Imatges de Nostre Senyor Jesucrist

El rostre de Jesús 

Imatge de Jesús, segle IV 

Crist Pantocràtor, 405 

Crist Pantocrator, monestir Santa Caterina del Sinaí segle VI 

Una imatge de Crist Akheiropoieton (No fet per mans humanes) c. 1100

Maiestas Domini (1123) de Sant Climent de Taüll 

Crist, Santa Sofia (s. XIII) 

Crist portant la creu (1580), El Greco (1541 - 1614)

Crist amb la corona d'espines, Walenty Wankowicz (1799 - 1842) 

Crist ressuscitat, Bertel Thorvaldsen (1770 - 1844), del 1833

Crist groc (1889) de Paul Gauguin (1848 - 1903)

Negatiu del Sant Sudari de Torí (1898), Secondo Pia (1855 - 1941)

Crist Bon Pastor, església St. John Ashfield (1932)

Cap de Crist (1940) de Warner Sallman (1892 - 1968) 

Crist de Sant Joan de la Creu (1951) de Salvador Dalí (1904 - 1989)

De part vostre em diu el cor: "Busqueu la meva presència"

Nomès Jesús

Ens cal tenir una imatge de Jesús a prop per mirar-la ben sovint, per mantenir viva la nostra relació amb Ell 

Tant sols Jesús sap el que ens passa i vol i pot sanar-nos quan patim d'algun esclavatge espiritual que ens lliga al pecat, al mal i al dimoni. 

Nosaltres sols no en podem sortir, estem atrapats com en unes sorres movedisses i els esforços que podem fer no sols no ens alliberen sinó que ens hi atrapen encara més. 

La gent tampoc ens pot alliberar. Primer perquè la majoria ni se n'adona de la nostra patètica situació espiritual i si arriba a copsar que ens passa alguna cosa no ho relaciona amb el món espiritual sinó amb causes materials i humanes: malalties, transtorns mentals o perturbacions psicològiques. 

Si alguns intuïssin el component de pecat que hi ha en el desordre, tampoc serien d'ajuda. Uns quants fins o trobarien bé com "alliberament" o rebeldia, o com a gest políticament correcte, fos el que fos, com adulteri, divorci, homosexualitat i "matrimoni" gai, avortament, eutanasia, falta de pràctica religiosa o fins pèrdua de fe. Per a molts això ja els hi estaria bé, com a modern, lliure i a la moda ideològica, i n'hi hauria que no sols ho aprovarien sinó que ho aplaudirien i tot. Però fins i tot entre la gent més normal i assenyada la majoria en serien indiferents o despreocupats, pensant que no és assumpte seu i que val més no ficar-s'hi. 

I si alguns se n'adonessin i volguessin ajudar, es trobarien amb que no poden fer res per molts motius. Més ben dit, si que podrien fer alguna cosa com donar bons consells, com els de resar, anar a confessar, tornar a l'Església i als sacraments. O resar per la persona i fer-li intencions de Misses, ho sabés l'implicat o no. Això sí que començaria a funcionar, però tant sols per el recurs a Déu, perquè directament no podrien fer res útil a no ser que fossin sacerdots, però això ja pertany a l'actuació de la Santíssima Trinitat a través de les persones. Perô pel seu compte res, el diable és més fort i més astut i no deixa escapar fàcilment als qui te presos en les seves xarxes, a part que aquest enemic de Déu i de la humanitat és el gran estafador que ens ha estafat mil vegades i encara que en siguem conscients aconsegueix estafar-nos la mil i una, perquè coneix perfectament els nostres punts dèbils, els nostres moments baixos i les roderes que ja hem fet en ell camí de la vida i cada pecat que cometem és un clau més que fa més ferma la nostra presó i les nostres cadenes. Sense Jesucrist ningú pot res contra això. 

Nomès Ell pot salvar-nos. Perquè és Ell qui sap quina és la nostra situació i el nostre problema real i quina és la solució. I tant sols Ell, Crist, pot i vol salvar-nos. És Ell el qui, si el deixem actuar en les nostres vides i li donem plena llibertat per actuar en nosaltres, per l'amor que ens té i per la seva bondat ens perrdona els pecats, ens retorna l'essència i la dignitat humana perdudes, ens redimeix de l'esclavatge del diable i del pecat, ens treu de la presó on estavem culpàblement tancats, trenca les nostrres cadenes i ens fa sortir del  camí de l'Infern i ens posa de nou en el del Cel, cap al Regne i la Casa del Pare. I ho fa tant directament com amb la col·laboració de l'Esperit Sant que actua en la seva Església i en els seus ministres. 

