Cultura de Rússia (II)

Sants i personatges i pensadors religiosos:

Sta. Olga de Kiev (+ 969), de governant venjativa, dura, cruel i severa quan era pagana, després de batejada el 955 va  canviar i va dur una vida santa

St. Vladimir (956 - 1015), conversió i bateig de Kiev (988)

Sts. Boris i Gleb (+ 1015), màrtirs del pacifisme i la no- violència

St. Hilarió (c. 990 - c. 1055), metropolita de Kiev (1051 - 1055)

Aleksandr Nevsky (1221 - 1263) príncep de Novgorod, vencedor dels suecs (1240) i els Cavallers Teutònics (1242), l'Ortodòxia el considera sant. 

St. Sergi de Radonezh (1314 - 1392), un dels més grans sants russos

Demetri Donskoi (1350 - 1389), gran duc de Moscou, vencedor per primer cop dels tàrtars a la batalla de Kulikovo (1380), sant ortodox

Andrei Rubliov (c. 1360 - 1428), considerat el més gran pintor d'icones

Nikon (1605 - 1681), patriarca, reformes 1652 - 1666

Avvakum (1620 - 1682), oposició a les reformes, Vells Creients  

Fiodor Ushakov (1745 - 1817), almirall sempre victoriós, de vida santa i sant per a l'Ortodòxia

St. Serafí de Sarov (1759 - 1833), un dels més grans sants russos  

Aleksei Khomiakov (1804 - 1860), teòleg 

Alexandre II (1818 - 1881), emperador, abolició de la servitud 1861, assassinat per anarquistes, església de Crist Salvador sobre la sang derramada, a St. Petersburg. 

Vladimir Soloviov (1853 - 1900), teòleg 

Dmitri Merezhovsky (1866 - 1941), pensador sobre religió original i rar (1), Crist i Anticrist (trilogia)

Nicolau II (1868 - 1918), últim emperador de Rússia, deposat el 1917 i assassinat pels boltxevics junt amb la seva dona i tots els seus fills, tots ells canonitzats per l'Església ortodoxa russa com a màrtirs. 

Nikolai Lossky (1870 - 1965), filòsof 

Sergei Bulgakov (1871 - 1944), teòleg 

Nikolai Berdyaev (1874 - 1948), filòsof 

Pavel Florensky (1882 - 1937), teòleg 

Georgi Florovsky (1893 - 1979), teòleg

St. Joan de Shanghai i de San Francisco (1896 - 1966), eclesiàstic

Paul Evdomikov (1901 - 1970), teòleg 

Ivan Kataev (1902 - 1937), revolucionari, pel seu conte Llet, que les autoritats van considerar que defensava i promovia el Cristianisme, va ser declarat enemic del poble i executat.  

Vladimir Lossky (1903 - 1958), teòleg 

Aleksandr Men (1935 - 1990), clergue ortodox i divulgador teològic 

Humanistes, pensadors i intel·lectuals: 

Nikolai Mikluho-Maklai (1846 - 1888), antropòleg

Vladimir Arseniev (1872 - 1944), explorador, Dersu Uzala 

Alexandre Koyré (1892 - 1964)

Georges Gurvitch (1894 - 1965), sociòleg 

Alexandre Kojève (1902 - 1968)

Mikhail Voslensky (1920 - 1997), La Nomenklatura (1970)

Igor Shafarevich (1923 - 2017), obres (2) 

Andrei Amalrik (1938 - 1980), Sobreviurà la URSS fins 1984? (1969)

Pintors i artistes visuals: 

Aleksei Savrasov (1830 - 1897)

Ivan Shishkin (1832 - 1898)

Vasili Perov (1834 - 1882)

Ivan Kramskoi (1837 - 1887)

Arkhip Kuindzhi (1842 - 1910)

Vasili Polenov (1844 - 1927)

Ilya Repin (1844 - 1930)

Vasili Surikov (1848 - 1916)

Viktor Vasnetsov (1848 - 1926)

Klavdi Lebedev (1852 - 1916)

Isaac Levitan (1860 - 1900)

Mikhail Nesterov (1862 - 1942)

Valentin Serov (1865 - 1911)

Sergei Prokudin-Gorski (1863 - 1944), fotògraf, imatges en color de tot l'Imperi Rus 

És sols una pinzellada, encara n'hi ha evidentment moltíssims més i de moltes més categories. 

