En el record

"Pensa en la mort i mai pecaràs" 

El món sempre es diferent i sempre canvia: cada dia mor gent i cada dia neix gent. La Humanitat tot i semblant sempre igual està formada a cada moment per un conjunt de persones que no és igual a la del dia abans ni a la del dia desprès. També canvien amb el temps els qui manen al món i els qui estan d'actualitat en un temps determinat.

Personatges de la meva infància i primera joventut, que van morir entre 1963  i 1976, i dels que llavors mateix per les notícies a la TV i a la premsa, on en algun cas un temps desprès, me'n vaig assabentar i que marquen aquells anys, alguns casos em porten molts records: 

Del 1963 és a destacar la mort del papa St. Joan XXIII, el cop d'Estat a Vietnam que derrocà i assassinà al catòlic Ngo Dinh Diem desprès que durant mesos hi haguessin hagut suïcidis cremant-se vius de bonzos budistes en protesta contra ell i el molt tràgic i defnitiu per a moltes dècades magnicidi de Dallas del president catòlic d'Estats Units John F. Kennedy, un veritable punt d'inflexió per als Estats Units i pel món sencer. 

13.01.1963 Ramón Gómez de la Serna 

11.02.1963 Sylvia Plath

30.04.1963 Vicente Risco 

3.06.1963 St. Joan XXIII 

Funeral del Papa St. Joan XXIII, Roma 6.06.1963

11.10.1963 Edith Piaf 
                  Jean Cocteau 

1.11.1963 Ngo Dinh Diem 

3.11.1963 Borislav Kostic 

19.11.1963 Carmen Amaya 

22.11.1963 John F. Kennedy
                   C.S. Lewis
                   Aldous Huxley  

Funeral d'Estat del president americà John F. Kennedy, Washington 25.11.1963

24.11.1963 Lee Harvey Oswald 

12.12.1963 Yasujiro Ozu 

El 1964 fou un any de poques morts destacades

5.04.1964 Douglas MacArthur 

29.04.1964 Wenceslao Fernández Flórez 

21.06.1964 Els 3 activistes dels drets civils a Mississipi 

3.08.1964 Flannery O'Connor 

12.10.1964 Mary Pinchot Meyer 

20.10.1964 Herbert Hoover 

31.10.1964 Theodore Freeman 

El 1965 van morir personalitats famoses com Churchill i Schweitzer

24.01.1965 Winston Churchill 

13.02.1965 Humberto Delgado 

21.02.1965 Malcolm X

25.03.1965 Ladislao Vajda 

13.05.1965 Ignasi Barraquer 

27.08.1965 Le Corbusier 

4.09.1965 Albert Schweitzer 

29.10.1965 Mehdi Ben Barka 

El 1966 fou l'any en el que entre altres coses els assassinats massius cobraren actualitat

14.01.1966 Sergei Koroliov 

31.01.1966 Arthur E. Percival 

1.02.1966 Buster Keaton 

15.02.1966 Camilo Torres 

20.02.1966 Chester Nimitz 

28.02.1966 Elliot See i Charles Bassett 

2.05.1966 Miquel Llor 

8.06.1966 Joseph Walker 

20.06.1966 Georges Lemaître 

30.06.1966 Giuseppe Farina 

13.07.1966 8 infermeres assassinades a Chicago 

23.07.1966 Montgomery Clift 

1.08.1966 Charles Whitman i els 17 assassinats a Texas

28.11.1966 José Isbert 

15.12.1966 Walt Disney 

1967 fou un any negre per a l'Astronàutica, tant nord-americana com soviètica

3.01.1967 Jack Ruby 

4.01.1967 Donald Campbell 

12.01.1967 James Bedford 

20.01.1967 Josep Pratdesaba 

27.01.1967 Virgil Grissom, Edward White i Roger Chaffee 
                 Luigi Tenco 

31.01.1967 Funeral pels 3 astronautes de l'Apollo 1 morts en un incendi en proves a terra 

2.03.1967  Azorín 

31,03.1967 Rodion Malinovsky 

15.04.1967 Totò

19.04.1967 Konrad Adenauer

24.04.1967 Vladimir Komarov 

Moscou, 26.04.1967 Funeral  de  Komarov, mort al seu retorn a la Terra amb la Soyuz 1 