Per poc intel·ligents i afortunats que siguem, el que hem de fer és reconeixer-ho, acceptar--ho, agrair-ho i viure-ho i a partir de la seva acció no permetre que ja res ens separi d'Ell i de la felicitat incomparable que ens ofereix i dona gratuïtament. I per no recaure mai, la solució és ben senzilla: recòrrer sempre a Ell, confiar totalment en Ell i nomès en Ell, aferrar-se a la mà estesa que ens dona per rescatar-nos i salvar-nos, i Ell ens guardarà, protegirà i mantindrà en seguretat. La tranquilitat, la pau i l'amor que ens dona estar sempre amb relació amb Ell no té res semblant en tot allò que el món pot oferir. Ja que com diu l'oració, fora de la Santíssima Trinitat tot és dolor, neguit i corrupció de mort. Amb Déu ho podem tot, sense Déu no podem res. Si tenim a Déu ho tenim tot posseïm tot allò que necessitem i desitgem, si no el tenim manquem de tot allò que ens fa falta i que ens fa feliços, perquè amb Ell ho tenim tot i sense Ell no tenim res. Fins i tot la perspectiva de la mort inevitable deixa de tenir el seu caràcter tràgic, terrible i temible, terrorífic quan és la porta infernal, i passa a ser fins tot una evolució dolça i desitjable de fer la seva voluntat divina i trobar-se amb Aquell que ens estima i a qui hem anat aptenent a estimar perquè hem experimentat la seva acció tan benèfica, bondadosa i amorosa en nosaltres, indignes pecadors miserables, que per pura gratuïtat rebem el seu do de salvació i de vida eterna feliç. 

El gran secret de la vida, i l'èxit en la mateixa, és viure sempre en gràcia de Déu, deixant que Ell vagi salvant-nos i santificant-nos. I la manera és fer i voler la seva voluntat, cosa que nomès es pot fer amb la seva ajuda, i Ell ens la dona sempre que li ho demanem - i la inspiració per fer-ho també d'Ell procedeix - o senzillament li ho permetem. El recentment canonintzar St. Carlo Acutis (1991 - 2006) deia amb tota la raó que el secret de la santedat és molt senzill i que ser sant és molt fàcil: "Es tracta d'aixecar la vista vers Déu". És a dir que en les temptacions, els problemes i dificultats i en totes les decisions de la vida, mirar a Jesucrist, buscant el seu rostre i implorant així la seva presència i la connexió amb Ell. Això és necessari i suficient i es tracta just d'això, ni més ni menys.  

Els móns visible i invisible

El món visible, temporal i passatger, que és l'habitual 

En aquesta època en que el món, i especialment la societat occidental, fa aigües per tot arreu ens podem preguntar en què creuen els que no creuen com en el llibre In cosa crede chi non crede? (1996) que recull el diàleg que van tenir aquell any el creient cardenal Carlo Maria Marini (1927 - 2012) i el no creient escriptor Umberto Eco (1932 - 2016) el mateix any de la publicació. 

El problema és la falta de fe i l'actitud dels governants, líders polítics i econòmics i ideòlegs del món actual, que molt majoritàriament són no creients però aparentment creïbles per una societat credula i manipulable, perquè com afirmava G.K. Chesterton (1874 - 1936), qui no creu en Déu no és que no cregui en res sinó que ja s'ho creu tot, com el famós cas d'un llibertí i lliurepensador anglès del segle XVII del que els seus mateixos contemporanis constataven estranyats i perplexos que excepte la Bíblia s'ho creia tot. El nostre Occident, dirigit per aquests no creients però que passen per creïbles i que són creguts, en els dos sentitits d'aquesta paraula,  també va per aquesta senda, donant cabuda a tota mena d'irracionalismes, orientalismes i ocultismes, fins i tot contradictoris i incompatibles entre si, però rebutjant la doctrina veritable coneguda, i fent a més l'opció de l'ateisme, que com diu el matemàtic John Lennox (1943) "és un conte de fades per a les persones a les qui fa por la llum". I és que com ja deia Blaise Pascal (1623 - 1662) "En el món hi ha prou llum i prou foscor. Hi ha prou llum perquè qui vulgui creure pugui creure i prou foscor perquè qui no vulgui creure pugui no creure. Així l'home és lliure de creure o no creure i el fet de creure té mèrit i pot ser recompensat". 

