divendres, 22 d’agost del 2025

Els pitjors pecats

Els més greus pecats, interior i exterior. 

El pecat de l'ésser més abominable és l'orgull, la supèrbia, la vanaglòria, com si el nostre fonament fossim nosaltres i no Déu, que és el qui realment ho és. 

El petó de Judes (c. 1305) de Giotto. 

I el pecat del fer més terrible és la traïció, defraudar la confiança, enganyar i vendre algú, o un país, una institució, una causa. 

Fer-se cas a un mateix i no a Déu i preferir la pròpia voluntat a la voluntat divina per un cantó i la deslleialtat, infidelitat, falsedat i perjudici a aquell que se'ns ha confiat o s'ha confiat a nosaltres, essent-ne realment enemic i contrari sota aparença d'amistat i simpatia, són els pecats més terribles.

El primer és el pecat del diable i dels dimonis i esperits malignes i de tots els qui es creuen superiors i més que ningú altre fins a fer de la seva voluntat, desigs i capricis la llei i norma de la seva vida i en el límit intentar imposar-ho als altres. El segon és el pecat de Judes, qui havia conviscut amb Jesús, havia compartit la vida durant molts anys amb Ell, coneixia la seva personalitat i autoritat, les seves ensenyamces excelses i els seus miracles impressionans,  tot i així es va decebre d'Ell perquè es va deixar convèncer que tot i que era clar que venia de Déu, no era el Messies que ell i molts altres del seu poble esperaven.

El diable no pot tornar a Déu, a l'amor ni a la raó, va fer una elecció en l'eternitat i per això el resultat, la seva condemna, és eterna, i el sofriment que això li comporta, en lloc de fer-lo recapacitar, el fa encara més dolent, amb més odi, ràbia, gelos, enveja i desigs de venjança. I Judes va ser de tots els deixebles el que més va sentir remordiments, és a dir dolor de l'ànima, pel que havia fet, adonant-se'n i penedint-se realment, si bé és cert que ell era el que més grossa l'havia fet, però com que no va voler, saber o poder connectar amb Jesús, aquests autoretrets en lloc de portar-lo a la conversió i a la humilitat, el van portar a la desesperació i l'autoodi, fins a l'autodestrucció del suïcidi i, potser possiblement a l'Infern, ja que el diable s'havia apoderat d'ell, no ho va poder suportar i va morir pecant, si bé no sabem el que va poder passar en els seus últims instants de consciència, si en l'últim moment va voler, saber i poder tornar a Déu i demanar-li perdó, ajuda i salvació a Jesús, que ell coneixia tant bé, on si es va obstinar en un autocàstig inútil, fals i contraproduent, en el primer cas potser en lloc de l'Infern pot estar en el Purgatori fins a la fi del món i el Judici Final. Però el cert és que Jesús té paraules molt dures sobre ell com "el que havia de perdre's" o "més li valdria no haver nascut". I no sabem si es referia al seu destí en aquest món o en l'altre, si bé sembla això darrer perquè tots els apòstols - excepte St. Joan, precisament l'únic que estava al peu de la Creu al Calvari amb Maria i les dones - van morir màrtirs i en mig de tortures i sofriments, tot i que una cosa és morir així en gràcia, amb l'esperança del Cel i veient-lo obert i disposat a acollir-los, i una altre fer-ho amb la perspectiva d'un paorós destí etern.  

dijous, 21 d’agost del 2025

Una llista de grans llibres de la Humanitat per entendre el món


Les llengües necessàries per llegir els originals són el grec, llatí, francès, anglès, castellà...

Stoikheia (300 aC) - Euclides  

De rerum natura (1ª meitat s. I aC) - Lucreci 

Les dues Apologies (156, 161) - St. Justí 

Dialogus cum Tryphone iudaeo (Episis o pros Tryphona ioudaion, c. 161) - St. Justí 

Adversus haereses (180) - St. Ireneu de Lió 

Contra Celsum  (Kata Kelsou, 248) - Orígenes 

Ekklesiastike Historia (c. 320) - Eusebi de Cesarea 

Bíblia catòlica (cànon s. IV) 

