divendres, 28 de maig del 2021

Jesucrist, gran sacerdot per sempre


El dijous després de Pentecosta a Espanya és la festa de Jesucrist gran sacerdot per sempre, o en castellà Jesucristo sumo y eterno sacerdote, que a partir del Concili Vaticà II es celebra a les diocesis espanyoles des de l'any 1973. Jesús és l'únic sacerdot i tant bisbes com preveres ho som per participació del seu sacerdoci, però és Ell i l'Esperit Sant qui actuen en la Missa, i molt especialment en la consagració. 

Jesucrist és per si mateix l'oferent, l'altar i la víctima. El seu sacrifici a la Creu, ofert una vegada per sempre, s'actualitza en cada Missa arreu del món i en totes les èpoques. "Tu ets sacerdot per sempre, com ho fou Melquisedec" i "Tu ets el meu Fill, avui jo t'he engendrat" diu l'Antic Testament. I el Nou Testament explicita que Jesucrist reunirà totes les coses en Ell, vencerà tots els enemics l'últim dels quals serà la mort, i al final Ell havent-ho reunit tot, ho oferirà a Déu Pare. "Amb Ell, per Ell i en Ell vos Déu pare omnipotent, rebeu tot honor i tota glòria pels segles dels segles", proclamem els sacerdots a la Missa. Ell va instituir l'Eucaristia, com tots els altres sacraments, i ens va assegurar "Jo estaré amb vosaltres, dia rera dia fins a la fi del món". I efectivament així és. Celebrem amb molt de goig aquesta jornada de Crist, l'únic veritable sacerdot, en nom del qual actuen tots els altres que Ell mateix ha triat.

En molts llocs, aquesta jornada, que reviu Dijous Sant, és també una jornada sacerdotal. 

dimecres, 26 de maig del 2021

St. Felip Neri, un sant molt especial

Sant Felip Neri (1515 - 1595) és un sant que suscita molta devoció i molt interès i admiració tant entre els catòlics, com els altres cristians i fins i tot entre els qui no ho són. És un exemple i model per a molts, gairebé es podria dir per quasibé tots i ha suscitat moltes conversions i vocacions entre els qui l'han conegut i en general a tothom qui en sent a parlar o sap d'ell d'alguna manera li deixa una empremta profunda i duradora, sobretot si arriba a coneixer-lo bé. És un sant per a totes les èpoques i molt adequadament és un sant pels nostres dies, perquè és atractiu, arriba a la gent i no deixa indiferent.  


Sant Felip Neri, el segon apòstol de Roma 

Tenia una especial inhabitació de l'Esperit Sant en ell i era el sant de l'amor diví i de l'alegria en el Senyor. Des de jove va voler ser jesuïta i missioner a les Índies i no va poder ser ni una cosa ni l'altre, Déu el cridava a una altre vocació. Sacerdot diocesà a Roma, destacà per la seva caritat, humilitat i per viure content malgrat les renúncies i sacrificis, la pobresa i les dificultats, fins i tot amb alguns trets d'humorisme. Diuen que un dia se n'adonà que el seu desig juvenil s'havia acomplert d'una manera que ell no esperava, reconeixent que un cop obria la porta de casa seva ja era missioner i allà ja començaven "les Índies". Un paladí de la Reforma catòlica, fundà l'Oratori, una congregació de sacerdots i seglars constituida com a societat de vida apostòlica, fonamentada en la caritat i amb molta llibertat, que s'ha estés pel món i per exemple a Vic hi ha una església de la congregació. A l'Oratori de St. Felip Neri han pertangut molts grans i destacats sants com per exemple St. Francesc de Sales, un altre sant de l'amabilitat, la suavitat i dolcesa amb tothom, el recentment canonitzat St. Joan Enric Newman, que l'admirava molt, i  el beat Pere Tarrés. 




Hi ha una sèrie de televisió italiana, "State buoni se potete" (1983), de diversos capítols, que fa referència a la seva vida i miracles, interpretada per Johnny Dorelli i de la que s'ha fet molt coneguda la cançò "Vanità di vanità" d'Angelo Branduardi. I més recentment s'ha fet una altre minisèrie de TV també de la RAI italiana, "Preferisco el paradiso" (2010), on el paper del sant l'interpreta l'actor Gigi Proietti també força ben feta i molt realista, amb la cançó "Paradiso, paradiso" i amb una antològica escena final de la mort del sant. Tot això i molt més ja indica l'atracció que encara avui dia suscita la figura d'aquest simpàtic sant amb una fascinació que és universal. 




