La consagració d'Espanya al Sagrat Cor de Jesús fou feta pel rei Alfons XIII, com a màxima autoritat del país, al Cerro de los Ángeles el 30 de maig de 1919, amb presencia de les auroritats eclesiàstiques, presidides pel nunci Francesco Ragonesi, que va beneïr el monument recent acabat, i moltíssima gent que omplia l'esplanada i que va participar molt devotament en la cerimònia. D'aquesta consagració, que va seguir a la consagració del gènere humà al Sagrat Cor de Jesús feta pel papa Lleó XIII l'any 1900 i al Congrés Eucarístic de Madrid del 1911, recentment se n'ha complert el centenari.
dijous, 10 de juny del 2021
dimecres, 9 de juny del 2021
L'arpa de l'Esperit Sant
St. Efrem de Síria (Mar Afrem, c. 306 - 373) va ser un diaca i monjo sirià, nascut a Nisibis, fundador de l'escola de teologia de Nísibis i després cap de l'escola de teologia d'Edessa, que va composar molts himnes, poemes, sermons en vers i obres teològiques i religioses, en el seu natal siríac, la llengua més propera a l'arameu que parlaven Jesús i els apòstols. Pare de l'Església, considerat el més gran de l'Església siríaca i un dels més grans sinó el major del Cristianisme oriental, és reconegut com a sant per tota la Cristiandat: oriental, ortodoxa, catòlica i algunes denominacions protestants. Va ser proclamat pel Papa Benet XV com Doctor de l'Església l'any 1920. Són tan meravelloses les seves cançons, poesies i obres i tan sublim la seva doctrina, que per la seva redacció tan excelsa se la va considerar inspirada i a ell se'l ha conegut com "L'arpa de l'Esperit".
dimarts, 8 de juny del 2021
Tres sacerdots que ens han deixat últimament
Alguns dels sacerdots de la diocesi de Vic que ja han arribat a la Casa del Pare:
Tres d'ells són Mons. Josep Jutglà (1927 - 2019), Mn. Josep Guitart (1930 - 2020) i Mn. Joan Carles Serra (1959 - 2021).
Mn. Josep Jutglà Caralt va ser molts anys secretari del bisbe de Vic, amb els bisbes Ramon Masnou (1955 - 1983) i Josep Maria Guix (1983 - 2003) i encara ho va ser un any amb el bisbe Romà Casanova (que ho és des del 2003) fins a la seva retirada l'any 2004. Home molt afable, que tractava amb afecte i gairebé amb tendresa a tothom, va fer una labor molt important durant la major part de la seva vida.
Mn. Josep Guitart Piella va estar bastant anys a Suïssa exercint de prevere a un cantó de parla romanx, on no tenia dificultats per entendre's, ja que la llengua s'assembla molt al català. De tornada entre d'altres destins va ser finalment rector de Malla i es va retirar a la residència de Sta. Maria de Corcó, actual L'Esquirol, on fins quasi el final de la seva vida ajudava fent misses a la parròquia i parròquies veïnes. Era un sacerdot de parlar suau i reposat, que sabia escoltar i que sempre estava obert a atendre els problemes de la gent.
Mn. Joan Carles Serra, de família de tradició eclesiàstica, amb un germà missioner al Brasil i un nebot recentment ordenat sacerdot entre d'altres, ja era diaca durant uns 15 anys a Sant Joan de Vilatorrada quan l'any 2009 es va decidir a fer el pas i va ser ordenat sacerdot. Primer va ser rector d'Aiguafreda i pobles veïns i des del 2018 ho era de Ripoll i parròquies veïnes i arxiprest del Ripollès. També durant dècades va ser professor de religió i últimament ho era de l'Institut de Centelles. Destacava la seva capacitat de treball i de lideratge i la seva solidaritat, implicació i simpatia.
Tots tres han deixat molt bon record i el seu traspàs ha sigut una pèrdua important per a la diocesi de Vic, on exercien el seu ministeri. Amb vocació fidel d'entrega i servei des de la seva joventut, 1973, 1975 i 1990 van ser els anys centrals de les seves vides. Que Déu els hi hagi perdonat les faltes que la naturalesa humana els hagués pogut fer cometre i que els hi premiï tot el gran bé que, consagrats a Ell, han fet al seu servei i al de la seva Església. Al Cel siguin!
dilluns, 7 de juny del 2021
Una flor ben especial
És coneguda com la flor de l'Esperit Sant per la seva forma central evocadora d'un colom, un dels símbols de la 3ª persona divina, junt amb el vent, les llengües de foc, l'aigua viva i altres. També dita l'orquídea del colom, científicament té el nom de Peristeria elata i floreix entre juliol i octubre en el seu hàbitat d'Amèrica Central i noroest d'Amèrica del Sud. Des de l'any 1980 és oficialment la flor nacional de Panamà, que és el país on més abunda.