Confessiones (c. 400) - St. Agustí 

Regula pastoralis (590) - St. Gregori Magne 

Etymologiae (c. 628) - St. Isidor de Sevilla 

Summa contra gentiles (1265) - St. Tomàs d'Aquino 

Summa Theologica (1274) - St. Tomàs d'Aquino 

De imitatione Christi (c. 1423) - Tomàs de Kempis 

Introduction à la vie dévote (1609, 1619) - St. Francesc de Sales 

Pensées (1670) - Blaise Pascal 

Systema Naturae (1735, 1758) - Carl von Linné 

Génie du Christianisme (1802) - François-René de Chateaubriand 

Enchiridion symbolorum (1854 i moltes edicions fins ara) - Heinrich Denzinger 

Apologia pro vita sua (1864) - St. Joan Enric Newman 

Die Fragmente der Vorsokratiker (1903, 1922) - Hermann Diels i Walther Kranz

Heretics (1905) - G.K. Chesterton 

Orthodoxy (1908) - G.K. Chesterton  

The everlasting man (1925) - G.K. Chesterton 

The story of  Philosophy (1926) - Will Durant 

Histoire de la philosophie (1926) - Émil Brehier 

A study of History (12 vol, 1934 - 1961) - Arnold Toynbee 

Eine kurze Weltgeschichte (1935) - Ernst Gombrich 

The story of Civilisation (11 vol, 1935 - 1975) -  Will i Ariel Durant 

Men of Mathematics (1937) - E.T. Bell 

The unity of philosophical experience (1937) - Etienne Gilson 

Lecciones preliminares de Filosofia (1938) - Manuel García Morente 

A mathematician's apology (1940) - G.H. Hardy 

Mathematics and the imagination (1940) - Edward Kasner 

The problem of pain (1940) - C.S. Lewis 

What is Mathematics? (1941) - Richard Courant i Herbert Robbins 

Historia de la Filosofia (1941) - Julián Marías 

The Screwtape letters (1942) - C.S. Lewis 

The case for Christianity (1943) - C.S. Lewis 

History of Western Philosophy (1946) - Bertrand Russell 

A History of Philosophy (9 vol, 1946 - 1975) - Frederick Copleston 

The story of art (1950) - Ernst Gombrich 

The common sense of science (1951) - Jacob Bronowski 

Mere Christianity (1952) - C.S. Lewis 

Presocratic philosophers (1957) - Geoffrey Kirk, John Raven i Malcolm Schofield  

Wege zum philosophische Denken (1959) - Józef Maria Bochenski 

The Western intellectual tradition (1960) - Jacob Bronowski i Bruce Mazlish

Historia de la filosofia y de las ciencias (1964) - Manuel Mindán Manero 

The lessons of History (1968) - Will i Ariel Durant 

The ascent of man (1973) - Jacob Bronowski 

Gödel, Escher, Bach: an eternal golden braid (1979) - Douglas Hofstadter 

Sofies verden (1991) - Jostein Gaarder 

The Western Canon (1994) - Harold Bloom 

Guns, germs and steel (1997) - Jared Diamond 

A short history of nearly everything (2003) - Bill Bryson 

diumenge, 17 d’agost del 2025

La meva biblioteca (II)

Desprès de la relació dels llibres de no-ficció, que considero els principals i més importants, ara faig una relació molt més breu de llibres de ficció de la meva biblioteca, donant aquesta vegada el títol i la publicació originals, tot i que quasi tots els he llegit en traducción castellana: 


Aristòfanes. Pràcticament tota la seva obra, un dels més autors preferits. 

Isaac Asimov. Alguns llibres seus de ciència-ficció, tot i que encara que m'agrada molt com a divulgador científic en canvi m'agrada cada cop menys com a autor de ficció (1). 

Roberto Bolaño. La literatura nazi en América (1996) 

Anthony Boucher. The quest for Saint Aquin (1951) 

Pierre Boulle. La planète des singes (1963) 

Marc Camoletti. Boeing Boeing (1960) 

Jean-Claude Carrière. Les vacances de M. Hulot (1958) 

G.K. Chesterton. Tots els seus llibres de ficció creen un ambient molt especial, estrany, diferent i atractiu, com a sèrie del Father Brown, The innocence of Father Brown (1911), The wisdom of Father Brown (1914), The incredulity of Father Brown (1926), The secret of Father Brown (1927) i The scandal of Father Brown (1935), i altres com The club of queer trades (1905), The man who was Thursday (1908), The man who knew too much (1922)...

Gabriel Chevallier. Clochemerle (1934), Clochemerle-Babylone (1954), Clochemerle-Les Bains (1963)

Arthur C. Clarke. Rendez-vous with Rama  (1973) 

Arthur Conte. Les étonnements de Mr. Newborn (1955) 

Julio Cortázar. Historias de cronopios y de famas (1962) 

Richmal Crompton. Tota la sèrie de llibres de William (23 vol,  1922 - 1970) 

Pierre Daninos. Les carnets du Major Thompson (1954)

Alphonse Daudet. La sèrie de Tartarin de Tarascon i Lettres de mon moulin (1869), . 

Daniel Defoe. Robinson Crusoe (1719), Moll Flanders (1722)  

Armin Joseph Deutsch. A subway named Moebius (1950) 

Charles Dickens. Pickwick papers (1837), Oliver Twist (1838), David Copperfield (1850)

Fiodor Dostoievsky, Idiot (1869) 

Jean Duché. Elle et lui (1951) 

Nora Ephton. Crazy salad: Some things about women (1975)  

Georges Feydeau. L'hôtel du libre échange (1894), Le dindon (1896), La dame de chez Maxim (1899), La puce à l'oreille (1907), Occupe-toi d'Amélie! (1908) 

Nikolai Gogol. Miortviye dushi (Les ànimes mortes, 1842) 

Joe Haldeman. The forever war (1974) 

Nathaniel Hawthorne. The scarlett letter (1850) 

Hergé. Les bijoux de la Castafiore (1963) 

Eugène Ionesco. Rhinocéros (1959)

Erica Jong. Fear of  flying (1973)  

Ephraim Kishon. Kishon's beste Geschichten (1968), Der Fuchs im Hühnerstall (1969), My family right or wrong (1977) 

Eugène Labiche. Un jeune homme pressé (1848), Un chapeau de paille d'Italie (1851), Le voyage du Monsieur Perrinchon (1860), Le plus hereux des trois (1870) 

Stanislaw Lem. Dzienniki gwiazdowe (1971)

Thomas Mann. Der Zauberberg (1924) 

Walter M. Miller Jr. A cantiicle for Leibowitz (1959) 

Kenzaburo Oe. Kojinteki na taiken (1964). Somniant amb anar a Àfrica a mitjans dels 1960s

Petroni. El Satiricón (mitjan s. I) 

Jules Renard. Poil de carotte (1894) 

J-H Rosny ainé. Les Xipéhuz (1887), La guerre du feu (1911) 

Williaam Shakespeare. Much ado about nothing (1600) i altres comèdies (2)

Henryk Sienkiewicz. W pustyni i w puszczy (1911). De noi em va fer imaginar molt. 