27.04.1967 Manolo Morán 

26.05.1967 Gideon Stahlberg 

10.06.1967 Spencer Tracy 

26.06.1967 Lorenzo Miani
                   Françoise Dorléac 

29.06.1967 Jayne Mansfield 

8.07.1967 Vivien Leigh 

19.08.1967 Hugo Gernsback 

27.08.1967 Brian Epstein 

31.08.1967 Ilya Ehrenburg 

27.09.1967 Feliks Yusupov 

29.09.1967 Carson McCullers 

5.10.1967 Clifton C. Williams 

9.10.1967 Ernesto Che Guevara
                 André Maurois   

17.10.1967 Pu Yi 

8.12.1967 Robert H. Lawrence 

El 1968 va morir molta gent molt important en diversos camps, però potser el més destacat d'aquestes morts foren els dos atemptats que cercenaren el futur dels Estats Units, com a corolari del magnicidi del president del 1963. I la foto de l'execució sumari d'un guerriller del Vietcong acabat de deternir durant l'ofensiva del Tet, l'Any Nou Lunar, per part d'un general i cap de la policia nacional del Vietnam del Sud, es va fer mundialment famosa i a Estats Units va donar molta força al  moviment del Moratorium Day contra la guerra del Vietnam  

1.02.1968 Nguyen Van Lem 

4.10.1968 Neal Cassady 

16.03.1968 Massacre de 500 civils vietnamites pels americans a My Lay (però no es va saber fins el novembre de 1969)

27.03.1968 Yuri Gagarin 

1.04.1968 Lev Landau 

4.04.1968 Martin Luther King 

7.04.1968 Jim Clark

5.05.1968 José Maria Sanjuán 

10.05.1968 José Luis Ozores 

1.06.1968 Helen Keller

4.06.1968 Alexandre Kojève

6.06.1968 Robert Kennedy 

7.06.1968 José Antonio Pardines
                 Fco. Javier Echebarrieta  

22.07.1968 Giovanni Guareschi 

2.08.1968 Melitón Manzanas 

3.08.1968 Konstantin Rokossovsky 

19.08.1968 George Gamow 

23.09.1968 St. Pius de Pietrelcina

25.09.1968 Vladimir Simagin 

2.10.1968 Marcel Duchamp 

27.10.1968 Lise Meitner 

28.11.1968 Enid Blyton 

10.12.1968 Thomas Merton 
                   Karl Barth 

20.12.1968 John Steinbeck 

Les desaparicions del 1969 van ser de tots els tipus

11.01.1969 Richmal Crompton 

26.02.1969 Karl Jaspers 

26.03.1969 John Kennedy Toole

28.03.1969 Dwight D. Eisenhower 

22.06.1969 Judy Garland 

29.06.1969 Moshe Tshombe 

3.07.1969 Brian Jones 

5.07.1969 Walter Gropius 

9.08.1969 Sharon Tate i altres 

17.08.1969 Ludwig Mies van der Rohe

2.09.1969 Ho Chi Minh 

12.10.1969 Sonja Henie 

21.10.1969 Jack Kerouac 

8.11.1969 Vesto Slipher 

12.11.1969 Liu Shaoqi 

15.11.1969 Ignacio Aldecoa 

2.12.1969 Kliment Voroshilov 

27.12.1969 Aleksei Sokolsky 

1970 va significar el final de tota una època, i en lloc del futur prometedor que es preveia, en va sobrevenir un altre de molt més prosaic. 

5.01.1970 Antonio Martelo  

10.01.1970 Pavel Belyayev 

2.02.1970 Bertrand Russell 

11.03.1970 Erle Stanley Gardner 

17.03.1970 Jesús Álvarez 

31.03.1970 Semion Timoshenko 

26.04.1970 Gypsy Rose Lee 

4.05.1970  4 estudiants a la Ohio State University

2.06.1970 Bruce McLaren 

11.06. 1970 Aleksandr Kerensky 

21.06.1970 Sukarno 

29.07.1970 Mary Clare 

1.08.1970 Frances Farmer 

18.09.1970 Jimi Hendrix 
                   Eduard Fontserè 

28.09.1970 Gamal Abdel Nasser 

4.10.1970 Janis Joplin 

25.10.1970 René Schneider 

9.11.1970 Charles De Gaulle 

25.11.1970 Yukio Mishima

1971 va ser un dels anys negres de la Astronàutica, amb la mort de 3 cosmonautes soviètics a la Soyuz 11, que havien sigut els primers tripulants d'una estació orbital, la Salyut 1, desprès que una vàlvula s'obrís quan estaven a 80 km d'alçada retornant a la Terra i perdessin l'aire de la nau en qüestió de segons, ja que anaven només amb un vestit de treball i no amb l'aparell complet, que haguès evitat la seva mort, va ser un gran cop per a aquest món de l'exploració espacial orbital. 

10.01.1971 Coco Chanel 

8.03.1971 Harold Lloyd 

6.04.1971 Igor Stravinsky 

29.06.1971 Georgi Dobrovolsky, Vladimir Volkov i Viktor Patsayev 

3.07.1971 Jim Morrison 

6.07.1971 Louis Armstrong 

10.09.1971 Pier Angeli 

11.09.1971 Nikita Khrushchov 

31.10.1971 Aleksandr Zaitsev 

1972 fou un any sense morts molt destacades, excepte les dues massacres terroristes, la de l'aeroport de Lod a Tel Aviv i la de Munich als JJ.OO.

