El més important que està passant ara

El més important que està passant ara, i això val per tots els dies de l'any i per totes les èpoques, no és cap guerra, ni trobada política, ni malatia, ni tan sols cap invent o descobriment científic, perquè el més important que succeeix ara i sempre al món des de fa dos mil·lennis és la celebració de misses en infinitat de llocs del planeta i a cada instant, doncs sempre n'hi han en algun hemisferi, quan en un punt donat és de dia i també quan és de nit. Déu es fa present en la consagració eucarística, es dona com aliment espiritual en la comunió sacramental i roman també en el sagrari, on se'l pot adorar. 

Una Missa tridentina, l'any 2009

No hi ha res superior, ni tan sols comparable o que s'acosti ni que sigui de lluny a aquest miracle, misteri i meravella. És un fet únic tot i que per la infinita bondat divina és il·limitadament repetit en l'espai i en el temps, per arribar a tothom que vulgui participar d'ell. En comparació, totes les activitats merament humanes no són res, fins i tot les més excelses, perquè tot allò finit no es pot valorar davant l'infinit ni allò temporal en presència del que és etern, ni l'existència humana, ja efímera davant dels procesos històrics i molt més davant els físics, geològics i astronòmics, no té com a tal una possible comparació i valoració davant del Déu que era, és i serà sempre tant en el món del temps, que és creació seva, com fora d'ell. L'existència i les obres humanes, ja petitíssimes davant la immensitat il·limitada de l'Univers, no poden competir de cap manera davant la presència del Creador d'aquest, de tot. 

Ben entès, això és refereix a allò tan sols humà, perquè quan l'ésser humà, home o dona, pel do diví de l'Esperit Sant s'eleva a la relació amb Déu pels sacraments, l'oració, la vida en gràcia i les bones obres fruit d'aquesta connexió, el valor d'allò que fa participa de la transcendència de Déu, que se li revela amorosament, el beneeix, l'estima, l'adopta per filiació, l'acull i l'hi obre el camí, la veritat i la vida que Déu mateix li ha ensenyat fent-se home en Jesucrist, el punt central i més important de tota la història humana.      

No estem sols

No estem mai sols 

Malgrat el que pugui semblar aparentment, l'home mai està sol perquè sempre té la companyia de Déu

No estem sols, mai ho estem, sempre tenim a Déu al nostre costat, que ens fa companyia i que molt amorosament ens cuida i ens protegeix. I sempre ens podem dirigir a Ell, mentre que Ell ens parla per la seva Paraula, per la seva gràcia en la nostra consciència, en les inspiracions de la pregària, pels fets que ens passen i a través dels altres, molt especialment de la tradició, de la jerarquia eclesiàstica, dels ministres ordenats, dels religiosos i en determinades ocasions de tots els batejats i fins i tot de tothom. 

I en el cas concret d'una Missa, no podem dir mai que hi ha poca gent. Sempre hi tenim la Santíssima Trinitat, que és infinita, present i actuant, la intercessió de la Verge Maria i de Sant Josep, als que s'invoca en totes elles en la pregaria eucarística junt en moltes ocasions amb el sant del dia o el sant patró, així com una multitud incomptable d'àngels i sants com a espectadors. A més sabem que Déu ens ha concedit a tots un àngel de la guarda, perquè ens acompanyi, vigili, inspiri i protegeixi des de l'inici de la nostra vida fins el seu final. Com també cal recordar que tots els cristians som germans i que de catòlics sols ja n'hi ha milers de milions a tot el món vivint ara mateix, igual que ho som dels que han viscut al llarg dels dos mil anys passats i dels profetes i homes de Déu de l'antic Israel i que dels principals d'ells tenim les seves paraules escrites, a la Bíblia o en altres llibres o textos, i també dels innombrables que viuran en el futur. 

Déu Pare ens va adoptar com a fills en el baptisme i és un veritable pare per a nosaltres i la providència divina ens acompanya i proveeix sempre. Jesucrist, Déu Fill el tenim realment present en el Santíssim Sacrament de l'Eucaristia i no sols ens alimenta en la comunió eucarística sinó que el podem visitar, pregar i adorar al Sagrari.  I l'Esperit Sant, que habita en nosaltres com a gràcia divina, per la comunió dels sants ens fa membres no sols de l'Església militant visible a la Terra sinó també de l'Església purgant i de l'Església triomfant. No podem dir, pensar o sentir que estem sols encara que visquem, cosa que sol ser molt rara i ocasional, en una estricta soledat humana.  

