Arpa de l'Esperit Sant, diaca i doctor de l'Església

Sant Efrem de Síria (c. 306 - 373), sant venerat a totes les Esglésies cristianes, gran teòleg, místic i autor d'himnes, un dels més importants escriptors en llengua siríaca. És el patró dels directors espirituals i dels líders espirituals i li podem demanar que aquests siguin ben bons i segons la voluntat i inspiració divina i que siguin escoltats i seguits. I que ell que amb la seva claredat cristològica i trinitària va fer molt bé a l'Església en temps difícils, pregui i intercedeixi per tal que la Veritat divina també sigui reconeguda, defensada i viscuda en els nostres temps!  

La Renovació Carismàtica

La Renovació Carismàtica catòlica té diversos centres al bisbat de Vic, el principal a Manresa, però també a Igualada, a Vic i a altres punts de la diòcesi. 

Reunió dels Carismàtics del bisbat de Vic el passat divendres 3 de juny a l'església de Sant Josep del Poble Nou de Manresa, de la que es rector Mn. Joan Prat, que manté una estreta col·laboració amb ells, amb motiu de la Pentecosta. La foto va ser feta una estona abans de començar la Missa, que va oficiar un mossèn que ja havia sigut carismàtic abans d'ordenar-se. Aquestes reunions més completes que es fan en jornades especials, solen constar quan es fan durant tot un dia, com en el Recés de Quaresma d'aquest any 2022 a Manresa,  d'acollida, lloança, ensenyament, testimoni, dinar, lloança, Missa i adoració. En aquest cas va ser a la tarda.   

L'autor del blog és des de l'any 2013 el consiliari de la Renovació Carismàtica de la diocesi de Vic i va assistir-hi per a fer confessions, que també es solen fer en aquestes reunions sempre que es pot i que a Manresa de forma general tenen lloc els divendres a la tarda i solen constar de lloança i de pregàries d'intercessió.  

Siguem ben devots de l'Esperit Sant i demanem-li que ens guii, ens doni encert, força, vitalitat, llum i amor i que faci adequada, eficaç i segons la voluntat divina la nostra oració, tant la de lloança com la d'oferiment, d'acció de gràcies, i de petició i intercessió!

Jesucrist Gran Sacerdot per sempre

Per Ell, amb Ell i en Ell, Déu Pare en unitat amb l'Esperit Sant rep tot honor i tota glòria pels segles dels segles

Nostre Senyor Jesucrist és l'únic i etern Summe Sacerdot veritable. 

A la Creu, Ell va ser el sacerdot, l'altar i la víctima, i el seu sacrifici, eficaç i sobreabundant, es va oferir una vegada per sempre, fent-se actual en totes les misses ofertes pels sacerdots que oficien en el seu nom, com instruments seus, essent Ell qui realment actua, gràcies al do de l'Esperit Sant. 

Adorem, beneïm i lloem Déu! 

Juny, el mes del Sagrat Cor de Jesús

El mes de juny està dedicat al Sagrat Cor de Jesús

Acollim-nos tots al seu amor, bondat i misericordia! 

La Verge Maria, Mare de l'Església

La Mare de Déu és model de l'Església i de tots els creients. El títol de Mare de l'Església ja es troba en St. Ambròs de Milà al segle IV. La van considerar també així alguns Papes del segle XVIII i XIX, basant-se en la última voluntat de Jesús a la Creu abans de morir: "Mare, aqui tens el teu fill" i "Fill, aquí tens la teva Mare", referint-se a St. Joan apòstol i evangelista, el seu deixeble més estimat i l'únic al peu de la Creu junt amb Maria i les dones, i que des d'aquell moment acollí a la Verge Mare a la seva casa. Des del principi es va entendre que en aquest deixeble estimat i fidel es representaven no sols els deixebles preferits - tot i que molts sants han dit que aquests són els devots de Maria i que quan Déu concedeix a algú una gran santedat el fa molt devot de la seva Mare i Mare nostra del Cel - sinó tots els seus deixebles, tots els qui creuen en Ell.  

Però va ser St. Pau VI (1963 - 1978) qui l'any 1964 la va proclamar oficialment "Per a glòria seva i consol nostre proclamem Maria Santíssima Mare de l'Església, és a dir de tot el poble de Déu, tan dels pastors com dels fidels, que l'anomenen Mare amorossísima i volem que d'ara endavant amb aquest nom tan dolç la Verge sigui encara més honorada i invocada per tot el poble cristià". I el Papa St. Joan Pau II (1978 - 2005) va fer instal·lar la imatge de Maria Matter Ecclesiae a l'exterior del Vaticà amb el seu propi lema "Totus tuus", i finalment el Papa Francesc (des de 2013) ha instituit la festa de Maria Mare de l'Església de forma universal el dilluns següent a la Pentecosta. 

Acollim-nos sempre a la protecció i intercessió maternal de la Verge Mare de Déu, honorem-la, donem-li gràcies per tots els favors i dons que ens fa i siguem-ne vol devots, pregant-li sempre fervorosament fins que amb la seva ajuda arribem a la Glòria infinita i eterna del Cel on amb ella podrem veure i lloar sempre a Déu!

