Trobada de les famílies amb el Papa a València el 2006

El juliol del 2006 una representació del bisbat de Vic va ser un parell de dies a València, que amb el viatge van ser més, a la trobada de les famílies amb el Papa Benet XVI. 

Un grup de seminaristes catalans de diverses diòcesis 

Uns quants d'un grup de Vic. Amb Mn. Pere Oliva hi ha també Joan Prat, Jaume Casamitjana, un frare
caputxí d'Igualada i l'autor del blog, tots actualment sacerdots, i uns quants laics també participants. 

Les fotos van ser fetes a València el 10 de juliol de 2006 i en el meu cas és el segon Papa que conec personalment per haver-lo vist i escoltat, després de Joan Pau II amb el que amb una germana vam anar a veure a Barcelona, al camp del Futbol Club Barcelona, única vegada que hi he estat, l'octubre de 1982 en un acte també molt multitudinari. 

Són records d'unes vivències del procés que ens va portar a decidir-nos pel sacerdoci. Tant de bo que molts joves s'animessin a viure-ho i experimentar el que comporta donar el Sí a la crida de Déu a la vida sacerdotal i/o consagrada, que et pot arribar de moltes maneres i en qualsevol etapa de la vida, i que és una vocació de servei a Déu, a l'Església i a tothom, i comprovessin que és única i incomparable amb qualsevol altre! 

El pas per Vic de la Jornada Mundial de la Joventut 2011

La Jornada Mundial de la Joventut va tenir lloc a Madrid l'any 2011, presidida pel Papa Benet XVI. 

Abans, els grups d'assistents, joves i acompanyants, passaven per diverses diòcesis espanyoles on eren acollits i participaven en diverses activitats. 

Diversos grups van passar i fer una estança d'uns dies a la diòcesi de Vic el maig d'aquell mateix any, repartits per tot el territori. 

Qui això escriu va ser encarregat pel bisbat de fer de traductor i intèrpret de francès per dos grups durant aquells dies que van romandre entre nosaltres a Vic: un grup de Mali, que s'allotjava a Vic i un altre de Fontainebleau, França, que s'allotjava a Folgueroles, atès pel rector Mn. Francesc Basora i diversos ajudants de la parròquia. 

El grup de Fontainebleau a Folgueroles amb el mossèn de Malí de peu a l'esquerra, i el rector del poble ajupit a la dreta.

Un detall participatiu i de solidaritat mútua va ser que mentre van ser a Osona, els dos grups van intercanviar el sacerdot que els portava, el de Fontainebleau va acompanyar al grup de Mali, i el de Mali al grup de Fontainebleau, per tenir un coneixement més gran d'altres situacions, fet que no va tenir cap problema, doncs tots dos sacerdots i grups parlaven francès. 

Van ser uns dies de coneixença mútua i de compartir la fe i les experiències, tot preparant-se per assistir a la meta del seu viatge, la trobada en representació de tota la joventut catòlica mundial a Madrid, poc després. 

Preguem a Déu per tal que tots els joves participants en les diverses JMJ mantinguin i aprofundeixin la seva fe i a més la transmetin i així evangelitzin els seus ambients, societat i nacions! 

La gran època catòlica del segle XX

Durant els anys 1950s i primera meitat dels 1960s, l'Occident en concret i el món en general van viure el que es podria qualificar d'una època catòlica. Els governants ho eren i la mentalitat social també, igual que molts intel·lectuals i creadors. També va ser una època en que hi va haver moltes i destacades conversions al Catolicisme. 

En el seu apogeu, a finals dels 50s i primers 60s, quan era Papa Joan XXIII (1958 - 1963), grans mandataris mundials eren catòlics, com el president John F. Kennedy (1961 - 1963) als Estats Units, Charles De Gaulle (1958 - 1969) president a França, Konrad Adenauer (1949 - 1963) canceller federal a la República Federal d'Alemanya que amb l'elecció d'Heinrich Lübke (1959 - 1969) com a president va tenir dos catòlics en els dos més alts càrrecs (1), el rei Balduí I (1951 - 1993) a Bèlgica, o Ngo Dinh Diem (1955 - 1963) al Vietnam del Sud.