diumenge, 6 de juny del 2021
Corpus Christi: la solemnitat del Cos i la Sang de Crist
Junt amb el Dijous Sant, amb el qui té molta relació, i el dia de l'Ascensió, el dia de Corpus, amb les processions eucarístiques amb la Custodia, l'adoració al Santíssim Sacrament, les catifes de flors adornant alguns carrers i l'especial atenció a Crist realment present en l'Eucaristia sota les espècies del pa i el vi un cop consagrades pel sacerdot a la Missa, era un dels tres dijous de l'any que, segons la dita popular, "relluien més que el Sol", pel seu significat espiritual i religiós. Ara, amb l'excepció és clar de Dijous Sant, en les nostres terres les altres dues celebracions, al no ser festa civil, han sigut traslladades al diumenge. És una de les festes variables de l'any, perquè té lloc la setmana que segueix a la festa de la Santíssima Trinitat i al diumenge de Pentecosta, que també ho són perquè dependen del dia en que caigui cada any la Pasqua.
Crist, realment present, se'ns dona com aliment, vida, força i consol, pel nostre be i també perquè nosaltres poguem esser el mateix pels altres necessitats |
És una festa molt important, la del Cos i la Sang de Crist, ja que ens recorda, celebra i agraeix la presencia quotidiana de Jesucrist enmig nostre, en la consagració i comunió a la Missa i també en la reserva eucarística del Sagrari. "Jo estaré amb vosaltres, dia rera dia, fins a la fi del món" i així és, des de la institució de l'Eucaristia en el Sant Sopar, just abans de la Passió. Jesucrist ha volgut quedar-se entre nosaltres i no sols amb el do de l'Esperit Sant, des de la Pentecosta, ni amb el fet també promés de que quan hi hagin dos o tres reunits en el seu nom, Ell està present de forma espiritual i invisible enmig d'ells, sinó també materialment, encarnat en les espècies sacramentals estant el seu Cos i la seva Sang sota la forma aparent del pa i el vi. Es pot fer la comparació amb el Sol amagat en un dia ennuvolat, no se'l veu, pel vel material, però segueix estant present i donant llum i escalfor a la Terra. Igualment Jesucrist, velat per la matèria, està realment present, viu i actuant donant-nos el seu Amor, en les formes de la comunió i del sagrari. És un gran do que ens ha fet, per tal que no ens sentim sols ni desemparats i ni tan sols enyorant la seva presència, Ell hi és, invisible però real, més real que la nostra pròpia existència. I a més de ser un gran do, el de la seva estada sempre i arreu entre nosaltres, alimentant-nos d'Ell mateix, disponible per rebre la nostra visita i escoltar-nos, també és encara més una gran necessitat que tenim, perquè sense Ell no podem res i el mal ens supera. Aprofitem i visquem, doncs, aquest do tan gran de tenir accès a Ell a la Missa, en el sagrari, en els sacraments i en l'oració es faci on es faci, però amb la facilitat per a nosaltres de poder fer-ho davant seu, talment com els pocs que el conegueren personalment a Terra Santa fa dos mil anys, quan igual que al Paradís Déu es passejà entre nosaltres, visible com a home però d'incògnit, ara el tenim invisible però amb presència física i coneixent-ho. El cor ens diu "busqueu la seva Presència", i la fe necessària per creure en ella no és un obstacle sinó un mèrit, Ell mateix ens diu "Perquè has vist has cregut? Feliços els qui creuran sense veure!" i això es refereix concretament a nosaltres.
