'haguessin assassinat 

Edward Kennedy (1932 - 2009), si no haguès sofert l'estrany accident de Chappaquiddick el 1969

Jessica L. Doty-Whitaker (1996 - 2020), si no l'haguès assassinat un grup de Black Lives Matter per haver dit "All lives matter", probablement com a gest de suport cap a ells

Iryna Zarutska (2002 - 2025), si no l'haguès assassinat un criminal en llibertat 

3. Iran 

Mohammed Mosaddegh (1882 - 1967), si una intervenció angloamericana no haguès acabat amb el seu programa de reformes el 1953 i suprimit el seu partit polític el 1954 

Shams Pahlavi (1917 - 1996) 

Mehrdad Pahlbod (1917 - 2018) 

Dona iraní celebrant el seu aniversari, 1971

Shojaeddin Shafa (1918 - 2010), responsable de la idea de la celebració dels 2500 anys de l'Imperi Persa, celebrat el 1971, va haver de fugir del seu pais el 1979 

Sha Mohamed Reza Pahlavi (1919 - 1980), si no hagués sigut derrocat per la revolució islàmica de 1979

Soraya Esfandiary-Bakhtiary (1932 - 2001), si no haguès sigut repudiada el 1958 i indïuda a exiliar-se 

A una platja a l'Iran, anys 1960s o 1970s

Farah Diba (1938), si no haguès sigut derrocada el 1979  i obligada a exiliar-se amb el seu marit 

(1) La curtesa de mires i irresponsabilitat van ser tals que a la pel·lícula "Rambo 3" (1988) on el protagonista és enviat a Afganistan a ajudar als guerrillers mujahidins, entre els quals molts islamistes extrangers com el saudi Ossama bin Laden, al final el president Reagan rep als salons de la Casa Blanca a uns representants pashtuns, portant els seus fusells i les seves armes a sobre quan parle amb ell, ja que la seva costum és no separar-se d'ells i això se'ls hi respecta per motius culturals (!) i el president Reagan els felicita per l'excel·lent labor que estan fent i els qualifica de "combatents de la llibertat" (!). Els Estats Units seguint de nou la seva vocació de Dr. Frankenstein i creant monstres que desprès es giren en contra seu. 
(2) Les normes són tan estrictes i aberrants que en el terratrèmol del 2025 les dones ferides no van poder ser rescatades ni ateeses, ja que segons els talibans el primer nomès podien fer-ho membres de la seva família i pel segon gairebé ja no quedaven sanitàries femenines per poder ajudar-les i cap metge ni infermer home ho podia fer. L'exageració delirant fins a l'absurd, fora de tota lògica o sentit comú.

Religió i ciència ficció

De jove i fins a l'edat adulta era força aficionat a la ciència-ficció, a la que tornava ocasionalment com un gènere que obria horitzons a la ment, sobre l'estat actual de la ciència més avançada i una mica més, i sobre el futur. 
I en una ocasió almenys a un professor de Teologia li vaig comparar la seva assignatura a la ciència-ficció, en un treball escrit, i hi vaig especificar "no en el fons, però sí en la forma" i "així com la ciència ficció porta la ciència als seus límits, la Teologia també porta la Revelació als seus", "a l'especulació científica li correspon també l'especulació teològica" i "les dues, Teologia i ciència-ficció tenen la capacitat d'expandir la ment". I el professor ho va donat per bó i fins em va posar bona nota. 

El cert és que hi ha hagut i hi ha cristians, fins i tot algun eclesiàstic i algun religiós i fins i tot algun sant, que han escrit ciència-ficció, ja des d'antic, i també hi ha autors de ciència ficció que han escrit sobre la religió cristiana i sobretot la catòlica. Cito alguns exemples: 

1. Ciència ficció escrita per cristians: 

Utopia (1516) - St. Tomàs More

Civitas Solis (1623) - Tommaso Campanella 

Flatland (1884) - Edwin Abbott Abbott 

The Napoleon of Notting Hill (1904) - G.K. Chesterton 

The Flying Inn (1914) - G.K. Chesterton 

Out of the Silent Planet (1938) - C.S. Lewis 

Perelandra (1943) - C.S. Lewis 

That hideous strenght (1945) - C.S. Lewis 

2. La religió catòlica en novel·les de ciència ficció: 

The quest for Saint Aquin (1951) - Anthony Boucher 

The Star Diaries (1957) - Stanislaw Lem (1)

A Case of Conscience (1958) - James Blish 

A Canticle for Lebowitz (1959) - Walter M. Miller 

The Word to Space (1960) - Poul Anderson 

Pavane (1968) - Keith Rogers 

The Warlock Unlocked (1969) - Christopher Stasheff 

The Theology of Water (1982) - Hilbert Schenck 

Speaker for the Dead (1986) - Orson Scott Card 

Fiasko (1987) - Stanislaw Lem 

Hyperion (1989) - Dan Simmons 

Xenocide (1991) - Orson Scott Card 

The Sparrow (1996) - Mary Doria Russell 

Children of God (1998) - Mary Doria Russell 

Dante Dreams (1998) - Stephen Baxter (2) 