Dan Simmons. Hyperion (1989), una novel·la terrible, però que tot i així vaig llegir fins el final 

Norman Spinrad. A World between (1979) 

Stendhal. Lamiel (1889) 

Jonathan Swift. Gulliver's Travels (1726). Tinc sentiments enfrontats sobre aquest autor i obra. 

Theodore L. Thomas. The far look (1956)

Ivan Turgenev. Dvoryanskoye gnezdo (1859)  

Mark Twain. Les seves històries lleugeres però no les principals i més conegudes (3), que fins em desagraden. És com si aquest autor tingués dues personalitats. 

John Varley. In the hall of the martian kings (1977)

Jules Verne. De la Terre à la Lune (1865), Les enfants du capitaine Grant (1868), Autour de la Lune (1870), Le Tour du monde en quatre-vingt jours (1873), L'Île mystérieuse (1874), Un capitaine de quinze ans (1878), Les tribulations d'un chinois en Chine (1879), L´Etoile du Sud (1884), Deux ans de vacances (1888),  Le château des Carpathes (1892), Le superbe Orénoque (1898), Le testament dun excentrique (1899), Les frères Kip (1902), Le phare du bout du monde (1905)

Fernando Vizcaíno Casas. ...y al tercer año resucitó (1978), Un año menos (1979), Zona roja (1986), La chapuza nacional (1993)  

Oscar Wilde. Lady Wintermere's fan (1892),  An ideal husband (1895), The importance of beig earnest (1895)  

Ralph Williams. Business as usual during alterations (1958) 

P.G. Wodehouse. Cicles de Mulliner, de Jeeves, d'Ukridge, de lord Emsworth i el castell de Blandings i moltes novel·les més, gairebé tota la seva obra

Banana Yoshimoto. Kitchen (1988) 

Robert F. Young. Hopsoil  (1961) 

Johann David Wyss. Der Schweizerische Robinson (1812) 

He d'aclarir que aquesta llista de novel·les de ficció és també una mica de ficció, ja que inclou diversos títols que no tinc ni he llegit, però que m'atrauen i m'agradaria llegir, o veure o tornar a veure en el cas de les obres de teatre. 

(1) Moltes novel·les que m'havien agradat, ara em deceben, ja en conjunt o bé per algun episodi concret que ho espatlla tot al meu parer. 
(2) Tot i que més que en llibre, en la versió de la pel·lícula del mateix nom de 1993
(3) Com les de Tom Sawyer, Huckleberry Finn i Un yanqui a la Cort del rei Artur, ni m'agraden ni gairebé les he llegides, al contrari que quasi totes les altres seves. 


divendres, 15 d’agost del 2025

La conversió

Jesús diu "Convertiu-vos i creieu en l'Evangeli!"

Convertir-se és deixar-se sanar i salvar per Déu, i suposa una veritable transformació interior. .
Implica un retorn a la raó i a la veritable intel·ligència, una obertura a la fe, l'esperança i la caritat, un canvi de vida al bo i millor, i el viure en la veritat i la realitat: ser realista és creure en Déu, perquè Déu és real. El resultat de la conversió és viure en l'amor, perquè Déu és Amor. 

Exemples de conversions: 

Abraham (1ª meitat del II mil·leni aC) 

Moisès (s. XIII aC)

Maria Magdalena (s. I) 

St. Pau (c. 30s) 

St. Antoni abat (250 - 356) 

St. Agustí (354 - 430) 

St. Vladimir (958 - 1015) 

St. Francesc d'Assís (1181/82 - 1226) 

St. Joan de Capistrano (1386 - 1456) 

St. Ignasi de Loyola (1491 - 1556) 

St. Carles de Foucauld (1858 - 1916) 

G.K. Chesterton (1874 - 1936)

Eugenio Zolli (1881 - 1956) 

Sigrid Undset (1882 - 1949) 

Sta. Edith Stein (1891 - 1942) 

C.S. Lewis (1898 - 1963)

John von Neumann (1903 - 1957)

André Frossard (1915 - 1995)  

Avery Dulles (1918 - 2008) 

Allan Sandage (1926 - 2010) 


I el contrari de la conversió és la perversió, que no és sols pervertir-se, deixar el bo per anar al dolent, sinó també l'hipocresia religiosa, el fingiment i el fariseisme, com també preferir els diners i les riqueses o altres ídols en lloc de Déu, l'apostasia, l'inversió dels valors, el gust pel mal, l'orgull de pecar, l'autodestrucció i el suïcidi. L'únic exemple clar d'això és Judes i tots aquells que s'oposaren a Jesús i cometeren el pecat contra l'Esperit Sant, acusant-lo falsament, fent-lo condemnar injustament a mort, i una mort de creu, i negant desprès l'evidència de la seva resurrecció i exaltació divines, i encegadament es resistiren obstinadament a convertir-se, preferint persistir en l'error i fer la seva voluntat en lloc de la divina. D'ells diu Jesucrist "es diuen jueus però no ho són, són la sinagoga de Satanàs".  

dimarts, 12 d’agost del 2025

Mai més una guerra!

