dimecres, 16 de març del 2022

Els qui gràcies a Déu evitaren una 3ª Guerra Mundial

Gràcies a unes persones que en molta part divinament inspirades van pendre decisions encertades, es va evitar una 3ª Guerra Mundial. 

Però no sempre va ser una persona la que va prendre la decisió, en alguna ocasió va ser només la voluntat divina, com en el cas del gran bòlid visible de dia que va travessar l'Oest dels Estats Units l'agost de 1972, i que per la seva velocitat, direcció i inclinació va fregar i rebotar en l'atmosfera i va retornar a l'espai. Si hagués caigut en aquella zona, on en diversos llocs hi havien sils de missils nuclears a més, la gran explosió de l'impacte no sols hauria causat una tremenda destrucció sinó que amb tota seguretat hagués activat el sistema de resposta nuclear automàtica, que llavors era indiscriminada, dels Estats Unis a un atac nuclear al seu territori,  provocant una conflagració mundial. Déu no ho va voler. 


El bòlid diürn del 10 d'agost de 1972, sobre un llac del Grand Teton a Wyoming, Estats Units.
























Els casos de participació activa humana en l'evitació del conflicte han estat: 

St. Joan XXIII (1881/1958 - 1963), Papa, amb el seu discurs radiofònic per la pau al món l'octubre del 1962, en les setmanes de la crisi dels míssils de Cuba, que va apaivagar els ànims. 

Nikita Khrushchov (1894/1953 - 1964/1971), líder de la URSS, al accedir a retirar els míssils de Cuba l'octubre de 1962.

John F. Kennedy (1917/1961 - 1963), president dels Estats Units, no forçant les coses i accedint a retirar després els míssils de Turquia en la gran crisis d'octubre de 1962.


Vasili Arkhipov (1926 - 1998)

Vasili Arkhipov  (1926 - 1998), comandant d'una flota militar soviètica a les aigües de Cuba, que es va negar a l'ús de torpedes, i encara menys nuclears, contra la flota nord-americana, a l'octubre de 1962, quan un submarí rus, tot i estar en aigües internacionals, va ser atacat amb càrregues de profunditat per la marina nord-americana, pressumptament per obligar-lo a sortir a superfície i identificar-lo, mentre aquest fugia i s'amagava, sense comunicació amb la URSS i sense saber si ja havia esclat la guerra. Dels 3 comandaments que havien de decidir-ho per unanimitat només Arkhipov s'hi va negar i això va evitar una possible guerra generalitzada no sols entre USA i la URSS sinó entre l'OTAN i el Pacte de Varsòvia, una 3ª Guerra Mundial probablement amb escalada nuclear. 

Carl Sagan (1934 - 1996), els seus avisos per tots els mitjans d'un hivern nuclear al món després d'una guerra nuclear l'any 1983, van deixar clar que en una tal guerra, ni que fos limitada i no una total "destrucció mútua assegurada", no hi hauria cap vencedor, sinó tan sols perdedors.  


Stanislav Petrov (1939 - 2017)

Stanislav Petrov (1939 - 2017), va identificar com falsa una alarma nuclear l'any 1983, quan estava a càrrec del centre de comandament del sistema d'alerta nuclear Oko i aquest va informar erròniament el 26 de setembre d'aquest any que en un míssil nuclear havia estat llançat des dels Estats Units en direcció a la URSS, seguit al cap de poc de 5 míssils nuclears més. El moment era molt tens perquè l'aviació soviètica havia abatut l'1 de setembre un gran avió de passatgers coreà que viatjava d'Estats Units a Corea del Sud i havia invadit l'espai aeri de la zona militar exclosa de l'illa de Sakhalin i aparentment no havia fet cas de les advertències de sortir-ne immediatament. En ell viatjaven passatgers coreans i nord-americans i entre ells un senador dels Estats Units. Es temia una represàlia i just tres setmanes després el sistema d'alerta d'atac nuclear per satèl·lit va fallar, donant una falsa alarma.  Es va negar a seguir el protocol de llançar un atac de represàlia per no estar-ne segur de la informació, i va tenir raó. 

Gràcies a ells, estem ara aquí. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada