En viatges pel mar també s'hi troba a Crist

Fa temps a Stella Maris de Barcelona, el seu cap el diaca i capità de vaixell Ricard Rodriguez, amb motiu del meu primer servei i junt amb diverses material sobretot per repartir entre la tripulació i els assistents a Missa, em va donar un llibre, Dios también viaja en crucero (2010), que també es troba en català en una edició d'un o dos anys més tard, del sacerdot col·laborador de l'Apostolat del Mar, Alfred Matas Pericé (1936 - 2020), que al llarg de la seva vida sacerdotal va realitzar molts serveis amb vaixells marítims, en el que explica la seva molt llarga experiència com a sacerdot embarcat, amb tota mena de situacions i anècdotes. 

Tot i que també hi ha una important dedicació al passatge, fent Missa no sols els diumenges i festius sinó sovint també cada dia o almenys un parell o tres de dies laborables a la setmana, el motiu fonamental de fer aquest servei és per a la gent del mar, és a dir la tripulació, que sol estar embarcada per llargs períodes i que si no fos per això tendria molt difícil o impossible l'accès als sacraments, a les converses en confiança i a la direcció espiritual davant dubtes i problemes. 

Amb un grup de Tenerife que assistien a gairebé totes les misses diàries i col·laboraven, juny 2019

La meva experiència ha estat molt més limitada, a uns pocs viatges, no per no desitjar-ne fer més ni tampoc per falta d'oportunitats, sinó sobretot per les limitacions de ser rector de 6 parròquies entre 2014 i 2019, anys en que només vaig poder fer dos serveis, un el 2016 i l'altre el 2019, quan ja n'havia fet dos abans i encara en vaig fer un després. També el fet de ser professor de religió entre 2006 i 2018, havent estat en 5 instituts i en 2 escoles, si bé l'època més llarga va ser a l'Institut de Manlleu entre 2007 i 2012, que també era molt lligat ja que precisament quan feien més falta sacerdots per cobrir necessitats i demandes de serveis al mar no era ni a l'estiu ni a les vacances, i em tocava sol·licitar permisos no remunerats temporals, d'una setmana o dos generalment, que te'ls podien concedir o no. 

Amb alguns dels assistents asidus a les misses diàres i nocturnes per la tripulació dels
últims viatges, beneïnt-lis com em van demanar uns objectes religiosos, novembre de 2019

A més per ser capellà de vaixell calia saber prou anglès, l'idioma de comunicació de les cosmopolites tripulacions, i em va anar molt bé saber francès, a part naturalment del castellà per parlar i atendre els passatgers, ja que només ocasionalment et trobaves amb gent de parla catalana i les misses eren en castellà, anglès i en algun viatge en francès. Però tot i fer només uns quants creuers també tinc una bona experiència en sacraments i atenció a la gent. L'assistència a les misses oscil·lava entre uns 5, 10, 15 o 20 els dies de cada dia fins a 80, 100. 120 o més en determinades festes que coincidien amb l'estança sol·licitada d'un sacerdot, sobretot en el meu cas Tots Sants, Pentecosta i Corpus, si bé també es demanaven molt per Nadal, Pasqua i l'Assumpció i altres festes marianes, com suposo la de la Mare de Déu del Carme, patrona dels marins i gent del mar i de l'Apostolat del Mar,  per a les que jo no podia o ja estaven cobertes.

Però en resum, la conclusió és que si un el busca realment, pot trobar a Crist en tots els llocs i situacions de la vida, fins i tot en els més inesperats, perquè Ell sempre té el seus instruments humans per fer-se providencialment present, i personalment estic molt content d'haver-lo pogut servir així a Ell i a la gent!

Fer vacances servint

En total he fet 5 creuers fent el servei de Stella Maris, l'Apostolat del Mar, que és una activitat pastoral i litúrgica amb la tripulació i el passatge però que també suposa pels sacerdots un canvi de l'activitat habitual i unes petites vacances. En el meu cas han estat durant 6 anys entre el 2013 i el 2019. Es pot dir fer vacances servint o servir fent vacances. 

El meu primer dia com a capellà de vaixell i el meu primer contacte amb aquesta nova missió, a El Pireu, Grècia, el 28 d'octubre de 2013. No era però el meu primer creuer, ja que abans en vaig fer un, en aquella ocasió de vacances com a turista, pel Mar Bàltic l'agost de 2012, amb Costa i amb la ruta Copenhaguen -  Estocolm - Tallinn - St. Petersburg - Warnemünde - Copenhaguen, que va ser la meva primera presa de contacte amb aquest món naval que anhelava des de feia anys. A Atenes, on ja hi havia estat l'any 1973, hi vaig anar des de Barcelona amb una companyia aèria grega fins l'aeroport Venizelos, des d'on un taxista ens va portar a un altre membre de la tripulació i a mi fins el vaixell Zenith al port d'El Pireu.

A Messina, Sicília, davant el port presidit per una gran imatge de la Verge Maria, en una sortida a terra per veure la ciutat i el lloc, el 7 de novembre de 2013. En aquest primer servei vaig estar 15 dies a bord i després de la primera volta, Atenes - Santorini - Marmaris - Izmir - Istanbul - Mykonos - Atenes, la segona va ser Atenes - Santorini - (Katacolon) - Malta - Messina - Tunis - Màlaga, seguint en part una de les rutes marítimes dels viatges de Sant Pau i com ell en el seu moment vam tenir molt mala mar des de la sortida de l'illa de Santorini fins gairebé poc abans d'arribar a Malta, de forma que al port de Katacolon, usat per anar a Olympia, no hi vam poder entrar perquè les onades passaven per sobre del moll i vam tenir que restar al mar, amb tempesta i fort onatge, tant que un mariner em va dir que era de les fortes perquè el vaixell no només es balancejava de cantó sinó també de forma longitudinal. Però no em va afectar gaire a part d'un petit ensurt en el moment més fort, però això sí, el temporal va durar dos dies. Però es pot dir que em va agradar l'experiència. La foto me la va fer molt amablement un membre de la tripulació que també va baixar a terra. 

Amb el capità Ivo Botica en la tradicional trobada dels passatgers amb el capità del vaixell, a bord, el 8 de novembre de 2013. De nacionalitat croata i un home realment molt alt, el vaig trobar simpàtic i agradable, vestit de gala per les clàssiques fotos dels passatgers amb el capità, de prop era de presència impressionant. Tots els meus serveis de capellà de vaixell amb Stella Maris, l'Apostolat del Mar de Barcelona i encarregats per el seu director, el diaca Ricard Rodríguez, ell mateix capità de vaixell, els vaig fer amb Pullmantur, ja fos directament o a través de la seva filial francesa Croissières de France, amb la que vaig fer el segon servei el juny de 2014, amb passatge francès, en la ruta Marsella - Gibraltar - Lisboa - Oporto - La Corunya - Calais, ocasió en que vaig poder visitar Santiago de Compostela per primer i fins ara únic cop a la meva vida. 

En els 5 serveis que vaig fer amb la companyia, vaig estar content de fer-los i també del tracte respectuós i obert que en general van tenir amb mi, de manera que vaig col·laborar amb gust en les activitats turístiques com aquesta foto de record tot just desembarcar a Tunis, el 9 de novembre de 2013. La única cosa negativa és que sovint em solo perdre i passo uns moments dolents, en ocasions una llarga estona, que per sort sempre s'han solucionat a temps, tot i que a vegades a l'últim moment, quan ja em pensava que perderia el vaixell, que partiria sense mi. Em va passar a Sant Petersburg al palau de Peterhof i a Copenhaguen pels carrers propers al port el 2012, a Atenes, a Malta i a Tunis, en un poblet típic a prop de les ruïnes de Cartago, el 2013, a Lisboa deambulant durant hores a peu pels molls sense trobar on era el vaixell, perquè la major part del temps anava en direcció contrària, el 2014... per sort he agafat experiència i en els últims recorreguts ja no perdo el grup ni em desoriento tot sol. I no m'ha passat sols en creuers ni molt menys, per exemple vaig perdre el grup a Xi'an en una visita a la mesquita l'any 2009, quan hi anava amb l'Agrupació Astronòmica d'Osona. Em despisto fàcilment perquè o bé perdo de vista el grup en un moment de badar o senzillament anant al lavabo o em desoriento i agafo la direcció oposada i encara les dues coses alhora com quan buscant el meu grup m'equivoco de direcció. Però això ha estat només una molèstia, que m'havia passat també alguns cops a Catalunya en pobles que no coneixia i fins recordo una ocasió amb el meu germà Jordi, però conduint jo el cotxe, que vam estar donant voltes per carrers desconeguts de la zona entre Barcelona i Badalona de nit l'any 1975 fins que finalment vam trobar la sortida. Però el fet que no tingui gaire bó el sentit de l'orientació i que sempre, gràcies a Déu, aquests incidents acabin bé i em facin sentir agraït al guia que em busca o a uns membres coneguts amb els que retorno a la normalitat i seguretat, donen un sentit suplementari d'aventura. I ho cito aquí perquè com dic, poc després de fer-se aquesta foto, a Tunis va ser un dels llocs on em vaig perdre fins que vaig retrobar-me casualment amb algunes altres persones que havia vist al creuer o a l'excursió. Tots depenem molt els uns dels altres i així com a mi m'ajuden quan em perdo físicament jo també ajudo a les persones que s'han perdut espiritualment i així troben la manera de retornar a la seguretat de la bona via. 

Més o menys per aquell temps, a Sta. Maria de Corcó, amb una ucraïnesa col·laboradora de la parròquia

L'endemà de tornar d'aquest servei amb un vol d'Ibèria Màlaga - Barcelona i arribar a la rectoria de Santa Maria de Corcó vaig tenir però una notícia dolorosa: acabava de morir un sacerdot bon amic meu, Valens Bisawimana (1968 - 2013) a qui jo havia acollit el primer quan va arribar a Vic i el vaig portar a la rectoria de St. Miquel de Balenyà amb un altre bon amic meu sacerdot, Canisius Niyonsaba, de la seva mateixa edat, devia ser a principis de 2010. Això va ser un trist contrast amb la felicitat que havia tingut durant aquell creuer, en el que m'havia sentit útil i important i content de viatjar pel món i conèixer gent nova, tan espanyola com de diferents països. En aquella època jo estava primer de diaca (2010) i després de sacerdot (2010 - 2014) a Santa Maria de Corcó essent vicari d'aquest i altres pobles i fent classes de religió primer a jornada completa a l'Institut Antoni Pous de Manlleu (2007 - 2012) i després a mitja jornada a l'Institut Pla de les Moreres de Vilanova del Camí (2012 - 2014). Tot una època per a mi, i molt especial, que es perllongaria en les mateixes condicions amb el segon i següent servei, amb Croissieres de France i el vaixell Horizon el juny de 2014. Tots els meus serveis i petites vacances alhora van ser amb les naus Zenith i l'Horizon. 

I aquests serveis de creuer van durar des de l'octubre de 2013 fins el novembre de 2019, perquè els grans problemes de l'any 2020, amb els tancaments, les supressions dels viatges i les mesures associades que van resultar inassumibles per a moltes empresses, ho van interrompre del tot. Seguint un pensament de St. Agustí per un altre context més important, però que també és d'aplicació en altres circumstàncies més senzilles, cal donar gràcies a Déu per haver-ho tingut! 

El sant del meu aniversari

Sant Aleix (+ c. 412/20), la festa del qual es celebra el 17 de juliol a l'Església Catòlica i el 17 de març a l'Església Ortodoxa. 

Sant Aleix, icona del segle XIX

Es un sant que va viure allò que en un sentit més alt es diu de Jesucrist: "aparegué entre els seus i els seus no el reconegueren". I igual que amb Crist, fins el moment de la seva mort no es va saber qui era.

Mort de Sant Aleix (1638) per Pietro da Cortona (1596 - 1669)

Fill de família noble, va renunciar a casar-se o a consumar el matrimoni recent celebrat, segons sembla d'acord amb la seva esposa, per consagrar-se els dos totalment a Déu. Així va fer literalment allò que diu St. Pau: "els qui estiguin casats, que visquin com si no ho estiguessin". 

St. Roc, St. Sebastià, St. Pirmin i St. Aleix a l'Església de la Santíssima Trinitat, Innsbruck 

Va marxar de la seva casa i de la seva terra, on també diu Crist que ningú és profeta, i va estar 17 anys vivint lluny, com a pobre mendicant, desconeguda de tothom la seva condició noble. Així va realitzar també personalment l'abaixament en una llunyana però meritòria imitació de Nostre Senyor, que "essent de condició divina començà a captenir-se com un home qualsevol".

Església de St. Aleix a Patràs, Grècia

Devot i pietós va tenir una aparició de la Verge Maria. Després d'aquells anys en la llunyania va retornar a casa com a rodamón i pidolaire molt fervorós sense dir qui era, i la seva pròpia família no el conegué, però l'acolliren com un home de Déu necessitat i desemparat i el deixaren viure a casa seva, donant-li menjar com almoina i permetent-li estar-se i dormir, ja que era un sense sostre, en el forat sota les escales de la casa. Allà segons la tradició hi passà uns altres 17 anys com un foraster i un desconegut, acceptat per caritat cristiana, resant i ensenyant el Catecisme als nens de la casa i de la família. 

Reliquies dels dos sants a l'església de St. Aleix i St. Bonifaci a Roma

Sentint-se morir, va escriure en un paper la veritat de qui era i del que havia fet a la seva vida, el trobaren a la seva mà quan ja era mort i la seva ànima havia anat directament al Cel. La fama de la seva santedat i de la seva insòlita vida tan desenganxada del món i tan unida a Déu es va estendre ràpidament, primer a la Cristiandat oriental i després també a l'occidental. És un sant asceta i sacrificat que es fa simpàtic per la naturalitat de la seva vida tan a imitació del Senyor i tan literalment cumplidor dels consells evangèlics, d'una forma tan inaudita per als estandards humans però alhora tan simple i senzilla. 

Es dona el cas que St. Aleix no és sols el sant del dia del meu aniversari de naixement, sinó que també tinc un nebot, nascut el 2008, que es diu així. Que St. Aleix pregui i intercedeixi per nosaltres per tal que tots aquells a qui Déu cridi a aquesta vocació sapiguem viure vides tan radicalment creients i tan obertes a la voluntat divina, sigui la que sigui, amb humilitat, bona voluntat i caritat i ben dòcils a les inspitacions divines, per poc corrents que humanament ens puguin semblar!  

Cal donar sempre i en tot lloc gràcies a Déu!

Cal donar gràcies a Déu per haver-nos cridat per amor i bondat a l'existència, a la vida, a ser éssers humans creats a imatge i semblança seva, per haver-nos fet cristians i fills adoptius seus en el seu Fill propi Jesucrist, Senyor nostre, que ens ha redimit i salvat i ens allibera del lligam del pecat i del diable, i pels anys de vida que ens concedeix d'habitar en la seva Creació, i si s'escau, com és el meu cas, per haver-nos cridats a ser sacerdots seus, és a dir instruments de l'Esperit Sant a través dels quals Ell actua per fer-se present als homes i al món i per tal que els homes i el món es facin presents a Ell, especialment a la Missa i en tots els sagraments, però també de moltes altres maneres, principalment per l'adoració, l'oració i la caritat i fins i tot amb la nostra presència sacerdotal entre el món. 

Per la Providència divina, que sempre actua, m'ha tocat celebrar la primera Eucaristia, la principal forma d'acció de gràcies a Déu, a l'església parroquial de Sant Fruitós a Hostalets de Balenyà, el diumenge 17 de juliol de 2022, en que celebro els 68 anys de vida com a do de Déu en aquest món. En la fotografia estic amb en Toni Mas, un dels dos ajudants a Missa en aquesta parròquia, a qui conec de fa molts anys ja que hem coincidit en diverses activitats, professors d'autoescola, professors de religió i, la més important, el servei a Crist i a l'Església en l'altar. La segona Missa l'he feta a les Germanetes dels Pobres de Vic, a continuació. En totes les nostres alegries i fites de la nostra vida cal sempre donar  gràcies al Senyor, del que tot prové, beneïr-lo i lloar-lo, i adorar-lo donant-li culte i estimant-lo de tot cor, per sobre de tot. Fem-ho així amb cor joiós! 

Stella Maris

La festa de la Mare de Déu del Carme, patrona de marins i mariners, pescadors, gent del mar i pobles costaners, entre d'altres, es celebra cada any el 16 de juliol. És una de les advocacions de la Verge Maria amb una major devoció popular i sobretot és la festa més gran dels Carmelites. 

Imatge a Montesquiu, foto Joan Arimany

Goigs de la Mare de Déu del Carme de Montesquiu, foto Joan Arimany

L'Orde Carmelita venera a la Mare de Déu del Mont Carmel, lloc de la seva fundació i base de la seva espiritualitat, la festa de la qual és el 16 de juliol.  En una aparició a Sant Simó Stock el 16 de juliol de 1251 la mateixa Verge Maria li va lliurar l'escapulari del Carme, amb les promeses associades com a protecció i seguretat, en les lluites espirituals de la vida i de cara al destí etern. I aquest escapulari està molt estés i molts el portem, possant-nos així sota la protecció de Maria Santíssima i associant-nos a l'Orde Carmelita. 