"Perquè ningú es tan neci que prefereixi la guerra a la pau: en  temps de pau els fills enterren els seus pares, en temps de guerra els pares enterren els seus fills" Herodot  (484 - 425 aC)  

"La guerra és l'infern" cita del general nord-americà William T. Sherman (1820 - 1891), del bàndol de la Unió, que també va dir "i com més cruel es faci, més ràpid s'acabarà", i sabia el que deia doncs va dur a terme la marxa d'Atlanta a la costa atlàntica a través de la Confederació (1864) arrassant-ho absolutament tot.  

"S'ha d'evitar la guerra a quasi qualsevol preu, la guerra no resoldrà res, tota Europa i més es reduïrà a ruïnes i la pèrdua de vides serà tan gran que poblacions senceres seran delmades" (1914), discurs del veterà general britànic Horace Smith-Dorrien (1858 - 1930) davant més de 2 500 cadets poc abans de l'inici de la Primera Guerra Mundial  

"Ens hem equivocat d'enemic", general George Patton, 1945 

Discurs televisiu de comiat del president nord-americà Eisenhower avisant del perill del complex militar-industrial (17 gener 1961)  

Discurs del president John F. Kennedy sobre el perill de les societats secretes en el món actual (27 abril 1961) 


https://youtu.be/1y2SIIeqy34?t=14
Where have all the flowers gone? (1962), cançó de Pete Seeger 


Llibres: 

The book of peace (1845) - antologia de l' American Peace Society  

Civil disobedience (1849) - Henry David Thoreau 

Voina i mir ( 1867) - Lev Tolstoi 

Die Waffem nieder! (1889) - Bertha von Suttner 

Tales of soldiers and civilians (1891) - Ambrose Bierce 

The red badge of courage (1895) - Stephen Crane 

Three soldiers (1921) - John Dos Passos 

Osudy dobrého vojáka Švejka za světové války (1923) - Jaroslav Hašek 

Krieg dem Krieg! (1924) - Ernst Friedrich 

Ashe of rings (1925) - Mary Butts 

Bid me to live (1927, 1947) - Hilda Doolittle "HD" 

Im Westen nichts Neues (1928) - Erich Maria Remarque 

A farewell to arms (1929) - Ernest Hemingway 

Voyage au bout de la nuit (1932) - Louis-Ferdinand Céline 

Company K (1933) - William March 

Paths of glory (1935) - Humphrey Cobb 

War is a racket (1935) - Smedley Butler 

U.S.A. (trilogia, 1937) - John Dos Passos 

Three guineas (1938) - Virginia Woolf 

Johnny got his gun (1939) - Dalton Trumbo 

For whom the bells tolls? (1940) - Ernest Hemingway

Doktor Zhivago (1957) - Boris Pasternak 

On the beach (1957) - Nevil Shute 

Catch-22 (1961) de Joseph Heller 

Mr. Wilson's war (1962) - John Dos Passos 

Why are we in Vietnam? (1967) - Norman Mailer 

The arrmies of the night (1968) - Norman Mailer 

Slaughterhouse-5 (1969) de Kurt Vonnegut 

Das Boot (1973) - Lother Günther Bochheim 

A bright shining lie (1988) - Neil Sheehan, vida de John Paul Vann (1924 - 1972)  

Un dimanche à la piscine à Kigali (2000), Gil Courtemanche 

Shake hands with the devil: The failure of humanity in Rwanda (2003), Roméo Dallaire 


El desertor (1916) de Boardman Robinson (1876 - 1952). Els afuselladors són
un de cada,soldats d'Alemanya, Rússia, Austria-Hongria, Gran Bretanya i França.


Films: 

All quiet on the Western Front (1930), dirigida per Lewis Milestone 

Biruma no tategoto (1956), Kon Ichikawa 

Paths of glory (1957), pel·lícula de Stanley Kubrick, segons la novela del mateix nom de Humphrey Cobb del 1935 que relatava fets reals

Die Brücke (1959), de Bernhard Wicki 

On the beach (1959), pel·lícula de Stanley Kramer 

The longest day (1962) - pel·lícula de diversos directors 

Dr. Strangelove (1964), pel·lícula de Stanley Kubrick 

Fail safe (1964), pel·lícula de Sidney Lumet 

Dr. Zhivago (1965), pel·lícula de David Lean

Akai tenshi (1966), Yasuzo Masumura 

Nihonkai daikaisen (1969) de Seiji Maruyama 

Tora! Tora! Tora! (1970), de Richard Fleischer, Toshio Masuda i Kinji Fukasaku 

Patton (1970), Franklin J. Schaffner 

Gallipoli (1981) de Peter Weir  

Das Boot (1981), dirigida per Wolfgang Petersen 

The year of living dangerously (1982), Peter Weir 

Missing (1982), Costa-Gravas 

Under fire (1983), Roger Spottiswoode 

The killing fields (1984), Roland Joffé 

Journey into darkness (1994), Fergal Keane 

A culture of murder (1994), Steve Bradshaw 

Valentina's story (1997), Mike Robinson 

A bright shining lie (1998) de Terry George 

Triumph of evil i When good men do nothing (1998), Steve Bradshaw 

I am David (2003), de Paul Feig, conseqüències de la Segona Guerra Mundial  

Hotel Rwanda (2004), per  Terry George 

Shake hands with the devil: The journey of Roméo Dallaire (2004) documental de Peter Raymond 

