Trobada casual amb el millor pintor sagrat actual

Una trobada amb Marko Rupnik (n. 1954), al que alguns consideren "el Miquel Àngel dels nostres temps", que va tenir lloc per casualitat el 21 de gener del 2024 a l'església del Seminari de Vic, on aleshores s'estaven pintant els murals i les decoracions amb l'estil inconfusible d'aquest artista. 

Haviem anat al Seminari a dinar per ser la festa de Sant Fruitós, patró d'Hostalets de Balenyà, convidats pel rector Oscar Luján, amb el que col.laboro com adscrit a St. Miquel de Balenyà, parròquia de la que també és rector. Tot i que erem més al dinar, al final vam quedar tres, amb Mn. Jordi Castellet,  a la sobretaula i ens vam assabentar que aquest famós pintor era a l'esglèsia treballant en les pintures de la mateixa i vam decidir anar-ho a veure. Ens vam presentar com a sacerdots del bisbat de Vic i ell, també sacerdot,  ens va acollir amablement, conversant una bona estona, explicant-nos les idees artístiques i teològiques del seu conegut estil propi, molt personal i distintiu, per a la il·lustració d'esglèsies i llibres eclesiàstiques, que l'han fet tan famós, i ho va fer amb força detall, contestant les nostres preguntes i valorant les observacions que li feiem . 

I va accedir a fer-se unes fotos amb nosaltres, però com que passava un moment delicat personalment, quan li vaig demanar si les podia publicar, em va respondre que sí, però desprès que s'haguès inaugurat oficialment la nova imatge de l'esglèsia, no abans, però que un cop ja estiguès ho podia fer amb tota llibertat. 

La inauguració del nou ambient, molt espectacular i càlid, i d'una gran bellesa, va tenir lloc el 9 de febrer d'aquest any, i hi vaig assistir com a feligrès durant una bona part de la Missa, que a més tenia unes institucions dels seminaristes de la diòcesi, si bé hi havia arribat molt d'hora, per l'encàrrec que m'havien fet de portar uns obsequis que feia el Forn Sant Jordi de Folgueroles per la celebració posterior, i vaig marxar abans de que acabés. 

Història transcendental de la Humanitat (II): el primer mil·lenni de l'Era Cristiana

Històricament no tot són mals governants ni molt menys, n'hi ha hagut també molts de bons que han fet molt bé a la Humanitat, així per exemple (1): 

Abgar VIII d'Edessa (177 - 212), l'any 200 

Tirídates III d'Armènia (287 - 330), any 301

Constantí I el Gran (306 - 337), Imperi Romà,  anys 312, 313, 321, 325, 330 i 337

Ezana d'Aksum (320s - 360), el 333  

Mirian III de Geòrgia (284 - 361), 334 i 337

Teodosi I el Gran (379 - 395), Imperi Romà, 380, 381 i 391

Clodoveu (481 - 511), Regne Franc 496 

Justinià (527 - 565), Imperi Romà d'Orient 529, 537

Recared (586 - 601), Regne Visigòtic 587, 589 

Teodolinda (589 - 625), reina llombarda d'Itàlia, 603 

Pepí el Breu (751 -768), Regne Franc 756 

Carlemany (768 - 814), Regne Franc i Sacre Imperi 800

Harald Klak (812 - 814 i 819-827), Jutlàndia 826 

Rastislav I (846 - 870), Moràvia 846, 863  

Boris I (852 - 889), Bulgària 864, 885 i 893

Borivoj (867/872 - 889), Bohèmia 883 

Alfred el Gran (871/886 - 899), Anglaterra anglosaxona 878

Hrolf (911 - 927), Normandia 912

Otó I (936 - 973), Alemanya 955 i 962 

Harald Blátonn (958/970 - 986), Dinamarca i Noruega, 960, 965 

Mieszko I (960 - 992), Polònia 966

St. Vladimir (978 - 1015), Rus de Kiev 988

Olaf  I Tryggvason (995 - 1000), Noruega 995

Leif Eriksson (+ 1020), Groenlàndia 999  

L'assemblea Althing (930), Islàndia 1000  

St. Esteve I  (997 - 1038),  Hongria 1001

Les dates citades són principalment les de la conversió, bateig i implantació del Cristianisme catòlic com a religió del país. 