Reflexions sobre el perquè

Alguns cops he pensat que al meu pare, que era tan emprenedor, dinàmic, preocupat pel benestar de la gent i desitjós d'ajudar, Déu el va cridar amb Ell el 26 de juliol del 2008, als 84 anys, per estalviar-li les misèries de la crisi econòmica mundial que es va iniciar el mateix any 2008 però que a les nostres terres no va arribar realment fins dos o tres anys més tard, a resultes sobretot de les mesures d'austeritat "anticrisi" que es van prendre per combatre-la i que en canvi la van escampar per tot arreu, aprofundir i perpetuar, essent pitjors que la pròpia crisi. 

I que a la meva mare, que era tan sociable, tan oberta i tan amiga de sortir una estona cada dia i de parlar amb tothom, Déu la va cridar amb Ell el 17 de desembre de 2018, als 88 anys, en part per evitar-li viure la desgraciada situació provocada per la pandèmia de Covid a partir del març de 2020, amb la por, el confinament i altres mesures de reclusió, que a ella probablement li haguessin afectat molt.

Però això em fa pensar per quin motiu Déu deu haver cridat amb Ell al meu germà Jordi Joan, l'11 de maig del 2021, als 64 anys, ell que tota la vida va ser molt precavit respecte a les malalties i va fer tot el cas i va confiar en els metges i els medicaments, especialment amb els sotracs de salut que va tenir l'any 2014, del que gràcies a Déu es va recuperar totalment i aviat va estar millor que abans, i del 2018, quan li van diagnosticar una malaltia autoinmune, que no obstant semblava tan controlada per la seva vida sana en tots els àmbits que portava que feia poc els especialistes li havien calculat 10 anys de vida normal, fins que va donar positiu de Covid a mitjans d'abril, després de ser vacunat amb la primera dosi el 30 de març i seguint portant la vida de vigilància i precaució que havia portat des de feia un any, complint totes les obligacions i consells mèdics. És que Déu l'ha volgut deslliurar d'alguna cosa greu que potser vindrà properament i que l'hagués afectat excessivament, com es pot suposar en el cas del pare i la mare? 

Un cop l'any a un poble

L'abans petita capella i ara ermita, perquè amb el temps s'ha anat ampliant, de Sant Antoni de Pàdua, a les afores de Seva. inaugurada el 13 de juny de 1910, per iniciativa popular.

La petita construcció té un interior molt bonic, amb una imatge del sant i una decoració amb molts ex-vots, sobretot donant les gràcies per haver sigut salvat d'atropellaments per part de cotxes o carros d'una manera miraculosa, que s'ha atribuït a la seva intercessió, ja que la gent del poble n'eren, i en són, molt devots.

Un cop l'any tradicionalment s'hi fa una novena i una celebració popular a la que solia assistir tot el poble i el mateix dia de la festa del sant una Missa, per la que aquest any 2021 em van cridar a mi per fer-la, assistint-hi una vintena de persones, gent gran, famílies i fins alguns nens. Al final es van cantar els Goigs, que entre moltes més coses destaquen que St. Antoni, igual que el seu mestre St. Francesc d'Assís, fundador de l'Orde i amb el que va coincidir en el temps, va passar per Catalunya. 

Sant Antoni de Pàdua

Un sant amb molta devoció a tot el món i al que se li atribueixen molts miracles, ja en vida i també després de mort, fins al punt que va ser canonitzat menys d'un any després del seu decès, és Sant Antoni de Pàdua (c. 1191/95 - 1231), nascut a Lisboa però que va viure sobretot a Itàlia i especialment a Pàdua, la ciutat a la que se l'ha associat.

Sant Antoni de Pàdua, a qui es sol representar amb el Nen Jesús als braços, per un fet 
miraculós de la seva vida, és un sant de devoció universal al món catòlic i un dels més populars.

Frare menor franciscà, predicador de gran èxit, teòleg i defensor de la veritable doctrina front a l'heretgia, proclamat doctor de l'Església l'any 1946, va estar a diversos països a part de Portugal i Itàlia, especialment a França, i una tradició diu que va passar per Catalunya igual que St. Francesc d'Assís, essent amb els dos sants franciscans més coneguts i celebrats. Des de l'Edat Mitjana la devoció a aquest gran sant ha estat constant, invocant-lo sobretot contra els accidents i els perills. Sant Antoni és el "sant de tot el món", és a dir de tots, i advocat de les coses perdudes o oblidades, patró de Portugal, Brasil, Lisboa, Pàdua i de diversos oficis i situacions humanes, com els pobres o aquells que busquen parella per casar-se i fundar una família. És també a destacar la institució de l'anomenat pa de Sant Antoni o pa dels pobres, com a acció caritativa. La primera església dedicada a la seva advocació va fer-se a Barcelona l'any 1236, havent-n'hi actualment moltíssimes arreu del món, així com capelles i ermites on, sovint després d'una novena, s'hi celebra Missa sobretot el 13 de juny, aniversari de la seva entrada al Cel. Ell i Sant Antoni Abat són els dos grans sants d'aquest nom. 