Pentecosta, miracle i meravella

És el gran do de l'Esperit Sant davallant sobre Maria Santíssima i els apòstols. 

És el més gran do possible, molt més que tot el que podem desitjar i imaginar, perquè Déu es dona a si mateix. I no hi ha res més gran, el do de l'Esperit Sant omple i sobrepassa infinitament tots els nostres anhels. I el dia de la Pentecosta, que transforma l'ésser humà, és el dia del naixement de l'Església, amb el seu poder de perdonar els pecats, de consagrar l'Eucaristia, d'administrar tots els altres sagraments, de pregar amb encert i eficàcia i de fer miracles i veure i viure meravelles, pel poder de l'Esperit Sant que fa recordar i entendre tot el que va dir Jesucrist i que a tots els qui el rebem, en el Baptisme, en la Confirmació, l'Eucaristia i en tots els altres sagraments, ens consagra en la Veritat i en l'Amor, donant-nos la gràcia divina i la vida eterna. Siguem-ne ben agraïts, deixem-nos guiar, consolar, enfortir, ensenyar i inspirar per Ell, amb els dons que ens vulgui donar, deixem que ens santifiqui modelant-nos a Crist i visquem així la Vida plena! 

L' Esperit Sant!

L'Esperit Sant és la 3ª Persona de la Santíssima Trinitat. 

Hi ha moltes Ordes sacerdotals i religioses especialment vinculades a l'Esperit Sant i que ho manifesten en el seu nom, escut i lema propis. I un moviment popular d'especial devoció a l'Esperit Sant és el dels Carismàtics, que en la seva versió moderna va néixer l'any 1960 als Estats Units i allà també va sorgir el nom el 1962. El 1964 un representant carismàtic va ser convidat per la Santa Seu a participar en el Concili Vaticà II, i el 1965 es va celebrar la primera reunió carismàtica ecumènica. 

Serventes de l'Esperit Sant de l'Adoració Perpètua

El 1966 va néixer a la Universitat de l'Esperit Sant de Duquesne (1), a Pittsburg, Pennsylvania, Estats Units, el moviment Carismàtic catòlic, promogut per un professor d'Història i un estudiant de postgrau que volent veure una major presència i experiència de l'Esperit Sant en les seves vides començaren a pregar-li diàriament,  demanant la vinguda de l'Esperit Sant, i el febrer de 1967 se'ls hi van unir un grup d'alumnes universitaris que també ho volien viure i aviat 25 d'ells, amb una fe profunda i una pregària intensa, van rebre el baptisme de l'Esperit Sant amb el signe de parlar espontàniament en llengües i diversos dons que es van manifestar aviat com el de curació espiritual i física, el de profecia i el de discerniment d'esperits. El 5 de març del mateix any aquest revival va arribar des de Duquesne a la Universitat Catòlica de Notre Dame de South Bend, Indiana (EE.UU.) i tot seguit a la Universitat Estatal d'Indiana, també entre els universitaris catòlics, i llavors ja es va estendre com una flama a tots els Estats Units i Canadà. El 1972 ja hi havia més de 500 grups de pregària carismàtica catòlica registrats a Estats Units, amb la presència de molts sacerdots i també de molts religiosos, sobretot jesuïtes i franciscans, essent Notre Dame el centre de la Renovació Carismàtica Catòlica Romana.  

Des del seu naixement als Estats Units la Renovació Carismàtica Catòlica s'ha anat estenent a tot el món: a primera reunió dels membres internacionals va tenir lloc l'any 1969, seguida d'altres el 1970 i 1971, i el primer Congrés Internacional dels Carismàtics catòlics es va celebrar el 1973, essent el segon el 1975 i el tercer el 1978. I en la Conferència Internacional sobre l'Esperit Sant  celebrat a Jerusalem el 1974 la majoria dels participants van ser pentecostals i carismàtics de diverses denominacions cristianes, entre elles la catòlica. 

La Renovació Carismàtica és actualment a tot el món catòlic un moviment eclesiàstic reconegut i amb el suport del Papa i dels bisbes, i concretament St. Pau VI, St. Joan Pau II, Benet XVI i Francesc han elogiat i al·lentat el moviment. L'ara cardenal Raniero Cantalamessa (2), predicador papal des de 1980, és un gran devot de l'Esperit Sant, portant-lo en el seu escut cardenalici, i un gran defensor de la Renovació Carismàtica Catòlica havent rebut personalment en ella l'efusió de l'Esperit Sant. 

(1) Fundada el 1878 per membres de la Congregació de l'Esperit Sant o Espiritans, una Orde catòlica fundada a França l'any 1703.

(2) A qui he pogut conèixer i parlar amb ell compartint taula en un dinar amb altres, en una trobada d'Església en un lloc de Catalunya del que no recordo ni el lloc ni l'any i ni tan sols el motiu, però sí que ell venia com a representant italià i se'l considerava el participant més destacat de les conferències a les que jo asistia, escoltant també la seva i tenint a continuació aquesta possibilitat de tractar-lo.