La ciutat del cel

La Jerusalem celestial, a la que aspirem ja en aquest món: 

Pensar en ella ens dona esperança i ens omple d'alegria

Pelegrins que anem fent via en el món, sóm ciutadans d'aquesta pàtria celestial.

L'Astronomia fa pensar en Déu (II)

Una altre conferència de tema astronòmic, aquesta anterior: 

També la vaig fer jo. Com forces d'altres estic convençut que després de la religió, la contemplació i admiració de l'Univers i el seu estudi és allò que intel·lectualment més t'acosta a Déu. 

L'Astronomia fa pensar en Déu

Una conferència sobre Astronomia: 

De l'autor d'aquest Blog. 

Homes i dones

El pla de Déu per a la Humanitat:

Dues famílies, diumenge de Rams, Barcelona 1967. Fan les fotos el pare d'una
  (aquesta foto) i la mare de l'altre. En la primera hi falta l'àvia i la filla més petita.

La dona és per a l'home la mare, l'àvia, la tieta, la germana, la cosina, la veïna, la mestra, la companya de jocs, de classe i d'escola, la coneguda, la metgessa, la religiosa i la catequista, la santa, l'amiga, la parella, la promesa, l'esposa, la sogra, la cunyada, la filla, la neboda, la col·lega, l'alumna, la neta...

L'home és per a la dona el pare, l'avi, el tiet, el germà, el cosí, el veí, el mestre, el company de jocs, de classe i d'escola, el conegut, el metge, el sacerdot i el religiós, el sant, l'amic, la parella, el promès, l'espòs, el sogre, el cunyat, el fill, el nebot, el col·lega, l'alumne, el net... 

Entre homes i dones hi ha la complementarietat, l'atracció mútua, la simpatia, la companyia, el bon veïnatge, la col·laboració, l'ajuda, l'amistat, l'amor, l'establiment d'una família, la unió creadora de vida...

La llum del Tabor

Pujant al mont Tabor 

La Transfiguració de Jesús va succeïr aquí fa cosa de 2 000 anys. El miracle el van poder veure els seus deixebles Pere, Joan i Jaume, que pujaren a la muntanya amb ell. Però al llarg de la Història molts han pujat al Mt. Tabor tan físicament com sobretot espiritualment i han pogut veure la llum del seu cim, els sants i tots els creients cristians han vist i veuen a Jesús mostrant la seva divinitat. I en aquesta manifestació divina trinitària poden sentir la veu de Déu Pare: "Aquest és el meu Fill, el meu estimat, en Ell m'he complagut, escolteu-lo!".   

No som només d'aquest món

La Humanitat ho ha sapigut des de fa mil·lennis, potser en algun grau des de sempre. Els éssers humans no sóm només d'aquest món. 

Amb la modernitat hem retrocedit en algunes coses, alhora que s'avançava en altres. Per això avui cal escriure llibres que ens ho recordin, com des d'una perspectiva científica ho afirma ja des del seu títol el Wir sind nicht nur von dieser Welt (1981) de Hoimar von Ditfurth (1921 - 1989). 

No sóm només d'aquest món i ben mirat ni tan sols ho som principalment, si comparem la temporalitat amb l'eternitat. I pel Cristianisme sabem el secret: Jesucrist ha ressuscitat i ens ha obert la vida eterna celestial, el camí cap a la qual passa per la seva Església, basada en la fe de St. Pere i del col·legi dels apòstols i dels seus successors, que guiada per l'Esperit Sant fa present la Redempció obtinguda per Jesucrist i ens porta cap a Déu Pare.  Aquesta és la vida completa i encertada de l'home. 

Gent dels dos cels

De sacerdots astrònoms n'hi ha hagut molts. Es dedicaven als dos cels, el religiós i el físic d'aquest món. 

Alguns d'ells han sigut realment molt importants en el camp de l'Astronomia i els seus descobriments han estat decisius. Altres han estat estudiosos i contempladors admirats de les meravelles del firmament i uns quants han sobresortit com a divulgadors. 

Una petita mostra: 

Giuseppe Piazzi 

Giuseppe Piazzi (1766 - 1846), pare teatí, la nit de l'1 de gener de 1801 va descobrir Ceres, el primer planeta menor i el primer objecte del cinturó d'asteroides. Un altre sacerdot, també astrònom i amic seu, Barnaba Oriani (1752 - 1832), el va ajudar a estudiar l'òrbita del nou objecte astronòmic descobert. 

Pietro Angelo Secchi 

Pietro Angelo Secchi (1818 - 1878), sacerdot i astrònom de l'Observatori Vaticà a Roma, va estudiar els espectres estel·lars i va ser pioner en fer una classificació dels mateixos que implicava diferències en els tipus d'estrelles. 

Georges Lemaître 

Georges Lemaître (1894 - 1966), pare de la teoria del Big Bang, que proposà el 1927. Gràcies a ell l'Església Catòlica acceptà plenament aquesta idea sobre l'inici de l'Univers al Congrés de Roma de 1952, presidit pel papa Pius XII, anys abans de que amb el descobriment de la radiació còsmica de fons produïda pel Big Bang l'any 1965, la Ciència en conjunt comencés a acceptar-ho.

Lemaître es considera un dels eclesiàstics que feren contribucions decisives a la Ciència, junt amb Nicolau Copèrnic (canonge, el Sistema Solar), Gregor Mendel (monjo, l'herència genètica) i Giuseppe Mercalli (sacerdot, volcans i terratrèmols). A aquests quatre potser s'hi podria sumar també a Nicolau Steno (bisbe, fòssils i cristal·lografia) i en un grau només una mica menor els dos ja citats, Piazzi i Secchi, si bé les seves contribucions, si bé molt importants, no foren tan determinants. 

Però a més hi ha un gran nombre de sacerdots i religiosos que han fet grans contribucions a la ciència i d'altres que l'han practicat, ensenyat i popularitzat en tots els seus camps però molt particularment en l'Astronomia, la ciència del cel.