Estudi de Rússia (I): semblants a Estats Units.

"Els russos són allò més semblants als nord-americans" va afirmar, per experiència personal, una jove noia catalana políglota que estudiava anglès i rus a principis dels anys 1970s. 

I això es pot veure en les pel·lícules que fan sobre ells mateixos: 

Estats Units: 

Paula Prentiss (1938), actriu de Man's favorite sport (1964)

On the town (1949), d'on la famosa cançó "New York, New York!"

Singin' in the rain i This is cinerama (1952)

How to marry a millionaire i Gentlemen prefer blondes (1953)

The seven year itch (1955) 

Bus stop (1956)

Pillow talk (1959) 

The apartment (1960) 

Lover come back, The misfits, West Side story i Breakfast at Tiffany's (1961) 

Days of wine and roses i Boys' night out (1962)

It's a mad mad mad mad World (1963) 

Man's favorite sport, Send me no flowers i Sex and the single girl (1964)

Three on a couch (1966)

Barefoot in the park i Guess who's coming to dinner (1967)

The party (1968)

If it's tuesday, this must be Belgium (1969) 

The out-of-towners i Love story (1970) 

Cannery row i Koyaasniqatsi (1982) 

The right stuff  (1983) 

Veient aquestes 29 pel·lícules, un pot conèixer perfectament l'estil de vida americà, l'American way of life, i la mentalitat d'aquest país. 

Amb Rússia i l'antiga Unió Soviètica passa una cosa igual amb aquestes: 

Poster del film Devchata (Les noies, 1961)

Les noies (Devchata, 1961)

Benvingut, o prohibida l'entrada als estranys (Dobro pozhalovat, ili postoronnim vkhod                                     vospreshchyon,  1964)

Caminant pels carrers de Moscou (Ya shagayu po Moskve, 1964)

Tinc vint anys (Mne dvadtsat let, 1965) 

Operació Y i les altres aventures de Shurik (Operatsiya Y i drugiye priklyucheniya Shurika, 1965)

Compte amb el cotxe (Bereguis avtomobilia, 1966) 

El temps de l'amor (Valentin Katajews chirurgische Eingriffe in das Seelenleben des Dr. Igor                             Igorowitsch, 1967) 

Rapte a la caucasiana, o les Noves aventures de Shurik (Kavkazkaya plennitsa, ili Novye                                     priklyucheniya Shurika, 1967)  

El braç dels diamants (Brillantovaya ruka, 1969)

Les 12 cadires (12 stulyev, 1971)

Increïbles aventures d'uns italians a Rússia (Neveroyatnye priklucheniya italiantsev v Rossii,                             1974) 

No pot ser! (Ne mozhet byt!, 1975) 

La ironia del destí, o Gaudeix del bany! (Ironyia sud'by, ili S logkim parom!, 1975) 

Romanç d'oficina (Sluzhebnyy roman, 1977) 

Moscou no creu en llàgrimes (Moskva szelam ne verit, 1979) 

El garatge (Garazh, 1979) 

Estació per a dos (Vokzal dlya dvoikh, 1982) 

Sportloto-82 (1982) 

Un romanç cruel (Zhestokiy romans, 1984) 

La més encantadora y atractiva (Samaya obayatel'naya i privlekatel'naya, 1985) 

Urga, el territori de l'amor (Urga, territoriya lyubvi, 1991) 

El mateix passa amb aquestes altres 21 pel·lícules (1), els que les ha vist i escoltat, millor en V.O.S. si pot ser, ja s'ha familiaritzat amb l'ànima russa, tan especial però per altra part tan exteriorment semblant a la nord-americana. 

(1) Dues d'elles són absolutament imprescindibles per conèixer la mentalitat russa: La ironia del destí o Gaudeix del teu bany! (1975) i Moscou no creu en llàgrimes (1979), que és recomanable veure fins i tot diverses vegades i molt millor amb els diàlegs en rus i subtitulades. 

Intercedint mútuament els uns pels altres davant Déu

Tota la família i els seus amics i persones que els estimen preguen a Déu per ells. 

I ben segur que al seu torn també ells li preguen intercedint per tots nosaltres. 

Els dos meus germans Jordi Joan Lázaro Medina (1956 - 2021) i Francesc Xavier Lázaro Valls (1961 - 2022),
assistint a una Missa de celebració familiar, junt amb els nostres pares Ricard Lázaro Sanromà (1923 - 2008) 
i Nativitat Valls Costa (1929 - 2018), i la tieta Montserrat Costa Gumara (1935 - 2013) a la 3ª fila*,juny 1997. 

Al Cel siguin i que un dia ens hi poguem retrobar! 

* La de més a la dreta, que porta una peça de roba groga. 

Aniversari de la vinguda al món del meu germà Xavier

Avui és l'aniversari de naixement del meu germà Xavier Lázaro (Barcelona 29.03.1961 - Barcelona 25.01.2022) i amb tal motiu tinc per ell un record molt especial i encomano la seva ànima a Nostre Senyor Jesucrist i a la Verge Maria. 

El Xavier fent la primera comunió. Tota la vida va ser un cristià catòlic convençut.

