Com va dir una vegada una sociòloga en una conferència a la que vaig assistir "És català qui vol ser-ho, i el carnet d'identitat és parlar la llengua" i per altra banda és ben coneguda també la frase de Jordi Pujol "Català és tot aquell que viu i treballa a Catalunya". Amb aquestes premises faig una llista de catalans d'influència internacional.
Una breu relació dels catalans més destacats a nivell mundial:
Ramon Llull (1232 - 1316)
Roger de Llúria (1245 - 1305), almirall
Roger de Flor (1267 - 1305)
Arnau de Vilanova (c. 1340 - 1311)
St. Vicent Ferrer (1350 - 1419)
Calixt III Borgia (1378 - 1458), Papa 1455 - 1458 *
Ausiàs March (c. 1400 - 1459) **
Alexandre VI Borgia (1431 - 1503), Papa 1492 - 1503***
Cristòfor Colom (1451 - 1506), possiblement català, escrivia castellà amb molts catalanismes i frasses senceres en català i va donar noms catalans, com Montserrat, a diversos descobriments geogràfics
Ferran el Catòlic (1452 - 1516)
César Borgia (1475 - 1507)
Lucrecia Borgia (1480 - 1519)
St. Ignasi de Loyola (1491 - 1556), basc de naixement i espanyol de formació, fou a Catalunya on es convertí i forjà l'idea de l'Orde jesuïta, Montserrat, Manresa i Barcelona foren molt importants a la seva vida i encara segueixen essent centres jesuïtes
Joan Lluís Vives (1492 - 1540)
St. Francesc de Borja (1510 - 1572)
Antoni de Montserrat (1536 - 1600)
St. Pere Claver (1580 - 1654)
Hyacinthe Rigaud (1659 - 1743)
Virrey Manuel d'Amat (1707 - 1782)
St. Juníper Serra (1713 - 1784), evangelitzador de Califòrnia
Gaspar de Portolà (1716 - 1786)
Pere Fagès (1730 - 1794)
Pere d'Alberní (1747 - 1802), governador de les Califòrnies
Josep de Ribas (1751 - 1800)
Jordi Farragut (1755 - 1817)
Domènec Badia (1767 - 1818), viatger, arabista, escriptor i espia per França
François Arago (1786 - 1853), científic francès, en un incident en que el van creure un espia francès, va salvar la vida al parlar català
David Farragut (1801 - 1870)
St. Antoni Maria Claret (1807 - 1870), fundador dels Missioners de l'Immaculat Cor de Maria (1849)
Jaume Balmes (1810 - 1848)
Llorenç Batlle (1810 - 1887), president d'Uruguai 1868 - 1872, fill d'un immigrant català
Tadeu Amat (1811 - 1878), bisbe de Monterrey (1853 - 1859), bisbe de Monterrey - Los Angeles (1859 - 1878)
Facund Bacardí (1813 - 1886)
Josep Sadoc Alemany (1814 - 1888), bisbe de Monterrey (1850 - 1853) i primer arquebisbe de San Francisco (1853 - 1884)
Francesc Mora (1827 - 1905), bisbe de Monterrey-Los Angeles
St. Pere Almató (1830 - 1861), màrtir a Vietnam
Gabriel de Avilés (1735 - 1810), el famós virrei del Perú
Josep de Ribas (1749 - 1800), català, de pare barceloní i mare irlandesa, nascut a Nàpols, almirall rus, fundador de la ciutat d'Odessa i administrador de la Nova Rússia
Jacint Verdaguer (1845 - 1902)
Àngel Guimerà (1845 - 1924)
Lluís Domènech i Montaner (1850 - 1923)
Antoni Gaudí (1852 - 1926)
Joseph Joffre (1852 - 1931)
José Martí (1853 - 1895), independentista cubà d'origen valencià i canari, parlava català amb els catalans, valencians i mallorquins
Ernest Fenollosa (1853 - 1908)
José Batlle (1856 - 1929), president d'Uruguai 1903 - 1907 i 1911 - 1915, de família catalana, parlava català
Isaac Albéniz (1860 - 1909)
Santiago Rusiñol (1861 - 1931)
Aristides Maillol (1861 - 1944)
Joaquin Sorolla (1863 - 1923)
Ramon Casas (1866 - 1932)
Enric Granados (1867 - 1916)
Josep Comas Solà (1868 - 1937)
Josep Maria Sert (1874 - 1945)
Pau Casals (1876 - 1973)
Pablo Picasso (1881 - 1973), nascut a Màlaga, format a Catalunya, parlava català amb els visitants catalans a França
Ignasi Barraquer (1884 - 1965)
Zenobia Camprubí (1887 - 1956)
Margarida Xirgu (1888 - 1969)