Val la pena coneixer i estudiar la seva vida. És inspiradora i un model i exemple, i ha fet molt bé als qui en són devots o senzillament han arribat a conèixer-lo sabent de la seva vida.    

dilluns, 24 de maig del 2021

La Verge Maria, Mare de l'Església


La Mare de Déu, Reina del Cel i Mare de l'Església


Als Evangelis ja surt la iniciativa de Maria a les noces de Canà, el testament de Jesús a la Creu donant-li a la seva mare Maria el seu deixeble més estimat St. Joan, com a fill i a aquest a Maria com a mare,  la Pentecosta amb Maria i els apòstols i de sempre l'Església ha considerat a la Verge Maria com a model de l'Església i del creient cristià, i de sempre tots sabem que tenim una Mare al Cel intercessora davant Déu que ens estima, vigila, protegeix i consola, des de la seva Assumpció en cos i ànima a la Glòria i des de la seva Coronació com a Reina i Emperadriu de Cels i Terra, mare i advocada nostra i mitjancera de totes les gràcies. 

La proclamació de Maria com a Mare de l'Església la va fer el papa Pau VI l'any 1964 i l'any 2018 el papa Francesc va declarar que el dilluns després de Pentecosta, que ja era la festa de Maria Auxiliadora, es celebrés la festa litúrgica de la Santíssima Verge Maria, Mare de l'Església, per recordar el seu paper maternal envers i tots i cadascun dels batejats. pels que vetlla com mare amorosa i molt especialment pels més necessitats, els pecadors. 

Recordar aquest fet ens ha de fer també incrementar el nostre sentit paternal i maternal en els pastors de l'Església, els religiosos i els laics, ja que si som cuidats així en correspondència a aquest gran do nosaltres també hem de cuidar semblantment als altres. 

diumenge, 23 de maig del 2021

Pentecosta, la vinguda de l'Esperit Sant




El dia de Pentecosta Maria i els apòstols van rebre l'Esperit Sant promès per Nostre Senyor Jesucrist, que els hi va dir: "Us convé que me'n vagi perquè així vindrà a vosaltres el Defensor, l'Esperit de la Veritat, Ell us farà recordar i entendre tot el que Jo us he dit".  L'Esperit Sant, 3ª persona divina de la Santíssima Trinitat, és l'Amor que Déu Pare té a Déu Fill i l'Amor que totes tres persones tenen a tota la Creació. 

En la Pentecosta es realitza el miracle que anul·la Babel, on la gent tot i parlar una mateixa llengua van començar a no entendre's entre ells, malinterpretant, tergiversant i no escoltant o fins entenent les coses a l'inrevès, fins a donar lloc a la separació; en canvi ara, moment de plenitud del naixement de l'Església, la gent tot i parlar idiomes molt diferents i inintel·ligibles entre sí, pel miracle que realitza l'Esperit Sant, escolten en la seva pròpia llengua materna i entenen molt bé i els hi arriba al cor, fins al punt de convertir-se allà mateix, el que sobre Déu i Jesucrist els prediquen els apòstols, que han perdut la por que els feia temerosos i covards i ara són valents, entusiastes i decidits, capaços de fer miracles i d'afrontar-ho tot, fins el martiri amb que quasi tots ells donaran glòria a Déu al final de la seva missió i de les seves vides, seguint el camí del seu mateix Mestre i Senyor fins al final, predicant la Veritat divina, la Bona Nova de l'Evangeli. I sobretot tenen el gran do del perdó dels pecats atorgat per la presència de l'Esperit Sant en ells, perquè ja abans Jesucrist ressuscitat havia alenat sobre ells en una aparició final i els hi havia dit: "Rebeu l'Esperit Sant, a qui perdonareu els pecats li quedaran perdonats, però mentre no els perdoneu quedaran sense perdonar". Però és en el matí de Pentecosta, uns deu dies després de l'Ascensió de Jesús al Cel, quan reben l'Esperit Sant en plenitud, tal com també els hi havia dit que no es moguessin de Jerusalem i esperessin la seva arribada. 