L'Immaculat Cor de Maria

Des de l'any 1969 la festa de l'Immaculat Cor de Maria es celebra el dissabte després del divendres del Sagrat Cor de Jesús, és a dir l'endemà. Així es mostra la unitat dels Sagrats Cors, l'Amor diví i la resposta humana perfecta i adequada a tan gran amor, l'amorosa de la Verge Maria, Mare de Déu. 

Imatge de l'interior de l'església de l'Immaculat Cor de Maria de Barcelona

Molts sants han sigut molt devots de Maria i especialment del seu Immaculat Cor, el seu amor envers Déu i envers tothom. Grans sants marians han sigut per exemple St. Bernat de Claravall i St. Alfons Maria de Ligori i d'ells St. Joan Eudes, St. Lluis Maria Grignon de Montfort, St. Antoni Maria Claret i St Joan Pau II (amb el seu lema papal "Totus tuus" referit a la Verge) han sigut grans propagadors de la devoció al Cor Immaculat de la Verge Maria. Ella que tan ens estima, protegeix, consola i ajuda.

Concretament el Pare Claret va fundar a Vic, el 16 de juliol de 1849, la congregació dels Missioners Fills de l'Immaculat Cor de Maria, coneguts popularment com els Claretians. El seu centre està a Vic, on està la tomba del sant, i tenen filials per tot el món. Són grans propagadors de la devoció al Cor de Maria, amb pràctiques pietoses com les dels 5 primers dissabtes de mes. i de l'espiritualitat mariana.

A Barcelona hi ha una església dedicada a aquesta advocació de la Mare de Déu, que és parròquia de la ciutat i va ser acabada l'any 1913, que està junt a la casa residència dels Claretians i al Col·legi del Cor de Maria. 

Siguem ben devots de la nostra Mare del Cel i del seu Cor immaculat! 

Festa del Sagrat Cor de Jesús

El Sagrat Cor de Jesús és l'Amor infinit de Déu a la Humanitat i a cada un dels éssers humans del passat, present i futur. Així com la festa del Corpus està relacionada amb el Dijous Sant, la del Sagrat Cor de Jesús rememora el Divendres Sant, quan ja mort Jesús a la creu, un soldat romà d'un cop de llança al pit li obrí el cor diví i d'ell rajà sang i aigua, és a dir l'Eucaristia i el Baptisme. I així com del costat d'Adam sortí Eva i la Humanitat, del costat obert de Jesús, el nou Adam tal com Déu el volia, en sortí l'Església i tots els fills de Déu. La devoció al Sagrat Cor de Jesús ja té arrels al Nou Testament, però va ser molt potenciada per les aparicions del mateix Jesucrist a una monja francesa, Santa Margarida Maria d'Alacoque (1647 - 1680) entre els anys 1673 i 1675, en les que li mostrà el seu Cor ardent d'amor i li demanà que propagués la devoció al mateix, amb diverses promeses associades a on la seva imatge fou entronitzada i adorada i també a la pràctica dels 9 primers divendres de mes, prometent la salvació final a qui la realitzés, entre d'altres. El Cor de Jesús és l'expressió completa i total del seu Amor infinit envers tots els homes i dones. I també és el més profund de la intimitat divina, perquè Déu és Amor.  Que tots el reconeguem, l'agraïm, ens hi refugiem i li tornem tant d'amor com poguem!  

La resposta humana

Temple Expiatori del Sagrat Cor al Tibidabo (1961)

Basílica del Sacré Coeur a Montmartre (1919)

A més de la devoció individual i comunitària, també s'ha honorat el Sagrat Cor de Jesús amb diverses iniciatives d'envergadura, com el Sacré Coeur de París i el Temple Expiatori del Sagrat Cor del Tibidabo a Barcelona, i moltes altres esglésies i capelles així com consagració de persones i països i en moltes medalles i estampes. 

Que el Sagrat Cor de Jesús regni sobre tot el món ara i sempre!