Evangelitzant un país molt important en el futur

Sant Agustí de Canterbury (c. 534 - 604), evangelitzador d'Anglaterra. 

Evangeliari de St. Agustí de Canterbury de finals del s. VI, amb la imatge de St. Lluc evangelista

Des de Roma va ser enviat pel Papa Sant Gregori Magne (540/590 - 604) amb un grup de 40 acompanyants, entre ells molts monjos, a evangelitzar els pobles germànics d'Anglaterra, els jutes, saxons i angles. 

Tot i les seves prevencions i reticències pel que es deia d'aquells pobles llavors bàrbars i pagans, va ser ben acollit i en poc temps ell i els seus van convertir i batejar al rei de Kent i a molts milers dels habitants. Així va ser nomenat el primer arquebisbe de la nova seu de Canterbury. I la flama de la veritable fe es va anar propagant i estenent molt ràpidament pels regnes anglosaxons veïns i consolidant-se com un tret essencial de la vida i la cultura anglesa i anglosaxona, com ja ho era de la irlandesa i cèltica.  

La labor de St. Gregori i de St. Agustí va ser molt encertada i fructífera, perque aquelles Illes, aparentment marginals i allunyades, un cop cristianitzades esdevendrien en pocs segles un dels països importants d'Europa, on el Catolicisme va ser oficial i dominant durant quasi un mil·lenni, i seguint essent cristianes esdevindrien més tard la potència dominant al món durant més de dos segles, del XVIII al XX, amb el Regne Unit, l'Imperi Britànic i la Commonwealth, i donarien origen a països com Estats Units, Canadà, Austràlia, Nova Zelanda i Sudàfrica, i a més el seu idioma, l'anglès, provinent de l'anglosaxó antic parlat allà en aquella època, esdevindria l'idioma mundial entre els s. XIX i XX. 

Ells no ho saberen en vida, però la seva labor va ser molt important i decisiva en la Història de la Humanitat. 

Que St. Agustí de Canterbury, que la va evangelitzar, pregui i intercedeixi per tal que tant Anglaterra com els altres països de les Illes Britàniques i tots els seus països fills ètnicament, culturalment o lingüísticament, la fe catòlica s'hi mantingui i segueixin essent cristians fins a la fi del temps!

Amor, llibertat i alegria

Sant Felip Neri (1515 - 1595), el sant de la caritat i l'alegria, que tingué una particular inhabitació de l'Esperit Sant en ell. 

Altar i sepulcre amb el cos incorrupte de St. Felip Neri a Roma

Volia ser missioner a les Índies, però Déu tenia altres plans per ell, va romandre sempre a Itàlia i va ser l'apòstol de Roma, "em vaig donar compte de que només sortir de la porta de casa ja estava missionant a les Índies" va dir en una ocasió amb el seu característic bon humor. 

Un sant molt apreciat i estimat, fins pels no catòlics, s'han fet recentment dues pel·lícules sobre ell: "State buoni se potete" (1983), minisèrie televisiva de la RAI amb un director no creient però que tracta amb respecte i simpatia la figura del sant i de l'Església, i amb la cançó "Vanità di vanità" que es va fer famosa, i "Preferisco el paradiso" (2010), cinema també de la RAI, que presenten dues versions de la vida del sant, totes dues atractives i suggeridores per a la conversió. 

 

Fundador de l'Oratori, l'única norma del qual era la caritat, és un sant convincent per la seva autenticitat, humilitat i simpatia, que ha intrigat a molts no creients i coneixent-lo els ha portat a la conversió, així com ha refermat la fe dels devots. I forces han decidit seguir el seu exemple i model en el Camí de Crist. 

Que Sant Felip Neri, des del Cel, pregui per nosaltres i intercedeixi per tal que siguem dòcils a l'Esperit Sant com ho va ser ell, i tinguem així la mateixa alegria de la conformitat amb la voluntat de Déu i de viure sempre en estat de gràcia!

Tres sants del mateix dia

Sant Beda el Venerable, Sant Gregori VII Papa i Santa Maria Magdalena Pazzi. 

Una representació del segle XII de St. Beda escrivint la seva obra al monestir de Jarrow

Sant Beda (c. 672/73 - 735), durant tants segles conegut com Beda el Venerable que ara se li diu Sant Beda el Venerable. 