Joyeux Noël (2005) amb direcció de Christian Carion  

Shooting dogs (2005) film de Michael Caton-Jones 

Sometimes in april (2005) de Raoul  Peck 

Letters from Iwo Jima (2006) de Clint Eastwood 

Un dimanche a Kigali (2006), Robert Favreau 

Shake hands with the devil (2007), Roger Spottiswoode


"Mai més una guerra!", opinió molt majoritària entre la gent a Catalunya i  a tota Espanya desprès de la Guerra Civil de 1936 - 1939  i mantinguda ben vigent durant quasi un segle 

dissabte, 9 d’agost del 2025

Algunes observacions que poden ser útils

Unes reflexions que poden ajudar: 

La vida no és només allò visible, el que es veu, sinó també allò invisble, 
que no es veu, i aquest món invisble és allò més important, el fonamental

Molts vicis provenen d'un trauma vital que no s'aconsegueix assumir i al que s'hi ha buscat, a vegades ja des de la infantesa, una pretesa solució inoperant i contraproducent, que en lloc de sanar-lo el perpetúa, estén a altres àmbits i aprofundeix, i és un cercle viciós sense sortida humana, de la que nomès Jesucrist ens pot alliberar. 

La persistència repetitiva en alguns pecats en ocasions prové d'una innovació psicològica o pedagògica, segurament benintencionada, però que va sortir terriblement malament, fomentant precisament allò que volia combatre. 

L'ésser humà construeix esquemes mentals de molt diversos tipos, molts d'ells clarament pecaminosos, en els que s'hi fica voluntàriament i en els que al cap de poc temps s'hi queda tancat per a sorpresa seva i persisteix en voler estar en aquesta presó fins que, quan se n'adona vagament, ja és massa tard per a poder sortir-ne i ni ell ni cap ajuda externa merament humana, tant amistosa o fraternal com experta, li pot treure, almenys de forma segura i duradora, sense recaigudes, sinó tan sols l'ajut diví per mitjà de Jesucrist i de l'Esperit Sant, que actúen en l'Església Catòlica, i que són els que poden i volen treure'l, alliberar-lo, retornar-li la dignitat i l'essència humana perdudes, i portar-lo a Déu Pare i al Cel, del que llavors en pot fer una pregustació ja en aquesta vida. 

Com ja s'ha dit, els problemes que s'eternitzen són els més fàcils de resoldre si es coneix la veritable solució, que és recòrrer a la Santíssima Trinitat i deixar-li absoluta llibertat per intervenir en les nostres vides i transformar-nos. Aquesta solució, sempre eficaç i sovint immediada i total, és única, i la dificultat persisteix nomès perquè no recórrem veritablement a ella, amb autenticitat i sinceritat de cor, si bé és cert que a vegades hi ha un període transitori de lluita i recaigudes i reconciliacions, però això bé de dificultats i resistències internes nostres i de les temptacions diabòliques, però amb el pas del temps o Déu o el pecat acaben triomfant en aquesta vacil·lació, segons el que decidim, per això cal no deixar de lluitar mai perquè també caient i aixecant-se es pot estar en la bona direcció i així aconseguir que al final triomfi Crist en la nostra vida. 

Al bo, fins el dolent se li torna bó. Al dolent fins allò bo se li torna dolent. Veiem en el món allò que en el fons hem escollit en el nostre interior. O veiem arreu Déu i la seva acció o veiem el diable i tota mena de dimonis, i sovint passada la sorpresa inicial, no ens n'adonem. Les temptacions no venen de fora sinó que sorgeixen de dins, ja pròpies i personals ja per influx demoníac en la nostra consciència. No és l'objecte, sigui el que sigui, el que ens fa pecar sinó que és el desig intern de pecar el que busca l'objecte extern que li serveixi per realitzar-lo, atribuïnt-li propietats i desigs que no té, que són pròpies i projectades il·lusoriament. No a tothom el tempta el mateix, el que tempta a un deixa en seguretat amb la gràcia divina a un altre, i viceversa. Per això els homes ens podem ajudar, si compartim els nostres dons dels punts bons, o ens podem mutuament pervertir si compartim allò nostre dolent, dubtes, temptacions i pecats, és gran la nostra responsabilitat en el món.

