Sant Lluís Gonzaga (1568 - 1591), religiós jesuïta italià de puresa angelical, d'un total amor a Déu i d'una caritat fervent amb el proïsme, que el va portar a morir de pesta als 23 anys per la seva dedicació absoluta als malalts de l'epidèmia que va fer estralls a Roma. També va ser molt precoç i estudiós, renunciant de noi a favor del seu germà al marquesat que li corresponia (1) i escollint ser jesuïta per la seva alta qualitat intel·lectual, i el seu mestre i confessor va ser St. Robert Belarmino (1542 - 1621), cardenal i doctor de l'Església, que el va atendre espiritualment en el moment de la seva mort i que al seu torn va demanar i obtenir ser enterrat prop del seu alumne.
St. Lluís Gonzaga de nen, el 1573, ja a prop del seu despertar espiritual i de vocació religiosa |
Se'l representa o com un nen patge, per la seva precocitat intel·lectual i espiritual i perquè hi ha un retrat autèntic seu als 5 anys, o bé com un jove amb sotana i sobrepellís, amb una creu, un rosari, un lliri i una calavera, pels aspectes més destacats de la seva vida: religiositat, pietat i sacrifici, devoció a la Mare de Déu, virginitat i castedat perfectes i mort prematura. De seguida va tenir fama de santedat i va ser beatificat el 1605, només 14 anys després de la seva mort, si bé la canonització va tenir lloc el 1726, essent declarat un dels patrons de la joventut, com també dels escolars i estudiants i dels acòlits i escolans.
Que St. Lluís Gonzaga des del Cel pregui i intercedeixi per nosaltres, i especialment pels joves, per tal que Déu ens concedeixi l'alliberament de tota impuresa i una vida virginal i casta a l'estil de la seva, model de puresa, i que els que ja no el podem imitar en la innocència ho poguem fer almenys en el penediment i la penitència per viure sempre en gràcia i deixar-nos santificar segons la voluntat divina, i així entrar com ell a l'eternitat de la Glòria amb Déu!
(1) Se li atribueix l'afirmació que preferia la glòria de ser fill de Déu i viure plenament com a tal, que la de ser rei de tot el món. En tot cas al seu germà li va dir amb motiu de la seva renúncia al títol i els béns "tu et quedes amb el marquesat i jo professo en religió... el que hi surto guanyant sóc jo".