Morir abans que pecar

Donaren la seva vida per Crist i ara regnen eternament amb Ell

Els màrtirs d'Uganda, Sant Carles Lwanga (1860 - 1886) i els altres 44 companys, 22 catòlics i 23 anglicans en total, que van ser torturats i executats de diverses maneres, els principals d'ells cremats a la foguera, per no voler abandonar la seva fe cristiana, recentment adquirida. El kabaka Mwanga II de Buganda estava furiós amb ells perquè eren joves patges de la seva Cort i per la seva fe es negaven a tenir relacions homosexuals amb ell. Van preferir morir, encara que fos d'una manera horrible, que pecar, per no trair el do de Déu en ells. Així donaren testimoni de la fe en Jesucrist, i de la seva lleialtat, valor i puresa d'intenció al creure en Ell i seguir-lo, estimant més la veritat i l'amor divins i la vida eterna que no pas les consideracions d'aquest món imperfecte i temporal. La seva sang va ser llavor de molts nous i fervorosos cristians al seu país i a tota l'Àfrica. El papa St. Pau VI els canonitzà a Roma dos mesos després de la seva visita al lloc de la seva execució a Namugongo, on consagrà la basílica dels màrtirs ugandesos, ja beats, el 2 d'agost de 1969. I ara els invoquem i demanem la seva pregària, intercessió i auxili, perquè quan un tirà mor el seu regnat s'acaba però quan un màrtir mor el seu regnat comença. Que així sigui per Àfrica i per tot el món! 

De Maria a Jesús

Maig és el mes de Maria i juny és el més del Sagrat Cor de Jesús. 

La Verge Maria ens porta a Jesús per l'Encarnació i el Naixement i per la seva presència al costat del seu Fill diví des de la concepció fins a la Passió, la Pasqua i l'Ascensió i amb la Pentecosta, amb el do de l'Esperit Sant. "Feu tot el que Ell us digui!" ens diu la Mare de Déu, com en les noces de Canà, en la que la seva intervenció intercessora va fer avançar l'hora de la manifestació pública del Salvador del Món i de la Humanitat. 

Però també Nostre Senyor Jesucrist ens porta a la seva Mare, a la que fa també Mare nostra, quan en el seu testament espiritual a la Creu diu "Mare, aquí tens al teu fill" i "Fill, aquí tens la teva Mare", referint-se al seu deixeble més estimat, St. Joan apòstol i evangelista, l'únic que estava amb les dones al peu de la Creu en el moment de la Redempció. I des d'aquell moment el deixeble estimat l'acollí amb ell a casa seva, continua la narració de l'Evangeli. Així, en ell, la Verge és Mare del Cel de tots els creients, especialment d'aquells més estimats, com en la Passió, perquè per voluntat divina la filiació amb Maria va íntimament lligada a la filiació amb Déu. 

Així Maria ens porta a Jesús, però també Jesús ens porta a Maria. Visquem-ho, doncs, agraïm-lis-ho, deixem-nos estimar pel Fill de Maria i per la Mare Verge de Jesús i estimem-los també nosaltres com correspon, tant individualment com en comunitat i tant directament com a través de l'amor al proïsme! 

Buscà la Veritat, la trobà en Jesucrist i morí per Ell

Sant Justí (c. 100 - c. 165), el filòsof, apologista i màrtir.

Tota la vida va buscar la veritat, recorrent diverses escoles de pensament del seu temps, cap de les quals el va convèncer, fins que finalment la va trobar en el Cristianisme i un cop trobada la va expressar i explicar molt bé, compartint-la i donant-la a conèixer i va ser molt valent defensant-la en les Apologies que va fer a l'emperador romà Antoní Pius (138 - 161) i en debats filosòfics, i finalment va morir per la Veritat. 

Que des del Cel pregui i intercedeixi per tal que molta més gent de tota la Humanitat, entre tants enganys i falsedats del món. vulgui conèixer la veritat, la busqui sincerament i per la gràcia de Déu i la col·laboració de l'Església universal la trobi en Jesucrist, Ell que és la Veritat! 