També, per la seva gran relació amb el món del mar, del que el Mt. Carmel és a prop, a aquesta advocació mariana se la coneix com Stella Maris i se li canta l'himne "Salve, estrella dels mars...", essent la patrona també de l'Apostolat del Mar. 

Felicitats a totes les que porten el molt bonic nom de Maria del Carme i als qui en són fills religiosos o devots. Que la Verge Maria, Mare de Déu i Mare nostra del Cel pregui i intercedeixi per nosaltres i ens protegeixi sempre! 

L'Apostolat del Mar

Des de l'any 2013 fins al 2019, almenys fins ara, he fet serveis de capellà de vaixell en creuers, amb Stella Maris, l'Apostolat del Mar. En ells he fet misses en castellà i en francès pels passatgers i misses en anglès per la tripulació, així com altres activitats pastorals. 

Amb el passatge: 

Navegant pel Mar de Màrmara, primers novembre 2013

Pel Mediterrani occidental, juliol 2019

I amb la tripulació: 

Amb uns membres filipins de la tripulació, juny 2019  

Amb alguns dels assistents a una Missa bilingüe en anglès i tagalo, novembre 2019

Alguns bons records! 

Sacerdots del segle XX

Alguns sacerdots notables del segle XX (1), que destacaran en diversos camps (2): 

Jacint Verdaguer (1845 - 1902), escriptor, el màxim autor català 

Josep Torras i Bages (1846 - 1916), bisbe, La nacionalitat catalana i frase sobre Catalunya

Giuseppe Mercalli (1850 - 1914), sismòleg i vulcanòleg 

Luis Coloma (1851 - 1915), contes

Miquel Costa Llobera (1854 - 1922), poeta i gramàtic

Antoni Maria Alcover (1862 - 1932), gramàtic i autor d'un diccionari

Antonin-Dalmace Sertillanges (1863 - 1948) 

Théophile Moreux (1867 - 1954), astrònom i divulgador astronòmic 

Thomas Byles (1870 - 1912), sacerdot del Titanic 

Josef Peruschitz (1871 - 1912), sacerdot del Titanic 

Robert Hugh Benson (1871 - 1914), escriptor apocalíptic 

Luigi Sturzo (1871 - 1959), fundador de la Democràcia Cristiana 

Karl Adam (1876 - 1966), teòleg  

Henri Breuil (1877 - 1961), prehistoriador 

Réginald Garroigou-Lagrange (1877 - 1964)

Francis Browne (1880 - 1960)  

Pierre Teilhard de Chardin (1881 - 1955), paleontòleg i teòric de l'evolució 

Juozas Montvila (1885 - 1912), sacerdot del Titanic

Romano Guardini (1885 - 1968), teòleg 

Manuel García Morente (1886 - 1942), convers, filòsof

Edward Flanagan (1886 - 1948), la Ciutat dels Nois 

Jozef Tiso (1887 - 1947), president d'Eslovàquia

Ronald Knox (1888 - 1957), escriptor

Sebastian Englert (1888 - 1969), sacerdot més de 30 anys de l'illa de Pasqua  

Francis Spellman (1889 - 1967), cardenal 

Dietrich von Hildebrand (1889 - 1977), teòleg, "l'opció fonamental"

József Mindszenty (1892 - 1975), cardenal refugiat 15 anys a l'ambaixada USA a Budapest 

Josyf Slipyj (1892 - 1984), cardenal ucranià de l'Església del silenci 

Leonardo Castellani (1899 - 1981), jesuïta i escriptor argentí

Charles Coughlin (1891 - 1979), programes de ràdio de gran èxit popular 

Georges Lemaître (1894 - 1966), jesuïta i cosmòleg, descobridor del Big Bang 

Fulton J. Sheen (1895 - 1979), cardenal, xerrades a la nació

Marie-Dominique Chenu (1895 - 1990), teòleg

Henri de Lubac (1896 - 1991), teòleg 

Aloizije Stepinac (1898 - 1960), iugoslau

Hugh O'Flaherty (1898 - 1963), irlandès que salvà molts aliats i jueus a Roma 

Stefan Wyszynski (1901 - 1981), cardenal polonès 

I.M. Bochenski (1902 - 1995), filòsof

Manuel Mindán Manero (1902 - 2006), filòsof i divulgador  

Karl Rahner (1904 - 1984), teòleg 

Yves Congar (1904 - 1995), teòleg

Pere Tarrés (1905 - 1950), metge  

Jean Daniélou (1905 - 1974), teòleg

Hans Urs von Balthasar (1905 - 1988), teòleg

Segundo Llorente (1906 - 1989), jesuïta missioner durant dècades entre els esquimals d'Alaska  