Fer una visita al sagrari o a una església és sempre una trobada d'amistat i d'amor amb Crist, que sempre ens hi espera bondadosament |
I a més s'ha de traduïr en actes, perquè aquest Amor diví que se'ns dona com a presència i aliment, ens omple i ens ha de fer vessar aquest mateix amor cap als altres, sobretot envers els més necessitats, seguint el seu exemple. Per això no ens hem de quedar en el mer coneixement, ni en el gaudi de la relació personal i comunitària tan viva i directa amb Ell, sinó que ens ha de moure a fer com Ell feia, que és precisament el que Ell vol, que seguim el seu mestratge i el seu model i exemple, estimant, perdonant, ajudant, servint, reconciliant-nos i sentint-nos units els uns amb els altres com la gran familia dels fills de Déu, en el cas dels batejats, o dels qui ho poden ser-ho i en tot cas estan creats a imatge i semblança de Déu en el cas dels altres. Per això Corpus és també el dia de Caritas, de la caritat, que és el que Déu ens mana perquè aixi no sols fem el be i complim la seva voluntat sinó que trobem el sentit de la vida i fem la felicitat dels altres i la nostra pròpia, i és que hi ha més alegria en donar que en rebre, com el mateix Crist ens va recordar. Pensem en paraboles com les del bon samarità o fins i tot des d'un punt de vista humà i temporal, la de l'administrador astut, i sobretot pensem que trobem a Crist també en el pobre, el malalt, el perseguit, el necessitat, el marginat, l'empresonat, el menyspreat, tot aquell qui sofreix, més encara si és amb culpa seva, perquè aleshores pateix una doble pena, la física i social i la moral espiritual. Recordem que Crist va venir a cridar a la conversió als pecadors, a la sanació i salvació als malalts tant de cos com d'ànima. Que es fa solidari amb ells, com ho va mostrar quan es va posar a la fila dels pecadors penedits que ansiaven el perdó amb el baptisme preparatori de sant Joan Baptista i llavors instituí Ell el Baptisme del perdó dels pecats. I que com es va dir "tot allò que feieu a un d'aquests germans meus, a mi m'ho feieu". Tinguem doncs sempre present que l'amor ha de presidir sempre les nostres vides, perquè Déu és Amor i allí on hi ha amor, allí hi ha Déu.
Fotos: institució d'acòlit de l'autor a les Josefines de Vic, 6 juny del 2008, i el meu pare al santuari de Meritxell (Andorra), tardor de 1996.
dissabte, 5 de juny del 2021
Sant Bonifaci, l'apòstol màrtir de Germania
Era anglosaxó i el seu nom original era Winfrid (Wessex c. 673 - Frisia 754). Sacerdot i més tard bisbe, per encàrrec del Papa va ser missioner a les terres germàniques, labor que va fer amb una gran dedicació durant quasi 40 anys i amb molt de fruit, convertint a molts pagans i cristianitzant les terres llavors de l'Imperi Franc oriental però també externes a aquest, fundat diocesis i monestirs, d'on ve que se'l conegui com "apòstols dels germànics" i "patró d'Alemanya". Per la seva labor podria ser perfectament considerat un patró d'Europa a l'alçada dels ja reconeguts com a tals.
Decoració de la Nit de Nadal en una església alemanya, l'any 2013 |
Dos esdeveniments ben coneguts de la seva vida són que bastant al principi de la seva predicació, va tallar i fer caure al santuari pagà de Geismer el famós roure dedicat al principal déu germànic, fent-ho davant la població del lloc, que al veure que no li passava res al destruir aquell ídol, van acceptar la veritat dels seus ensenyaments sobre l'únic Déu real i veritable i molts es van convertir, i que al final de la seva vida, ja amb uns 80 anys, va voler tornar a evangelitzar zones de Frísia encara no cristianitzades i allà va morir màrtir d'un grup de frisians pagans. Tradicionalment se li atribueix l'origen de l'arbre de Nadal, al que va donar el seu significat cristià. Es venerat com a sant i màrtir per catòlics, ortodoxos, anglicans i luterans.
dijous, 3 de juny del 2021
Sant Carles Lwanga i companys màrtirs d'Uganda
En la festa del martiri dels cristians, catòlics i anglicans, d'Uganda.
Sant Carles Lwanga i tots els seus sants companys màrtirs van ser torturats i executats, la gran majoria cremats vius, el 3 de juny de l'any 1886 al lloc ritual d'execució de Namugongo per no voler apostatar de la seva fe cristiana ni sotmetre's als costums de relacions sexuals del kabaka Mwanga II del regne de Buganda amb els joves patges de la seva Cort. En total entre 1885 i 1887 van haver-hi 22 màrtirs ugandesos catòlics i 23 anglicans. Van morir segurs de que anaven al Cel i dient públicament que pregarien Déu per la conversió i salvació del rei*. Sant Carles Lwanga i els seus companys de martiri van ser canonitzats l'any 1964 pel papa Pau VI, que també va visitar Uganda i especialment el lloc del martiri l'any 1969. Els màrtirs ugandesos, tan catòlics com anglicans, són venerats per l'Església Catòlica i també per les confessions cristianes anglicana i protestant luterana. No és l'únic cas en que això passa, ni molt menys, però sí que es força significatiu i un veritable cas d'ecumenisme cristià.
* I efectivament Mwanga II, quan ja estava derrocat definitivament i exiliat pels britànics a les Seychelles, poc abans de morir va demanar i va ser batejat cristià, concretament en la comunitat anglicana.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)