1.01.1972 Maurice Chevalier 

27.03.1972 M.C. Escher 

25.04.1972 George Sanders 

2.05.1972  J. Edgar Hoover 

13.05.1972 Dan Blocker 

28.05.1972 Eduard VIII, duc de Windsor 

30.05.1972 Massacre de 26 persones a l'aeroport de Lod 

16.08.1972 Mohammed Oufkir 

6.09.1972 Massacre d'11 atletes israelites a la Olimpiada de Munich, també 1 policia i 5 terroristes 

1.10.1972 Louis Leakey 

20.10.1972 Harlow Shapley 

26.12.1972 Harry Truman 

1973 fou un any que a part de la mort del president francès Pompidou en l'exercici del seu càrrec va estar molt marcat per dos violents fets tràgics i inesperats, al setembre el cop d'Estat militar a Xile amb l'assassinat del president Salvador Allende i molts simpatitzants seus i molt al final de l'any, però dominant-lo i marcant-lo decisivament, el magnicidi del vicepresident del govern espanyol, l'almirall Luis Carrero Blanco, considerat el successor de Franco, que va afectar sobremanera i va decidir el futur del país per dècades.  

13.01.1973 Vasily Panov 

22.01.1973 Lyndon B. Johnson

6.02.1973 Ira Sprague Bowen 

6.03 1973 Pearl S. Buck  

2.04.1973 Georges Pompidou 

8.04.1973 Pablo Picasso 

16.04.1973 Nino Bravo 

21.05.1973 Ivan Konev 

11.06.1973 Erich von Manstein 

4.07.1973 Leonid Stein 

7.07.1973 Veronica Lake 

20.07.1973 Bruce Lee 

2.09.1973 JRR Tolkien 

11.09.1973 Salvador Allende 

16.09.1973 Victor Jara 

19.09.1973 Joan Alsina 

23.09.1973 Pablo Neruda 

26.10.1973 Semion Budyonny

13.11.1974 Vittorio De Sica 

16.11.1973 Alan Watts 

10.12.1973 Wolf Vishniac 

17.12.1973 Charles Greely Abbot 

20.12.1973 Luis Carrero Blanco 

23.12.1973 Gerard Kuiper 

El 1974 hi va haver-hi canvis en molts països del món, però van ser de govern i polítics més que no pas de desaparicions de grans figures polítiques, socials i mediàtiques, fou un any de revolucions i de reformes; a Espanya per exemple, el vicepresident Carlos Arias Navarro, que va substituir al assassinat, va proclamar una certa obertura amb l'anomenat "esperit del 12 de febrer" que va obrir la porta a les associacions polítiques tot i que no als partits (1). i desprès de dues execucions a primers de març, les primeres en molts anys si s'exceptua un sol cas (2), mostraven que el règim havia estat afectat pel magnicidi de poc abans, el príncep Joan Carles va assumir la regència com a cap d'Estat durany uns mesos, mentre Franco va estar hospitalitzat per una malaltia greu de la que es va recuperar, i desprès d'un temps va assumir de nou les seves funcions sense cap incident ni al cedir el poder ni al recuperar-lo. Però si una nació va estar activada aquell any va ser l'Argèntina, on va morir el mític Perón que havia retornat i assumit el poder poc abans i el va substituir com a presidenta la seva dona Isabel Martínez de Perón, que seria derrocada per un cop d'Estat militar poc més d'un any i mig desprès. 

8.02.1974 Fritz Zwicky 

26.02.1974 Ignasi Agustí 

2.03.1974 Salvador Puig Antich 
                 Heinz Chez 

9.06.1974 Miguel Ángel Asturias 

18.06. 1974 Georgi Zhukov 

1.07.1974 Juan Domingo Perón 

Multitudinaris funerals d'Estat per Juan Domingo Perón, Buenos Aires, 4.07.1974

26.08.1974 Charles Lindbergh

16.09.1974 Luis Morris 

30.09.1974 Carlos Prats 

25.10.1974 Antoni Llidó 

25.11.1974 U Thant 

1975 va ser un any decisiu per Espanya. El juny va morir en un accident de trànsit el ministre Fernando Herrero Tejedor, a finals de setembre van ser executats 3 membres del FRAP i 2 d'ETA i es va desencadenar una onada de protestes contra el govern espanyol a tota Europa i a bona part del món, a finals d'octubre Franco va caure sobtdament malalt i des de llavors fins a la seva mort a finals de novembre tot el país (3) va estar pendent de les notícies sobre el seu estat de salut i dos dies desprès, el príncep hereu Joan Carles va ser coronat rei, desprès de l'enterrament de Franco al Valle de los Caídos on les seves restes van estar fins el 24 d'octubre de l'any 2019, quan per decisió del govern espanyol van ser traslladades al seu panteó familiar. Tot el món va seguir aquests esdeveniments i llavors en Espanya començava el regnat de Joan Carles I, fins la seva abdicació política el juny de 2014. 

