La millor espiritualitat i el millor model de caritat

El 31 de maig es celebra la Visitació de la Verge Maria a la seva cosina Sta. Elisabet. 

La Visitació (1310) de Giotto 

La Mare de Déu es va assabentar per l'àngel que la seva cosina, ja gran d'edat, estava miraculosament embarassada ja de 6 mesos. De seguida va anar amb decisió i promptitud a la muntanya de Judea, potser a l'actual poble d'Ain Karim a visitar-la i a estar amb ella. Maria hi va anar impulsada per l'Esperit Sant i Elisabet al veure-la i notant que el seu fill St. Joan Baptista saltava d'alegria en les seves entranyes, inspirada també per l'Esperit Sant ho va comprendre tot i va saludar a la seva cosina com la Mare del seu Senyor. És una trobada a quatre: Maria i Elisabet i també en estat prenatal Joan Baptista i el recent concebut Jesús. En resposta a la salutació, Maria va respondre amb el Magnificat, el millor cant espiritual, perquè expressa tota l'espiritualitat mariana. I després la Verge i Mare de Déu es quedà tres mesos amb ella, és a dir fins a després del naixement del Precursor del Senyor. 

Siguem sempre ben devots de Nostra Senyora la Verge Maria, Mare de Déu, i no ens oblidem ni ens cansem mai d'honorar-la, beneïr-la i donar-li gràcies, per tots els favors que hem rebut i sempre rebem d'ella! 

Amics i benefactors al Cel

El 30 del maig es celebra Sant Ferran III rei de Castella i el beat Pere Tarrés. 

Sant Ferran (c. 1200 - 1252), rei de Castella des de 1217 i de Lleó des de 1230, va ser un monarca de vida santa i molt exitós en les seves empreses, conqueridor de Còrdova (1236) i Sevilla (1248) als moros d'Al Andalus, i en aquesta última ciutat va posar la capital del seu regne. Ser rei és una gran responsabilitat i és difícil santificar-se en el seu exercici, però Sant Ferran i altres ho van aconseguir, deixant-se guiar per l'Esperit Sant i així salvar-se i santificar-se. Tant de bo tinguessim sempre governants sants com ell i altres com el contemporani seu St. Lluís IX de França i així visquessim governants segons la voluntat de Déu amb bondat, encert i amor! 

El beat Pere Tarrés (1905 - 1950), manresà que com Jesucrist fou metge d'ànimes i de cossos, llicenciat en medecina el 1928 exercí amb santedat durant la guerra civil de 1936 - 39, curant i confortant tant físicament com espiritualment, i havent fet ja de laic vot de castedat, es va ordenar de sacerdot l'any 1942. Exercí tota la seva vida adulta aquesta doble missió d'assistent i curador de cossos i ànimes alhora que també va participar en obres socials. Fou beatificat l'any 2004. Demanem-li que ens ajudi des del Cel a recuperar i tenir la plena salut d'ànima i del cos i que ens ensenyi a viure com ell lliurats al bé dels altres! 

L'Ascensió de Nostre Senyor Jesucrist al Cel

El signe visible d'una realitat transcendental. 

Després dels 40 dies de les aparicions de Jesucrist ressuscitat als apòstols i deixebles, Ell fa aquest gest visible per ells per marcar la seva anada a Déu Pare i iniciar els dies d'espera de l'Esperit Sant promès, que els serà donat a la Pentecosta, perquè sigui la presència de Déu i els hi faci conèixer la veritat, l'amor i la bondat divines, comprenent a partir d'aquell moment els ensenyaments del Fill de Déu fet home, que tot just havien començat a entendre, sobretot a partir de la Pasqua. I ascendeix a la Glòria beneïnt els deixebles i, amb ells a la Humanitat sencera, de manera que aquesta benedicció resta amb tots nosaltres.  

Jesús no ens deixa sols sinó que Ell està amb nosaltres cada dia fins a la fi del món, primer amb la seva presència invisible però real sempre que hi han dos o més reunits en el seu nom, després amb la seva presència física i real, sacramental, en l'Eucaristía, i a més amb el gran do de l'Esperit Sant, que és el seu mateix Esperit diví, l'Esperit d'Amor. I aquest ens dona llum, guia, consol, força, amor, saviesa, valor i encert, a més de fer-nos companyia i inhabitar en tots aquells en estat de gràcia i que pel baptisme han rebut la filiació divina. 

