Amb roses a Maria

Maig és el mes de Maria.

El mes central de la primavera és el de la Mare de Déu i Mare nostre del Cel 

I maig és també el mes de les flors, quan tota la Natura es torna com un jardí i se'ns mostra lluminosa, suaument fragant i més bella que mai, sumant-se aixi ella també a donar honor a la Reina del Cel. 

Una costum que vinc practicant cada any com a mínim des del 1987, i potser ja un o dos anys abans, és la de portar cada dia 23 d'abril una rosa de Sant Jordi o més a la Verge Maria, posant-la al peu d'una imatge de la Mare de Déu, especialment una del Pilar que tinc a la meva habitació des de l'abril de 1985. I no recordo que hagi fallat mai en aquest ritual a la Mare del Cel.

La idea de portar flors a Nostra Senyora en mostra d'amor a ella i d'agraïment al seu amor molt més gran per a nosaltres i per a mi és encara més antiga, dels anys 1970s i en alguna ocasió que altre  fins i tot dels 1960s, quan anava al col·legi, però no era de forma sistemàtica ni el dia de St. Jordi sinó més aviat algun dia del mes de maig o en alguna altre ocasió de l'any, i la vaig aprendre de l'escola, de la família i d'algun company de la mili i tot, a qui un dia li vaig veure collir i després explicar-li el motiu a un comandament que el va veure tallant una o dues flors d'un petit jardí al recinte i li va demanar perquè ho feia i al dir-li que eren per a la Verge en homenatge el superior li va dir "Si és així no n'agafis només unes poques, ja li pots portar un bon ram!" cosa que ell va fer, ja que a les instal·lacions teniem una capella amb altar on es feia Missa els diumenges i festius i alguns dies de cada dia, i on un grup petit però constant de soldats ens trobavem cada dia per resar, fer una trobada i parlar amb el "pater" que era un sacerdot amb rang d'oficial o suboficiali amb el que xerravem distesament o senzillament desconnectar una estona de l'ambient militar de tot el dia i de tots els dies, anant-hi jo asiduament una bona temporada. 

I de l'escola, quan era petit, recordo aquella cançó en castellà que deia: 

Venim i anem tots

amb flors a porfia,

amb flors a Maria, 

que Mare nostra és!

Amb els éssers celestials la millor i quasi única bona relació que hi podem buscar i tenir és l'amorosa!