Vaig compartir 60 anys amb ell l'avantsala de l'eternitat, la vida humana en aquest planeta Terra, segons la voluntat de Déu, que ens va fer germans a la mateixa família i per tant proïsme ben directe l'un de l'altre, probablement perquè va pensar, com en el cas dels pares, altres germans i parents en general que ens va triar, que ens convenia conèixer-nos i que ens podiem ajudar molt espiritualment de cara a la nostra salvació eterna. Ara, ja acabada la seva experiència de la vida, tots els que el coneixíem i estimàven tenim la ferma esperança que gràcies a l'Amor diví aquesta hagi sigut positiva i ja hagi arribat a la meta de la felicitat eterna amb la visió beatífica de Déu i que estigui ja sempre amb Ell a la Glòria del Cel amb els pares, el germà Jordi i els altres parents, persones estimades i amics a qui Déu ja ha cridat cap a Ell, i que si Déu vol igual que per voluntat divina ens vam trobar i conviure aquí en aquest món també un dia ens hi poguem retrobar tots! 

Consagrats tots a l'Immaculat Cor de Maria

Estem consagrats al Cor de Maria!

La consagració feta pel Papa Francesc a Roma, simultàniament se'n feia una altre a Fàtima, on la Mare de Déu va demanar
l'any 1917 que li consagressin Rússia per evitar majors mals, i al mateix temps la feien també tots els bisbes catòlics del món
citant expressament a Rússia i Ucraïna, que el 1917 no existia com a nació independent, i per la pau entre els dos països.  

Encomanats a ella, si volem sóm invulnerables al diable, al pecat i al mal, evitar-los i vencer-los tenint la seva ajuda ja només és decisió nostra, i cal aprofitar-ho per tal que vagi redreçant-se el món, que tant s'havia torçat en els últims 50 anys (1), quasi sense adonar-nos-en, de tan subtil i progressiu que va ser tot. Però cal reconèixer que últimament estava molt malament tot en el camp espiritual, en el moral i fins i tot en la mentalitat quotidiana. Corromputs a poc a poc, és en els últims anys, des del 2001 ençà, que s'ha anat veient de diferents formes, el corromput que ja estava tot. I són problemes ara ja tan profunds i estesos que humanament no tenen solució, per tal només podem confiar en l'acció de Déu i en la poderosa intercessió de la Verge.

Aprofitem aquesta consagració i esperem veure la renovació del món per la intervenció divina a través de la protecció i mediació de Maria, Mare i advocada nostra i mitjancera de totes les gràcies i dons! 

(1) Si haguéssim de posar una fita potser seria l'any 1973 l'inici, amb tota una sèrie de canvis negatius que van afectar el món, si bé amb precedents ja el 1968, quan un jovent es rebel·là contra una situació que només 8 o 10 anys més tard ja s'hagués considerat idíl·lica, o uns dos o tres anys abans i tot.  

Les 24 Hores de pregària quaresmals

Les 24 Hores de pregària han tingut lloc del divendres 25 al dissabte 26 de març. 

Un moment d'adoració nocturna a la Catedral de Vic. 

La Mare de Déu, Reina

La Mare de Déu Reina, icona russa.

El Papa Francesc, en unió amb tots els bisbes catòlics del món, ha consagrat Rússia i Ucraïna, citant-les explícitament, i tots els països del món a la Verge Maria. Així ha respost a la petició que la mateixa Verge va fer a les seves aparicions de Fàtima l'any 1917, demanant que li consagressin Rússia, cosa que ja es va complir parcialment per diversos Papes i de forma completa pel Papa Sant Joan Pau II el mateix dia de l'Anunciació de l'any 1984. Ara s'ha repetit aquesta consagració a petició dels bisbes catòlics ucraïnesos i s'ha fet tal com la Mare de Déu havia demanat: el Papa en unió amb tots els bisbes, citant explícitament Rússia, i consagrant-la a l'Immaculat Cor de Maria junt a Ucraïna, que el 1917 no existia encara com Estat independent i formava part de Rússia, i a tot el món sencer. 

De tot cor li demanem a Maria, la nostra Mare del Cel, que així com Jesucrist és el nostre Rei i el de tot l'Univers, ella, la seva Mare, volem i desitgem que en sigui la Reina, com ja ho és per coronació celestial segons la voluntat divina, i a tal fi ens hi consagrem i li ho encomanem. 

Que el seu Immaculat Cor regeixi tota la Terra i vetlli maternalment per tots nosaltres!

L' Anunciació

Avui és commemora l'Anunciació de l'arcàngel Gabriel a Maria de que era la destinada entre totes les dones a ser la mare de Déu Fill: 

L'Anunciació (c. 1426) de Fra Angelico 

Amb el "Sí!" de Maria va ser possible l'inici del pla de salvació de Déu per a la Humanitat, amb l'Encarnació, inici d'un món nou. I l'Emmanuel profetitzat ja de segles abans, és a dir el Déu-amb-nosaltres, no sols es va fer realitat sinó que es va revelar com Jesús, això és Déu Salvador, Déu salva o Salvació de Déu. D'alguna manera misteriosa tots els éssers humans desitjosos de la Redempció també hi erem darrera l'àngel, suplicant-li silenciosament a la Verge Maria amb la nostra actitud expectant que acceptés aquella missió divina. I ella la va acceptar immediatament amb tota docilitat, humilitat i conformitat amb la voluntat de Déu. 

Donem-li honor i glòria a la Mare de Déu, agraïm-li de tot cor tots els seus dons i bondats amb nosaltres, començant ja per aquesta primera, reconeixem tots els favors que cada dia rebem de la seva generosa mà, ella que és intercessora i mitjancera de totes les gràcies divines i que ens protegeix amb sol·licitut i tendressa maternal, consagrem-nos a ella i demanem-li que la seva companyia, protecció, consol, ajuda i tots els dons que ens obtè i ens guarden no ens faltin mai!