En les terres de Catalunya on jo visc l'assistència a la Missa dominical, tan necessaria per a nosaltres, era força alta  encara a finals dels anys 1980s, durant tots els 1990s i fins i tot en els primers anys 2000s: Misses de diumenges i festius amb les esglésies plenes, famílies senceres i jovent incloent un bon nombre de jovent compromès en escolania, música i cants, en catequesis i peregrinatges i en casals. La davallada ha sigut molt accentuada i accelerada i avui dia nomès queden algunes parròquies i zones que ho conservin. Es pot dir que estem vivint la gran apostasia  que ha de precedir al temps final, la qual cosa no vol dir que la fi hagi de ser imminent, ja que el temps de Déu no és el dels homes. I és una apostasia silenciosa, perquè el diable, constatatnt el fracàs de les persecucions sagnants, ja que la sang dels màrtirs és llavors de molts nous cristians, ara sembla haver canviat de tàctica i utilitza el menyspreu, la marginació, la crítica i la burla i, especialment, l'astúcia de fer-se passar per bo, negant tot el seu passat i invertint  les posicions, acusant als altres de les seves pròpies maldats. En aquest moment històric vivim. 

El món invisible, el definitiu i més important 

La situació és que Europa, corrompuda i pervertida cada cop més des de fa dècades, és el continent més descristianitzat de tots, si no teni en compte Àsia que amb poques excepcions, com Filipines, Timor Oriental, Macau, Goa i el Líban, no ha sigut majoritàriament cristià des de fa mil·lenis i en moltes regions des de sempre. I dins d'Europa, excepte Txèquia i Estònia, el país més descristianitzat és Espanya. I dins d'Espanya, Catalunya i el País Basc són les zones més descristianitzades. Alhora que Catalunya és una de les zones amb més activitat diabòlica, amb més possessions, infestacions i obsessions demoníaques, i naturalment amb més temptacions i pecats  també, i amb més necessitat d'exorcismes. I és que com ja deia Benet XVI  (1927 - 2022), quan encara era el cardenal Joseph Ratzinger, el triomf del Cristianisme entre els  segles I i V va desdimonitzar el món, i els ídols i esperits malignes van perdre la seva força, i ara amb la descristianització creixent dels últims segles retorna l'activitat demoníaca manifesta, amb la única salvetat que al dimoni no li interessa fer-se massa evient perquè com ja s'ha dit el seu major triomf és fer creure que no existeix, per poder actuar amb major llibertat i sense oposicióde les víctimes i l'ambient (1) perquè només als qui ja te molt a les seves mans els sol inicitar obertament al mal, a tots els altres els presenta el mal com a bé o com a cosa lleu. Com s'ha dit també, l'àngel parla del temor de Déu abans i de la misericòrdia de Déu desprès del pecat, mentre que el diable fa a l'inrevès, parla de la misericòrdia de Déu abans del pecat i de la justícia de Déu desprès; un vol que no pequis i no pequis més i l'altre que ho facis i ho segueixis fent, el bo et vol en l'amor de Déu, el dolent pretèn portar-te a l'allunyament de Déu i si es possible finalment a la deesesperació. 

Però l'esperança que tenim és saber que Déu està al costat dels qui creuen en Ell i que no ens deixa mai de la seva mà, malgrat el que pugui semblar. Perquè, malgrat tots els pecats, guerres i maldats de la Humanitat,  Déu creu en l'home i en Jesucrist ha fet una aliança indestructible i irrevocable amb els éssers humans i això continuarà fins a la fi del temps garantint també que la seva Església, que és on més actua l'Esperit Sant fent present a Jesucrist en els sagraments i l'oració, a glòria de Déu Pare i per a la salvació de rots els qui shi acullen, als qui fa fills  i filles de Déu i els ofereix la Vida eterna, perdurarà fins el final i les portes de l'Infern no podràn contra ella.