Bernard Basset (1909 - 1988), Viatge amb Déu a Illinois  

Patrick Peyton (1909 - 1992), promotor de la Croada del rosari en família

Hélder Câmara (1909 - 1999), important bisbe brasiler 

Manuel Serinanell (1909 - 2001), astrònom 

Louis Évely (1910 - 1985), secularitzat, llibres de religió i espiritualitat "moderna" 

Abbé Pierre (1912 - 2007), molt famós a França per la seva activitat caritativa 

Edward Schillebeeckx (1914 - 2009), teòleg

Fred McCarthy (1918 - 2009), dibuixant de pastoral als mitjans de comunicació

Raimon Panikkar (1918 - 2010), teòleg i filòsof influit pel seu origen hindú

Vicenç Ferrer (1920 - 2009), missioner jesuïta secularitzat a la Índia

Josep Maria Ballarín (1920 - 2016), personatge popular, llibres senzills i divertits 

Jesús Urteaga (1921 - 2009), revista religiosa i aparicions en TV

Jorge Loring (1921 - 2013), jesuïta, gran evangelitzador de la gent 

Corrado Balducci (1923 - 2008), exorcista i interessat en els ovnis 

Serafín Madrid (1925 - 1972), telèfon de l'esperança

Gabriele Amorth (1925 - 2016), exorcista famós 

Ernesto Cardenal (1925 - 2020), polític i ministre nicaragüenc 

Benet XVI (1927), Papa que abans, essent Joseph Ratzinger, havia estat teòleg 

Rutilio Grande (1928 - 1974), màrtir 

François-Xavier Nguyen Van Thuan (1928 - 2002), empresonat molts anys, convertia els carcellers

Johann Baptist Metz (1928 - 2019), teòleg  

Pere Casaldàliga (1928 - 2020), bisbe popular i famós per la seva dedicació a indis i pobres

Hans Küng (1928 - 2021), teòleg

Gustavo Gutiérrez (1928), teòleg, iniciador de la teologia de l'alliberament  

Camilo Torres (1929 - 1966), sacerdot que es feu membre de la guerrilla i fou mort de seguida 

Ignacio Ellacuria (1930 - 1989), jesuïta màrtir junt amb altres 

Jean-Pierre Jossua (1930 - 2021), escriptor Encarnació o misteri pascal? (1968) 

Michel Schooyans (1930 - 2022), desvelador dels punts foscos de grans organismes mundials i l'ONU 

Francesc Nicolau (1930), matemàtic, escriptor i gran divulgador científic i sobretot astronòmic

Lluís Espinal (1932 - 1980), màrtir 

Lluís Maria Xirinacs (1932 - 2007), activisme social, polític, secularitzat 

Vicente Mundina (1932), el sacerdot televisiu de les plantes i les flors  

Antoni Llidó (1936 - 1974), màrtir 

Leonardo Boff (1938), teologia de l'alliberament 

Jon Sobrino (1938), teologia de l'alliberament 

Joan Alsina (1942 - 1973), màrtir 

Jerzy Popieluszko (1947 - 1984), membre de Solidarnosc, màrtir 

Esperem que per l'amor, bondat i misericordia de Déu, manifestada en N.S. Jesucrist, puguin arribar tots ells a la Glòria i que participin de la resurrecció per a la vida eterna, que algun dia ens poguem trobar tots al Cel i que tant si ja hi estan com si alguns formen part de les ànimes del Purgatori així com els que encara militen en l'Església pelegrina a la Terra, preguin i intercedeixin per nosaltres, per tots els sacerdots com ells i pel món sencer! 

(1) Comptant els que visqueren en algun any del segle XX i especialment els nascuts abans de la meitat d'aquest

(2) És a dir que a més de la seva activitat religiosa, litúrgica i pròpiament eclesiàstica, destacaren també per algun altre motiu, o dintre de la seva activitat tingueren una actuació especial i/o es feren famosos. D'entrada reservo els sants per una altre ocasió, per afegir-los aquí o en una nova entrada.