Però això ja venia de lluny, una mica abans Alcide De Gasperi (1945 - 1953) havia sigut primer ministre d'Itàlia, i Eva Perón (1945 - 1952) com a primera dama havia sigut molt activa a Argentina. Els partits democratacristians, d'inspiració cristiana i especialment catòlica, triomfaven a les eleccions a la R.F. d'Alemanya, Itàlia, França, Bèlgica, Holanda i alguns països d'Amèrica com Xile. I molts dels més importants propulsors de la Comunitat Econòmica Europea eren catòlics devots com Robert Schuman. 

I si hi havien governants que ja portaven força anys com Oliveira Salazar (1932 - 1968) a Portugal, que llavors conservava les seves colònies, i Franco (1936/39 - 1975) a Espanya, o Éamonn De Valera (primer ministre durant 16 anys en 3 mandats entre 1937 - 1959 i president 1959 - 1973) a Irlanda, altres ho eren de països emergents com Félix Houphouët-Boigny (1960 - 1993) a Costa d'Ivori, o Julius Nyerere (1961 - 1985) president de Tanganyika primer i des de 1964 de Tanzània (2). I ja anecdòticament però de gran presència mediàtica el príncep Rainier III (1949 - 2005) a Mònaco, més famós encara pel seu casament amb l'actriu nord-americana catòlica Grace Kelly.   

Algunes fites d'aquells anys ho acaben de mostrar:

Proclamació solemne a Roma pel papa Pius XII del dogma de l'Assumpció de Maria, 1 novembre 1950

1949 Adenauer, canceller de la RFA

        Irlanda és totalment independent  

1950 Dogma de l'Assumpció, proclamat pel Papa Pius XII

        Rainier III, príncep de Mònaco 

        Mor Emmanuel Mounier  

1951 Balduí I, rei dels belgues

1952 Congrés científic de Roma presidit per Pius XII, en el que s'accepta l'origen de 

         l'Univers en el Big Bang, proposat pel sacerdot Lemaître, 13 anys abans que ho 

         faci la ciència en general. 

         Mor Eva Perón

         Congrés Eucarístic de Barcelona   

1953 Rebel·lió de Polònia

        Mor Hilaire Belloc, apologista catòlic 

1954 Any marià, centenari de la proclamació del dogma de la Immaculada Concepció

        Mor De Gasperi 

        Mor el filòsof i psicòleg René Le Senne  

1955 Plena sobirania de la RFA

         Ngo Dinh Diem al Vietnam del Sud 

1956 Rebel·lió d'Hongria

        Casament del príncep Rainier III de Mònaco i Grace Kelly

        Mor Eugenio Zolli (Israel Zoller), que havia sigut gran rabí de Roma de 1940 a 1945, any en 

        que ell, la seva dona i la seva filla es van convertir al Catolicisme per una visió que va 

        tenir de Jesús.

        Mor Giovanni Papini, que d'ateu i antireligiós es va convertir al Catolicisme l'any 1921. 

1957 Tractat de Roma, que dona origen a la CEE

        John von Neumann, científic jueu, fa cridar a un sacerdot catòlic perquè el bategi i li doni els                   altres sagraments en el seu llit de mort.

1958 Expo de Brussel·les 

        De Gaulle, president francès

        Mor Pius XII

        Elecció de Joan XXIII

        S'inaugura la basílica del Valle de los Caídos  

1959 Convocatòria d'un Concili ecumènic pel nou Papa Joan XXIII

        L'actor nord-americà Gary Cooper, després d'un llarg procés personal, es bateja catòlic

        Lubke, president alemany

        De Valera, president d'Irlanda (abans era primer ministre)  

1960 Jocs Olímpics de Roma

        Elecció als Estats Units de John F. Kennedy, el primer president catòlic del país

        Casament del rei Balduí I i Fabiola

        Gran any de la independència d'Àfrica

        Houphouët-Boigny, president de Costa d'Ivori 

1961 La RDA aixeca el Mur de Berlín per evitar la fuga dels seus a la RFA

        Nyerere, president de Tanganyika

1962 Una alocució del Papa Joan XXIII contribueix a evitar una possible 3ª Guerra Mundial en la                crisi dels míssils de Cuba