(1) Parlant sols del món occidental el país més demoníac té fama de ser Haiti, del que es diu que els seus primers governants van fer un pacte amb l el diable  i li van lliurar el pais, i les ciutats més diabòliques segons els experts serien  New Orleans, Rio de Janeiro, Las Vegas,  Ciutat de Mèxico, San Francisco, Los Ángeles (i sobretot Hollywood), com també París, Torí, Montpellier...

Evangelitzant amb l'art. Pintura (II)

Algunes pintures famoses més de temes bíblics cristians 

La Creació d'Adam (1511) 

Miquel Àngel (1475 - 1564) 

1626 Crist donant les claus del Regne del Cel a Sant Pere 

Guido Reni (1575 - 1642) 

El somni de Jacob (1639) 

Josep de Ribera (1591 - 1652) 

La temptació de Crist (1854) 

Ary Scheffer (1795 - 1858) 

Ecce Homo (1871)

Aparició del Sagrat Cor de Jesús a Santa Margarida Maria Alacoque (1880)

Antonio Ciseri (1821 - 1891) 

Crist Consolador (1860) 

Bernhard Plockhorst (1825 - 1907)

El Sermó de la Muntanya (1877)

Carl Bloch (1834 - 1890) 

Altres pintors: 

Cimabue (1240 - 1302) 

Gentile da Fabriano (c. 1370 - 1427) 

Antonello da Messina (1430 - 1479) 

Perugino (1448 - 1523) 

Bronzino (1503 - 1572) 

Juan Bautista Maino (1581 - 1645) 

Nicolass Poussin (1594 - 1665)

Juan Ricci (1600 - 1681)  

Philippe de Champaigne (1602 -  1674)

Eustache Le Sueur (1616 - 1655) 

Charles Le Brun (1619 - 1690) 

Juan de Valdés Leal (1622 - 1690) 

Giovanni Battista Tiepolo (1696 - 1770) 

Aleksandr Ivanov (1806 - 1858) 

Heinrich Hofmann (1824 - 1911) 

William-Adolphe Bouguereau (1825 - 1905)

 

Arnold Böcklin (1827 - 1901) 

William Holman Hunt (1827 - 1910)

James Tissot (1836 -1902) 

Walter Sallman (1892 - 1968) 

I alguns autors actuals: Tracy L. Christianson, Krystyn Brown, Giovami Gasparro...

Evangelitzant amb l'art (I). Pintura

Semblant a la paraula i l'escrit, l'art també pot tenir una funció evangelitzadora, mostrant la bona nova divina per la Humanitat en conjunt i per cada un de nosaltres en particular, si ens hi volem acollir i per tant l'acceptem, agraïm i vivim. Uns exemples: 

L'Adoració dels Mags (c. 1305)

 

Giotto (1267 - 1337) 

Entrada de Jesús a Jerusalem (c. 1320) 

L'Últim Sopar (c. 1320) 

Pietro Lorenzeti (c. 1280 - 1348) 

La Trinitat, c. 1411

Andrei Rubliov (c. 1360 - c. 1430) 

L'Anunciació (1426) 

Noli me tangere (1441) 

Fra Angelico (c. 1395 - 1455) 

El Sant Sopar (1562) 

Juan de Juanes (c. 1504 - 1579) 

L'enterrament del comte d'Orgaz (1588)

El Greco (1541 - 1614) 

Crist crucificat (1631) 

Diego Velázquez (1599 - 1660) 

Sant Joan Baptista nen (1650)

La Trinitat celest i la terrenal (c. 1678)

L'Assumpció de la Verge (c. 1680) 

Bartolomé Esteban Murillo (1617 - 1682) 

L'opinió femenina

El que de veritat les dones tenen que dir i cal escoltar-les. 