La millor espiritualitat i el millor model de caritat

El 31 de maig es celebra la Visitació de la Verge Maria a la seva cosina Sta. Elisabet. 

La Visitació (1310) de Giotto 

La Mare de Déu es va assabentar per l'àngel que la seva cosina, ja gran d'edat, estava miraculosament embarassada ja de 6 mesos. De seguida va anar amb decisió i promptitud a la muntanya de Judea, potser a l'actual poble d'Ain Karim a visitar-la i a estar amb ella. Maria hi va anar impulsada per l'Esperit Sant i Elisabet al veure-la i notant que el seu fill St. Joan Baptista saltava d'alegria en les seves entranyes, inspirada també per l'Esperit Sant ho va comprendre tot i va saludar a la seva cosina com la Mare del seu Senyor. És una trobada a quatre: Maria i Elisabet i també en estat prenatal Joan Baptista i el recent concebut Jesús. En resposta a la salutació, Maria va respondre amb el Magnificat, el millor cant espiritual, perquè expressa tota l'espiritualitat mariana. I després la Verge i Mare de Déu es quedà tres mesos amb ella, és a dir fins a després del naixement del Precursor del Senyor. 

Siguem sempre ben devots de Nostra Senyora la Verge Maria, Mare de Déu, i no ens oblidem ni ens cansem mai d'honorar-la, beneïr-la i donar-li gràcies, per tots els favors que hem rebut i sempre rebem d'ella! 

Amics i benefactors al Cel

El 30 del maig es celebra Sant Ferran III rei de Castella i el beat Pere Tarrés. 

Sant Ferran (c. 1200 - 1252), rei de Castella des de 1217 i de Lleó des de 1230, va ser un monarca de vida santa i molt exitós en les seves empreses, conqueridor de Còrdova (1236) i Sevilla (1248) als moros d'Al Andalus, i en aquesta última ciutat va posar la capital del seu regne. Ser rei és una gran responsabilitat i és difícil santificar-se en el seu exercici, però Sant Ferran i altres ho van aconseguir, deixant-se guiar per l'Esperit Sant i així salvar-se i santificar-se. Tant de bo tinguessim sempre governants sants com ell i altres com el contemporani seu St. Lluís IX de França i així visquessim governants segons la voluntat de Déu amb bondat, encert i amor! 

El beat Pere Tarrés (1905 - 1950), manresà que com Jesucrist fou metge d'ànimes i de cossos, llicenciat en medecina el 1928 exercí amb santedat durant la guerra civil de 1936 - 39, curant i confortant tant físicament com espiritualment, i havent fet ja de laic vot de castedat, es va ordenar de sacerdot l'any 1942. Exercí tota la seva vida adulta aquesta doble missió d'assistent i curador de cossos i ànimes alhora que també va participar en obres socials. Fou beatificat l'any 2004. Demanem-li que ens ajudi des del Cel a recuperar i tenir la plena salut d'ànima i del cos i que ens ensenyi a viure com ell lliurats al bé dels altres! 

L'Ascensió de Nostre Senyor Jesucrist al Cel

El signe visible d'una realitat transcendental. 

Després dels 40 dies de les aparicions de Jesucrist ressuscitat als apòstols i deixebles, Ell fa aquest gest visible per ells per marcar la seva anada a Déu Pare i iniciar els dies d'espera de l'Esperit Sant promès, que els serà donat a la Pentecosta, perquè sigui la presència de Déu i els hi faci conèixer la veritat, l'amor i la bondat divines, comprenent a partir d'aquell moment els ensenyaments del Fill de Déu fet home, que tot just havien començat a entendre, sobretot a partir de la Pasqua. I ascendeix a la Glòria beneïnt els deixebles i, amb ells a la Humanitat sencera, de manera que aquesta benedicció resta amb tots nosaltres.  

Jesús no ens deixa sols sinó que Ell està amb nosaltres cada dia fins a la fi del món, primer amb la seva presència invisible però real sempre que hi han dos o més reunits en el seu nom, després amb la seva presència física i real, sacramental, en l'Eucaristía, i a més amb el gran do de l'Esperit Sant, que és el seu mateix Esperit diví, l'Esperit d'Amor. I aquest ens dona llum, guia, consol, força, amor, saviesa, valor i encert, a més de fer-nos companyia i inhabitar en tots aquells en estat de gràcia i que pel baptisme han rebut la filiació divina. 