Una representació del Papa St. Gregori VII, feta a la 1ª meitat del segle XII

Sant Gregori VII (c. 1015/1073 - 1085), el monjo Hildebrand, gran impulsor de la reforma eclesiàstica gregoriana del segle XI. 

Visió de Jesús i Maria de Sta. Maria Magdalena de Pazzi, per Pedro de Moya (c. 1610 - 1674)

Santa Maria Magdalena de Pazzi (1566 - 1607), verge carmelita amb una espiritualitat molt pròpia de la seva Orde però també una mica franciscana, el seu cos es conserva incorrupte. 

Es celebren tots tres el 25 de maig. 

Encomanem-nos a ells i que des del Cel ens ajudin! 

Maria, l'Auxili infal·lible dels Cristians

La festa de Maria Auxiliadora 

La Verge i Mare de Déu és l'Auxili dels cristians. 

La devoció és molt antiga, ja dels primers segles cristians, trobant-se ja a l'oració "Sub tuum praesidium" del segle III. I així la va definir St. Joan Crisòstom (c. 347 - 407): "Auxili potentíssim, fort i eficaç dels qui segueixen a Crist". També ho va destacar Sr. Joan Damascè (675 - 749). 

El Papa Pius V (1504 /1566 - 1572), després de la victòria de Lepanto (1571) que va salvar a Europa de la invasió turca otomana, va afegir Auxilium Christianorum a les Lletanies Lauretanes, i es va estendre encara més, sobretot en terres germàniques però en general a tota Europa, després de la victòria cristiana sobre el segon setge turc de Viena (1683), atribuit a l'ajuda de la Verge.  I el Papa Pius VII (1742/1800 - 1823) va establir la festa de l'advocació a Maria Auxiliadora, que l'Orde dels Servents de Maria, els Servites, ja celebrava anualment al segle XVII,  el 24 de maig, la data en la que l'any 1814 va poder retornar en llibertat a Roma, després d'haver estat empresonat a França, i ho va fer l'any 1815 després d'un segon retorn a Roma. 

St. Joan Bosco (1815 - 1888), que va impulsar i popularitzar la devoció a aquesta advocació (1) de Maria com Auxiliadora, va composar l'oració: 

Oh Maria, Verge poderosa!

Tu, la gran i il·lustre defensora de l'Església;

Tu, Auxiliadora del poble cristià;

Tu, terrible com un exèrcit en ordre de batalla;

Tu, que sola destrueixes els errors del món,

defensa'ns en les nostres angoixes,

auxilia'ns en les nostres lluites,

socorre'ns en les nostres necessitats,

i a l'hora de la mort, 

rep-nos en l'etern goig.

Amén.    

Encomanem-nos sempre a Maria, Mare de Déu i Mare nostre celestial i al seu auxili en totes les lluites de la nostra vida, i molt especialment en les espirituals, sabent que sempre podem comptar amb ella i amb la seva protecció!  

(1) Molt estesa entre els Salesians, deixebles seus, i la branca Salesiana femenina, fundada el 1872, porta per nom Filles de Maria Auxiliadora.  Sant Joan Bosco també va fundar a Torí la Basílica de Maria Auxiliadora. 

Una santa molt miraculosa i amb molta devoció popular

Santa Rita de Càssia (1381 - 1457), la patrona dels impossibles, és una de les santes més populars i té molta devoció a tot el món catòlic, essent molts els miracles que es deuen a la seva intervenció sol·licitada, sobre tot en casos molt difícils. 

La imatge més antiga coneguda de Santa Rita (1457)

Amb tal motiu a l'ermita de Sant Julià de Vilatorta dedicada a ella es va celebrar la seva festa, aquest any el dilluns 23 de maig ja que el dia anterior era diumenge i canònicament es feia l'endemà. Va celebrar Mn. Francesc Pernau, rector en funcions de St. Julià, concelebrant també Mn. Ricard Lázaro, l'autor d'aquest Blog, que des de l'agost de 2021 fa les misses de dissabte al vespre a la localitat, comptant la Missa també amb la presència d'un ajudant. 

Hi van assistir molts fidels devots, que omplien la preciosa capella, havent-n'hi també que seguien la Missa des de fora. 