Nomès unes poques a tall d'exemple:

Gerrud von le Fort (1876 - 1971): -  Die ewige Frau (1934, 1960)

Elisabeth Langgäser (1899 - 1950) -  Typtichon des Teufels: Ein Buch von dem Hass, dem Börsenspiel und der Unzucht (1932)

Ruth Schaumann (1899 - 1976) - Amei: Geschichte einer Kindheit (1932) 

Alice von Hildebrand (2023 - 2022): The Privilege of beng a Woman (2005)

Janice Fiamengo (1964) - Sons of Feminism: Men have their say (2017), Daughters of Feminism: Women supporting men's equality (2018)    

Carrie Gress - The Marian option: God's solution to a Civilization in crisis  (2017), The End of Women: How smashing the Patriarchy has destroyed us (2023), Something wicked: Why Feminism can't be fused with Christianity (2026) 

Personatges històrics del segle XX

Unes quantes personalitats del segle XX que m'han cridat l'atenció, influents en política i en la història i en general de manera positiva, però no tots i en alguns casos no del tot. 

Alguns els cito perquè hi connecto molt fàcilment amb la seva personalitat, altres per ser víctimes i per allò del que va poder ser i no va ser, alguns per les seves realitzacions i influència, la majoria per anar contra corrent i per ser alliberadors, també per veure les coses tal com són, ser independents dels grans poders fàctics del món, econòmics i ideològics, dir la veritat a la gent i voler el seu bé; uns quants han tingut molt mala premsa i penso que els seus casos s'haurien de revisar, a veure. 

Si cito algun que altre militar, la majoria de les vegades és per coses alienes a la seva conducta guerrera, o per la seva actuació sorprenent, normalment per amable o compassiva. 

Hi ha absències clamoroses, perquè la llista no preten ser exhaustiva i perque cito nomès els que considero personalment, també hi pot haver-hi alguna inclusió sorprenent però és com a model i exemple, com d'integració o d'un món millor. 

La llista és aquesta (1): 

Henri Dunant (1828 - 1910) 

Bertha von Suttner (1843 - 1914) 

Sta. Bernadeta Soubirous (1844 - 1879) 

Mutsuhito (1852 - 1912)

Fritjof Nansen (1861 - 1930) 

Carl Gustav Emil Mannerheim (1867 - 1951) 

Sta. Elisabet Hesselblad (1870 - 1957) 

Lu Zhengxiang (1871 - 1949) 

Pius XII (1872 - 1958) 

Sta. Teresa de Lisieux (1873 - 1897) 

Albert Schweitzer (1875 - 1965) 

Syngman Rhee (1875 - 1965) 

Konrad Adenauer (1876 - 1967) 

Sta. Gemma Galgani (1878 - 1903)

Reza I (1878 - 1944) 

George Marshall (1880 - 1959)  

Douglas MacArthur (1880 - 1964)

Helen Keller (1880 - 1968)  

Mustafà Kemal Atatürk (1881 - 1938) 

Alcide De Gasperi (1881 - 1954) 

Israel Zolli (1881 - 1956) 

St. Joan XXIII (1881 - 1963) 

Mohamed Mossadeqh (1882 - 1967) 

Jacques Maritain (1882 - 1973) 

Éamonn de Valera (1882 - 1975) 

Ismet Inönü (1884 - 1973) 

Robert Schuman (1886 - 1963) 

Arthur E. Percival (1887 - 1966) 

St. Pius de Pietrelcina (1887 - 1968) 

Chiang Kai-shek (1887 - 1975) 

Jean Monnet (1888 - 1979) 

António Oliveira Salazar (1889 - 1970) 

Gabriel Marcel (1889 - 1973) 

Dietrich von Hildebrand (1889 - 1977) 

Sta. Maria Goretti (1890 - 1902) 

Dwight D. Eisenhower (1890 - 1969) 

Charles De Gaulle (1890 - 1970) 

Sta. Edith Stein (1891 - 1942) 

Amanullah Khan (1892 - 1960) 

József Mindszenty (1892 - 1975) 

Haile Selassie (1892 - 1975) 

Francisco Franco (1892 - 1975) 

Josyf Slipyj (1892 - 1984) 

Huey Long (1893 - 1935) 

St. Maximilià Kolbe (1894 - 1941) 

Vicente Rojo (1894 - 1966) 

Dietrich von Choltirz (1894 - 1966) 

Eduard VIII (1894 - 1972) 

Heinrich Lübke (1894 - 1972) 

Nazli Sabri (1894 - 1978)

Americo Thomaz (1894 - 1987) 

Fulton J. Sheen (1895 - 1979) 

Tadj ol-Molouk (1896 - 1982)  

Ludwig Erhard (1897 - 1977) 

