Hi ha una Anunciació amb majúscula que és la de l'arcàngel Gabriel a la verge Maria de Natzaret, anunciant-li que era l'escollida entre totes les dones per a ser la mare del Fill de Déu, el Salvador promès i esperat, i que es realitzaria en ella miraculosament allò que des de molts segles abans ja van anunciar els profetes per inspiració divina. El seu "Sí" lliure i amorós va fer possible l'Encarnació i per tant la Redempció de la Humanitat.
 |
| "L'Anunciació" (c. 1426), quadre de Fra Angèlico |
Però hi han hagut i hi han moltes altres anunciacions, començant per les revelacions anticipades als profetes de l'Antic Testament que eren només d'esperança, però no de la realització. Cronològicament la primera de las de la imminència és la de l'arcàngel Gabriel al sacerdot Zacaries, anunciant-li que ell i la seva esposa Elisabet, ja grans d'edat tots dos i per tant de forma miraculosa, seran pares de Joan Baptista, el precursor del Messies, el Senyor.
Després ja ve l'Anunciació a Maria, que es peformativa, una paraula de l'àngel i d'ella que es realitza pel poder diví de l'Esperit Sant, i que és la decisiva. I a continuació i amb molt poc temps de diferència, l'anunciació de l'àngel en somnis a Sant Josep, que la creu i l'obeeix. Després vindrà la inspiració divina a Joan Baptista, encara en gestació al ventre de la seva mare, que salta d'alegria al sí matern davant la proximitat de Maria que ja porta a Jesús en les seves entranyes virginals, ell que té la missió d'anunciar-lo, i també al moment la inspiració que té Sta. Elisabet, la seva mare, que per do diví ho comprèn tot i és la primera en proclamar-ho obertament i públicament.
Encara hi ha més anunciacions divines del Nadal, que renova la Humanitat i l'Univers. Un cop ja nascut el nen Jesús a Betlem, un àngel s'ho revela als pastors de la contrada, que creuen i van a adorar-lo. Més tard l'Esperit Sant inspira a Simeó i Anna, que en el Temple de Jerusalem reconeixen al Nen com el Messies i beneeixen a la Sagrada Família. I per un do diví, els Mags d'Orient, pels seus estudis i càlculs i per la seva observació del cel no sols veuen l'estrella del Nadal, sinó que també els hi és concedit saber interpretar el seu significat i poder arribar i trobar el miracle i meravella de tots els segles de la Història humana. Ells també creuen, adoren i ofereixen presents, coneixedors del do excepcional que han tingut.
Fins aquí tots creuen i tenen una resposta positiva. Però lamentablement no tots reaccionen així. Quan els Mags d'Orient transmeten l'anunci a la Cort reial de Jerusalem, els savis i entesos demostren saber les profecies i el lloc de realització, però aparentment no s'ho creuen. Pitjor encara el rei Herodes que aparentment s'ho creu, però que en el màxim de la maldat intenta impedir-ho pretenent matar al Nen Jesús quan encara és un nadó, inverosímil actitud de rebel·lió contra el pla de Déu, usant amb supèrbia i perversitat extrema la llibertat humana, concedida pel mateix Déu. Per sort una anunciació darrera als Mags els avisa de no tornar amb la notícia a Herodes i ells en fan cas i retornen en secret per un altre camí. Herodes, el qui rep l'anunci amb un rebuig total, enrabiat farà matar els nadons de menys de dos anys de la zona de Betlem creient que així mata al Nen, però sense saber que aquest ha pogut escapar perquè un avís a Sant Josep en somnis li ha dit de marxar de seguida cap a l'exili a Egipte. Els nens màrtirs innocents donen així testimoni de la crueltat humana quan s'aixeca contra la voluntat de Déu.
En conjunt, les persones senzilles i humils, del corrent, reben l'anunci reconeixent-hi la veritat i amb agraïment i amor per l'actuació de Déu, i estan contents de poder col·laborar-hi. Els savis i experts resten indiferents, a l'espera de proves que ho confirmin, que com es veurà més tard en la vida pública de Jesucrist, mai són suficients davant els prejudicis de la voluntat pròpia o de grup i l'escepticisme endurit. I el que ho rep de forma totalment negativa, amb rebel·lió, astúcia i violència assassina és precisament el governant de la zona, Herodes, que actua des de la voluntat de poder total, ni que sigui enfrontant-se a Déu i al seu pla de salvació, i els seus sicaris compleixen la seva absurda ordre de matar nadons perquè senzillament li fan cas, els mani el que els mani, i no qüestionen la validesa i significat del que mana, si bé també tenen por de les duríssimes represàlies que els hi caurien si desobeeixen aquelles ordres injustes i repugnants, que emanen d'un dèspota que té un poder tirànic. Però la sang innocent triomfa finalment sobre els perpetradors, perquè Déu és amb ells.
Tot això ho rememorem, actualitzem i celebrem aquests dies. Però encara hi ha una altra anunciació general i continuada, la que rebem de la Paraula de Déu, sobretot quan la proclamem i escoltem en la celebració litúrgica dominical i més encara quan és aquest temps d'Advent i de Nadal. Que creguem en l'anunci de la bona notícia, que ens ompli de goig i que disposats a ser-ne testimonis, anunciadors i col·laboradors, plens de la gràcia de Déu, això ens ompli de felicitat i porti la pau, l'amor i la salvació a tot el món!