(1) Els citats són els anys de regnat, no els de vida 

La Història transcendental de la Humanitat (I)

La Història important, una breu cronologia de les persones realment significatives per a la Humanitat: 

1ª meitat II mil·lenni aC   Melquisedec, Abraham, Isaac i Jacob (1), Josep i els seus germans

s. XIII aC Moisès, Aaron, Josuè, Miriam 

s XI aC Rut, Noemí, Samuel 

c. 1000 aC David, la ciutat de Jerusalem 

c. 950 aC  Salomó, el Temple

s. IX aC Elies i Eliseu 

s. VIII aC Amós, Isaïes, Ezequies 

s. VII aC Jeremies, Josies 

s. VI aC Ezequiel, Cir el Gran 

s. V aC Esdras, Nehemias, la Torah 

s. III aC Qohelet 

s. III - I aC La Septuaginta i els llibres i textos deuterocanònics, l'Antic Testament 

s. II aC Macabeus   

s. I aC Maria, Josep, Elisabet, Zacaries, Joaquim i Anna, pastors de Betlem, Simeó, Anna, Virgili (2), sibil·la de Cumas (3), mags d'Orient

s I   Nostre Senyor Jesucrist, Joan Baptista, Pere, Joan apòstol i evangelista, Jaume, apòstols, Maria, Marta, Llàtzer, Maria Magdalena, Esteve, Pau, Mateu, Marc, Lluc, màrtirs, Climent, el crucificat  perdonat, el centurió al peu de la Creu, diversos personatges més dels Evangelis, Fets i Cartes, el Nou Testament, el Concili apostòlic de Jerusalem, el Símbol dels apòstols (4)

s. II  Ignasi, Justí, apologistes, Hipòlit 

s. III  Ireneu, Cebrià, Gregori Fotistes, Abgar, Tertul·lià, Orígenes, màrtirs 

s. IV Constantí, Ezama, Teodosi, doctors de l'Esglèsia, màrtirs, Concilis de Nicea i Constantinoble, Credo 

s. V  Jeroni, Agustí, Patrici, Clodoveu, cànon bíblic, Vulgata llatina, Concilis d'Efes i Calcedònia   

s. VI  Benet, Gregori I, Dionís l'Exigu, el pseudo Dionís Aeropagita, Justinià, Teodora 

Aquesta primera relació cobreix quasi 2 500 anys, des de cap el 1850 aC fins a poc després del 600, i desprès han passat 1 400 anys més fins els nostres temps, que també cal considerar. 

I les figures centrals són Jesucrist i la Verge Maria, i tant transcendetals són els fets de la Passió i la Pasqua, ocorreguts ara fa 2 000 anys, que és compliran exactament l'any 2030, o potser el 2033, que tot el món, especialment el cristià però també el que no ho és, compta els anys i la Història en "abans de Crist" i "desprès de Crist".

Tinguem-ho present sempre tota la nostra vida cada any durant tots ell, i sobretot en els temps d'Advent, Nadal, Quaresma, Setmana Santa i Pasqua (4). Que Déu ens faci el do de viure-ho així! 

(1) Amb les seves dones Sara, Raquel, Rebeca, Lia...

(2) Amb les Églogues en general i sobretot la 40 

(3) Per la seva profecía messiànica, junt amb Virgili i els savis d'Orient i potser amb alguns filòsofs grecs com  Plató o romans        com Sèneca, i l'altar al Déu desconegut  a Atenes que cità Pau, formen part d'una revel·lació extrabíblica, que preparava la         vinguda al món del Fill de Déu per a tothom, l'obertura de la salvació per a tota la Humanitat en la nova i definitiva Aliança       i l'unitat de jueus i gentils en l'Esglèsia. 

(4) També durant el Temps ordinari de durant l'any, però els citats són els temps litúrgicament forts en el seguiment de la vida         de Nostre Senyor Jesucrist,  i molt especialment durant les dates del Tridu Pasqual i tot el temps de Pasqua fins l'Ascensió         i la Pentecosta. 

Celebrant Missa en diferents llocs

El dissabte 24 de febrer de 2024 vaig fer la meva primera Missa a l'església de Centelles, on no hi havia estat mai. I poc abans, el 21 de gener, em va tocar fer a Missa dominical a Seva, església també nova per a mi. Sempre fent substitucions, és clar. 

Amb una escolana i els seus familiars després d'una Missa

Quan un sacerdot celebra la litúrgia en una parròquia o capella on no hi havia estat mai, no és sols la novetat del local i de l'ambient, perquè aquests com les persones són tots iguals però alhora tots són diferents, sinó també els ajudants, sagristants i sagristanes, lectors i altres, i la feligresia, que tota ella té una personalitat diferent, com passa amb la gent.  

No han sigut els únics llocs on he estat en aquest temps, també a Aiguafreda hi vaig fer la Missa del diumenge 24 de desembre de 2023 i la de l'1 de gener de 2024, si bé aquesta parròquia ja la coneixia per haver-hi celebrat i concelebrat l'any 2021 algunes vegades, si bé allà hi havia anat més que tot a fer confessions, en cerimònies comunitàries de la penitència sobretot. 

Una església a la que també he anat de tant en tant és la de Figaró, que tot i que no és de les meves parròquies habituals, des que fa uns anys hi vaig començar aa anar-hi a oficiar, hi he anat ja unes quantes vegades. 

En alguna entrada faré una relació dels pobles on he fet Missa, sobretot a les esglésies parroquials, però també en capelles, ermites o fins i tot en vaixells en alta mar. 