        Casament del príncep Joan Carles amb Sofia de Grècia  

1962 - 1965 XXI Concili Ecumènic Vaticà II, iniciat per Joan XXIII i continuat per Pau VI

1963 De Gaulle i Adenauer firmen oficialment la reconciliació total i definitiva dels seus països en                 una  catedral del nord de França

        Final del mandat d'Adenauer 

        Mort de Joan XXIII

        Elecció de Pau VI

        Assassinats de Ngo Dinh Diem i John Kennedy

        Mor C.S. Lewis, escriptor i assagista anglicà 

1964 Nyerere, president de Tanzània

1965 Inauguració del nou monument al Sagrat Cor de Jesús al Cerro de los Ángeles, on 

        Espanya fou consagrada al Sagrat Cor de Jesús l'any 1919, i que havia esat destruit 

        a la guerra civil. 

        Final del Concili Vaticà II  

Inauguració del Concili Vaticà II, Roma 11 d'octubre de 1962

I molts dels citats no sols eren catòlics convençuts i practicants, sinó també devots i fervorosos, fins al punt que alguns d'ells estan en procés de beatificació. I és que realment va ser una època molt especial per Europa, per Occident i per tot el món. 

(1) Sense oblidar el gran paper també de Franz Josef Strauss entre 1949 - 1987 a tota la RFA des del seu feu de Baviera i amb el seu partit la CSU, coaligat amb la CDU. 

(2) Es dona el cas que fins i tot governants ateus i d'ideologia oposada, provenien d'ambients catòlics o cristians, com Khrushchev (1953 - 1964), a la URSS, ucraïnès i nascut en una societat ortodoxa i grecocatòlica, Tito (1945 - 1980), croata d'extracció catòlica a Iugoslàvia, o fins i tot Fidel Castro (1959 - 2008) a Cuba, d'un país catòlic i educat en els jesuïtes.  

Esglésies catòliques d'Àfrica: Rwanda

Des d'abans de la meva ordenació sacerdotal he tingut una especial relació amb Àfrica, amb els preveres i catòlics africans. I  després d'una preparació d'anys, el meu primer gran viatge fora d'Europa va ser a Rwanda i Burundi l'estiu de 2007. Per això a més de parlar-ne una mica en general, començaré per citar el cas de Rwanda, a partir del que vaig veure en el meu viatge allà. 

Noies joves a Rwankuba, Rwanda, primers d'agost de 2007

La germana catalana Rosa Dilmé (1933 - 2017) a Ruli, on va estar moltes dècades, agost 2007

Per ordre cronològic, els països africans amb els que he tingut més relació han estat Rwanda (juliol 2006), Mali (maig 2011) i R.D. Congo (juliol 2011) i en tots tres casos l'he ampliat després i mantingut fins ara. Quan a estar-hi jo allà només ha sigut quasi un mes a Rwanda i 3 dies a Burundi (en tots dos casos a l'agost de 2007). Això sí he conegut molts sacerdots rwandesos i congolesos i un parell de malians aquí, així com moltes monges rwandeses i algunes de congoleses, i forces laics, sobretot de Rwanda però també de la RD Congo i una família de Mali. I tractant-se principalment de Rwanda, dels molts eclesiàstics que he conegut, entre ells dos bisbes i un tercer de Burundi, i tenint-los a tots ells en el pensament i en el record, voldria citar-ne només un, que no vaig conèixer allà sinó ja de retorn a casa, quan ell va venir per primer cop a Europa, a exercir de sacerdot aquí, Mn. Valens Bisawimana (1968 - 2013), al que cito perquè vaig ser el primer català que va conèixer, quan el vaig anar a recollir a l'estació del tren de Vic, a finals de 2009 o principis de 2010, i em va sorprendre com s'admirava de tot, fins i tot de coses que a nosaltres ens semblen molt normals i habituals, i vaig mantenir una molt bona relació amb ell i per la seva amabilitat, bon caràcter i dolcesa de tracte amb la gent jo el veia gairebé com un sant.  

Al mercat de Rutongo

Reunió d'una comunitat cristiana de base a Rutongo

Però sempre he tingut una especial connexió amb el Catolicisme a Àfrica, ja des de les conferències de Mn. Joan Casas, que ordenat l'any 1964 va estar a Rwanda entre 1966 i 1990, però ja abans amb postals nadalenques africanes, sobretot rwandeses, ja l'any 1990 o abans i tot. I després amb converses amb els molts sacerdots de la diocesi de Vic que van anar com a missioners Fidei donum a Rwanda, alguns dels quals hi van estar ja no anys sinó dècades i tots els quals parlaven bé el kinyarwanda i coneixien bé la cultura del país, així com he conegut molts eclesiàstics, començant pel bisbe de Vic, i també laics, que han viatjat diverses vegades a aquest país del cor d'Àfrica i que hi han col·laborat molts anys i hi tenen molta relació. El bisbat de Vic ha tingut des de fa 60 anys una intensa relació amb bisbats de Rwanda.

Una classe a l'aire lliure, Rutongo

Una escola a Rutongo, em van deixar fer una mica de classe sobre llengua catalana

L'Església catòlica d'Àfrica és una Església jove, dinàmica, molt creient i practicant i en general en expansió, doncs s'hi donen moltes conversions. La seva fe és molt viva i viuen l'Evangeli en la seva vida personal, familiar i comunitària, per exemple amb les comunitats de base integrades per unes quantes famílies que viuen la religió, es reuneixen amb el sacerdot de tant en tant i s'ajuden mútuament.  

Mn. Josep Pujol, en una trobada amb joves estudiants en un dels llocs on vam coincidir.

En el viatge a Rwanda i Burundi, anant en companyia de Mn. Canisius Niyonsaba i no fent-lo en plan turístic sinó de conèixer l'Església local a les parròquies d'un bon nombre de poblacions, em vaig trobar en diverses ocasions amb catalans, entre missioners com Mossèn Josep Caballol, que estava a Ruhengeri, però amb el que ens vam trobar casualment a St. Paul Accueil de Kigali quan em va sentir parlar català, i l'endemà va voler venir a veurem, i encara vam coincidir algun cop més. Amb Mn. Josep Pujol, que portava un grup de catalans a fer una volta pel país, vam coincidir casualment en una ocasió, cosa que va ser una sorpresa, i desprès ja vam preveure quan ens tornariem a trobar, ja que ells i nosaltres voltavem per Rwanda en diferents sentits horaris, i vam coincidir dos o tres vegades més. I a Ruhuha ens vam trobar amb un altre grup català de joves, també d'església, que venien de Tanzània i s'havien perdut, perquè el guia que portaven no era especialista en aquella zona del sud de Rwanda i al fer-se fosc, allà el Sol es pon a les 6 de la tarda i surt a les 6 del matí, van recòrrer al recurs habitual, demanar allotjament en la rectoria de la parròquia. I allà també vaig coincidir amb un grup italià que ja hi comptava en fer nit a la parròquia. Perquè aquestes ofereixen gratuïtament molts serveis.   

Una Missa de 3 hores a Shango, en la inauguració presidida pel bisbe de Kigali de la central, aquí el moment de les ofrenes

Nens de l'escola parroquial de Ruhuha, amb el material que els hi vaig portar, donat per la família Arumí Sellabona

Visitant una escola prop de Kagugu a la capital Kigali, ja poc abans de marxar, finals d'agost de 2007

Abans eren els sacerdots europeus i en general occidentals els qui anaven a evangelitzar i atendre religiosament i caritativament allà, però ara, per aquests canvis de la vida de les societats, el moviment és a la inversa, són ells els qui ens tornen el favor rebut venint aquí a servir com a sacerdots i religioses, ja que ens en fan molta falta. 

Donem-ne gràcies a Déu que amb aquest intercanvi no ens faltin sacerdots! 

55 anys de vida i 25 de sacerdoci

Mn. Paul Badibanga (n. 1967) celebra aquest 12 de gener el seu 55 aniversari i la festa és doble per a ell, ja que va ser ordenat sacerdot ara fa 25 anys, l'1 d'agost de 1997.  

Mn Paul celebrant una Missa d'acció de gràcies per diversos motius a una capella, 11 gener 2022

El seu nom complet és Paul Badibanga Mudimina, va  néixer a Mbuji-Mayi, al Kasai Oriental, a la República Democràtica del Congo, i la seva llengua materna és el chiluba, si bé parla també altres idiomes del seu país, com el kikongo, swahili bora i lingala, així com el francès, català i castellà i té nocions d'anglès. Porta a Catalunya i concretament a la diòcesi de Vic des de l'any 2011, o sigui que recentment ha fet els 10 anys d'estança aquí. 

Assistint a la Missa d'acció de gràcies, concelebrada també pel seu company Mn. Octavi Lutumba

Vaig ser covicari amb ell durant 9 mesos a Sta. Maria de Corcó entre juliol de 2011 i març de 2012, essent els vicaris de Mn. Pere Oliva. Després va estar destinat a St. Josep del Poblenou a Manresa, a Sant Hipòlit de Voltregà i des de 2014 és rector de Sta. Maria de Corcó - L'Esquirol, Tavertet, St. Martí Sasserra i St. Bertomeu Sesgorgues i recentment ha rebut també el càrrec de rector de Cantonigròs, on ara resideix, Rupit i algunes parròquies i ermites veïnes.

L'11 de gener va celebrar, convidat, una Missa concelebrada amb el seu compatriota Mn. Octavi Lutumba a una capella, a la que vaig assistir, per l'aniversari d'un feligrès que feia anys aquell mateix dia, per una curació miraculosa d'una feligresa i pel seu propi aniversari de naixement i per l'any de les seves noces de plata d'ordenació sacerdotal, diverses i importants coses per agrair a Déu amb una celebració eucarística. I després vam fer un esplèndid dinar, amb plats molt exquisits, que se'ns va oferir als assistents, obsequi del nostre amfitrió i la seva família. Una jornada a recordar i encara més en un inici d'any!

Felicitats i per molts anys, que si Déu vol tots els homenatjats en compleixin molts més de vida i Mn. Paul també de sacerdoci!   

La institució del Baptisme per Nostre Senyor Jesucrist

Jesucrist mateix va instituir el Baptisme igual que tots els altres sagraments i ho feu fent-se batejar pel seu cosí St. Joan Baptista a les aigües del riu Jordà, amb la qual cosa va iniciar, d'una manera molt humana i humil, la seva vida pública. 

St. Joan Baptista predicava la conversió, el penediment dels propis pecats, el demanar perdó a Déu, la voluntat d'esmenar la vida amb l'ajut diví i el bateig amb aigua al riu Jordà, prop d'on predicava, com a símbol de tot aquest procés i del desig de ser guarit i regenerat per Déu. 

Jesús es posa entre les files dels pecadors penedits que anhel·len de Déu el perdó i la conversió de cor, i que ho manifesten públicament deixant-se batejar pel Precursor del Messies. Evidentment Jesús no ho necessitava perquè no tenia cap pecat ni el va tenir mai, Ell tenia la naturalesa divina junt amb la humana, però va voler solidaritzar-se amb els pecadors desitjosos de ser salvats, Ell que va venir al món a salvar als pecadors. I també va voler començar la seva vida pública no amb un miracle, sinó amb un gest humil de la seva humanitat. 

St. Joan Baptista protesta, "ets tu qui m'hauries de batejar a mi, no jo a tu" li diu. Però Jesús el convenç: "deixa'm fer ara, cal complir-ho tot". Perquè Jesús havia sigut presentat al Temple pels seus pares, que havien pagat el preu estipulat del rescat del primogènit, un parell d'ocells, i l'havien fet circumcidar, perquè amb totes aquestes coses que Ell no necessitava, donava exemple complint la Llei. I ara ho fa possant-se a la fila dels pecadors que volen ser perdonats i renovats, igual que després en la seva predicació els atendrà amablement i amorosament i menjarà amb ells a la seva taula, per tal que el perdó dels seus pecats i la salvació els hi arribi a ells, la seva família i la seva casa. Ja que el cas habitual és que primer fan la trobada amb Jesús i després, a partir d'aquest encontre decisiu per a la vida de tothom, es converteixen. 

