El migdia de Pentecosta, ple de la força de l'Esperit Sant, sant Pere va sortir a predicar obertament que Jesucrist, al que les autoritats havien crucificat, havia ressuscitat i no sols vivia una vida més alta i definitiva sinó que ens havia obert també per als humans la vida eterna, mitjançant el baptisme.
L'escoltava una gran multitud de jueus i prosèlits vinguts d'arreu de les terres veïnes del Pròxim Orient així com dels països europeus i africans del Mediterrani oriental i central. I tots el sentiren predicar en les seves pròpies llengües.
Un miracle aquest que és el revers de l'ocorregut a la Torre de Babel, quan els homes ja no s'entengueren entre sí i es dividiren en grups que només es podien comunicar entre sí i no amb els altres. I encara, perquè tot i parlant la mateixa llengua, eren sovint els malentesos, les malinterpretacions del que l'altre deia.
 |
| L'àrab ja fou una de les llengües del miracle de la predicació inicial de sant Pere, des de llavors hi ha hagut àrabs cristians. |
El miracle de les llengües de la predicació de sant Pere a la gran gentada cosmopolita congregada, Déu el va fer com un signe de l'autenticitat i el poder de la seva Paraula, inspirada i transmesa abans pels profetes, en plenitud per Jesucrist i després pels apòstols, i perquè llavors era necessari, per tal que tots els oients sentissin proclamar el kerigma i la bona nova de l'Evangeli, i per donar força a les conversions de la naixent Església. Aquell dia moltíssims dels oients es convertiren, cregueren en Jesucrist el Messies i Fill de Déu, i van demanar el baptisme. Fou l'inici de l'expansió ràpida i accelerada de la Paraula de Déu, començant per Jerusalem i seguint per Terra Santa i arribant en poc temps fins als extrems del món habitualment conegut d'aquella època.
Els apòstols i els altres seguidors de Jesús, els màrtirs, els evangelistes, els bisbes, preveres i diaques, els pares apostòlics, els apologistes, els missioners i predicadors, i tots els sants i aviat els teòlegs i els pares i doctors de l'Església, havent rebut la Paraula divina, l'escoltaren, la meditaren, la guardaren, la testimoniaren i la proclamaren primer oralment i després també posant-la per escrit. Així comença la gran col·laboració humana en l'obra de Déu. Havent-hi conversos de cada cop més pobles, cultures i llengües diferents, Déu els permeté de ser col·laboradors seus en la propagació de la fe en Jesucrist per tot el món.
L'Antic Testament, inspirat per Déu, va ser escrit en hebreu i alguns fragments en arameu, i la seva traducció de la Septuaginta, també inspirada, en grec koiné. El Nou Testament canònic, inspirat per l'Esperit Sant i seguint la vida, obra, exemple i ensenyament de Jesucrist, el Senyor, també es posà per escrit finalment en grec koiné, tot i que molt probablement hi hagueren algunes primeres versions almenys d'algunes parts, en arameu.
I aviat començaren les traduccions, al siríac, al llatí, al copte, a l'armeni... i a moltes llengües més amb el pas dels segles, com el gòtic, l'eslavònic o eslau eclesiàstic i unes quantes més. Ara gràcies a la d'alguna manera també miraculosa col·laboració i traducció humana, la Paraula divina, continguda en el conjunt d'escrits de la Bíblia, arribava a cada vegada més llengües, cultures i països gràcies a les traduccions. En alguns va ser crucial en la seva literatura i en la dignificació del mateix idioma, com en l'alemany al segle XVI i en l'anglès a principis del s. XVII.
Però també calia tenir cura de la puresa i la inspiració real de la Paraula revelada. Per això entre mitjans del s. IV i principis del s. V es fixà, per sant Atanasi, sant Agustí i diversos sínodes a Cartago i Roma, el cànon dels Escrits veritablement inspirats i portadors de la Paraula de Déu a la Humanitat, tant dels llibres de l'Antic Testament com del Nou Testament. És a dir els textos ortodoxos, segurs, lliures d'errors i de contaminacions. Per tenir un text fiable i correcte, l'Església Catòlica va confiar en la gran labor de traducció de sant Jeroni en la Vulgata llatina, a principis del s. V, establerta com la Bíblia estàndard acceptada, i corregida i confirmada en la versió de la Vulgata dita Sixtoclementina, editada i publicada a finals del s. XVI.
Aquesta és la Bíblia catòlica íntegra, sense afegits i sense supressions, sense canvis, sense errors i sense malinterpretacions, gràcies a les notes i els comentaris, provinents molts d'ells dels grans sants de la Patrística dels primers segles. És a dir, amb l'ajuda necessària i inestimable de la tradició i del magisteri. Així un esforç de segles d'exegesi i d'hermenèutica permeté portar la Paraula de Déu arreu del món en tota la seva veritat, força i puresa.
Avui dia la Bíblia, el llibre més venut i el més llegit de la Història de la Humanitat i fins i tot humanament parlant una de les grans joies de la literatura universal, però sobretot portador de la Paraula de Déu viva, eficaç i transformadora, ha estat traduïda totalment o en part (en aquests pocs casos sol ser el Nou Testament sencer o almenys els Evangelis) no sols a gairebé tots els idiomes actuals sinó que en els pocs casos de llengües molt minoritàries i marginals que no disposen encara d'aquesta traducció, els seus parlants poden sentir la paraula de Déu oralment per part de cristians de la seva ètnia i/o tenen a la seva disposició traduccions en llengües que ells poden comprendre.