(1) Junt amb la seva dona, tan especial i poc comú com ell o més, Zinaida Gippius (1869 - 1945), i el seu amic el filòsof Dmitri Filosofov (1872 - 1940), era un rebel a allò establert i un seguidor de les idees historicistes apocalíptiques i escatològiques del religiós medieval catòlic Joaquím de Fiore (1135 - 1202). Realment l'últim quart del s. XIX i la primera meitat del XX van veure una profusió de pensadors religiosos heterodoxes, esotèrics i innovadors, com Georges Gurdjieff (1866 - 1949), Nikolai Roerich (1874 - 1947) o Piotr Ouspensky (1878 - 1947) per l'estil de l'antroposofia de Rudolf Steiner (1861 - 1925), així com encara altres que no sols vorejaven el costat fosc, hi incursionaven o hi eren ambivalents com Gregori Rasputin (1861 - 1916), sinó que semblaven assumir-lo plenament com Mikhail Bakunin (1814 - 1876), l'atea i freudiana Lou Andreas von Salomé (1861 - 1937), la teòsofa i ocultista orientalista Helena Blavatsky (1831 - 1891) o l'atea jueva Ayn Rand (1905 - 1982), defensora del capitalisme, la riquesa i els diners, l'egoisme i la pròpia voluntat, és a dir radicalment anticristiana. 

(2) Com El socialisme com a fenòmen de la història mundial (1974/77), Russofòbia (1982), Les bases espirituals de la crisi russa del segle XX (2001) i Enigma de tres mil anys (2002). Que la causa de les grans crisis de tota mena del segle XX a tot el món és de tipus espiritual es veu no sols en els revolucionaris seguidors de les idees dels alemanys Karl Marx (1818 - 1883), que en la seva joventut escrivia poesia diabòlica, i Friedrich Engels (1820 - 1895), com Lenin (1870 - 1924), Stalin (1878 - 1953), Lev Trotski (1879 - 1940)  i tots els bolxevics i soviètics, molts dels líders dels quals acabaren executats en les Grans Purgues dels anys 1930s,  sinó també en altres d'idees semblants però pròpies com el ja citat Bakunin o Piotr Kropotkin (1842 - 1921). Un destacat autor rus que havia simpatitzat en principi amb els revolucionaris va constatar que als anys 1920s i 1930s la gent que veia pel carrers de la URSS semblaven, en expressió seva, "morts en vida" sense cap espiritualitat i fins sense ànima, com buits interiorment, i això el va decebre, espantar i el va fer pensar. I és que l'arrel ja venia de lluny, per exemple Nikolai Fiodorov (1828 - 1903) un dels principals autors intel·lectuals del "cosmisme" rus, proposava que la ciència, i no la religió, seria la que aconseguiria la immortalitat humana i fins, segons ell, la resurrecció dels morts, en una mena de religió cientifista atea, que assumia les idees d'Auguste Comte i Friedrich Nietzsche i les desenvolupava encara més, fins el transhumanisme i tot. També es diu que a la capital de l'Imperi Rus poc abans de la revolució de 1917, hi operaven diverses sectes satàniques. I és que com deia un intel·lectual britànic de l'Imperi Alemany del Kaiser que va visitar a principis del segle XX "aquell ambient era un devorador d'ànimes", i igual passava a Rússia, a Àustria-Hongria i altres llocs. Aquesta ideològica trituració d'ànimes per tota mena de rebeldies, innovacions, inversions i falses còpies degradades i perverses de la veritable religió cristiana, van ser la causa espiritual de les terribles catàstrofes humanes del segle XX.