Altered Carbon (2002) - Richard K. Morgan 

The Magi (2009) - Damien Broderick 

The Book of Strange New Things (2014) - Michel Faber 

Tot i que alguns d'aquests llibres són crítics o qüestionables, i algún desagradable, n'hi ha que són simpàtics i admiratius. Nomès he exclòs de la relació els que m'han semblat blasfems o diabòlics, que afortunadament han sigut molt pocs, dos o tres, si bé molts dels llibres citats només els coneixo per referències i potser no mereixen estar en la llista, tot i acceptant que molts venen d'autors d'altres religions o ateus, un mínim que es pot exigir és una bona informació, veracitat, respecte i una certa comprensió i  bona voluntat envers la temàtica que tracten. És a notar que la majoria dels llibres de ciencia ficció que tracten del Cristianisme van directament al Catolicisme. 

També hi ha grans escriptors de ciència ficció que han sigut, o són, catòlics, i alguns catòlics devots com J.R.R. Tolkien (1892 - 1973) - si allò seu de la sèrie The Lord of the Rings es pot dir ciència ficció, perquè tira més a fantasia, com també la sèrie de Narnia de C.S. Lewis (1898 - 1963), però els dos gèneres són veïns i a vegades es barregen - com el propiament de ciència ficció Gene Wolfe (1931- 2019) i molts altres, alguns d'ells ex-catòlics com Stephen Baxter (1957). 

La majoria de llibres de ciència ficció sobre el Catolicisme tracten de sacerdots jesuïtes que alhora són científics i que descobreixen i sovint interactuen amb civilitzacions extraterrestres. Tan abundants són aquests casos que s'ha proposat fer un subgènere de la ciència ficció, "Jesuïtes a l'espai". Però com diu l'astrònom jesuïta Guy Consolmagno (1952), "la majoria de les descripcions dels jesuïtes són inadequades, venint d'idees errònies que la gent s'ha fet sobre ells". Això fa que siguin poc interessants o almenys molt menys interessants que sí la descripció dels jesuïtes i del Vaticà, que també hi sol sortir, fos correcta. 

(1) Només alguna ocasional referència i a més negativa i burleta en estil humor negre, com correspon a un autor ateu i comunista, però igual que les burles d'Aristòfanes sobre Sòcrates, tot són perspectives que almenys mostren quina és la recepció en determinats ambients, fins i tot els hostils. 

(2) Stephen Baxter és un catòlic que ha deixat de ser-ho, però no és impossible que per la gràcia de Déu acabi retornant, com és el cas de les actrius Nicole Kidman (1967) i Katie Holmes (1978), desprès del seu pas afortunadament temporal per una secta.

Grans papes de la Història

Una relació d'alguns dels grans papes de l'Església Catòlica de l'Historia: 

Pius IX (1846 - 1878), primer Papa del que hi han fotos, 
i el del segon pontificat més llarg de la Història, 31 anys i mig

St. Pere (c. 1aC - c. 67) apòstol, papa entre 30/33 - 67, a Roma com a primer bisbe des de l'any 54. És també el Papa de pontificat més llarg. 

Sant Pere, retrat a les Catacumbes de Santa Tecla a Roma, segle IV

St. Climent Romà (92 - 100), bisbe de Roma i Pare apostòlic  Epístola als Corintis 

St. Hipòlit de Roma (+ 235), antipapa sant 

Silvestre I (314 - 335), papa en temps de l'emperador Constantí, I Concili Ecumènic de Nicea (325) i Cnnstantinoble la Nova Roma cristiana (330 - 1453) 

Marc I (336) i Juli I (337 - 352), primera celebració del Nadal a Roma, 25 desembre del 336

St. Lleó Magne (440 - 461), IV Concili ecumènic de Calcedònia (451), va detenir els huns d'Atila (452)

St. Joan I (523 - 526), va encarregar al monjo Dionís l'Exigu el càlcul de l'Era Cristiana (525) 

St. Gregori Magne (590 - 604), un dels més grans papes, Doctor de l'Església, "servus servorum Dei", Regla pastoral (591) i altres escrits, envia missioners a Anglaterra a convertir els angles, coonversió dels llombards  

Adrià I (772 - 795), estreta aliança amb el rei franc Carlemany (768 - 814)

Lleó III (795 - 816), va coronar emperador a Carlemany a la Missa de la Nit de Nadal del 800 a Roma 

Silvestre II (999 - 1003), el monjo Gerbert 'Orlhac, introducció d'avenços científics

St. Gregori VII (1073 - 1085), el monjo Hildebrand, reforma eclesiàstica gregoriana, perdó a l'emperador Enric IV penitent a Canossa (1077)  

Innocenci III (1194 - 1216), apogeu temporal del Papat 

Bonifaci VIII (1294 - 1303), primer Jubileu a Roma (1300), atemptat contra ell a Agnani (1303) 

