dimecres, 2 de juny del 2021

Juny, mes del Sagrat Cor de Jesús

El mes de juny està dedicat al Sagrat Cor de Jesús 




Un dibuix místic del Sagrat Cor de Jesús fet cap a l'any 1675 per Sta. Margarida Maria d'Alacoque (1647 - 1680), que va tenir unes aparicions del mateix Jesucrist, que li va dir que propagués la devoció al seu Sagrat Cor, amb una sèrie de promeses pels qui en fossin devots. Aprofitem-ho sempre, però especialment en aquest mes de l'any, especialment dedicat al Sagrat Cor, símbol de l'Amor de Jesucrist cap a la Humanitat sencera i cap a cadascun de nosaltres. 

dilluns, 31 de maig del 2021

Fent la gran visita

La visita més gran i important de la Història de la Humanitat. 


Voltants de Natzaret 

"Maria pujà decididament a la Muntanya, a un poble de Judea, entrà a casa de Zacaries i saludà Elisabet". Al saber per l'àngel a l'Anunciació que la seva cosina estava embarassada i ja de sis mesos, la Verge se'n va a veure-la, moguda per l'Esperit Santa. A l'escena de la trobada ella i santa Elisabet no estan soles: encara al si de la seva mare, sant Joan Baptista, el precursor, salta d'entusiasme davant de la proximitat de la Mare de Déu i de Jesucrist, tot just concebut. L'Esperit Sant els inspira a tots i santa Elisabet ho endevina tot i ho proclama cridant amb totes les seves forces i Maria respon amb la bella oració del Magnificat, en la que afirma "Des d'ara totes les generacions em diran benaurada, perquè el Totpoderós obra en mi meravelles". Va ser per inspiració divina que va dir això, i també calia moltíssima fe en Déu quan sant Lluc ho va transcriure en el seu Evangeli i encara en els primers segles cristians, els de les persecucions, i fins molt més tard. Però no nosaltres en aquest punt concret no necessitem fe perquè ho veiem realitzat, és una evidència: des d'aquell moment fins ara, més de dos mil·lennis més tard, totes les generacions han dit benaurada a la Verge Maria, l'han lloat, li han pregat, han recorregut a ella: sempre i en tots els segles i a cada generació més i més gent i en més llocs arreu del món, i segueix essent així i amb tota seguretat i certesa ho serà en el futur fins a la fi dels temps. I hem de donar gràcies a Déu que ens hagi escollit també a nosaltres per donar compliment a aquesta profecia al llarg de la nostra vida, com avui que celebrem la festa de la Visitació. Va ser la visita més important de la Història, la més important i la més recordada i celebrada, el seu significat espiritual és tan gran que és el segon dels misteris de Goig al resar el Rosari. I per acomplir-ho Maria es quedà tres mesos allà amb ells, és a dir fins el naixement de sant Joan Baptista, i després se'n tornà a Natzaret... 

diumenge, 30 de maig del 2021

La Santíssima Trinitat

Si Déu es veu des de lluny, només es veu la seva unicitat. Però els cristians tenim la sort d'haver vist a Déu de prop, en Jesucrist, Déu Fill fet home, i de que se'ns hagi revelat la interioritat de Déu, la seva intimitat: el misteri de que Déu és únic però no està sol, perquè en Ell mateix hi ha 3 persones: Déu Pare, Déu Fill i Déu Esperit Sant. És un dinamisme d'existència, de vida, d'amor, de coneixement, de creació, de bondat...al que la Trinitat mateixa ens convida a incorporar-nos com a fills seus, participant d'aquesta font divina de tot bé, de forma velada en aquest món i ja plenament en la vida futura i eterna. I el sacrament pel que això es realitza, instituït pel mateix Jesucrist en el seu bateig al Jordà, quan Ell va santificar l'aigua i hi va haver una manifestació de les tres persones divines, Déu Pare des del Cel dient "Aquest és el meu Fill, el meu estimat, en Ell m'he complagut, escolteu-lo", Déu Esperit Sant baixant des del Cel sobre Ell en forma com d'un colom i Déu Fill, Jesucrist Senyor Nostre, rebent el baptisme com a inici i primicia per tots nosaltres. 