La vida de la gràcia primer és esforçada, difícil i en lluita i pot semblar dura, però desprès, com al rebutjar i vèncer les temptacions i al viure habitualment en estat de gràcia, dona una pau i una felicitat inigualables i inexplicables, i ens potencia al màxim de la nostra capacitat en allò bo i millor. En canvi el pecat i el mal primer semblen atraients, excitants i prometen meravelles, però un cop caiguts ens deiixen buits, decebuts, frustrats i amb un gust molt amarg a la vida, i ens desvaloritzada i desacredita, perjudicant-nos fins i tot als ulls dels homes i en la pròpia visió i autoestima, convertint-nos en desgraciats tant literalment com humanament parlant. Cal decidir i deixar-se ajudar, salvar, redimir i reconciliar per Nostre Senyor i aferrar-nos a Ell que és el camí, la veritat i la vida. I això que el món, que estima el pecat però aborreix el pecador, ens impulsa al pecat i el mal des de l'ambient, des de tot arreu, avui dia fins i tot des dels governs i la legalitat vigent, tot actuant com amplificador de l'activitat diabòlica d'oposició a Crist i la seva Esglèsia i per això tallant-nos la via a la recuperació, la salut, la protecció i la salvació en aquest món i, molt pitjor ecara, en l'altre. I si no vigilem aquestes forces ho tenen fàcil per enganyar-nos perquè apel·len a la nostra concupiscència interior i a fer els nostres desigs i la nostra voluntat, aprofitant que en aquesta vida el Camí al Cel pot semblar aparentment un infern, o almenys un purgatori, i el Camí a l'Infern pot semblar aparentment una mena de cel o almenys d'un paradís terrenal. Però la trista realitat és que els pecats i delictes molt sovint ja es comencen a pagar en aquesta vida perquè al contrari que Déu, que avorreix el pecat però estima al pecador i l'intenta salvar com un metge al malalt, sempre li ofereix el perdó i la pau i el salva si és deixa, retornant-li la dignitat d'imatge seva i de fill seu i fent-lo de nou hereu del Cel, el món, un dels 3 enemics de l'esperit humà, admira i promou el mal però menysprea, persegueix i castiga al pecador, fent així la feina de Satanàs, l'enemic de Déu i del gènere humà, qui un cop aconseguit el pecat mortal voldria un immediat i irreversible càstig pel pecador, per fer-lo esclau i víctima seva a l'Infern per tota l'eternitat. Així, mogut per l'odi, la maldat, la gelosia i l'esperit de venjança, aconsegueix el seu objectiu d'apartar l'home de Déu no nomès en aquest món terrenal i temporal sinó també en el que realment importa, la vida futura i eterna, obtenint un trist i impotent ressarciment en que l'home perdi allò que ell ha perdut i comparteixi amb ell el que ell pateix, el dolor i sofriment sense fi en el foc infernal. Triem bé doncs de qui ens fiem i amb qui volem estar ara i sempre, perquè ens hi va la vida en aquest món i en l'altre, i la felicitat o infelicitat per sempre. 

L'existència del Cel i de l'Infern és una prova de que tot el que pensem, diem, fem i omitim en aquesta vida en aquest món importen, i molt. Tot té valor d'elecció i d'eternitat. Vivim una vida molt valuosa en la que amb les nostres eleccions i decisions anem forjant el nostre present i el nostre futur, aquí en aquesta existència i en la transcendència. Cal doncs triar decididament Déu i el bé, amb totes les conseqüències.

Sempre s'ha pecat i hi ha hagut pecadors, però fins ara els pecadors sabien que ho eren i que feien el mal. I això era bo, perquè almenys estaven en la veritat, podien considerar les conseqüències, reflexionar sobre la seva situació, buscar solucions i eventualment penedir-se i retornar a Déu i ser salvats. El problema ara és que com ja deia St. Pau VI, "el pecat del món actual és la pèrdua del sentit del pecat". I les lleis fins ara, i no sols en els països cristians, permetien fer el bé i prohibien o limitaven fer el mal. Però des de fa mig segle ençà, posem dels anys 1970s, cada cop més han anat apareixent lleis que no sols no prohibien determinats mals, i així els fomentaven, sinó que amb el pas de les dècades han arribat a combatre als qui ho denuncien, qualificant-ho de delictes "d'odi", han invertit les coses promocionant molt del que abans era vist com a negatiu, perjudicial i perillós, i avui dia han arribat a prohibir i castigar fer el bé fins a extrems inverosímils, realment inconcebibles, com resar mentalment en silenci i estant quiet i recollit, en determinats llocs, fins i tot sol i a dins de casa teva (!), cosa que ha passat recentment al Regne Unit. I és que té raó la dita que la societat es podreix començant pels qui la manen i dirigeixen i, es podria afegir, pels països que es vantaven de ser més avançats i lliures (1) com el mateix Regne Unit, els Estats Units, Canadà, Nova Zelanda, abans considerats ideals democràtics, de qualitat de vida i de bona convivència, i que ara s'han mostrat els primers a corrompre's i els que ho han fet en major extensió i profunditat. I és que l'activitat diabòlica, la del fals imitador de Déu, es dedica a desvirtuar, devaluar i portar a l'exageració, a l'absurd i a la irracionalitat les intencions aparentment bones. "L'Infern està empedrat de bones intencions" deien els nostres pares i avis, ja que la bona intenció no garanteix un bon resultat si no hi ha la connexió divina i la bona relació amb el Déu únic, real, existent i viu, que se'ns ha revelat en Jesucrist, en l'Església i en la Bíblia sencera, AT i NT. Deixat l'home a si sol les millors intencions es perverteixen, "El nostre món actual està ple d'antigues virtuts cristianes, que s'han desconectat de la seva font divina, s'han separat entre elles, s'han fet absolutes... i s'han tornat boges" ja deia Chesterton als anys 1920s si no abans. Això passa molt en el món d'avui, que arriba fins i tot al pecat contra l'Esperit Sant, el d'invertir les coses - i al diable li complau molt la inversió, ja que el seu desig impossible és el de capgirar-ho tot  - considerant al bé, mal i al mal, bé. Aquest és el pecat imperdonable si un l'accepta i s'hi adhereix, perquè Déu, que ens vol perdonar a tots, no pot perdonar al qui no reconeix el seu mal, no es converteix ni vol ser perdonat ni demana perdó. Déu és just i misericordiós, misericordiós i just, i ha de tractar, i tracta, amb la  justícia divina a qui no vol confessar el seu pecat, penedir-se i acollir-se a la divina misericòrdia. Per això és un pecat imperdonable, no perquè Déu no el pugui perdonar, perquè Déu ho pot tot, sinó perquè és el mateix home el que es tanca les portes del perdó i de la salvació, ja que s'ha deixat temptar, pecar i corrompre i ha decidit viure en la mentira i en l'odi, no reconeixent-se pecador, justificant-se a si mateix i negar a Déu,  en lloc de decidir viure en la veritat, l'amor i la pau.  Una cosa són els pecadors, que tots ho sóm, i una altre els corromputs, que s'aferren al pecat, només volen fer la seva voluntat, no creuen en Déu i l'ofenen, arribant a l'ofensa màxima de negar la seva existència per un impotent desig satànic de voler anorrear-lo i de voler-se fer ell mateix

Recuperem el sentit poètic de la vida, procurant recordar i retrobar aquells ambients i atmosferes que feien valuoses les coses, dotant-lis d'un peculiar sentit i significat a les vivències de la nostra existència i que malauradament eren localitzats i fugaços a més d'oblidadissos. Des de determinades fragàncies incomparables molt agradables notades esporàdicament en alguns llocs sobretot a la infància i desaparegudes i oblidades desprès, potser per una invisible presència celestial, divina, mariana, angèlica o de santedat, fins al clima humà tan particular i tan despertador d'intel·ligència i de sabor de la vida en la reunió de determinades persones que per elles i les seves qualitats i disposicions, i pel moment i lloc especials que produïen una química intel·lectual molt suggeridora, ens obriren horitzons de consciència,  mentals, sentimentals, personals o vitals molt determinats i positius, que ens aixecaren a un nou nivell, bo, positiu i diferent.  Qui ho ha viscut sap de què parlo. 

Totes les persones amb les que ens creuem pel carrer, totes les que hem conegut al llarg de la nostra vida, totes les que han viscut, viuen o viuran arren del món, tenen dos destins eterns: amb Déu i amb tot el bé o sense Déu i amb tot el mal.

Tots tenim la capacitat i la necessitat d'adorar i si no la usem per la seva finalitat natural i bona que és adorar a Déu, ens dediquem a adorar ídols de tota mena, això fa idòlatra, politeista, fals, i candidat a la condemnació. Per això, per amor i pel nostre propi bé, Déu ens dona la saviesa de manar-nos que l'adorem a Ell i només a Ell per sobre de totes les coses, no perquè Ell ho necessiti, perquè no en té necessitat  - tot i que l'amor suscita amor i la única resposta correcta a l'Amor diví és l'amor humà envers Ell - sinó que sóm nosaltres els qui ho necessitem, per viure en l'amor, per tenir bona relació amb Ell, per elevar-nos per sobre de la mera terrenalitat i temporalitat, i especialment per no adorar falsos déus, cosa que ens perjudica molt, perquè ens embruteix, ens fa vils i ens iguala, per baix, a allò que adorem, siguin persones, ideologies, conceptes com el poder, la riquesa, l'èxit, el plaer, o ni que sigui la nostra pròpia voluntat i per tant a nosaltres mateixos, per no parlar ja dels extres d'adorar a falses divinitats, que en el fons són dimonis, i encara al diable mateix. Per això estimar a Déu és el primer i principal manament, com també perquè sense estimar a Déu no es pot estimar realment i de veritat al proïsme, que és el segon manament i va molt unit al primer. Déu és Amor i qui viu en l'amor viu en Déu i qui no viu en l'amor no coneix Déu, i aquesta afirmació és recíproca: qui no coneix Déu no coneix l'amor i qui no viu en Déu no viu en l'amor.  

(1) I ja diu un refrany castellà "dime de que presumes y te diré de qué adoleces" 

dimarts, 5 d’agost del 2025

Sobre l'amor.

Déu és Amor i tota la seva Creació i la seva Paraula, la Bíblia, parla sobre l'amor. 