Aquest do de l'Esperit Sant, la gràcia divina, la santificació, a partir de la Verge Maria i dels apòstols es va anar estenent per les conversions i el baptisme i la imposició de mans, i s'ha trasmès i continuat en l'Església, que és on més actua l'Esperit Sant, en els set sacraments, baptisme, confirmació, eucaristia, reconciliació, ordre sacerdotal, matrimoni i unció dels malalts,  i amb la proclamació de la Paraula de Déu, molt especialment en la litúrgia de la Missa amb l'Eucaristia i també en  les oracions i les bones obres fetes per caritat, així com en la inspiració al penediment dels pecats i la conversió dels pecadors. L'Esperit Sant és el guia i dinamitzador de la labor de l'Església, el qui manté la seva unitat en la diversitat dels seus dons i crida a vocacions així com en la mateixa diversitat humana i el qui actua dirigint i coordinant l'actuació de tots els seus membres, ministres ordenats, religiosos i religioses i laics en una concòrdia de cors cap al bé general segons la voluntat de Déu. El mateix Esperit Sant, la presència del qual en nosaltres és el que ens fa amics de Déu, és el que dona encert i eficàcia a les nostres pregàries, decisions i obres. 

En el Credo cal fixar-se amb que està més especialment relacionat, ja que la Trinitat actua sempre conjuntament, l'Esperit Sant: "Crec en l'Esperit Sant, la santa mare Església Catòlica, la comunió dels sants, la remissió dels pecats, la resurrecció de la carn i la vida perdurable. Amén". 

Agraïm doncs amb tot el cor i valorem al màxim i per sobre de tot, com es mereix, aquest do que Déu ens fa de si mateix amb la presència de l'Esperit Sant en els nostres cors i vigilem de no perdre'l mai i si alguna vegada això succeeix pel pecat mortal, anem de seguida que poguem a retrobar-lo per mitja de l'acte de contrició i d'una confessió sacramental ben feta, per tal que la gràcia de Déu habiti sempre en nosaltres i empeltats per l'Esperit amb Jesucrist, al que ens va modelant, tinguem una conducta neta i pura, visquem de l'Amor de Déu en l'amor a Déu, els germans i el proïsme i fins i tot als enemics, i poguem donar sempre bons fruits agradables a Déu en la nostra vida. 

dissabte, 22 de maig del 2021

Vetlla de Pentecosta

Diumenge 23 de maig és Pentecosta, el gran do de l'Esperit Sant 


Quan envieu el vostre Esperit, reneix la Creació i renoveu la vida sobre la Terra



Avui s'ha celebrat a Manresa amb tal motiu, l'Assemblea de la Renovació Carismàtica Catòlica de Catalunya, els pentecostals, que tenen una gran devoció a l'Esperit Sant.


I esperant la Pentecosta podriem resar: 

Veniu Esperit Sant
ompliu els cors 
dels vostres fidels
i enceneu en ells
el foc del vostre Amor 

Envieu el vostre Esperit
i renovareu la faç de la Terra

Oh, Déu, que il·luminareu
el cor dels vostres fidels
amb la Llum de l'Esperit Sant 
concediu-nos de sentir rectament 
en el mateix Esperit 
i de gaudir sempre del seu consol.

Per Crist, Senyor nostre. Amén.


Que la Pentecosta renovi el nostre món! 

divendres, 21 de maig del 2021

Trobada de Carismàtics a Manresa


Els Carismàtics a la trobada del 21 de maig a la parròquia de St. Josep de Manresa amb el rector Mn. Joan Prat 



















Aquest divendres a la tarda va tenir lloc l'última d'una sessió de trobades setmanals amb motiu de la Pentecosta d'aquest any que un grup de la Renovació Carismàtica de Manresa ha anat fent al llarg de les últimes setmanes a la parròquia de St. Josep del Poble Nou, de la que és rector Mn. Joan Prat. Precisament la conferència d'aquesta tarda ha anat a càrrec del mateix Mn. Joan Prat i ha versat sobre la Pentecosta. 

L'autor d'aquest Blog, Consiliari dels Carismàtics de la diòcesi de Vic des de fa anys, ha pogut anar-hi per saludar-los i parlar amb ells tant una estona abans com una estona després de la Missa parroquial, celebrada pel rector i en que hi he concelebrat, a més la intenció de la Missa ha estat, per deferència de Mn. Joan Prat, pel meu germà Jordi, que Déu ha cridat recentment al seu si.



 
Es dona la circumstància que a més demà dissabte 22 hi haurà una Assemblea de Pentecosta al matí i a la tarda de la Renovació Carismàtica Catòlica de tota Catalunya també a Manresa, però en aquest cas a La Seu, la basílica de la Mare de Déu de l'Alba, de la que adjunto el programa. Entre altres i amb el rector Mn. Joan Antoni Castillo, hi assistirà el P. Manuel de Barcelona. 

dimecres, 19 de maig del 2021

El perdó de Déu (II)

En resum, que pel que Ell mateix ens ha revelat, Déu perdona sempre quan un reconeix el seu pecat, li sap greu d'haver-lo comés, demana, desitja o accepta el perdó diví i a canvi està disposat ell també a perdonar els qui l'han ofès. 