St. Pau VI (1897 - 1978) 

Dorothy Day (1897 - 1980) 

Liu Shaoqi (1898 - 1969) 

Zhou Enlai (1898 - 1976) 

Yitzhak  Kaduri (1898 - 2006)

Soraya Tarzi (1899 - 1968) 

Chiune Sugihara (1900 - 1986) 

Urho Kekkonen (1900 - 1986) 

Ngo Dinh Diem (1901 - 1963) 

Eisaku Sato (1901 - 1975) 

Stefan Wyszynski (1901 - 1981) 

Hirohito (1901 - 1989) 

Linus Pauling (1901 - 1994)

St. Josepmaria Escrivá (1902 - 1975) 

Juscelino Kubitschek (1902 - 1976) 

Mortimer Adler (1902 - 2001) 

Clare Boothe Luce (1903 - 1987) 

Habib Burguiba (1903 - 2000) 

Luis Carrero Blanco (1904 - 1973) 

Kurt Georg Kiesinger (1904 - 1988) 

Deng Xiaoping (1904 - 1997) 

Sta. Faustina Kowalska (1905 - 1938) 

Dag Hammarskjold (1905 - 1961) 

Félix Houphouët-Boigny (1905 - 1993) 

Marcelo Caetano (1906 - 1980) 

Leopold Sédar Senghor (1906 - 2001) 

Lin Biao (1907 - 1971) 

Hanns Scharff (1907 - 1992)

Frederick Copleston (1907 - 1994) 

Sor Lucia Dos Santos (1907 - 2005) 

St. Francesc Marto (1908 - 1919) 

Muhammad Dawud Khan (1909 - 1978) 

Mahmud Mohamed Taha (1909 - 1985) 

Barry Goldwater (1909 - 1998)

Sta. Jacinta Marto (1910 - 1920) 

Dominique Pire (1910 - 1969) 

Ángel Sanz Briz (1910 - 1980)  

Sta. Teresa de Calcuta (1910 - 1997) 

Mutara III Rudahigwa (1911 - 1959) 

Marshall McLuhan (1911 - 1980) 

Raoul Wallenberg (1912 - 1947) 

Wernher von Braun (1912 - 1977) 

Rashid bin Said Al Maktum (1912 - 1990) 

Makarios III (1913 - 1977) 

Richard Nixon (1913 - 1994) 

Bao Dai (1913 - 1997) 

Mohamed Zair Shah (1914 - 2007) 

Thomas Merton (1906 - 1968) 

Josef Strauss (1915 - 1988) 

Roger Schulz (1915 - 2005) 

Franz Stigler (1915 - 2008) 

Aldo Moro (1916 - 1978) 

Harold Wilson (1916 - 1995) 

John F. Kennedy (1917 - 1963) 

Park Chung-hee (1917 - 1979) 

St. Oscar Romero (1917 - 1980) 

Gamal Abdel Nasser (1918 - 1970) 

Anwar el-Sadat (1918 - 1981) 

Spiro Agnew (1918 - 1996) 

Sayid bin Sultan Al Nahyan (1918 - 2004)

Avery Dulles (1918 - 2008) 

Aleksandr Solzhenitsyn (1918 - 2008)  

Goh Keng Swee (1918 - 2010) 

Oscar Luigi Scalfaro (1918 - 2012) 

Nelson Mandela (1918 - 2013) 

Moïse Tshombé (1919 - 1969) 

Shah Muhamad Reza Pahlavi (1919 - 1980) 

Ota Sik (1919 - 2004)

Ian Smith (1919 - 2007)  

Faruq I (1920 - 1965) 

Sheikh Mujibur Rahman (1920 - 1975)

Mikhail Voslensky (1920 - 1997) 

Laureano López Rodó (1920 - 2000) 

St. Joan Pau II (1920 - 2005) 

Andrei Sakharov (1921 - 1989) 

Suharto (1921 - 2008) 

Julius Nyerere (1922 - 1999) 

Christiaan Barnard (1922 - 2001) 

Helena Citrónová (1922 - 2007) 

Franz Wunsch (1922 - 2009) 

Gregorio López Bravo (1923 - 1985) 

Nguyen Van Thieu (1923 - 2001) 

Rainier III (1923 - 2004) 