Es pot dir que avui dia la Paraula de Déu a la Humanitat ha arribat a tots els pobles i tots els individus i que tothom la pot escoltar i/o llegir en la seva pròpia llengua. És com el miracle de la predicació de sant Pere a Jerusalem, però amb l'esforç, la constància i la col·laboració humana essencial en el Pla de salvació de Déu per a tots els éssers humans, homes i dones, de tot arreu del món i de totes les èpoques, passades, presents i futures. I a més així Déu pot premiar aquesta dedicació humana com a mèrit.
Bíblies en diverses llengües:
 |
| Bíblia catòlica en alemany, és possible que la portés d'un dels meus viatges a Alemanya, però potser me la van regalar |
Durant uns anys vaig col·leccionar Bíblies catòliques en diferents idiomes. A partir de les Bíblies catalana i castellana (moltes de cada) i les en llatí i grec, vaig tenir-la en francès, anglès, alemany, holandès, irlandès, polonès, búlgar, ucraïnès, japonès, rwandès, àrab i encara algunes més, com romanès i altres, si bé d'algunes d'aquestes altres no eren catòliques.
Però aquesta col·lecció es va anar desfent, tot i que se'n conserva la major part. Ja ben aviat una Bíblia catòlica en francès, de tapa tova i format reduït sense arribar a ser de butxaca, que em va portar una germana meva des de França l'any 1990, la vaig regalar a una estudiant de francès (1) polonesa que era també una catòlica molt devota.
 |
| Bíblia, em van dir que catòlica, en búlgar, obsequi d'una dona búlgara i els seus dos fills, 7 d'octubre de 1997 |
Una edició en polonès molt bona, que em va regalar la Dorota Ozga, la vaig conservar molts anys, però al final la vaig acabar regalant a uns polonesos als que vaig casar l'any 2018. Quan els hi vaig regalar van estar molt contents, perquè em van dir, era una edició especial, de tirada limitada i de molta qualitat de la traducció i contingut, que es va fer amb motiu de la celebració d'un esdeveniment cristià molt important per a Polònia.
 |
| Bíblia catòlica en kinyarwanda, cortesia de Canisius Niyonsaba, Valens Bisabimana o bé Françoise Uwizeyimana, els hi dono les gràcies a tots ells; potser cap a l'any 2008. |
Algunes més les conservo, però en aquest moment les tinc sense localitzar, com l'holandesa i la irlandesa.
En la meva activitat de capellà de vaixell de Stella Maris, l'Apostolat del Mar, entre els anys 2013 a 2019, se'm van donar alguns exemplars en diversos idiomes, la majoria dels quals els vaig regalar als tripulants amb els que feia Missa, si bé n'he conservat algun, com el d'àrab, ja que no vaig trobar a qui donar-li.
En un altre ordre de coses, un amic meu de Calldetenes, coneixedor de que feia col·lecció de bíblies, me'n va regalar unes quantes de molt importants, sobretot en castellà, en edicions luxoses o antigues que van arribar al seu poder.
Bíblia catòlica en japonès, cortesia de la professora Akiko Ichikawa, c. 1994
Ara bé tot això és una mera curiositat de col·leccionista i, com a molt, una mostra d'afició, d'interès i fins d'amor a la Paraula de Déu revelada en la Bíblia, però més des d'un punt de vista simbòlic que pràctic. Amb els anys vaig arribar a la conclusió que el millor que podia fer era regalar-les a persones que les poguessin llegir, les necessitessin, les valoressin i les llegissin, millor encara en companyia i en grup, que no pas l'ús que en feia jo, que només les guardava, les valorava com a molt importants i les ensenyava ocasionalment.
L'Evangeli segons sant Joan era el meu preferit quan era jove
Un programa que havia tingut i que l'havia practicat durant unes setmanes o poc més l'any 1990 era copiar diàriament textos de la Bíblia, començant en aquell temps per les lectures del dia, escrivint-les, però ho vaig deixar quan em vaig trobar amb textos molt llargs. Ho hauria pogut seguir fent si hagués fet una selecció, un tros per exemple, però volent fer-ho tot ho vaig acabar deixant al cap d'un temps. Em semblava una bona manera de conèixer la Bíblia i de familiaritzar-me amb la Paraula de Déu, prestant-li prou atenció. Una variant d'aquesta idea, que a més implicava anar-se familiaritzant amb idiomes estrangers i qui sap si aprenent-los i tot, era copiar textos de la Bíblia en altres idiomes. Aquest, però, a part d'un intent inicial de prova, no vaig arribar ni a posar-lo en pràctica seriosament.
(1) Perquè a part del seu valor religiós i espiritual únic, com a Paraula revelada de Déu, i del seu extraordinari valor literari, que la fa una de les més grans obres de la Literatura universal, la Bíblia també pot ser una manera d'aprendre idiomes, alhora que es rellegeix i repassa, donada la seva divisió en capítols i versicles, cosa que pot ajudar a aprendre i fins a practicar un idioma nou, fent dues feines alhora.
