Temps de màrtirs

Aquests dies celebrem diversos màrtirs cristians dels primers segles a les misses. 

Així santa Agnès, el papa sant Fabià, sant Sebastià, el bisbe sant Fruitós i els diaques Auguri i Eulogi, sant Vicenç...

Els primers cristians ens deixaren testimonis admirables de fe, esperança i caritat que els hi donaren un gran valor i coratge per afrontar totes les proves: persecucions, judicis, tortures, les pitjors formes d'execució. 

"La última pregària" (1863) de Jean-Léon Gérome (1824 - 1904)

A exemple del mateix N.S. Jesucrist a la Creu i de sant Esteve protomàrtir, moriren per amor a Déu i als homes, donant testimoni, estimant i perdonant i pregant pels seus botxins. 

L'Església sol recordar junts a tres grans diaques màrtirs,  sant Esteve, sant Vicenç i sant Llorenç, dels primers segles cristians, els seus noms signifiquen coronat, vencedor i llorejat. Però de màrtirs cristians que donessin la seva vida per no renunciar a la seva fe i per donar testimoni de la veritat,  n'hi ha hagut sempre al llarg de la història posterior. 

Gràcies a ells i a molts altres, la fe ha arribat fins a nosaltres, perquè la seva sang vessada ha sigut llavor de nous cristians. 

Venerem-los, doncs, i encomanem-nos a ells, en els que actua plenament l'Esperit Sant, que ens siguin guia, model, consol i ajuda. 

L'activitat humana més important

Instituïda per Jesucrist mateix al Sant Sopar, per ser present dia rera dia amb nosaltres
i per al perdó dels pecats, tots els cristians hi són cridats i ja els nens ho poden viure

L'activitat humana més important, allò més alt de tot, és fer present Déu al món i el món a Déu en Jesucrist. Proclamar i escoltar la Paraula de Déu i consagrar el Cos i la Sang de Nostre Senyor Jesucrist, rebre'l i nodrir-nos d'Ell, que se'ns dona com aliment espiritual, l'únic que salva el món. No hi ha res més gran ni pot haver-lo, és el do més excels de Déu, el do d'Ell mateix. 

I és una activitat a l'abast de tots els batejats! 

"Mai us faltaran pastors"

"Mai us faltaran pastors" 

Missa concelebrada de Festa Major de l'església parroquial de St. Fruitós d'Hostalets de Balenyà, 21 gener de 2021 (Foto, Jaume Vila)

"No us faltarà pastor", dit pel bisbe St. Fruitós de Tarragona als seus feligresos, poc abans de ser martiritzat junt amb els seus diaques Auguri i Eulogi, el 21 de gener de 259,  segons les Actes autèntiques del seu martiri.  

I per designi diví, així s'ha acomplert. 

Una salutació del matí

 Acompanyant les oracions que fem al despertar-nos i llevar-nos, podríem incloure aquesta: 

"Bon dia, Senyor Jesús

i gràcies per aquest nou dia 

que ens doneu de vida! 

Us ofereixo 

totes les accions

d'aquest dia

feu que siguin totes

segons la vostra voluntat

per a major glòria vostra. 

La gràcia vostra

sigui sempre amb mi,

amb tots els meus 

i amb el món. 

Així sia!"

Per la nit, podem fer l'oració complementària, donant gràcies pel dia que ha passat, per tot el que hem rebut i ha succeït, acceptant-ho tot com a voluntat divina, demanant perdó pels pecats i oferint tot allò de bo que haguem pogut fer. 

Un programa de vida

Per saber si portem una vida realment bona i en tot cas per millorar-la, un programa podria ser el següent: 

1 - Anotem els 10 manaments de la llei de Déu. 

2 - Apuntem també en un altre paper les Benaurances. 

A la recerca d'una vida recta, neta, clara, ben orientada i amb sentit

3 - Cada dia al matí, un cop fetes les oracions agraint i oferint el nou dia a Déu, llegim primer els 10 manaments, el mínim indispensable exigible, i després les Benaurances, l'ideal al que hem de tendir i pel que podem progressar il·limitadament. Això ho tenim present per al que passi i fem durant el dia. Si cal, perquè veiem que en algun tema fallem molt, fem propòsits específics, i millor encara si ens han estat donats pel  confessor o pel nostre director espiritual, cas de tenir-lo. 

4 -  Al vespre, abans d'anar dormir, tornem a mirar les llistes dels manaments, les benaurances i, si és el cas, els propòsits concrets. Fem l'examen de consciència. Donem gràcies a Déu per tot el que hem rebut i tot el que ens ha passat i especialment si hem complert  amb el programa i si hem millorat. Demanem perdó a Déu pels pecats que haguem comés i proposem-nos que amb la seva ajuda l'endemà ho evitem i procurem fer-ho tot més segons la seva voluntat. 

L' autopista al Cel

Els 10 manaments són la via de pas segur per la vida i de bon destí final, i com a tal són necessaris i suficients. Però encara hi ha una via millor. 

Les Benaurances són aquesta autopista, molt més ampla, directa i ràpida.   

Són molt semblants als 10 manaments, en els que es basen, però ampliant-los i potenciant-los, i per elles es va amb molta més seguretat i  es fa molt progrés en aquesta vida i s'arriba lluny en el camí del Cel.   

Els manaments, el camí de la vida

Els 10 manaments de la llei de Déu no són recomanacions, són prohibicions i obligacions reals, perquè són el mínim indispensable exigible per a anar per la vida. 

Un exemple ens pot ajudar a entendre-ho. Si conduïm un cotxe per una carretera, moure'ns sempre per dins de la via, sense sortir-ne mai a fora, no és una recomanació sinó que és una necessitat absoluta. Els manaments són com aquesta carretera que ens condueix lluny, bé, ràpid i amb seguretat, i ens permet arribar al nostre destí, sempre que no ens sortim mai d'ella.

Precisament quan aparentment no hi ha obstacles externs és quan pot ser més perillós, 

perquè no se n'està físicament impedit d'abandonar-la i llavors segons el símil és factible i

podria ser més temptadora la possibilitat de voler sortir-se de la ruta i anar pel dret per fora. 

Si un conductor veiés que la carretera que el porta al seu destí aparentment se n'allunya o que fa corbes en lloc d'anar-hi directament de dret, aniria molt errat si decidís sortir-se'n i fer el que a ell li sembla més obvi, "perquè no puc anar per aquí que veig que s'hi va directe?", voler convèncer-se  ("una mica de mal terreny i de dificultats no m'espanten i fins m'estimulen...") i intentar anar-hi camp a través. O quedaria encallat en algun camp o correria el gran perill de tenir un accident, per aquest sortir-se de la via que sí que hi porta. I gairebé segur que no arribaria al seu destí i que necessitaria ajuda dels altres, i fins ajuda especialitzada (de mecànic, tractor, grua...) per retornar al mateix punt on va tenir la falsa idea de que els revolts del camí eren un destorb i una  antiquada cosa limitadora de la seva llibertat, visió pròpia i intel·ligència, etc. Precisament ell amb el vehicle poden conduir, fer molts quilòmetres i fins i tot correr bastant, dins dels límits autoritzats, per arribar ràpid, si cal, al seu destí, precisament si es manté sempre dins dels límits de la carretera i de les seves normes i limitacions. 

Els 10 manaments divins no són limitacions sinó barreres protectores dins de les quals podem viure la vida autèntica i real i fer molt de camí segons els nostres desigs legítims. Cal tenir-ho molt present i per això convindria repasar-los sovint, idealment si fos cada dia.