Viatge amb Déu per la vida, compartint amb els altres
l'avantsala de l'eternitat.
A partir d'avui aquest Blog s'activarà i miraré d'actualitzar-lo sovint.
Per començar, un record i homenatge al llibre d'on
em va venir la inspiració del títol.
"Un cura en el
paraiso. Viaje con Dios a Illinois" de Bernard Basset S.J. (1909 - 1988)
publicat a Barcelona per Dima Ediciones el juny de 1967, traducció de
l'original anglès "Priest in the Paradise", Londres 1966.
Un llibre simpàtic,
d'un agradable bon humor i amb una innegable sàtira benintencionada, que pinta
els Estats Units dels primers anys 1960s com un paradís, especialment en la
visió d'un sacerdot jesuïta anglès que hi va a fer una se suposa que desitjada
i esperada estança mig de vacances mig a fer un servei i sense oblidar-se
d'observar de forma curiosa i ben predisposta i prendre notes, sobre els Estats
Units en general, aleshores en l'apogeu del seu benestar, poder científic,
tecnològic i econòmic i de la seva fama mundial com la terra del progrès, de la
llibertat i de les oportunitats, però també sobre l'Església Catòlica
nord-americana, amb les seves innovacions socials i modes intel·lectuals, que
llavors semblaven excentricitats inofensives i alhora anticipacions del futur,
més de forma que de fons. Però que desenvolupades cada cop més amb el pas dels
anys, esteses pel món i portades a l'exageració i a l'extrem no han sigut tan
cosmètiques com inicialment semblaven i han afectat d'una manera ambivalent a
la Cristiandat.
Tot i això, quan ell fa
la visita, Estats Units encara està en una bona època. Els feliços anys 1960s,
sobretot la primera meitat, i ell aprofita per explicar coses d'un parell de
visites anteriors al gran país, essent la primera de 1959. Hi va a donar
conferències, a participar en reunions, dirigir retirs i exercicis
espirituals i altres serveis pastorals, però també aprofita per aprendre de la
situació dels seus col·legues americans i dels fidels catòlics. Algunes coses
li xoquen, però no les jutja, si bé les compara amb l'actitud dels primers
cristians i dels sants i li serveixen per a fer reflexions al seu llibre i
també en les meditacions. Busca sempre la puresa i l'autenticitat de la fe, tot
constatant com es viu en el país més modern i avançat del món, però ho explica
sempre amb amabilitat i comprensió. En alguns moments està tan feliç que sembla
que estigui fent un petit i breu tast del paradís ja aquí a la Terra, cosa que
explica el títol del llibre, però en altres se sent estranyat i fins decebut de
l'admiració inicial i sempre té present ell i recorda als altres que la
felicitat i el tast del paradís ja a la Terra només es troben i es viuen en la
gràcia i acostant-se a la santedat.
Vaig llegir aquest
llibre a finals dels anys 1960s o principis dels 1970s. Em va agradar molt per
la seva mirada creient i sacerdotal i a la vegada realista i sincera sobre tot
allò que veu i li passa. El títol, "Un cura en el paraiso", va fer
que pensés positivament del que eren els EE.UU. als anys 1950 - 1965, una època
d'altra banda molt catòlica, centrada no cal dir-ho en l'elecció del president
catòlic John F. Kennedy en les eleccions de novembre de 1960 i els seus anys de
presidència des del gener de 1961 fins el seu assassinat a finals de novembre
de 1963, un veritable xoc traumàtic pel que podria haver sigut aquell país.
Però la meravella no es va perdre de cop sinó progressivament: la intervenció americana a Vietnam del Sud, després de la connivència en el derrocament i assassinat del president Ngo Dinh Diem, també catòlic, ocorregut poc abans del magnicidi de Dallas, va començar amb el fals incident del golf de Tonkin al 1964 i es va generalitzar a partir de l'any següent. Dos grans símbols com M.L. King i Robert Kennedy van ser assassinats a l'abril i al juny de 1968, respectivament. Però les coses tarden en canviar i la mentalitat lliure, oberta, moderada i molt satisfeta de viure en aquell temps i aquella zona del món, no va començar a fallar fins l'any 1970, que va marcar una fita en aquest sentit (1) i sobretot al llarg dels anys 1970s i encara més els 1980s i després ja cada cop més (2). Per això costa recuperar aquella sensació d'admiració i meravella cap a un país que després ha canviat molt, fins arribar a la situació actual, i que és la que relata, amb una deliciosa ingenuïtat en alguns punts, aquest llibre.
Però la meravella no es va perdre de cop sinó progressivament: la intervenció americana a Vietnam del Sud, després de la connivència en el derrocament i assassinat del president Ngo Dinh Diem, també catòlic, ocorregut poc abans del magnicidi de Dallas, va començar amb el fals incident del golf de Tonkin al 1964 i es va generalitzar a partir de l'any següent. Dos grans símbols com M.L. King i Robert Kennedy van ser assassinats a l'abril i al juny de 1968, respectivament. Però les coses tarden en canviar i la mentalitat lliure, oberta, moderada i molt satisfeta de viure en aquell temps i aquella zona del món, no va començar a fallar fins l'any 1970, que va marcar una fita en aquest sentit (1) i sobretot al llarg dels anys 1970s i encara més els 1980s i després ja cada cop més (2). Per això costa recuperar aquella sensació d'admiració i meravella cap a un país que després ha canviat molt, fins arribar a la situació actual, i que és la que relata, amb una deliciosa ingenuïtat en alguns punts, aquest llibre.
Llibre del subtítol del
qual, oportunament recordat, he tret la inspiració per al títol del Blog i m'ha
semblat just començar citant-lo. A més que era i segueix essent un llibre
especial i molt interessant de llegir...
(1) Els anys 1950 - 1970 van ser considerats "els anys del futur", quan en la mental·litat col·lectiva estava instal·lada la creença en un avenç ràpid i accelerat cap a un futur meravellós, expressat en la frase "A l'any 2000...". Això es va anar perdent molt ràpidament a partir de l'any 1970.
(2) Fins arribar als tràgics i terribles fets de l'11 de setembre de 2001 i tot el que va seguir a continuació, un desastre rere un altre.
(2) Fins arribar als tràgics i terribles fets de l'11 de setembre de 2001 i tot el que va seguir a continuació, un desastre rere un altre.