I Jesús ascén al Cel, amb el signe visible de la realitat invisible, per obrir-nos-el als éssers humans, després de ressuscitar per tal que poguessim ressuscitar. Pasqua, Ascensió i Pentecosta formen una unitat, tot i ser esdeveniments diferents. Un cop ascendit Ell a la Glòria, Déu Pare i Déu Fill ens envien a Déu Esperit Sant perquè estigui sempre amb nosaltres, i així es completa la Pasqua amb el major do que ens pot fer Déu: Ell mateix, en la persona de l'Esperit Sant, el do més alt i gran, amb el mateix poder diví de ser testimonis de Crist i predicar l'Evangeli a tot el món, amb una eloqüència espontània inspirada pel mateix Esperit que és la millor de totes, amb la capacitat de fer miracles, com el quotidià i il·limitat en el temps, en l'espai i en el nombre de la consagració eucarística i dels altres sacraments i, el més gran de tots, el poder propi de Déu de poder perdonar els pecats i de poder lligar i deslligar al Cel les coses de la Terra des de la pròpia existència humana temporal i limitada. No hi ha dons més grans ni possibles o imaginables que aquests tres, de la resurrecció i la vida eterna entrant a la Glòria amb Déu i ja a la Terra, com a anticip, tast i promesa, la presència de l'Esperit Sant en nosaltres. 

Després de l'Ascensió, els deixebles se'n tornaren plens d'una alegria immensa. Siguem conscients, agraïts i amorosos i tinguem també aquesta corresponent alegría que res ni ningú no ens pot prendre, si no ens n'apartem i la seguim i vivim en ella! 

Evangelitzant un país molt important en el futur

Sant Agustí de Canterbury (c. 534 - 604), evangelitzador d'Anglaterra. 

Evangeliari de St. Agustí de Canterbury de finals del s. VI, amb la imatge de St. Lluc evangelista

Des de Roma va ser enviat pel Papa Sant Gregori Magne (540/590 - 604) amb un grup de 40 acompanyants, entre ells molts monjos, a evangelitzar els pobles germànics d'Anglaterra, els jutes, saxons i angles. 

Tot i les seves prevencions i reticències pel que es deia d'aquells pobles llavors bàrbars i pagans, va ser ben acollit i en poc temps ell i els seus van convertir i batejar al rei de Kent i a molts milers dels habitants. Així va ser nomenat el primer arquebisbe de la nova seu de Canterbury. I la flama de la veritable fe es va anar propagant i estenent molt ràpidament pels regnes anglosaxons veïns i consolidant-se com un tret essencial de la vida i la cultura anglesa i anglosaxona, com ja ho era de la irlandesa i cèltica.  

La labor de St. Gregori i de St. Agustí va ser molt encertada i fructífera, perque aquelles Illes, aparentment marginals i allunyades, un cop cristianitzades esdevendrien en pocs segles un dels països importants d'Europa, on el Catolicisme va ser oficial i dominant durant quasi un mil·lenni, i seguint essent cristianes esdevindrien més tard la potència dominant al món durant més de dos segles, del XVIII al XX, amb el Regne Unit, l'Imperi Britànic i la Commonwealth, i donarien origen a països com Estats Units, Canadà, Austràlia, Nova Zelanda i Sudàfrica, i a més el seu idioma, l'anglès, provinent de l'anglosaxó antic parlat allà en aquella època, esdevindria l'idioma mundial entre els s. XIX i XX. 

Ells no ho saberen en vida, però la seva labor va ser molt important i decisiva en la Història de la Humanitat. 

Que St. Agustí de Canterbury, que la va evangelitzar, pregui i intercedeixi per tal que tant Anglaterra com els altres països de les Illes Britàniques i tots els seus països fills ètnicament, culturalment o lingüísticament, la fe catòlica s'hi mantingui i segueixin essent cristians fins a la fi del temps!

Amor, llibertat i alegria

Sant Felip Neri (1515 - 1595), el sant de la caritat i l'alegria, que tingué una particular inhabitació de l'Esperit Sant en ell. 

Altar i sepulcre amb el cos incorrupte de St. Felip Neri a Roma

Volia ser missioner a les Índies, però Déu tenia altres plans per ell, va romandre sempre a Itàlia i va ser l'apòstol de Roma, "em vaig donar compte de que només sortir de la porta de casa ja estava missionant a les Índies" va dir en una ocasió amb el seu característic bon humor. 

