La paràbola del blat i el jull ens parla d'això, Els dos s'assemblen i es poden confondre, però el blat és bo, volgut, un aliment sa força comú i usat, mentre el jull és una mala herba tòxica, perillosa, inútil i indesitjada i per tant perjudicial.
En el món també estan barrejats el bé i el mal, els qui són de Déu i els qui són del diable, i és difícil destriar-los a part que sempre és possible canviar d'un grup a l'altre en els casos concrets, ja deixant-se convertir per Déu o bé precipitant-se en la temptació diabòlica, i que de sants i de pecadors tots en tenim una barreja, en els nostres pensaments, paraules, obres i omissions, i el que distingeix més a uns i altres és si es deixen guiar per la Paraula de Déu, creuen en Ell i el segueixen, procurant conèixer i fer la seva voluntat, o si en prescideixen i volen fer la pròpia voluntat humana personal, orgullosament convençuts que saben més bé el que fer i com en les seves existències terrenals o bé, és trist encara, pensar que per si mateixos poden discernir, o decidir, e bé i el mal i fins lluitar en solitari l'eterna lluita, pensant poder prescindir de Déu i fins lluïr-se en el combat, el que suposa una tremenda falta de humilitat que porta a uns resultats desastrosos.
Però aquesta mescla de bé i mal en el món, en els altres i en un mateix, dura mentre dura el món i en cada persona mentre li dura la vida. A l'hora de la mort individual, igual que passarà a la fi dels temps i del món, el bé i el mal es separen i en la vida definitiva i eterna hi ha dos destins diferents i dividits: amb Déu, tot el bé, i sense Déu tot el mal. Està clar que a l'hora de la mort hi haurà una tria, perquè a la vida eterna amb Déu no hi podrà entrar el pecat, el mal, la dolenteria, l'odi, la violència, l'enveja, el rancor, l'enemistat ni la mentida, i per anar al Cel cal deixar-se netejar de tot això per Déu i purificar-se bé de tot lleu romanent, ja sigui en aquest cas en aquesta vida mateix o purgant-ho en l'altre, i això es fa sobretot per l'acció de Jesucrist, que perdona, reconcilia i salva, i de l'Esperit Sant, que vivifica, purifica i santifica. Però Déu respecta sempre la nostra consciència, llibertat i voluntat, i cal deixar-lo actuar lliuement i del tot en nosaltres, perquè és aquesta acció seva la que ens perdona i així ens reconcilia i dona la pau amb Déu, amb els altres, amb nosaltres mateixos i amb tota la Creació, un cop el pecat ha trencat i fet malbé totes aquestes relacions i que pel pecador, com pel delinqüent en l'àmbit terrenal i humà, tot se li hagi tornat hostil i vegi el mal a tot arreu, només la Trinitat pot arreglar aquest gravíssim trasbals intern i extern provocat pel pecat induït tant per la pròpia malícia com per la temptació demoníaca moguda per l'enveja, els gelos, l'odi, el mal i el desig de perdre amb ell els homes, per tal que no tinguin el que ell ha perdut.
Finalment, cal no jutjar mai als altres en concret. Primer perquè hi ha bons que semblen dolents i dolents que semblen bons, fins i tot hi ha qui creu estar en l'amor i està en el desamor i qui creu estar en l'odi i està en el perdó i la bondat, i segon i més important encara, perquè només Déu que ho coneix tot per la seva omnisciència i té tota la saviesa i el poder pot jutjar i encara al final de tot, perquè Ell, que ens estima infinitament, pren paciència, dona temps, guia i força per convertir-se, penedir-se i canviar, essent bo, amorós i misericordiós fins amb els pitjors pecadors si s'obren a la seva gràcia, i a la seva acció salvadora continua per a tots els éssers humans, des del bressol fins al moment de la mort.
Per tant procurem aprofitar-ho mentre encara hi ha oportunitat i és hora de fer-ho, no sigui que ningú hagi de lamentar el seu mal cap i les seves decisions errònies i constati amb desesperació, quan ja no hi hagi res a fer al respecte, el fàcil que era acollir-se a Déu i al seu amor, la seva bondat i el seu perdó, que sempre ofereix mentre l'home viu, comprovant la sort que han tingut els qui han confiat en Ell i havent de lamentar en el seu cas la desgràcia definitiva i eterna, que Déu, que estima entranyablement totes les seves criatures, no vol que això passi!