Un bateig catòlic, Barcelona gener de 1966

En el Baptisme al Jordà, el Senyor concedeix a l'aigua el poder de batejar de forma sacramental quan s'usi per a tal fi, no sols un bateig simbòlic com el de St. Joan sinó un bateig, com aquest mateix diu, amb l'Esperit Sant. Aquest nou i definitiu bateig per al perdó dels pecats, ens deslliura del pecat original i de tots els pecats personals comesos, ens fa fills adoptius de Déu Pare en el seu Fill propi Jesucrist, del que el baptisme ens fa membres del seu Cos de Crist, que és l'Església, i ens fa també partíceps del do de l'Esperit Sant, podem rebre els altres sagraments, resar a Déu com a Pare i tenim tota la vida una protecció especial de Déu per l'afiliació divina conferida, i a més se'ns obren les portes del Paradís i som fets hereus del Cel. El gest de Jesús al Jordà tenia una força redemptora importantíssima, realment decisiva. 

I aquesta humilitat de Jesús fent-se batejar per a la salvació humana es corresposta per una manifestació de la Santíssima Trinitat. La veu de Déu Pare diu "Aquest és el meu Fill, el meu estimat, en qui m'he complagut", Déu Esperit Sant davalla sobre Ell com un colom i Déu Fill, Nostre Senyor Jesucrist, humanament fent-se batejar i resant, divinament instituteix el sagrament del Baptisme i obre els cels per a la manifestació trinitària i per al destí dels humans. És una de les manifestacions de la Trinitat de les que n'hi ha unes quantes a l'Antic Testament i unes altres de molt explícites i clares al Nou Testament. 

Hauriem de recordar el dia del nostre baptisme, agrair aquest gran do que l'amor i la bondat de Déu envers nosaltres ens va donar, agraïr-lo i reflexionar sobre com el vivim aquest naixement espiritual que se'ns ha concedit sense cap mèrit nostre, de forma gratuïta i tan admirable com meravellosa. Podem preguntar-nos "què en fem del nostre baptisme?". Vulgui Déu que el fem fructificar! 

Verges pel Regne dels Cels

Sant Julià (+ 304) va morir màrtir a Antinoe (Egipte) o bé a Antioquia, d'on era, en la persecució anticristiana de l'emperador romà Dioclecià. 

Imatges d'una antiga església de St. Julià a Valladolid, que s'atribueixen a St. Julià (esquerra) i Sta. Basilisa (dreta)

De la seva vida es sap que havent-los obligats els seus pares a casar-se, St. Julià i Sta. Basilisa, havent fet tots dos vot de celibat, van portar durant els seus anys de casats un matrimoni blanc, sense relacions sexuals i amb les mostres d'afecte i tendressa limitades a les pròpies de germans o amics, conservant així tots dos la seva virginitat consagrada. Més encara, tot i estar casats, van decidir que cadascú d'ells entraria en un convent, on van arribar tots dos a ser superiors, ella de monges i ell de monjos. Havent guardat sempre la castedat i la puresa d'ànima, ment i cos, tots dos van sofrir persecució de les autoritats romanes quan l'edicte de Dioclecià i consta que St. Julià fou torturat i decapitat mentre que la seva esposa també va sofrir el martiri, ja abans que ell, amb totes les altres monges del seu convent. Junt amb St. Julià van morir màrtirs Sta. Marcionil·la i el seu fill St. Cels, convertits per un miracle que van veure fer a St. Julià, així com el sacerdot St. Antoni, que els havia batejat, i un altre company, St. Anastasi, al qui havia fet un miracle i s'havia fet cristià, així com 7 germans d'una mateixa família i 20 soldats als qui St. Julià havia convertit i altres. 

Poca cosa més es sap de la vida de St. Julià d'Antioquia ni de la seva esposa Sta. Basilisa, perquè el martirologi cristià coneix 39 sants de nom Julià, dels quals 8 es celebren el més de gener. En ocasions se l'ha confós amb St. Julià de Cilícia (+ c. 308), al que també s'anomena de Tars o d'Antioquia, perquè va ser executat en aquesta ciutat, però que fou llargament torturat amb molts diversos suplicis, de la pitjor mena, en el més extrem dels quals morí. 

St. Julià és el sant patró, entre d'altres pobles, de St. Julìà de Vilatorta a Osona, i la seva festa es celebra el 9 de gener, ocasió en la que es canten els seus Goigs.