El Santíssim Nom de Jesús, celebrat el 3 de gener, és la festa litúrgica en la que reconeixem aquest nom que Déu volgué per al seu Fill quan aquest nasquè com a ésser humà aquí a la Terra.
Era el nom que l'àngel havia dit que havia de rebre, perquè Ell salvaria al seu poble dels pecats, i el seu poble no és només el Poble Escollit i hereu de les promeses, sinó tot el poble del qui creuen en Ell i s'hi acullen, és a dir els cristians, i en potència tota la Humanitat sencera.
יֵשׁוּעַ
ܝܫܘܥ
Ιησούς
Iesvs
Jesús en hebreu, arameu/siríac, grec i llatí
Jesús significa "Déu salva", "Salvació de Déu" o "Déu Salvador" i això explicita molt bé el que va venir a fer Jesús al món, a alliberar-nos dels pecats i a ensenyar-nos el camí de la salvació. Perquè Ell va carregar sobre seu tots els pecats de tots els éssers humans passats, presents i futurs i els va expiar a la Passió i al Calvari en la seva mort sacrificial a la Creu, i amb la seva ressurrecció va obrir el món nou, ja lliure de pecat.
El nom de Jesús és molt poderós, per que és el del Fill de Déu i a Ell es refereix. Per això en ocasions els apòstols feien miracles dient "En el nom de Jesús..." i després el que demanaven com "queda curat" o "surt d'aquest home" i així, invocant el seu nom i per tant a Ell, obraven el miracle recorrent a que el fes aquell en nom del qual el feien. Fins i tot a l'Evangeli es diu que un que no era del grup de deixebles expulsava dimonis pel nom de Jesús i que li ho van, o li volien, prohibir, i en canvi Jesús els diu que el deixin fer, que aquell que havia tingut la idea i la iniciativa, també col·laborava d'alguna manera en la instauració del Regne de Déu, perquè ho feia de bona fe. Avui dia encara es recorre en els exorcismes a la fórmula "en el Nom de Jesús t'ordeno!" i com diuen els exorcistes aquest nom de Jesús és molt eficaç i poderós.
També s'usa en moltes circumstàncies, invocant "Jesús!" com una jaculatòria, ja sigui sol o acompanyat, com en "Jesús, Maria!" o "Jesús, Maria, Josep!", que són peticions d'ajuda i d'assistència. I quan qui això escriu era nen, un pare religiós, parlant del nom de Jesús i del seu significat, ens deia que una oració que ell mateix i/o algú altre feia era "Jesús sigues per mi Jesús!" o alguna versió per l'estil.
 |
El títol de la Creu en 3 llengües en el quadre de la Crucifixió de Velázquez de 1632 en hebreu/arameu, grec i llatí.
El sagrat nom de Jesús també va ser protagonista en el moment mateix de la Redempció, a la Creu del Calvari. |
És clar que tot això es refereix a quan volem evocar a Nostre Senyor Jesucrist, el Messies, Fill de Déu i Redemptor del món. Perquè Jesús és la versió grega de Yeshua, que al seu torn és la versió abreujada del nom Yehoshua, que es troba en alguns personatges de l'Antic Testament, com Jesús fill de Sira, autor sapiencial autor del llibre de la Saviesa també dit el Siràcida, i amb una petita variant és en definitiva el mateix nom que Josuè, el conqueridor de la Terra Promesa per a les 12 tribus del poble d'Israel, o encara un altre Josuè, el primer summe sacerdot escollit per a la reconstrucció del Temple l'any 515 aC, cosa que també és significativa. Perquè com recalcava un professor de l'ISCR de Vic,a la Bíblia sempre cal mirar quins personatges anteriors o posteriors porten el mateix nom, perquè això dona pistes, ja que els noms eren entre els hebreus, com en altres pobles i encara una mica per nosaltres, una mena de vocació o missió que s'esperava que portessin a terme. I com en tot l'AT es troba en llavor, de forma col·lectiva, terrenal i en vistes a aquest món, allò que en el Nou Testament ja és en fruit, individual, espiritual i en vistes a la vida futura i eterna amb Déu al Cel, es poden trobar alguns paral·lelismes entre la saviesa, humana però inspirada, de Jesús fill de Sira, amb Jesús, que és la Saviesa i la Paraula de Déu, i entre la victòria sobre els enemics, la destrucció dels ídols i l'obertura i entrada del poble a la terra d'Israel promesa i meravellosa a nivell material (1), amb la victòria sobre el diable i els dimonis, el trencament de l'esclavatge del pecat i l'obertura i entrada dels batejats membres de l'Església al Paradís de la Glòria, "del que cap ull ha vist, cap orella ha sentit ni el cor de l'home somniava el que té Déu preparat pels qui l'estimen". I Jesús també és un nom cristià usat com a nom de pila (2).
Fins i tot els nens petits, quan senten a parlar les primeres vegades del Nen Jesús, interpreten en moltes ocasions aquest Jesús com una funció, com si fos "el nen jesús", com una variant de "Déu", "rei", "més important", "més estimat", "més amorós", "regal", "meravella" o similar, abans de reconeixer-lo com un nom propi, i no van desencaminats, perquè tots aquests són atributs seus.
I la devoció al nom de Jesús l'han tingut molts sants en forma destacada al llarg de la història, i un dels que més la va propagar en el seu moment, com un veritable culte, va ser Sant Bernardí de Siena, però l'han promogut molts altres i és una devoció explícita o almenys implícita entre tota la gent creient en Ell, que confia en la seva presència salvadora. Siguem-ne també nosaltres molt devots i no dubtem a recòrrer al seu sagrat nom de Jesús en les temptacions i perills i sempre que ho necessitem!
(1) Molt fèrtil i agradable en comparació a les estepes i deserts veïns, una terra "que raja llet i mel", i que Déu havia promés que seria pels descendents d'Abraham. Una terra al centre del Vell Món, en la cruïlla entre Àsia i Àfrica i no lluny d'Europa, de dimensions humanes, entre el mar a l'oest i el riu i dos llacs, un d'aigua dolça i un de salat, a l'est, amb serralades, muntanyes i planes al nord, pujols i turons al centre i amb desert al sud. Un món variat, amb camps de blat i cereals, vinyes i oliveres, horts i arbres fruiters i ramats d'ovelles i cabres i altres animals domèstics, a certa distància de les grans civilitzacions d'Egipte i Mesopotàmia i en contacte amb la fenícia del Líban i l'aramea de Síria i amb tres petits regnes i un grupet de ciutats-Estat costaneres, així com d'oasis i de la península del Sinaí, lloc de l'Èxode i de la trobada i Aliança amb Déu... Un panorama en principi idíl·lic, tot i que després la realitat humana i de la política ho espatllés bastant o molt, fins a autèntics i tràgics desastres gairebé totals, però el pla de Déu era molt bó, si els escollits com a poble seu haguessin estat a l'alçada.
(2) Al principi em sorprenia, essent un nen, de que hi hagués gent del nostre temps que portés el nom de Jesús, com si aquest fos tan sagrat que hagués de quedar reservat a Nostre Senyor, i no es pogués usar a la lleugera. Quan vaig saber que era possible i acceptat, tan sol com en combinació amb altres, com el nom de Maria, vaig pensar, essent encara un noi, que els que el portaven havien de ser gent molt bona i santa per vocació, i alhora que se'ls hi tenia que tenir un gran respecte, perquè portaven el nom de Jesús i això era una gran responsabilitat per als portadors i pels qui tractaven amb ells, em va costar fer-me a la idea de que podia ser un nom com els altres.