Un sant molt apreciat i estimat, fins pels no catòlics, s'han fet recentment dues pel·lícules sobre ell: "State buoni se potete" (1983), minisèrie televisiva de la RAI amb un director no creient però que tracta amb respecte i simpatia la figura del sant i de l'Església, i amb la cançó "Vanità di vanità" que es va fer famosa, i "Preferisco el paradiso" (2010), cinema també de la RAI, que presenten dues versions de la vida del sant, totes dues atractives i suggeridores per a la conversió. 

 

Fundador de l'Oratori, l'única norma del qual era la caritat, és un sant convincent per la seva autenticitat, humilitat i simpatia, que ha intrigat a molts no creients i coneixent-lo els ha portat a la conversió, així com ha refermat la fe dels devots. I forces han decidit seguir el seu exemple i model en el Camí de Crist. 

Que Sant Felip Neri, des del Cel, pregui per nosaltres i intercedeixi per tal que siguem dòcils a l'Esperit Sant com ho va ser ell, i tinguem així la mateixa alegria de la conformitat amb la voluntat de Déu i de viure sempre en estat de gràcia!

Tres sants del mateix dia

Sant Beda el Venerable, Sant Gregori VII Papa i Santa Maria Magdalena Pazzi. 

Una representació del segle XII de St. Beda escrivint la seva obra al monestir de Jarrow

Sant Beda (c. 672/73 - 735), durant tants segles conegut com Beda el Venerable que ara se li diu Sant Beda el Venerable. 

Una representació del Papa St. Gregori VII, feta a la 1ª meitat del segle XII

Sant Gregori VII (c. 1015/1073 - 1085), el monjo Hildebrand, gran impulsor de la reforma eclesiàstica gregoriana del segle XI. 

Visió de Jesús i Maria de Sta. Maria Magdalena de Pazzi, per Pedro de Moya (c. 1610 - 1674)

Santa Maria Magdalena de Pazzi (1566 - 1607), verge carmelita amb una espiritualitat molt pròpia de la seva Orde però també una mica franciscana, el seu cos es conserva incorrupte. 

Es celebren tots tres el 25 de maig. 

Encomanem-nos a ells i que des del Cel ens ajudin! 

Maria, l'Auxili infal·lible dels Cristians

La festa de Maria Auxiliadora 

La Verge i Mare de Déu és l'Auxili dels cristians. 

La devoció és molt antiga, ja dels primers segles cristians, trobant-se ja a l'oració "Sub tuum praesidium" del segle III. I així la va definir St. Joan Crisòstom (c. 347 - 407): "Auxili potentíssim, fort i eficaç dels qui segueixen a Crist". També ho va destacar Sr. Joan Damascè (675 - 749). 

El Papa Pius V (1504 /1566 - 1572), després de la victòria de Lepanto (1571) que va salvar a Europa de la invasió turca otomana, va afegir Auxilium Christianorum a les Lletanies Lauretanes, i es va estendre encara més, sobretot en terres germàniques però en general a tota Europa, després de la victòria cristiana sobre el segon setge turc de Viena (1683), atribuit a l'ajuda de la Verge.  I el Papa Pius VII (1742/1800 - 1823) va establir la festa de l'advocació a Maria Auxiliadora, que l'Orde dels Servents de Maria, els Servites, ja celebrava anualment al segle XVII,  el 24 de maig, la data en la que l'any 1814 va poder retornar en llibertat a Roma, després d'haver estat empresonat a França, i ho va fer l'any 1815 després d'un segon retorn a Roma. 

St. Joan Bosco (1815 - 1888), que va impulsar i popularitzar la devoció a aquesta advocació (1) de Maria com Auxiliadora, va composar l'oració: 

Oh Maria, Verge poderosa!

Tu, la gran i il·lustre defensora de l'Església;

Tu, Auxiliadora del poble cristià;

Tu, terrible com un exèrcit en ordre de batalla;

Tu, que sola destrueixes els errors del món,

defensa'ns en les nostres angoixes,

auxilia'ns en les nostres lluites,

socorre'ns en les nostres necessitats,

i a l'hora de la mort, 

rep-nos en l'etern goig.

Amén.    

Encomanem-nos sempre a Maria, Mare de Déu i Mare nostre celestial i al seu auxili en totes les lluites de la nostra vida, i molt especialment en les espirituals, sabent que sempre podem comptar amb ella i amb la seva protecció!  

(1) Molt estesa entre els Salesians, deixebles seus, i la branca Salesiana femenina, fundada el 1872, porta per nom Filles de Maria Auxiliadora.  Sant Joan Bosco també va fundar a Torí la Basílica de Maria Auxiliadora.