Al acomiadar-se dels onze apòstols, Jesús els va dir: "Aneu per tot el món i bategeu a la gent en el Nom del Pare, del Fill i de l'Esperit Sant".  Hi ha molts altres llocs en que apareix la Trinitat divina, encara de forma enigmàtica a l'Antic Testament però ja de forma molt clara en el Nou Testament, com en la Transfiguració o en la mort redemptora de Nostre Senyor Jesucrist a la creu, o quan ja ressuscitat Jesús els anuncia que se'n va amb el Pare i que des d'allà els hi serà enviat l'Esperit Sant, però en el Baptisme és potser on està més clar el seu significat transformador per a nosaltres d'aquesta Revelació de Déu sobre el més profund de si mateix: no sols és el coneixement, que ja seria un immens do en sí, sinó que aquest sacrament ens lliura del pecat, ens fa fills adoptius de Déu en el seu Fill propi Jesucrist, ens fa partíceps de l'Esperit Sant i ens obre les portes del Paradís i ens fa hereus del Cel. Tots els batejats estem cridats a fer creixer i viure en nosaltres aquest gran do, aquesta dinàmica d'amor, pau, bondat, perdó i vida, que rebem i que al nostre torn hem de practicar en la nostra vida terrenal i sobretot transmetent-la als altres, perquè Déu vol que col·laborem amb Ell en la seva obra de salvació i ens vol premiar a més la santificació que aquests dons seus produeixen en nosaltres. No ens limitem a conèixer el misteri de la Trinitat i a tenir el gran do del Baptisme, sinó que coneixent la veritat fem-la vida i seguint la inspiració de l'Esperit Sant esforcem-nos a modelar-nos segons la figura de Jesucrist i a fer camí així cap a Déu Pare i la vida eterna en la Glòria del Cel. 

dissabte, 29 de maig del 2021

Sacerdots en temps de Covid

Hem de demanar perdó a Déu pels nostres pecats, pels de les nostres famílies, dels nostres veïns, companys de treball i amics i pels de tot el món, especialment pels de la nostra societat occidental que porta dècades allunyant-se de Déu i donant-li l'esquena, fins arribar al desastre actual quan a pràctica i fins i tot quant a fe, si ho comparem amb com es vivia fa trenta o quaranta anys enrere o com és encara avui en molts llocs del món. Hem de pregar sobretot pels governants, polítics i tots aquells qui tenen el poder executiu, legislatiu i judicial així com el poder econòmic, social, mediàtic i de tot altre tipus, que reconeguin que tots necessitem la guia, ajuda, protecció i consol de Déu i es deixin guiar per Ell. I també per tota la gent, que recapaciti i reflexioni i busquin de nou i tornin a Jesucrist i a la seva Església catòlica, que aporten la llum, la veritat, el perdó, la bondat i la salvació. 

A partir d'aquí podem demanar-li a Déu que passi aviat i del tot aquesta pandèmia que ens afligeix i que sense cap dubte és conseqüència del pecat. No tant potser com a càstig diví directe sinó perquè, sigui quin sigui el seu origen, ve d'una situació de pecat, ja sigui per invasió de zones abans reservades o si es va escapar d'un laboratori que experimentava amb nous virus "millorats" (en realitat, molt pitjors) ja sigui per buscar coneixement o, pitjor encara, com a armes biològiques, i no diguem ja en l'hipotètic cas que s'hagués deixat anar expressament, tant inconcebible que costa de creure i fins de considerar-ho, però que en el fons és també una possibilitat, encara que de moment poc probable. Tot això i moltes altres coses que rodegen aquest virus i aquesta pandèmia és fruit d'actituds que en cada cas es poden dir de pecat. El pecat té conseqüències per si mateix, porta en ell el propi mal, igual que les té el decidir allunyar-se i prescindir de Déu, que respecta la llibertat humana tan individual com col·lectiva, que per lliure elecció ens deixa sense la proximitat i la seva protecció més immediata i directa, perquè voluntariament s'hi ha volgut renunciar de forma molt clara en mentalitat, costums i lleis infectades pel pecat. És l'ésser humà i la societat els que han triat i ara s'ho troben, tot i que no s'ho esperaven, primer noves malalties com el SIDA, després el terrorrisme a un nivell inconcebible i un món en guerra, més tard la crisi econòmica mundial i ara la pandèmia, tot això enmig d'una pèrdua progressiva i constant de valors que sembla arribar en determinats casos no sols a l'anul·lació o el menyspreu dels mateixos sinó últimament a la inversió. El pecat promet mitatges de felicitat i autorealització humana, però és una gran trampa vital, sempre es fals, i després deixa amb la decepció i amb els resultats d'abocar-se en ell, sempre negatius, sempre dolorosos, sempre en perjudici de l'home individual i de la Humanitat sencera. Per fer-nos a la idea caldria recordar el primer pecat d'Adam i Eva i les seves terribles conseqüències, la situació de pecat general que va portar al Diluvi i també el regateig d'Abraham amb Déu davant el desti de Sodoma i Gomorra i els seus terribles pecats. 