Però Déu no perdona, no pot perdonar precisament perquè accepta i assumeix plenament la llibertat humana a qui no reconeix els seus pecats, qui està convençut de que va obrar bé o no va fer res de mal trasgredint la llei de Déu, els 10 manaments principalment, al quis no creuen en el seu perdó o no volen/no busquen ser perdonats, al qui no creu en Ell i per tant no el reconeix i al qui davant d'aquest perdó diví que se li ofereix es nega a perdonar als qui l'han ofès a ell. 

Diverses paràboles de Jesucrist en els Evangelis ens ho deixen ben clar, com la del mal administrador a més de les citades abans. I és que Déu és misericordiós però també just, i qui no accepta la seva misericòrdia es troba amb la seva justícia. A més en diversos llocs dels Evangelis i de la resta del Nou Testament també se'ns diu "no jutgis i no seràs jutjat", "perdona i seràs perdonat", "la mateixa mesura que facis amb els altres farà Déu amb tu", "els misericordiosos aniran confiats al judici" i fins i tot "la misericòrdia se'n riu del judici...".

En tota la Bíblia, ja des de l'Antic Testament, queda palès que Déu vol que tots se salvin però que ha donat llibertat als humans i ens l'ha donada de veritat, fins i tot amb la temible i desastrosa possibilitat que algú es pugui perdre. Així ho avisa "Déu no vol que el pecador es condemni sinó que es converteixi i se salvi" i així "Si el pecador es converteix se salvarà, però si el just es perverteix...". Hi ha moltes cites en tota la Paraula de Déu que ens parlen d'aquest fet decisiu per nosaltres: "Hi ha més alegria al Cel per un pecador que es converteix i aixi es salva que per molts justos que no en tenen necessitat" però també "Mireu d'anar pel camí estret i per la porta estreta de la salvació i no pel camí ample de la perdició". L'esperança en la pròpia salvació, confiada però vigilant, està en el mig dels dos extrems de la desesperació i la presunció, els dos grans pecats contra l'Esperit. 

Acollim doncs la gràcia salvadora de Déu i la seva inspiració i acollim-nos al seu perdó i la seva misericòrdia, tot vigilant i esforçant-nos en viure sempre en gràcia de Déu o en recuperar-la de seguida si l'hem perduda pel pecat mortal, amb una bona contrició i una confessió sacramental ben feta tan aviat com es pugui, per estar preparats per a la mort, perquè allò que siguem al morir allò serem eternament i caldria tenir-ho present i pensar-ho sovint, "Pensa en la teva mort i mai pecaràs" ens diu també la il·luminació divina. I recordar també, fins i tot des d'una perspectiva humana, que "Bé està allò que acaba bé", aplicant-ho a tota la nostra vida.

I en aquest procès tinguem confiança en l'Amor immens que Déu ens té a cadascú de nosaltres, en la Redempció que ens ha guanyat Jesucrist a la creu, amb la seva passió, mort i ressurrecció, amb el gran do de l'Esperit Sant per a perdonar els pecats, en el pla de Déu per a la Salvació de la Humanitat i en que Ell pot treure del mal un major bé, com en l'exemple de la corda que si es trenca i es torna a unir amb un nus queden més aprop els dos extrems... I recordem que a diferència del món que estima el pecat i abomina del pecador, Déu abomina el pecat però estima el pecador. "No he vingut a cridar justos sinó pecadors" va dir Jesús, que per mostrar la seva solidaritat amb els pecadors que es reconeixien com a tal i estaven penedits i es volien deixar salvar per Déu, es va posar a la cua dels qui convençuts van voler ser batejats per St. Joan i que Ell ho va aprofitar a més per establir el Baptisme, i que també va dir "No tenen necessitat de metge els qui estan sans, sinó els qui estan malalts". 

Reconeguem doncs la nostra condició de pecadors necessitats de la Salvació divina i de conversió, penediment i penitència, obrim-nos a l'Amor de Déu i corresponguem-li, demanem i acceptem confiats i molt agraïts el seu perdó. vivim de la manera nova que Jesús ens va ensenyar, com a bons cristians que estimen a Déu sobre totes les coses i s'estimen com a germans per amor a Déu, i visquem així feliços tan en aquesta vida temporal com en l'altre vida futura, definitiva i eterna. Estiguem segurs que l'ajuda provident de Déu no ens faltarà mai!