També es van beneir les tradicionals roses de Sta. Rita, que com cada any els fidels portaven amb tal motiu a la celebració de la Missa en honor de la santa. 

Fotos cortesia de Miquel Alsina 

Que Santa Rita, la patrona de les situacions difícils i complicades, i dels impossibles, pregui a Déu des del Cel per tal que se solucionin, segons la voluntat divina, els molts problemes del món actual!  

Escoltar i fer cas a Crist és estimar-lo

Maria guardava la paraula de Déu en el seu cor

"Qui m'estima m'escolta i fa cas de les meves paraules" diu el Senyor. 

I per tant qui escolta i fa cas de les paraules del Senyor, l'estima. 

I a aquests Déu Pare els estimarà com ells en Jesucrist estimen a Déu Pare. 

Perquè qui troba el Fill coneix el Pare! 

Senyor, feu que us escoltem i fem cas de les vostres paraules, manteniu-nos en el vostre Amor! 

Devoció al Nom de Jesús i l'IHS, i foguera de les vanitats

Sant Bernardí de Siena (1380 - 1444)

Sant Bernardí de Siena (dreta) amb el seu deixeble, company d'Orde, col·laborador i amic Sant Joan de Capistrano

Franciscà menor, va ser un gran propagador de la devoció al Nom de Jesús i al trigramma IHS de les  inicials en lletres gòtiques sobre un Sol, un símbol ideat per ell. Va ser també el més gran orador i predicador del seu temps i de tot el segle XV, exercint com a missioner itinerant per tota Itàlia. En una època en que els sermons solien durar una hora, els seus sermons populars podien allargar-se fins a quatre hores, la gent els escoltava amb molta atenció i delectació i es produïen fruts generals de conversió, per exemple en les fogueres de les vanitats en les que voluntàriament la gent cremava els seus luxes, els llibres poc recomanbles i coses materials que els induïen o facilitaven els seus pecats. I ell els predicava dia rere dia, en una ocasió a Siena durant 7 setmanes seguides.

 

St. Bernardí Predicant a la Plaça del Camp de Siena, pintura per Sano di Pietro (1406 - 1481)  feta l'any 1445

Va escriure un dels primers i dels més importants llibres teològics sobre economia, condemnant la usura i els seus practicants, així com també els fraus, els salaris baixos, els preus injustos i els guanys excessius, i abogant per gent emprenedora que es podia guanyar la vida i fins enriquir-se lícitament si ho feia de manera honesta i amb el seu treball de comerç o el seus productes feia coses d'utilitat social i beneficioses pel poble i reinvertia els seus guanys en noves actitvitats, dient que les qualitats d'un bon empresari eren l'eficàcia, la responsabilitat, la laboriositat i l'assumpció de riscos. 

I a  part de fer molts miracles, també es va dedicar molt a solucionar disputes, enfrontaments i baralles, aconseguint molts perdons mutus i reconciliacions, i un autèntic i durador fer les paus, entre particulars, famílies i grups i  pobles que eren hostils, sovint violentament, o estaven en guerra.

En dues grans ocasions separades per anys i en alguna menys important va ser acusat d'heretgia, sobretot per la Devoció al Santíssim Nom de Jesús, que alguns consideraven com una innovació religiosa, però després de veure el cas i escoltar-lo a ell els papes Martí V i Nicolau V el van absoldre de seguida, gairebé immediatament. També el va defensar Sant Joan de Capistrano i alguns teòlegs destacats. 

Per humilitat, en tres ocasions va renunciar a tres bisbats diferents que se li oferien. Després de la seva mort, en la que se li va fer una màscara mortuòria que va permetre que tothom conegués el seu rostre amb faccions molt ascètiques i es poguessin fer retrats molt acurats d'ell ja gran d'edat, van ser tanta la seva fama de santedat i els miracles que se li conexien tant en vida com després, que va ser canonitzat tot just sis anys més tard, el 1450. 

Que Sant Bernardí de Siena des de la Glòria demani a Déu que com ell siguem ben devots del dolcíssim nom de Jesús, bons predicadors de l'Evangeli de Jesucrist i bons pacificadors i reconciliadors, i que cremem de forma figurada i, si cal en algun cas també literal, totes les vanitats que ens impedeixin estar ben a prop de Crist i ser ben dòcils a l'Esperit Sant i així anar decididament pel camí de la santedat!