Lee Kuan Yew (1923 - 2015) 

Alice von Hildebrand (1923 - 2022) 

Jean-Jacques Servan-Schreiber (1924 - 2006) 

Phyllis Schlafly (1924 - 2016) 

Robert Kennedy (1925 - 1968) 

Jean Marie Lustiger (1926 - 2007) 

Bernard Nathanson (1926 - 2011) 

Svetlana Stalin  (1926 - 2011) 

Robert Bork (1927 - 2012) 

Sidney Poitier (1927 - 2022) 

Zulfikar Ali Bhutto (1928 - 1979) 

Rosalie Gicanda (1928 - 1994) 

Fr. Xavier Nguyen Van Thuan (1928 - 2002)

Fabiola (1928 - 2014) 

Frank Borman (1928 - 2023) 

Martin Luther King (1929 - 1968)

Grace Kelly (1929 - 1982)  

Balduí I (1930 - 1993) 

Neil Armstrong (1930 - 2012) 

Helmut Kohl (1930 - 2017) 

Boris Yeltsin (1931 - 2007) 

Mikhail Gorbachov (1931 - 2022) 

Francis Arinze (1932) 

Israel Shahak (1933 - 2001) 

Aleksandr Men (1935 - 1990) 

Dalai Lama XIV (1935) 

Vaclav Havel (1936 - 2011) 

Kigeli V (1936 - 2016) 

Andrei Amalrik (1938 - 1980) 

Farah Diba (1938) 

Wilma Rudolph (1940 - 1994) 

Qabus ibn Said (1940 - 2020)  

Ken Saro-Wiwa (1941 - 1995) 

Vittorio Messori (1941) 

Muammar Gaddafi (1942 - 2011) 

Brendan O'Brien (1943) 

Lech Walesa (1943)

Donald Trump (1946) 

Jerzy Popieluszko (1947 - 1984) 

Pim Fortuyn (1948 - 2002)

Rocco Buttiglione (1948) 

Clarence Thomas (1948) 

Carlos Felipe Ximenes Belo (1948)  

Lech Kaczynski (1949 - 2010) 

Jaroslaw Kaczynski (1949) 

José Ramos-Horta (1949) 

Paul Williams (1950) 

Vladimir Putin (1952)  

Malika Oufkir (1953) 

Aleksandr Lukashenko (1954) 

Mordechai Vanunu (1954) 

Jair Bolsonaro (1955) 

Anna Lindh (1957 - 2003) 

Theo van Gogh (1957 - 2004) 

Scott Hahn (1957)

Kimberly Hahn (1957) 

Albert I (1958) 

Francis Beckwith (1960) 

Viktor Orban (1963) 

Geert Wilders (1963)

Nigel Farage (1964) 

Robert Fico (1964) 

Pierbattista Pizzaballa (1965) 

Abdul Rahman (1965) 

José Antonio Kast (1966)

Maria Corina Machado (1967) 

Mateusz Morawiecki (1968) 

Marine Le Pen (1968) 

Tucker Carlson (1969) 

Ayaan Hirsi Ali (1969) 

Aleksandar Vucic (1970) 

Javier Millei (1970) 

Said Musa (c. 1970) 

Jussi Halla-aho (1971) 

Marco Rubio (1971) 

Asia Bibi (1971) 

Julian Assange (1971) 

Narges Mohammadi (1972) 

Abdullah bin Zayid Al Nahyan (1972) 

Andrzej Duda (1972) 

Matteo Salvini (1973) 

Santiago Abascal (1976) 

Giorgia Meloni (1977) 

Alice Weidel (1979) 

Laura Huhtasaari (1979) 

Nayib Bukele (1981) 

Karol Nawrocki (1983) 

Edwatd Snowden (1983) 

J.D. Vance (1984) 

Sílvia Orriols (1984) 

Goldie Ghamari (1985) 

Candace Owens (1989) 

Charlie Kirk (1993 - 2025)

Jordan Bardella (1995) 

Jessica  Doty Whitaker (1996 - 2020) 

Malala Yousafzai (1979) 

Iryna Zarutska (2002 - 2025)  

(1) Hi ha uns pocs casos en que no van arribar a viure al segle XX, però els incloc per la seva proxmitat temporal i per la gran influència que han tingut en aquest segle