Nicolau V (1444 - 1457), Biblioteca Vaticana i inici de la constrrucció de l'actual  Basíica de St. Pere 

Sixt IV (1471 - 1484), fa construir la Capella Sixtina 

El Papa Juli II (1503 - 1513), 

pintat per Rafael Sanzio, 1511

    Lleó X (1513 - 1521), també

     pintat per Rafael el 1518 

  

Gregori XIII (1572 - 1585), calendari gregorià (1582) 

Sixt V (1585 - 1590), Vulgata Sixtina (1590), la segona traducció llatina Vulgata de la Bíblia des de la de St. Jeroni c. 400, i un Papa molt especial, va posar un llibre de St. Robert Belarmino a l'Index i d'ell s'expliquen diverses anècdotes (1) 

Climent VIII (1590 - 1605), Vulgata Sixto-Clementina (1592), corregint els errors trobats a la Vulgata Sixtina, la Vulgata oficial definitiva fins la Nova Vulgata de 1979. 

Pius VI (1775 - 1799), la Revolució Francesa (1789 - 1795) i l'inici de Napoleó 

Pius VII (1800 - 1823), època de Napoleó (1799 - 1814/1815), que fet presoner el porta a la seva coronació com emperador però es corona ell mateix (1804), restauració de la Companyia de Jesús (1814), el Congrès de Viena (1815) i la Santa Aliança  

Pius IX, el primer Papa fotografiat 

Pius IX (1846 - 1878), dogma de la Immaculada Concepció (1854), aparcions de la Mare de Déu a Lourds (1858), Syllabus (1864), Concili Vaticà I (1869 - 1870), dogma de la Infal·libilitat Papal (1870), final dels Estats Pontificis (756 - 1870), el Papa reclòs voluntàriament al Vaticà (1870 - 1929) 

Fotos del Papa Pius IX (1792 - 1878)

Lleó XIII (1878 - 1903), encíclica Rerum Novarum (1891), doctrina social de l'Església 

Lleó XIII, primer Papa recollit en un video (1896). Nascut 

el 1810, és potser la persona més antiga que surt en un vídeo.

https://youtu.be/7B9iLrgHDis

St. Pius X (1903 - 1914), crisi modernista 

Benet XV (1914 - 1922), Primera Guerra Mundial (1914 - 1918), aparicions de la Mare de Déu a Fàtima (1917) 

Pius XI (1922 - 1939), Guerra Cristera a Mèxic (1926 - 1929), Tractat de Letrà amb Itàlia i Estat del Vaticà (1929), Guerra Civil espanyola (1936 - 1939) 

Pius XII (1939 - 1958), Segona Guerra Mundial (1939 - 1945), conversió del rabí de Roma Israel Zolli, que pren el nom d'Eugenio en honor del Papa (1945), dogma de l'Assumpció (1954)   

St. Joan XXIII (1958 - 1963), inici del Concili Vaticà II (1962 - 1965), intervenció radiofònica per la pau durant la crisi dels míssils de Cuba (1962) que ajuda a evitar una III Guerra Mundial entre l'OTAN i el Pacte de Varsòvia

St. Pau VI (1963 - 1978), continuació i final del Concili Vaticà II (1962 - 1965), primer Papa a Terra Santa (1964) i primer Papa viatger pel món, trobades amb el patriarca Atenàgores (1964, 1965) i retirada de les excomunions mútues de catòlics i ortodoxos del 1054, parlament davant l'Assemblea General de l'ONU a Nova York (1965), els 5 continents (Índia i Nova York 1965, Colòmbia 1968, Uganda 1969, volta al món 1970)

St. Joan Pau I (1978), primer Papa de nom compost en honor dels seus predecessors del Concili, Papat molt breu de 33 dies. 1978 és l'any dels 3 papes successius 

St. Joan Pau II (1978 - 2005), el polonès Karol Wojtyla, primer Papa no italià des de 1523, atemptat contra ell quedant ferit greu (1981), primera visita d'un Papa a Espanya (1982), cisma dee Lefebvre (1988), contribució decisiva a la caiguda del comunisme a l''Est d'Europa (1989 - 1991), gran viatger per tot el món, reunions multitudinàries de fidels i especialment de jovent   

(article del 23 de setembre del 2025) 

(1) Per ordre del Papa Gregori XIII havia estat uns anys reclòs als seus aposents, i quan va morir va ser escollit Papa pels cardenals perquè el van veure gran, amb un bastó, dèbil i amb una veueta fragil, i van pensar que no duraria gaire, però un cop el·legit es va manifestar com un Papa enèrgic, que va col·laborar en la renovació de l'Església, va impulsar la segona traducció Vulgata llatina de la Bíblia. Com que de nen havia sigut pobre i havia pasturat porcs, els cardenals, la majoria de famílies nobles, es van sentir humiliats i es diu que van fer pintar un quadre del Papa amb uns quants porcs al fons en referència al seu origen; Sixt V al veure'l no es va enfadar ni molestar, senzillament li va dir al pintor que a cada porc li posès un vestit de cardenal i així els hi va tornar la broma.