José Raul Capablanca (1892 - 1942), campió del món d'escacs (1921 - 1927), nascut a Cuba d'ascendència catalana, parlava català amb la seva família materna
Joan Miró (1893 - 1983)
Josep Maria de Sagarra (1894 - 1961)
Charlie Rivel (1896 - 1983)
Josep Trueta (1897 - 1977)
Francesc Duran i Reynals (1899 - 1958)
Xavier Cugat (1900 - 1990), músic als Estats Units
Felipe Alfau (1902 - 1999)
Anaïs Nin (1903 - 1977)
Frankie Carbó (1904 - 1976)
Salvador Dalí (1904 - 1989)
Frederic Duran (1905 - 1957)
Antoni Puigvert (1905 - 1990), uròleg de renom mundial
Josep Figueres Ferrer (1906 - 1990), president de Costa Rica 1948-49, 1953-58 i 1970 -74, es diu que a alguns consells de ministres es parlava català, suprimí l'exèrcit el 1948, el 1970 va fer una visita oficial a Catalunya i parlà públicament en català
Maria Branyas (1907 - 2024)
Joan Pujol (1912 - 1988), espía britànic
Josep Ferrater Mora (1912 - 1991)
Carmen Amaya (1913 - 1963)
Ramon Mercader (1914 - 1978)
Mel Ferrer (1917 - 2008), actor i director nordamericà
Ramon Margalef (1919 - 2004)
Francesc Boix Campo (1920 - 1951)
Joan Antoni Samaranch (1920 - 2010), ambaixador a la URSS i Mongòlia (1977 - 1980), president del Comitè Olímpic Internacional (1980 - 2001)
Joan Oró (1923 - 2004)
Antoni Tàpies (1923 - 2012)
Montserrat Caballé (1933 - 2018)
Peter Garriga (1937)
Vicenç Navarro (1937)
Til Stegmann (1941)
Valentí Fuster (1943), cardiòleg
Josep Carreras (1946)
Joseph Bonnemain (1948)
Xavier Sala i Martin (1962)
Alexandre Cao de Benós (1974)
Pau Gasol (1980), jugador de l'NBA
Marc Gasol (1985), jugador de l'NBA
Rosalia (1992)
Pot ser interessant també recordar que l'idioma català apareix en la llista dels 20 idiomes més importants i útils del Ministeri de Cultura Francès del 2022: 1 anglès, 2 francès, 3 espanyol, 4 alemany, 5 rus, 6 italià, 7 suec, 8 romanès, 9 portuguès, 10 polonès, 11 neerlandès, 12 català, 13 txec, 14 croata, 15 xinès mandarí... En la mateixa llista de l'any 2010, on els 4 primers eren els mateixos, el català també hi apareixia, però en 20à posició, la última del ranking dels 20 primers idiomes en importància del món, per tant ha guanyat 8 posicions i ha avançat a idiomes com el japonès (que el 2010 era el 6è i ara és el 18è) i quasi atrapa al neerlandès (11è, que el 2010 era el 5è) i ara supera a molts idiomes com el xinès mandarí, l'àrab, hebreu, hongarès, bahasa indonesi, grec, danès, noruec, finès...
* "Oh, Dio! La Chiesa romana in mani dei catalani!" comentaven alguns cardenals. I Massimo Miglio (1942) historiador medievalista italià, president del Istituto Storico Italiano per il Medio Evo (ISIME) de 2001 a 2023 afirma que "Calixt III va catalanitzar l'Església i Alexandre VI va voler catalanitzar Europa", i el sacerdot i historiador valencià Miquel Navarro (1954), rector de Corpus Christi i especialista en la família Borja i en la història eclesiàstca de València especialment als segles XV i XVI, corrobora que "la llengua dels papes Borja era el català". I Miquel Batllori (1909 - 2003), historiador jesuïta autor de De Valencia a Roma. El catalán en la Corte romana i Los Borja, estableix que el català era d'ús comú en la Cúria papal, plena de familiars, amics i altres, en aquests dos pontificats i que fins es redactaven cartes i documents oficials en català, i que de 64 cartes d'Alexandre VI, 58 eren escrites en català, 3 en castellà, 2 en italià i 1 en llatí. .
** Un document contemporani seu el cita com "escriptor valencià de la nació catalana" i ja molt abans, l'any 1325, Ramon Muntaner escrivia a la seva Crònica que els habitants de València, Múrcia "són vers catalans i parlen del pus bell catalanesc del món"
*** A la seva mort els italians cridaven "fuori i catalani!" (fora els catalans!)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada