Kierkegaard i els nivells de la vida humana

Els tres estadis de la condició humana de Kierkegaard: 

El filòsof danès Søren Kierkegaard (1813 - 1855) distingia 3 estadis de l'ésser humà, que pròpiament debien ser 4, amb un quart que no arribaria ni al tercer, que ell no considerava. 

Kierkegaard era, junt amb Schopenhauer i Kant, els que de jove coniderava com a filòsofs moderns 

El tercer i més elemental era l'estadi estètic: la persona buscava la bellesa en la seva vida, física, ambiental, de les accions, l'elegància...

En segon lloc, més alt, estava l'estadi ètic, on ja més que la bellesa importa la qualitat moral, producte d'una reflexió ètica sobre un mateix i sobre el món, basant-se en valors 

I el primer lloc, el més alt, és per l'estadi religiós, on el que importa més és la relació amb Déu, l'únic Déu real, viu i veritable, és a dir el de la Revelació a la Bíblia, i la vida espiritual interior.

Cada estadi és una superació de l'anterior, el suposa i el supera. Els pols de cada estadi són el bell i el lleig, el bó i el dolent, i en ell grau màxim Déu i la gràcia i el pecat i el diable. 

L'ésser humà pot mirar la vida de dalt a baix (visió estètica), recta (moral) o de baix a dalt (religió), i entre aquestes visions s'hi pot pujar o, tristament, també s'hi pot baixar. 

Cal viure la nostra existència terrenal al nivell més alt, és a dir oberts a Déu i a l'eternitat, i amb bona relació amb Ell.