Jesucrist mateix va instituir el Baptisme igual que tots els altres sagraments i ho feu fent-se batejar pel seu cosí St. Joan Baptista a les aigües del riu Jordà, amb la qual cosa va iniciar, d'una manera molt humana i humil, la seva vida pública.
St. Joan Baptista predicava la conversió, el penediment dels propis pecats, el demanar perdó a Déu, la voluntat d'esmenar la vida amb l'ajut diví i el bateig amb aigua al riu Jordà, prop d'on predicava, com a símbol de tot aquest procés i del desig de ser guarit i regenerat per Déu.
Jesús es posa entre les files dels pecadors penedits que anhel·len de Déu el perdó i la conversió de cor, i que ho manifesten públicament deixant-se batejar pel Precursor del Messies. Evidentment Jesús no ho necessitava perquè no tenia cap pecat ni el va tenir mai, Ell tenia la naturalesa divina junt amb la humana, però va voler solidaritzar-se amb els pecadors desitjosos de ser salvats, Ell que va venir al món a salvar als pecadors. I també va voler començar la seva vida pública no amb un miracle, sinó amb un gest humil de la seva humanitat.
St. Joan Baptista protesta, "ets tu qui m'hauries de batejar a mi, no jo a tu" li diu. Però Jesús el convenç: "deixa'm fer ara, cal complir-ho tot". Perquè Jesús havia sigut presentat al Temple pels seus pares, que havien pagat el preu estipulat del rescat del primogènit, un parell d'ocells, i l'havien fet circumcidar, perquè amb totes aquestes coses que Ell no necessitava, donava exemple complint la Llei. I ara ho fa possant-se a la fila dels pecadors que volen ser perdonats i renovats, igual que després en la seva predicació els atendrà amablement i amorosament i menjarà amb ells a la seva taula, per tal que el perdó dels seus pecats i la salvació els hi arribi a ells, la seva família i la seva casa. Ja que el cas habitual és que primer fan la trobada amb Jesús i després, a partir d'aquest encontre decisiu per a la vida de tothom, es converteixen.
 |
| Un bateig catòlic, Barcelona gener de 1966 |
En el Baptisme al Jordà, el Senyor concedeix a l'aigua el poder de batejar de forma sacramental quan s'usi per a tal fi, no sols un bateig simbòlic com el de St. Joan sinó un bateig, com aquest mateix diu, amb l'Esperit Sant. Aquest nou i definitiu bateig per al perdó dels pecats, ens deslliura del pecat original i de tots els pecats personals comesos, ens fa fills adoptius de Déu Pare en el seu Fill propi Jesucrist, del que el baptisme ens fa membres del seu Cos de Crist, que és l'Església, i ens fa també partíceps del do de l'Esperit Sant, podem rebre els altres sagraments, resar a Déu com a Pare i tenim tota la vida una protecció especial de Déu per l'afiliació divina conferida, i a més se'ns obren les portes del Paradís i som fets hereus del Cel. El gest de Jesús al Jordà tenia una força redemptora importantíssima, realment decisiva.
I aquesta humilitat de Jesús fent-se batejar per a la salvació humana es corresposta per una manifestació de la Santíssima Trinitat. La veu de Déu Pare diu "Aquest és el meu Fill, el meu estimat, en qui m'he complagut", Déu Esperit Sant davalla sobre Ell com un colom i Déu Fill, Nostre Senyor Jesucrist, humanament fent-se batejar i resant, divinament instituteix el sagrament del Baptisme i obre els cels per a la manifestació trinitària i per al destí dels humans. És una de les manifestacions de la Trinitat de les que n'hi ha unes quantes a l'Antic Testament i unes altres de molt explícites i clares al Nou Testament.
Hauriem de recordar el dia del nostre baptisme, agrair aquest gran do que l'amor i la bondat de Déu envers nosaltres ens va donar, agraïr-lo i reflexionar sobre com el vivim aquest naixement espiritual que se'ns ha concedit sense cap mèrit nostre, de forma gratuïta i tan admirable com meravellosa. Podem preguntar-nos "què en fem del nostre baptisme?". Vulgui Déu que el fem fructificar!