Tota la Bíblia parla de l'amor: de l'Amor que Déu ens té als éssers humans
i de la única resposta correcta i bona de l'ésser humà a Déu que és la de l'amor

Nostre Senyor Jesucrist ens diu que tota la Llei i els Profetes es resumeixen en estimar a Déu sobre totes les coses i al proïsme com a un mateix per amor a Déu i que tot l'altre són casos i comentaris
I Sant Joan que ens recorda que Déu és Amor i qui estima està en Ell i el coneix i el que no estima no, també ens avisa a 1 Joan 4, 20-21: Qui no estima el seu germà al que veu, no pot estimar a Déu, al que no veu. I diuen d'ell que quan era gran repetia als seus deixebles que s'estimessin els uns als altres, que això bastava per salvar-se.
Ens podem preguntar què és l'amor, i en primer lloc l'amor humà, en les seves diferents formes de patern i familiar o storge d'amistat el philia, l'eròtic i sexual o eros, i molt especialment l'amor incondicional i gratuït, aquell que és el ptòpiament cristià, l'àgape
I tot i que l'amor s'aprèn millor i naturalment per expertència també hi ha maneres intel·lectuals per aprendre sobre l'amor i reflexionar sobre ell, causes, efectes, diversitat d'estils i vivències, començant per l'amor humà, que ja és un reflex tot i que pàl·lid, del diví. Alguns llibres que en parlen: 

Càntic dels Càntics (Shir ha-Shirim, c.s. X aC)

Symposion (c. 380 aC) i  Phaidros (c. 370 aC) - Plató 

Ars amatoria i Remedia amoris (c. 2) - Ovidi 

1 Corintis (c. 54) - St. Pau 

La Bíblia canònica en general 

Dialoghi d'amore (1535). Lleó Hebreu 

El amor, las mujeres y la muerte (1819)* - Arthut Schopenhauer 

De l'amour (1822) - Stendhal 

Kjerlighedens Gjerninger (Obres d'amor, 1847) - Søren Kierkegaard 

Reinheit und Jungfräulichkeit (Puresa i virginitat, 1927) - Dietrich von Hildebrand 

Die Ehe (Matrimoni, 1929) - Dietrich von Hildebrand 

Casti connubii (1930) - encíclica de Pius XI 

How to win friends and influence people (1936). Dale Carnegie 

L'amour et l'Occident (1939). Denis de Rougemont 

Estudios sobre el amor (1940). José Ortega y Gasset

Amiel. Un estudio sobre la timidez (1944). Gregorio Marañón  

Sept visages de l'amour (1946). André Maurois 

The art of loving (1956). Erich Fromm 

The four loves (1960). C.S. Lewis 

Miłość i odpowiedzialność (Amor i responsabilitat, 1960) - Sant Joan Pau II

Mensonge romantique et vérité romanesque (1961) - René Girard

Savoir aimer (1964) - Marc Oraison 

Lumen gentium (1964), Gaudium et spes (1965) i Apostolicam actuositatem (1965) - Concili Vaticà II 

Les caractères et la vie des couples (1965). André Le Gall i Suzanne Simon 

Man and woman: love and the meaning of intimacy (1966) - Dietrich von Hildebrand 

Love, marriage and the catholic conscience (1966) - Dietrich von Hildebrand 

Le mystère humain de la sexualité (1966) - Marc Oraison 

Le caractère des femmes (1967). Suzanne Simon 

Dein Mann, das unbekannte Wesen (1967) Ostwalt Kolle 

Dein Frau, das unbekannte Wesen (1967) Ostwald Kolle

Humanae vitae (1968) - encíclica de St. Pau VI 

Attachment and loss (1969) - John Bowlby 

The wonder of love (1970) Ostwald Kolle 

Celibacy and the crisis of faith (1971) - Dietrich von Hildebrand 

Der dressierte Mann (1971) - Esther Vilar 

My secret garden (1973). Nancy Friday 

Amours humaines (1975) - Charles Moeller 

Sex and status (1975). Doris Jonas i David Jonas 

Fragments d'un discours amoureux (1977), Roland Barthes 

Love and limerence (1979). Dorothy Tennov 

Men in love (1980). Nancy Friday 

The sex contract (1983). Helen Fisher

Parle-moi d'amour (1985) Michel Quoist  

The triangle of love (1988)  Robert Sternberg 

By love refined: Letters to a young bride (1989) - Alice von Hildebrand 

The five love languages (1992). Gary Chapman 

Men are from Mars, women are from Venus (1992). John Gray 

Love and friendship (1993) - Allan Bloom 

Women and the priesthood (1994) - Alice von Hildebrand 

Who stole feminism: How women have betrayed women (1994) - Christine Hoff Sommers 

A natural history of love (1994). Diane Ackerman 

La troisième femme (1997). Gilles Lipovetsky 

Why men don't listen and women can't read maps? (1998) - Allan Peasse i Barbara Peasse 

Love is a story: A new theory of relationships (1998) - Robert Sternberg 

The first sex (1999). Helen Fisher 

The privilege of being a woman (2002) - Alice von Hildebrand 

Liquid love (2003). Zygmunt Bauman 

Why we love (2004). Helen Fisher 

Deus caritas est (2005) - encíclica de Benet XVI 

Why him? Why her? (2009). Helen Fisher

The nature of love (2010) - Dietrich von Hildebrand 

Man and woman: a divine invention (2010) - Alice von Hildebrand 

Amoris laetitia (2016) - encíclica del Papa Francesc 

Amor humano y vida cristiana (2016) - antologia de José Manuel Martín 

Everything I know about love (2018). Dolly Alderton 

Dilexit nos (2024) encíclica del Papa Francesc 

Molts no els he llegit, per tant no els puc recomanat, els cito sols com a bibliografia trobada i seleccionada. I alguns mostren allò que no és l'amor, cosa que també és interessant. Segurs només són els textos bíblics i els dels sants, dels papes i de teòlegs i autors catòlics de confiança, però tots poden ser instructius.

*/ És una recopilació en castellà d'assaigs de Schopenhauer sobre aquests temes