14.02.1975 P.G. Wodehouse 

24.02.1975 Nikolai Bulganin 

14.03.1975 Susan Hayward 

15.03.1975 Aristòteles Onassis 

5.04.1975 Chiang Kai-shek

12.04.1975 Joséphine Baker

6.05.1975 Jozsef Mindszenty   

3.06.1975 Eisaku Sato

5.06.1975 Paul Keres 

12.06.1975 Fernando Herrero Tejedor 

28.06.1975 Rod Serling 

24.07.1975 Nicholas Rossolimo 

9.08.1975 Dmitri Shostakovich 

15.08.1975 Sheikh Mujibur Rahman 

27.08.1975 Haile Selassie 

29.08.1975 Éamon De Valera 

27.09.1975 Xose Humberto Baena, José Luis Sánchez Bravo i Ramón García Sanz 
                   Jon Paredes Manot
                   Ángel Otaegi  

20.11.1975 Francisco Franco

La guàrdia de gala acompanyant el trasllat en les exèquies de Franco, Madrid 23.11.1975

29.11.1975 Graham Hill 

4.12.1975 Hannah Arendt 

1976 va ser un any molt convuls per a Xina. A principis de gener va morir Zhou Enlai, el 4 i 5 d'abril hi va haver l'incident de Tiananmen, el 6 de juliol va ser la mort de Zhu De, el 28 de juliol un gran terratrèmol a Tangshan va causar un mínim de 250 000 víctimes mortals i al setembre moria el president Mao Zedong.  

8.01.1976 Zhou Enlai 

Mostres de dol per Zhou Enlai en el seu comiat oficial, Beijing 14.01.1976

12.01.1976 Agatha Christie 

1.02.1976 Werner Heisenberg 

24.03.1976 Bernard Montgomety 

5.04.1976 Howard Hughes 

11.05.1976 Alvar Aalto 

26.05.1976 Martin Heidegger 

6.06.1976 J.Paul Getty 

4.07.1976  67 morts a l'operació de rescat d'un avió segrestat a l'aeroport d'Entebbe 

6.07.1976 Zhu De

9.09.1976 Mao Zedong 

Cerimònia d'enterrament al mausoleu de Mao Zedong, Beijing 18.09.1976

28.11.1976 Rosalind Russell 

Cal pensar que és Déu qui ens ha mantingut vius al llarg de tots els dies, setmanes, mesos, anys i dècades, i reconèixer el seu amor i la seva bondat i estar-li molt agraïts d'aquest temps que ens ha donat i en el que ens ha mantingut en la seva Creació amb el gran do de la vida, persistint en la seva tendressa i dedicació tot i els nostres pecats i la nostra indiferència. I hem de donar gràcies perquè la vida humana, do diví, s'allarga bastant i en alguns casos molt. "La vida humana són els 70 anys i els més forts fins els 80" afirmació que potser cal entendre com "la setantena" i "la vuitantena" per ser genèrics. 

(1) Els partits polítics no foren legalitzats de iure fins a la Llei de la Reforma Política aprovada el 18 de novembre de 1976, tot i que de facto almenys alguns ja havien començat durant el mateix any, i va entrar en vigor el 4.01.1977. El PCE no va ser legalitzat oficialment fins la Setmana Santa de 1977, quan el nou president Adolfo Suárez va aprofitar les festivitats religioses i les vacances per fer-ho per sorpresa. 

(2) El d'un soldat el gener de 1972 al CIR de Marines, on anys desprès vaig tota la mili, condemnat i executat per pelotó d'afusellament per haver assassinat dues dones per robar-les mentre es trobava fent el servei militar allà. L'anterior execució era del desembre de 1966 i per un delicte comú, i l'última execució de caire polític va ser la del dirigent comunista Julián Grimau l'any 1963. 

(3) Un fet molt estrany que es va fer notar ja en aquell mateix moment és que sumant les dates de l'inici de la Guerra Civil (18.07.1936) i del seu final (1.04.1939), comptant sols les dues últimes xifres dels anys, dona exactament la data de la seva mort, ja que tot i que va ser datada i anunciada el dia 20, s'ha pensat que potser va ocórrer el dia anterior, potser ja cap al vespre, i es va tardar en fer-ho oficial un dia, o unes hores, per preparar el comunicat i les respostes a l'esdevenimen. En tot cas si haguès estat al dia 20, la diferència seria mínima, de sols un dia.