Mentrestant, en aquesta època de pagar pels efectes acumulats dels pecats de dècades que finalment han acabat esclatant, Déu no abandona als éssers humans ni a la Humanitat i l'Església i els sacerdots segueixen actuant en nom seu, portant el seu perdó i la seva pau, ministres de la fe, l'esperança i la caritat en un món que necessita tot això més que mai però que de tant rebutjar-ho o ignorar-ho ha acabat gairebé considerant normal la vida sense aquestes virtuts teologals i en canvi plena de vicis que s'hi han anat introduint i adherint a mesura que Déu era culpablement apartat de la vida social i de la individual.  "Quan Déu és fet fora i surt per la porta, els dimonis entren per les finestres" com deia molt encertadament i expressivament G.K. Chesterton. I és així, la realitat és aquesta. Tant la vida personal com la col·lectiva no poden estar sobrenaturalment buides i si no és Déu és el diable qui les omple. Demanem doncs que en tota la societat però sobretot en els seus líders de tota mena hi hagi intel·ligència i bona voluntat, se n'adonin dels terribles errors progressius pels que s'ha anat lliscant i relliscant la nostra societat fins al baix estat actual i retornin a Déu i a l'Església abans que sigui massa tard. Sempre hem de pensar que encara hi estem a temps, perquè sempre hi ha perdó pel qui es deixa inspirar per la gràcia i el demana sincerament. No hi ha pecat tan gros que no pugui tenir perdó de Déu si els qui el cometen no es tanquen a la inspiració divina de penediment, conversió, reconciliació i esmena. Aquesta és la gran notícia: abans de la mort - perquè està clar que el que siguem a l'hora de la mort, això serem eternament - sempre hi ha temps per evitar la catàstrofe eterna irremediable i triar el camí de Déu i de la vida eterna. Aprofitem-ho doncs tant en la nostra vida privada com en la comuna!  

divendres, 28 de maig del 2021

Jesucrist, gran sacerdot per sempre


El dijous després de Pentecosta a Espanya és la festa de Jesucrist gran sacerdot per sempre, o en castellà Jesucristo sumo y eterno sacerdote, que a partir del Concili Vaticà II es celebra a les diocesis espanyoles des de l'any 1973. Jesús és l'únic sacerdot i tant bisbes com preveres ho som per participació del seu sacerdoci, però és Ell i l'Esperit Sant qui actuen en la Missa, i molt especialment en la consagració. 

Jesucrist és per si mateix l'oferent, l'altar i la víctima. El seu sacrifici a la Creu, ofert una vegada per sempre, s'actualitza en cada Missa arreu del món i en totes les èpoques. "Tu ets sacerdot per sempre, com ho fou Melquisedec" i "Tu ets el meu Fill, avui jo t'he engendrat" diu l'Antic Testament. I el Nou Testament explicita que Jesucrist reunirà totes les coses en Ell, vencerà tots els enemics l'últim dels quals serà la mort, i al final Ell havent-ho reunit tot, ho oferirà a Déu Pare. "Amb Ell, per Ell i en Ell vos Déu pare omnipotent, rebeu tot honor i tota glòria pels segles dels segles", proclamem els sacerdots a la Missa. Ell va instituir l'Eucaristia, com tots els altres sacraments, i ens va assegurar "Jo estaré amb vosaltres, dia rera dia fins a la fi del món". I efectivament així és. Celebrem amb molt de goig aquesta jornada de Crist, l'únic veritable sacerdot, en nom del qual actuen tots els altres que Ell mateix ha triat.