I Jesús ascén al Cel, amb el signe visible de la realitat invisible, per obrir-nos-el als éssers humans, després de ressuscitar per tal que poguessim ressuscitar. Pasqua, Ascensió i Pentecosta formen una unitat, tot i ser esdeveniments diferents. Un cop ascendit Ell a la Glòria, Déu Pare i Déu Fill ens envien a Déu Esperit Sant perquè estigui sempre amb nosaltres, i així es completa la Pasqua amb el major do que ens pot fer Déu: Ell mateix, en la persona de l'Esperit Sant, el do més alt i gran, amb el mateix poder diví de ser testimonis de Crist i predicar l'Evangeli a tot el món, amb una eloqüència espontània inspirada pel mateix Esperit que és la millor de totes, amb la capacitat de fer miracles, com el quotidià i il·limitat en el temps, en l'espai i en el nombre de la consagració eucarística i dels altres sacraments i, el més gran de tots, el poder propi de Déu de poder perdonar els pecats i de poder lligar i deslligar al Cel les coses de la Terra des de la pròpia existència humana temporal i limitada. No hi ha dons més grans ni possibles o imaginables que aquests tres, de la resurrecció i la vida eterna entrant a la Glòria amb Déu i ja a la Terra, com a anticip, tast i promesa, la presència de l'Esperit Sant en nosaltres. 

Després de l'Ascensió, els deixebles se'n tornaren plens d'una alegria immensa. Siguem conscients, agraïts i amorosos i tinguem també aquesta corresponent alegría que res ni ningú no ens pot prendre, si no ens n'apartem i la seguim i vivim en ella! 

Evangelitzant un país molt important en el futur

Sant Agustí de Canterbury (c. 534 - 604), evangelitzador d'Anglaterra. 

Evangeliari de St. Agustí de Canterbury de finals del s. VI, amb la imatge de St. Lluc evangelista

Des de Roma va ser enviat pel Papa Sant Gregori Magne (540/590 - 604) amb un grup de 40 acompanyants, entre ells molts monjos, a evangelitzar els pobles germànics d'Anglaterra, els jutes, saxons i angles. 

Tot i les seves prevencions i reticències pel que es deia d'aquells pobles llavors bàrbars i pagans, va ser ben acollit i en poc temps ell i els seus van convertir i batejar al rei de Kent i a molts milers dels habitants. Així va ser nomenat el primer arquebisbe de la nova seu de Canterbury. I la flama de la veritable fe es va anar propagant i estenent molt ràpidament pels regnes anglosaxons veïns i consolidant-se com un tret essencial de la vida i la cultura anglesa i anglosaxona, com ja ho era de la irlandesa i cèltica.  

La labor de St. Gregori i de St. Agustí va ser molt encertada i fructífera, perque aquelles Illes, aparentment marginals i allunyades, un cop cristianitzades esdevendrien en pocs segles un dels països importants d'Europa, on el Catolicisme va ser oficial i dominant durant quasi un mil·lenni, i seguint essent cristianes esdevindrien més tard la potència dominant al món durant més de dos segles, del XVIII al XX, amb el Regne Unit, l'Imperi Britànic i la Commonwealth, i donarien origen a països com Estats Units, Canadà, Austràlia, Nova Zelanda i Sudàfrica, i a més el seu idioma, l'anglès, provinent de l'anglosaxó antic parlat allà en aquella època, esdevindria l'idioma mundial entre els s. XIX i XX. 

Ells no ho saberen en vida, però la seva labor va ser molt important i decisiva en la Història de la Humanitat. 

Que St. Agustí de Canterbury, que la va evangelitzar, pregui i intercedeixi per tal que tant Anglaterra com els altres països de les Illes Britàniques i tots els seus països fills ètnicament, culturalment o lingüísticament, la fe catòlica s'hi mantingui i segueixin essent cristians fins a la fi del temps!