El temps de Nadal

El temps del Nadal

Un betlem a la mateixa Betlem a Terra Santa, la Terra de Jesús i de la Bíblia

Ve preparat pel temps d'Advent, que ja n'és com un anticip a més de ser una preparació, que s'inicia junt amb el Nou Any litúrgic un diumenge entre finals de novembre i primers de desembre, segons en quin dia de la setmana caigui aquell any el Nadal, de manera que hi hagi 4 diumenges abans de la celebració, de manera que si el Nadal s'escau en dilluns, el temps de l'Advent comença molt tard i si ho fa en dissabte s'inicia molt d'hora, amb totes les altres possibilitats intermitges. L'Advent anuncia ja la proximitat de la Nativitat. 

Nadal és la Nit del 24 al 25 de desembre, la Nit de Nadal, quan tradicionalment a les 12 de la nit té lloc la Missa del Gall, així com el dia 25, el Dia de Nadal. 

Però Nadal també són 8 dies en els que litúrgicament cada dia és Nadal, l'Octava de Nadal. 

I Nadal també és un temps que es perllonga fins l'Epifania, el 6 de gener, i encara fins al diumenge del Baptisme del Senyor, el primer diumenge del temps de durant l'any del Nou Any litúrgic. Aquesta festa que culmina la manifestació del Fill de Déu, Nostre Senyor Jesucrist, al món, culmina les manifestacions progressives de l'Anunciació a Maria, de l'Advent amb el somni de Josep i la inspiració d'Elisabet, del Nadal amb l'anunci angèlic als pastors i la seva adoració, del temps de Nadal amb el reconeixement de Simeó i Anna per inspiració divina i la recerca, trobada i adoració amb presents dels Mags d'Orient guiats per una estrella en l'Epifania que és quan el Nen Jesús és reconegut per tots els pobles i nacions representats pels Savis, en el popular Dia de Reis, i finalment el Baptisme de Jesús al Jordà, manifestació trinitària i proclamació per Joan Baptista, en una actitud de Jesucrist tan humil com poderosa, solidaritzant-se amb els pecadors penedits que volen convertir-se i ser perdonats i alhora instituint el sagrament del Baptisme, amb la que dona inici la seva missió i vida pública. Per això el Baptisme del Senyor, que es pot escaure entre el 7 i el 12 de gener, pertany alhora al temps de Nadal i al temps de durant l'any, que propiament s'inicia el dilluns següent.

Però encara no acaba aquí, perquè d'alguna manera un temps de Nadal ampliat dura fins la Presentació del Senyor al Temple, 50 dies després del Nadal, és a dir el 2 de febrer, dia popularment conegut com la Candelera per les candeles que s'encenen a la celebració litúrgica, ja que si bé aquesta festa es fa fora del temps propi de Nadal per mantenir els 50 dies, sí que pertany plenament a les celebracions nadalenques. I aquesta celebració sí que clou definitivament l'època nadalenca d'un any determinat, tot esperant la propera un cop acabat el nou cicle. En el 2023 - 2024 l'any litúrgic és el B, amb el seguiment de l'Evangeli de Sant Marc, de la mateixa manera que l'any anterior va ser l'A amb l'Evangeli de Sant Mateu i l'any següent serà el C amb l'Evangeli de Sant Lluc, tots tres formen un cicle litúrgic complet, ja que l'Evangeli de Sant Joan, que no té un desenvolupament tant històric i cronològic com els 3 Evangelis sinòptics, s'usa ocasionalment en tots tres anys i sempre en les festes més destacades, com Nadal i Pasqua. 

La Puríssima

La Immaculada Concepció de la Verge Maria, la gran festa del 8 de desembre, començant l'Advent i el Nou Any litúrgic.

És l'inici de la vida de la Mare de Déu i junt amb la seva Assumpció, que n'és la culminació triomfant, són les dues festes que marquen el principi i el final de la vida de Maria, l'escollida entre totes les dones per ser mare del Fill de Déu fet home, Nostre Senyor Jesucrist.. 

Per do de Déu Nostra Senyora també és la Mare nostra del Cel, siguem-ne fills ben devots i gaudim de la felicitat de celebrar amb gran alegria aquestes festes de la Santíssima Verge. I que ella pregui i intercedeixi per nosaltres!

Octubre, el més del rosari

Octubre és el més del rosari, i el dia 7 és la Mare de Déu del Roser

El rosari és una de les oracions més efectives, promogut per la mateixa Verge Maria. Diversos sants han sigut de l'opinió que els qui resen diariament el rosari, després de la mort van directament al Cel. És un arma espiritual poderosíssima, ja que en ell repasem els moments més importants de la vida del Senyor i així l'acompanyem en el camí de la salvació que va obtenir per nosaltres, alhora que el dirigim i l'oferim a Jesús i Maria.  

Essent el mes especialment dedicat al rosari dedicat a la Verge, l'octubre és junt al maig un dels dos més grans mesos de Maria al llarg de l'any. 

Gaudim d'aquest gran do que se'ns va fer en bé nostre i de tots!