En molts llocs, aquesta jornada, que reviu Dijous Sant, és també una jornada sacerdotal. 

dimecres, 26 de maig del 2021

St. Felip Neri, un sant molt especial

Sant Felip Neri (1515 - 1595) és un sant que suscita molta devoció i molt interès i admiració tant entre els catòlics, com els altres cristians i fins i tot entre els qui no ho són. És un exemple i model per a molts, gairebé es podria dir per quasibé tots i ha suscitat moltes conversions i vocacions entre els qui l'han conegut i en general a tothom qui en sent a parlar o sap d'ell d'alguna manera li deixa una empremta profunda i duradora, sobretot si arriba a coneixer-lo bé. És un sant per a totes les èpoques i molt adequadament és un sant pels nostres dies, perquè és atractiu, arriba a la gent i no deixa indiferent.  


Sant Felip Neri, el segon apòstol de Roma 

Tenia una especial inhabitació de l'Esperit Sant en ell i era el sant de l'amor diví i de l'alegria en el Senyor. Des de jove va voler ser jesuïta i missioner a les Índies i no va poder ser ni una cosa ni l'altre, Déu el cridava a una altre vocació. Sacerdot diocesà a Roma, destacà per la seva caritat, humilitat i per viure content malgrat les renúncies i sacrificis, la pobresa i les dificultats, fins i tot amb alguns trets d'humorisme. Diuen que un dia se n'adonà que el seu desig juvenil s'havia acomplert d'una manera que ell no esperava, reconeixent que un cop obria la porta de casa seva ja era missioner i allà ja començaven "les Índies". Un paladí de la Reforma catòlica, fundà l'Oratori, una congregació de sacerdots i seglars constituida com a societat de vida apostòlica, fonamentada en la caritat i amb molta llibertat, que s'ha estés pel món i per exemple a Vic hi ha una església de la congregació. A l'Oratori de St. Felip Neri han pertangut molts grans i destacats sants com per exemple St. Francesc de Sales, un altre sant de l'amabilitat, la suavitat i dolcesa amb tothom, el recentment canonitzat St. Joan Enric Newman, que l'admirava molt, i  el beat Pere Tarrés. 




Hi ha una sèrie de televisió italiana, "State buoni se potete" (1983), de diversos capítols, que fa referència a la seva vida i miracles, interpretada per Johnny Dorelli i de la que s'ha fet molt coneguda la cançò "Vanità di vanità" d'Angelo Branduardi. I més recentment s'ha fet una altre minisèrie de TV també de la RAI italiana, "Preferisco el paradiso" (2010), on el paper del sant l'interpreta l'actor Gigi Proietti també força ben feta i molt realista, amb la cançó "Paradiso, paradiso" i amb una antològica escena final de la mort del sant. Tot això i molt més ja indica l'atracció que encara avui dia suscita la figura d'aquest simpàtic sant amb una fascinació que és universal. 




Val la pena coneixer i estudiar la seva vida. És inspiradora i un model i exemple, i ha fet molt bé als qui en són devots o senzillament han arribat a conèixer-lo sabent de la seva vida.    

dilluns, 24 de maig del 2021

La Verge Maria, Mare de l'Església


La Mare de Déu, Reina del Cel i Mare de l'Església


Als Evangelis ja surt la iniciativa de Maria a les noces de Canà, el testament de Jesús a la Creu donant-li a la seva mare Maria el seu deixeble més estimat St. Joan, com a fill i a aquest a Maria com a mare,  la Pentecosta amb Maria i els apòstols i de sempre l'Església ha considerat a la Verge Maria com a model de l'Església i del creient cristià, i de sempre tots sabem que tenim una Mare al Cel intercessora davant Déu que ens estima, vigila, protegeix i consola, des de la seva Assumpció en cos i ànima a la Glòria i des de la seva Coronació com a Reina i Emperadriu de Cels i Terra, mare i advocada nostra i mitjancera de totes les gràcies. 

La proclamació de Maria com a Mare de l'Església la va fer el papa Pau VI l'any 1964 i l'any 2018 el papa Francesc va declarar que el dilluns després de Pentecosta, que ja era la festa de Maria Auxiliadora, es celebrés la festa litúrgica de la Santíssima Verge Maria, Mare de l'Església, per recordar el seu paper maternal envers i tots i cadascun dels batejats. pels que vetlla com mare amorosa i molt especialment pels més necessitats, els pecadors. 

Recordar aquest fet ens ha de fer també incrementar el nostre sentit paternal i maternal en els pastors de l'Església, els religiosos i els laics, ja que si som cuidats així en correspondència a aquest gran do nosaltres també hem de cuidar semblantment als altres.